DIUMENGE 26 JUNY: TOUS

Amb un Sol que llueix alt i fort ens concentrem a can Roca en David Rubio, en Josep Mª Comaposada i en Jaume Xaus.  Comencem a desfilar pel camí i prenem el desviament cap a les cassetes d’en Mussons i , després de creuar la carretera, cap a la Font de can Mas Arnau.  La nostra àgil marxa augura arribar al punt d’esmorzar a una hora matinera, malgrat el pla del Magre s’interposi al davant. Què mal encaminats !  Només arribar a Jorba , a la bici del  David se li desmanega el canvi i a batzegades arribem a Jorba per tal d’ajustar un cargol mal apretat. Fet d’això , però , ens adonem que la roda del davant ha fet figa i dediquem una altra bona estona a reparar-la. Una petita reprimenda al conductor ( es a dir, a mi)  i continuem. Encarem la forta pujada al pla del Magre i quan estem a les inicials rampes és la roda de darrere la bici d’en Josep Maria la que es queda sense aire.  Parem , doncs. Una ullada i veiem que la base de la vàlvula s’ha obert i cal canviar la cambra d’aire. Som-hi , per tant. Una vegada solucionada la pana i decidits a continuar ens adonem que el fre de la mateixa bici fa la guitza i està quasi clavat. El problema sembla un pistó massa sortit. Debatem, el temps passa, el pla del Magre espera i  el Sol apreta més.  Finalment, en   Josep Maria decideix tirar cap amunt malgrat el fre punyeter . El seguim. Coronem per fi aquella condemnada pujada que tant ens costava aquest dia arribar-hi i tirem cap a Tous.  Després d’esmorzar a la terrassa i de revisar les muntures, en David amb el seu canvi i en Josep Maria amb el fre , decidim tornar ja cap a casa perquè la cosa no rutlla. Amb calma tirem per Sentfores,coll del guix i rodegem la Tossa per prendre un sender made in Tapioles que ens fa un tractament exfoliant a tots tres. Arribem per pista sense cap problema a Montbui a temps per prendre una cervesa única. Ruta de 37 km. marcada pels problemes mecànics i les punxades. Si és que hi ha dies que millor no aixecar-se del llit!

DIUMENGE 26 JUNY: MASCASTELLÓ

7'30 , amb presento al camping de Salou on havia quedat amb la resta de companys . Però , un traïdor del club anomenat Rafa Urrutia , no s'hen recorda de la nostra cita .
Utilitzant el mòvil amb respon que ja avien marxat fa ja 20 mts. ; " serà mamon !!! , "Han camviat l'hora de sortida .
Tornem a quedar de nou ; torno enrere amb la BTT ( 5 km. mès ) , agafo les claus del cotxe , carrego la bici , i surto escopetejat . Els demés companys aparquen en Monroig i començen ruta , mentre l'Urrutia m'espera .
Ja el diviso ; com que ens tornen a portar ventatja ; nem tots dos amb cotxe fins a Pratdip , on al cap de poca estona ja arriven .
Reagrupació dels 6 membres , ( ara si ) . Fem un esmorzar lleuger i sortim per carretera uns pocs km. per enllaçar al camí ; però , en una cruïlla ens trovem als mossos i el elicopter-ambulàcia . Estaven reaniman a un cilclista de carretera atropellat per un turisme , el cual , per desgracia , no retorna ; cares llargues i pocs comentaris , no es avitual trovar-nos en aquestes circunstàncies .

Proseguim l'ascenció a Mascastelló . Rampes empinades que , pel seu desnivell , alguns trossos , son encimentades ; a més , apreta de devor la calor , amb l'agravant d'un sol de justícia , ni gota d'aire i l'humitat que hi ha per la proximitat del mar . L'Urrutia esvofega ; i s'ens retira tot fent drecera per un altre camí , que el portarà a la zona de tornada .
Els demés , assolim el poble abandonat i en proces de restauració ( pel treball efectuat , ja comença a agafar color i , si no desisteixen , els hi quedarà d'allò més bé ) .
Agafem ruta directe de baixada fins trobar al Rafa , on fem un refrigeri .
Sortim tot fen unes petites trialeres ( ja era hora ) i retornem al punt de partida .
Pels qui menys em pedalat , ens surt uns 30 km. i pels més matiners , al voltant de 55 .

EL TAPI I LES BICIS MODERNES

QUEBRANTAHUESOS 2011

¡Por fin llega el gran día!, toca diana a las 04:45h después de una noche de perros, sin poder conciliar el sueño por culpa de los nervios.

  Desayunámos fuerte ya que nos espera un duro día.

  Después de una hora de espera en la salida…BUM! Y los primeros ya salen, hasta que llega mi turno pasan 10 minutos.

  Los primeros kilómetros son muy peligrosos, rodando en masa por las calles de Saviñánigo, no paro de ver caídas una por aquí, otra por allá y rezando que a mí no me toque.

  En el kilómetro 48 empieza el primer puerto (Sonport), los primeros kilómetros suaves pero a mitad de puerto empieza a inclinarse cada vez más, acabando los 7 últimos con un 6 y medio  % de desnivel. Voy subiendo a buen ritmo y a medida que me acerco a la cima, empieza a llover, aún y así la gente no para de animar en ningún momento ¡que pasada!. Después viene un largo y peligroso descenso por la lluvia que nos conducirá hasta el 2º puerto, el famoso Marie Blanque.

  Los primeros kms son muy suaves, pero luego…¡uf! Que duro se hacen los últimos 5, siempre con porcentaje del  11 y 12 %. Una vez coronado consigo unirme a un gran grupo, que juntos llegaremos al 3er puerto, El Portalet,  una ascensión de 29 kms sin grandes rampas pero con 1.265 mts de desnivel  ¡madre mía!.

  Voy subiendo como puedo, pero los 150 kms que ya llevo en las piernas, se empiezan a notar, van pasando los kmts y parece que esto no se va a acabar nunca. Paro en los avituallamientos para coger fuerzas (una pasada, son grandísimos) por momentos parece una marcha fúnebre, ¡vaya caras que veo!.  De pronto a lo lejos se dislumbra un montón de gente y pienso: ¡tiene que ser la cima!, y a medida que me acerco, ¡que ambientazo!, parece el Tour de Francia y yo me siento como Contador, ¡que pasada! se me pone la gallina de piel, y para rematar veo una pancarta que pone: ¡Ánimo Alberto, estámos contigo! Ya lo veo todo más fácil, me lanzo al descenso pensando que está echo, me queda el último puerto, Hoz de Jaca, Es un chupito de 2 kms del 10% de desnivel, ya subo como puedo, y después de coronar me meto en un gran grupo que me lleva hasta la meta.

  Con un tiempo de 7h 20min consigo oro y me llevo una sensación bestial de esta famosa cicloturista. 

Los demás integrantes E.C.O :

Bernat cañellas : 6h 03min 

Cipri Folleco: 6h 17min                

Jordi Serraviñals :6h 20min                   

Juan Cabrerizo:6h 39 min           

Israel Fontana:6h 53 min

Eva Folleco: 7h 28min

Alberto Trujillo: 7h 20 min

Toni fontana : 7h 43 min

CAMÍ DE LLEVANT

Diuen que aquell qui ha fet el camí de Santiago hi acaba tornant d’una manera o altra . Em puc donar fe. En el meu cas, és  la quarta vegada que em proposo viatjar per aquest itinerari ibèric i, de nou, sobre la bicicleta ,o la mula , com l’anomeno després de carregar-li tot l’equipatge que m’enduré en les alforges. En aquesta ocasió, disposo la sortida des de la ciutat de València  i amb la companyia d’un altre integrant d’aquest viatge per l’Espanya profunda com el  veiem, en Joan Prieto, un company de la feina amb nul·la experiència en aquests afers , però amb alta motivació i molt desconeixement d’on es ficava.  Vam iniciar la sortida el 29 de maig amb la tranquil·litat   que dóna  un diumenge i amb l’eufòria present  de la victòria del Barça el dia anterior i la nit curta viscuda.  Les fletxes grogues habituals de qualsevol camí de Santiago menen la nostra direcció i d’aquesta manera ens atansem a l’Albufera valenciana i la xafogor i mosquits que impregna la zona. Per pistes asfaltades recorrem grans extensions de camps de fruiters on  no dubtem a proveir-nos d’alguna fruita , un xic verda o acabada de sulfatar com anuncia un cartell més enllà. El camí és ample i pla  i fa que arribem a Xàtiva, la nostre primera parada, amb antelació per descansar en un antic palau episcopal reconvertit en alberg.  La segona etapa de la ruta comença amb un temps també xafogós i el camí avança per pistes de terra que ens fan  guanyar alçada. Fins i tot, hi ha algun tram de sender que tira amunt , que  trenca la monotonia i que fa posar els peus a terra al meu inexpert acompanyant, descobridor d’una nova manera de patir estant de vacances! Pe més inri, el camí, que és capritxós, ens condueix  sempre a les esglésies de tots el pobles que ens trobem, moltes al capdamunt del poble. I fi d’etapa a la Font de la Figuera , ja a uns  340 m del nivell del mar. Passem la nit en l’alberg municipal ( uns antics vestuaris de la pista poliesportiva) i  a l’endemà afrontem la primera etapa de muntanya, l’ascensió  a l’altiplà central ( la meseta ) en terres de  la Manxa. I sí, en efecte. L’altímetre no para de comptar  mentre anem seguint el camí que ens porta cap a Almansa i després per les vessants  de la Sierra del Mugrón on  la única ombra era alguna alzina i els conills jugaven a creuar-se  davant nostre en un nombre que si l’haguéssim contat arribaria al miler. Obres que fan desviar-nos enormement , equivocacions absurdes i errors de senyalització la converteixen un una jornada dura i  extenuant fins al poblet d’Higueruela a 1021m, de ple en l’altiplà es pot dir i que significa que les següents etapes seran planes , mentre no arribi la serra de Gredos.  Quart dia i  l’etapa s’inicia amb pluja que ens desllueix el matí i no s’aclareix el dia fins arribar a Albacete , a la qual fem una visita turística ràpida sobre les nostres muntures.  Per pistes de terra que es perden en un horitzó que no té fi , pedalegem rodejats de camps de cereals sota , ara, un Sol de càstig que endureix el fang del matí i fa grinyolar  els ginys de les bicicletes.  Assolim Roda i ens meravellem de poder passar la nit a la plaça de toros de la ciutat on netegem les bicicletes i gaudim del descans d’una “faena” ben feta en l’etapa del dia.  Si l’etapa anterior fou llarga, la del dia següent aconsegueix ser la més llarga amb desorientacions constants, fletxes que ens fan equivocar de direcció , quilòmetres de més que no apareixen en la guia i tot sempre per pistes de terra polsoses i un Sol de justícia.  Traiem dos lliçons  aquell dia, que Las Pedroñeras és la capital mundial de l’all ( ni idea tu) i que al Toboso, a part de les figures omnipresents del Quixot i Sancho hi ha també la de Dulcinea, la seva casa, el seu local preferit, etc.   Ah! I que és menja excel·lent.  Amb un traçat similar , pla i recte, el dia següent ens plantem a l’hora de dinar a La Mora, a les portes de Toledo, per visitar aquesta ciutat històrica  amb el temps que es mereix a l’endemà.  A La Mora, però, hem de dormir en hotel perquè no hi ha alberg, cosa que sí posa en la guia i que ja és la segona pífia que hi trobem. Res , habitació neta amb bany propi i televisió, l’única molèstia es posar-se d’acord en què veure a la tele. A l’endemà, com he dit, assolim Toledo ben d’hora per canviar-nos d’indumentària i posar-nos la de turista amb el seus complements , càmera de fotos en una mà, mapa en l’altre i típic massapà de la ciutat en boca. Ciutat amb molta història per posar-nos al corrent en un dia, però que , en certa manera, vam poder viure-la en dormir en el castell de San Servando, ara reconvertit en alberg juvenil.  Deixem Toledo encara dormitant, és diumenge , bona coincidència per abandonar-la en bici i ens encaminem cap a la comunitat de Madrid i, per tant, el centre de la península.  Trobem distints bancs de sorra que ens fan trontollar, amb  alguna caiguda divertida, i passem per poblacions que contenen  algun castell o alguna cosa que s’anomena així. A la llunyania ja albirem les ondulacions del sistema central i la serra de Gredos. Aviat, guanyem altura, encara que per carretera que el camí es perd per finques de pastura i no tenim ganes de saltar tanques i córrer davant d’una vaca. I arribem al nostre destí aquell dia que és San Martín de Valdeiglesias , a 50 km. de Madrid. Fem nit en el pavelló municipal  dutxant-nos en el vestuari de noies ( és cert això que diuen que fan bona olor)  i dormint sobre matalassos. En despertem aviat, incòmodes pel nostre projecte de llit i també inquiets per encarar l’etapa reina:  dos ports de muntanya, el Arrebatacapas i el Boquerón abans d’arribar a Àvila. Encara que tenim el consol que el temps aguanta i només hi ha 50 km.  Som-hi, doncs, sense pensar-s’ho gaire perquè no hi ha alternativa. Pugem bé el primer port per carretera i animats per la gesta decidim continuar un tram pel camí. Malaguanyat ! El camí és impracticable per la bici i ens passem una bona estona arrossegant les bicis  costa amunt i el temps i també el mal temps se’ns tiren a sobre. Una vegada aconseguim tornar a la carretera ja comença a ploure i ja no para. Fem l’ascensió al segon port , més llarg i més feixuc, caient un ruixat que ens nega la visió i que no s’atura  fins que arribem a Àvila, xops , famolencs i morts de fred. No obstant, tot passa quan trobem l’alberg i ens posem còmodes. Amb l’ajuda del Sol que surt a la tarda podem , fins i tot , assecar la roba. Al vespre,  tornem a mullar-nos, però són les nostres goles amb el vi d’acompanyament d’un bon chuletón d’Àvila. I  de postres, yemas de Santa Teresa, no és per menys. Deixem Àvila amb un cel gris que no tarda en descarregar  i vista l’aigua caiguda i la que està caient fem l’etapa per carretera amb molt de vent i fred. Per sort, la cosa va a la baixa i anem abandonant el sistema central per dirigir-nos a terres més baixes. Acabem l’etapa a Medina del Campo on ens portem una altra decepció per part de la guia, que deia dormir en convent de les germanes carmelitas i , en canvi, era de los hermanos carmelitos. Un gir a la clau de la porta  per no témer cap aparició i passem tranquils la nit.   L’última etapa es presenta també plana i l’encarem rodant per camí fins que diem prou de tant fang i ens posem per carretera per assolir la ciutat de Zamora i fi del viatge. Una ruta que esperem acabar amb el tram que ens falta fins Santiago en una pròxima ocasió els dos membres de l’expedició: David Rubio i Joan Prieto. De moment, 844 km. i tot el que hem viscut i que he intentat resumir el millor possible.       

    

DIUMENGE 20 JUNY: PLA DE RUBIÓ

Ens troben a les  8:05 a Can Roca:  el Tapi, Rubio, Xaus, Comaposada i Jo ( Jaume) estem uns minuts allà debatin la ruta.... be sortim cap a buscar el camí per anar a pujar el molins just quant estem a sota el pont de la autovia, ring.... ring.... sona el telèfon del Tapi! Es el Truji que estava a Can roca! Que avera on estàvem .... be esperem uns minuts en espera seva i sortim, ara sí tots 6 membres de E.C.O.  rumb a pujar els molins.... A les pujades cada un al seu lloc!  Jeje.... A l’alçada de últim tros per arribar a dalt de tot dels molins fem una petita parada per tornar a forma el grup! En aquestes que el Xaus ja no para fins arribar dalt de tot!  

Pujant cada un al seu ritme....... jo vaig fent.... el rubio es posa al darrera meu i els dos pugem en un ritme bo!!! En arribar a dalt esperem a la resta! Just quant estem tots recuperats... veiem que el Rubio se seu al terra amb les cames aixecades.... resulta que li agafava una de les seves “ pajares “. Estem allà tots fen Assistència medica jijijij!! Bé al cap de poca estona reprenem rumb direcció Rubió que amen fent el camí dels molins per anar a buscar la carretera de les maioles.

Hem  de fer uns metres per asfalt i desprès trenquem cap  al camí que  portat als altres molins, buscant un caminet entre senders i alguna  trialera... que ens porta cap a la Ermita de Sant Pere d’ardessa... anem baixant... quant de sobte el Tapi cau al terra.... i queda atrapat a la seva bici! Li a quedat el turmell entre el quadro  i el manillar! Esta en una posició dolenta però dintre del que cap ell esta bé! Jo sense pensar-ho dos vegades agafo les eines i em poso a desmuntar el potencia de la bici, ( perquè si giraven el manillar li fèiem mal!! I no hi havia cap altre solució mes rapida!!)  amb la ajuda de tota la resta del grup que aguanten la bici, la roda, el manillar.... rescatem el Tapi! Ja quant esta rescatat muntem tot lo que em desmuntat!! Reprenem  rumb cap al centre social de Rubió per esmorzar!

En acabar treien el cap un monet una mica més amunt que hi un altre bar de moteros.... va  de l’estil de Hartley  Davidson.... en acabar fem direcció cap a Jorba anat a buscar el  pont del ganxo!! Continuem  per el carril bici fins a Jorba, després cap al Camí de la piscina i  direcció Sant Genís, després ja cap a igualada per el camí que es troba a l’alçada de la escola el mestral que ens porta cap a la zona de estadi atlètic el Cola Cao, creuem el pont  nou que comunica el barri de Fàtima! Pugem per el camí que hi ha al costa de l’ascensor! En arribar a dalt ens separem  ja que som 3 membres d’ igualada i  3 d’ Òdena! En finalitzat la sortida en un total de 37 km, en un dia molt xulo!!!

AQUEST DIUMENGE COMENÇA L'ANBASO

TRANSCATALUNYA 2011

El diumenge 12 vàrem córrer amb el Màrius aquesta cursa de 190 km amb 3.500 m. de desnivell positiu, sortint des de l’estació d’esquí de la Molina fins a arribar a Barcelona, concretament al Poliesportiu de la Mar Bella a costat del Fòrum.

A les 4,00 h. estàvem esmorzant, per sortir a les 5,00 en punt, molta son però també molta ilusió de còrrer amb 400 participants. Road book preparat, frontal i amunt, sortim entre els 60 primers, i comença la pujada fent giragonses per les pistes des de 1450 m a 2100 m.d’alçada. A la part final el Màrius es distància i segueixo amb altres companys de ruta. Comença a despuntar el dia i ens despertem de veritat amb la primera baixada d’infart, pista llarguíssima i molt dolenta amb quantitat de pedres i reguerots que al principi intentes esquivar però després saltes per sobre. El portaplànols comença a ballar, i em temo que es trencarà.

Arribem a la Pobla de Llillet, i comença l’altre port bèstia de la jornada, amb unes primeres rampes en corba. He fet un tros de carretera molt ràpid, i a la pujada veig el Màrius, i m’afegeixo al seu grup. Aquest port es fà etern doncs havíem baixat a uns 1.000 m i tornem a pujar a 1.700, amb l’afegit de que el terreny està enfangat i a molt punts la bici rellisca. Ha estat molt selectiu, el cos està ressentit, i total al arribar a dalt portem només 50 km. Bé, després a disfrutar de les baixades per pista i algun corriol, i anar passant controls (en total n’hi havien 8 amb els seu corresponent avituallament), s’em trenca definitivament el suport del portaplànols i li dic al Màrius que millor anem junts doncs es molt fàcil perdres. Jo vaig posant a 0 els parcials i ell va indicant la ruta, i tenim 3 corredors que al veure que controlem ens van seguint i cooperant als trams ràpids on ens donem alguns relleus. Tot i així, ens perdem 2 cops, en el primer fem uns 4 km. de baixada, que després hem de desfer de pujada. En el segon seguim una pista errònia però després de donar una volta arrivem feliçment al control.

A l’hora de dinar, un plat de pasta, fruita, fruits secs, barretes i a tornar-hi sense perdre gaire temps. Aquesta edició ens porta la sorpresa que a la zona de Monistrol de Calders i també fins a Sant Llorenç Savall, el recorregut es molt trencacames, amb lo qual el ritme es més lent que en l’anterior edició. També ens han afegit una pujada de 400 m. al 26% de desnivell, adelantem a peu alguns corredors que de les rampes a les cames  no poden ni caminar.  El fang també ho complica tot molt i arrivats a la zona que travessem el riu varis cops, en la part que tenia més cabdal, el Màrius, que no posa mai el peu a terra, quan està a mig riu cau de costat, bici a dins l’àigua i queda ben remullat. També es mulla el roadbook, per sort jo havia guardat el meu al maillot i podem seguir, amb els peus i cames ben molls.

Després del tram final de molts quilòmetres de pista més rodadora, i d’algunes rampes curtes, arrivem a Castellar del Vallés i finalment a Barberà, on finalitza el tram cronometrat, marcant 183 km, a les 17,15 h. de la tarda. Després 20 km. més tranquils fins a Barcelona, on ens espera un bon berenar, després d’haver rodat 12,15 h. amb molt poques parades. Les dades del pulsòmetre eren tremendes 8560 calories cremades, 204 km., temperatures de 9º a 34º, màxima de velocitat a 69 km / h. (confirmada pel comptakilòmetres), hores i hores en zona FC,…

El Màrius arriba en la posició 90, i jo a la 94, no està malament considerant que em perdut força temps amb el seguiment des road book i en els bucles que hem fet, ens va adelantar un grup molt gran de corredors. El Màrius va anar al meu ritme, si hagués seguit sol podia haver fet una posició molt millor. No hi ha premis per categories, però si pel participant més jove i més gran, el Màrius era de llarg el més jove i el dijous tindrà el seu premi, però el reconeixement ja el va tindre per part de molts corredors que el felicitaven i es quedaven sorpresos de com anava amb els seus 15 anys.

Fins a la propera, però que de ben segur serà mes curta.!!

DIUMENGE 12 JUNY: SALOU _ GRUPETA DEL CAMPING

7'30 del mati ; i aquets companys de platja ja tenen ganes de donar guerra . Estem a l'entrada d'un camping de Salou ; l'Urrutia  (pare i fill ) , en Ramon i el Toni Aguera , que bé de Torrenbarra ; del club ; a part , cuatre membres més .
Començem a pedalar direcció Montroig , on , ens espera una grupeta de cinc membres més ; alguns ja coneguts  ( dels de Lleida ) ( sortides de Vallfogona i Valls ) . Tornem a rependre la marxa ; la majoria amb BTT i uns pocs amb carretera ; els cuals desdoblaran la ruta per carretera , tot quedant per esmorzar .
La pujada al castell d'Escornalbou , tot per pista ; molt dura , 650 mts . d'una tacada , amb rampes del 18% ( quin patiment ) els més agoserats , triunfen , i els més dèbils , utilitzem la modalitat de duatló , tot esbufagant . Reagrupació ; " hau somi nanos " que ara bé baixada ; descens bonic quasi tot per camí encimentat i amb passos d'aigua ; que aprofitem per fer volar les nostres màquines ; però , compte , els giravols son tam pronunciats com el seu desnivell ( precaució ) .
Parem al poble de l'Argentera ( 340 mts. ) a esmorzar , on s'afeigeixen els de carretera , que també s'han ajuntat amb daltres amics ; total , uns 15 per esmorzar .
Ja totom a punt i amb les piles carregades , ens separem dels de carretera i uns quants btt'ros que ja en tenen prou . Ni més ni menys que pujar el coll de la Teixeta ( 530 mts. ) . Aquesta canalla són incansables . totom al seu ritme i , reagrupament a dalt ; uns quants amb la llengua fora . Ja es fa tart i es deicideix baixar per carretera a tomba oberta fins a Dosaigües i els seus revols sinuossos al costat del panta de Riudecanyes que , està a petar d'aigua .
Ara ja , nomès ens queden 15 km. , on mica en mica , van desapareixent companys a cada cruilla i quedant nomès 6 , pasan per Cambrils i de retorn a Salou .
El desnivell ha estat d'uns 1.100 ; que está bé , però de km. ,una pasada , ni més ni menys que 70 . " casi na "

DIUMENGE 12 JUNY: CASTELLOLÍ

Ens trobem a les 8 del matí a la plaça de l'església d'Òdena en Jaume Tort, Jaume Xaus, Artur, Kiko i Josep Mª per fer la sortida d'aquest diumenge. Després de parlar una estona decidim seguir el corriol de la Telefònica fins a Maians per arribar al peu de La Guàrdia. Un cop allà com que encara teníem temps decidim baixar fins a Montserrat Parc i seguint pel camí de "la font del ferro", el corriol del castell i fins a Castellolí per esmorzar.

Després decidim seguir pujant fins a "Can Tardà" i baixar pel "Clot de St. Feliu" i arribar a "Can Macià". Només comencem la pujada ens trobem amb un bomber que ens avisa que hi ha el camí tallat. Un accident amb un camió dels bombers, grua també encallada.... tot un espectacle que no ens volem perdre. Fem la foto del camió i continuem el camí previst.

 
Com que encara teníem una estoneta en Xaus proposa pujar cap a la hípica en direcció a St. Bernabé. Quan tot just pujàvem en Kiko punxa la roda del davant i ens aturem a reparar. Reparació tradicional: desmuntar, rascar, encolar i reparar la punxada. Uns kilòmetres més amunt torna a punxar per culpa de la coberta trencada. Així que tornem a ritme d'anar a peu fins a arribar a Òdena pels volts de la una del migdia. Una bona ruta d'uns 38km i uns 1.000m de desnivell acumulat.

Track de la sortida: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1768583

XALLENGE PENEDÈS: ST JOAN MEDIONA

Aquest diumenge es disputava la última proba de la Xallenge del Penedès, a Sant Joan de Mediona, i el Vidalet, el Sergi i la Lídia ens trobàvem a les 7:15h del matí per marxar.

La situació era com un “dejà vu”. Estava plovent, les previsions no eren de que tingués intenció de parar, i ens trobàvem dins la furgo el Truski i jo, esperant el Vidalet que ja ens pensàvem que s’havia tornat a dormir. Bé, fins aquí, tot igual que quan vam anar a córrer a Vilonava i la Geltrú. Ara, aquest cop de camí cap allà, els dos rivals no s’ho pensaven ni un segon si corre o no. Es jugaven pòdium de la seva categoria al campionat, i encara que diluviés, havien de córrer sí o sí. Jo en canvi pensava, que quan arribés allà, ja ho decidiria!!!

Arribem a Sant Joan i la pluja que no para. Per allà ja ens trobem amb l’Oriol Duran i el Marc Solsona, així que ja som 5 integrants del Òdena. Fent el cafè al Bar fins les 8:40h…no anem bé!! Sí correm a les 9!!

Molt poca gent, ara segons el duo “maravilles” van comentant: “joder hi ha gent bona”…algun pro despistat que envés d’estar a Copa Catalana, ha vingut a parar aquí!!

SORTIDA!! Tinc controlades totes les noies, i comencem per una pujada d’asfalt fins a trobar camí, sé que vaig segona i tinc la tercera enganxada a l’esquena, i jo enganxada a la primera!! Fem la 1ª pujada de camí paral·leles amb la 1ª noia, arriba el primer corriol i allò és una pista de patinatge, primera anada de roda, i per terra, caiguda tonta, però passo a 3ª posició! Aquella era la primera de incontables òsties tontes!! Pobre bici nova, abans que tenia un amo amb el que quasi no sabia que era llepar terra, i vamos, només amb mes i escatx amb mi, em sembla que ja ha anat per terra tot el que no havia anat en un any J

Total segueixo allà amb les dues noies, que les vaig veient, les aguanto uns Kms, fins que ja no puc, i segueixo al meu ritme i en solitari! Un circuit trencacames, ple de fang, relliscant tota l’estona… la veritat que bastant dur! Els últims 7 Kms dels 32 kms que tenia la cursa, se’m fan eterns! No passen! Finalment arribo en 3ª posició i pòdium, però no gaire contenta amb la carrera feta!!

Dels meus companys de cursa, felicitar-los perquè finalment el Sergi  ha fet 2on i el Vidalet 3r de la seva categoria al campionat!! I per equips, medalla de xoco, 4rt classificats!

Ara ja, fins l’Anbaso!

DIUMENGE 5 JUNY: PEDALADA POPULAR IGUALADA

Rondaven les 7 i pocs minuts quan sonava el despertador; tot entusiasmat per afrontar un nou diumenge de dures pujades, formidables baixades i deliciós esmorzar; tot en companya de bons amics. Però NO, una minsa pluja matinera, fa que tot el planificat s'en vaigi per l'aigüera. Així que, amb el llit encara calent, torno a clocar els ulls, fins a nova ordre .

A quarts de 10, el cel ja era esclarit. Aprofitant la meva presència a casa, sobto a la família, tot gaudint d'un esmorzar familiar ( atipic ). Com poder aprofitar el que queda del matí? Ostres, però si ès la Pedalada d'Igualada !!!! Algunes trucades i quedem amb el Comaposada; que ve amb la seva filla, l' Aina; i el Tapi , amb el seu fill, el Pol . Ens trovem a les 11 a la sortida amb la inscripció ja feta. He de dir que (com es veu en les fotos ) compareixo amb un artilugi de dues rodes anomenat BH Gacela; dels anys 50-60 ( pesava massa per que s'el anduguesin els "cacos " ) amb un sòl plat i únic pinyó.

Prenem sortida de la part alta de la ciutat, amb un recorregut urba descendent d'uns 5 km. Ambient molt familiar i moltes cares conegudes; temps tenim de ferla petar degut a la baixa velocitat. La manca d'experiència d'alguns participants, fa que hi hagi algun ensurt; un nen que cau, uns petits plors, alguna punxada, parades a mig camí per recuperar l'alé d'algun acelerat , ... ... .Arribada controlada i obsequi de l'organització; obro la bossa, a veure ... , un aigua, una poma, EHIIIII nano !!!! no hi ha entrepa de botifarra; (decepció ). Tenin en compte que ja son les 12; ens resignem fins l'hora de dinar .

Fins l'any que bé .

XALLENGE PENEDÈS: MASQUEFA

Aquest cap de setmana vam optar per anar a córrer a la Xalenguer del Penedes a Masquefa per poder agafar el puntet de xispa que falta, ja que la setmana vinent tenim Copa Catalana a Lliça d'Amunt.
El Pinturex-Òdena sortia d'Igualada amb varis dels seus representants, en Forn, Pallarés, Vidaletti, Mallema, Jaju i una de les nostres femines que segueix el campionat, la Lídia Borràs.
Arribem a Masquefa i fem les inscripcions corresponents, calentem una mica i a les 9h sortida!
Ens esperaven 38km de muntanya per davant...la sortida va ser rapideta i de seguida cadascú es fica al seu puesto...en Guerra tira del grup i darrera el segueix en Isra Nuñez i justament darrera en Forn i jo (Pallarés) enganxats a una bona roda del corredor del Palautordera pels plans dels primers kilòmetres...quan arribem els primers canvis de ritme decidim passar al corredor que ens ha portat pels plans i apretar una mica més el ritme...comencem a fer un duo perfecte entre els corriols i agafem un bon ritme...varies baixades amb sorpresa, ja que eren molt rapides i amb molta regatera, anàvem trobant...teníem d'anar molt a la guait i sempre perdíem uns segons als cruses, aquí t'adones lo important que és saber el circuit al que vas a córrer...anem fent sobre el Km 30 i al mirar enrere un grupet de 4 corredors els portem a sobre, en Pons, Benito i Giralt del Bicis Toni i un Jaju esplèndid del Òdena...al arribar a la riera, ens atrapen i comencen a fer estratègia d'equip amb uns canvis de ritme constant per part dels Bicis Toni, en un terreny enganxós que transcorria per una riera durant varis Km...en aquest punt al davant en Guerra deixa a Isra i s'en va en primera posició cap a la meta...els Eco's decidim mantenir-nos a roda sense posar-nos nerviosos i ens comencen a marejar una mica...al finalitzar la riera comencem a agafar de nou terreny sec i que comença a picar amunt...la cosa es comença a posar tensa i comencen els pals per part de tots, jo em reservo i els vaig mantenint a cop d'ull sense deixar-los anar gaire...als últims Km l'Enric dona un fort pal en que nomes el segueix el Pons i una mica més enrere el Benito i jo...en Giralt i Jaju perden una mica la comba, però van a pocs segons...al arribar a l'ultim Km ens agrupem els 4 corredors i decideixo, ja si, donar-ho tot fins a la meta...i en un ajustat sprint acabo per darrera del Pons en la 4ta posició de la general i en la 3era en categoria C, per darrera en Benito i l'Enric.
En definitiva un bon entrenament per la pròxima Copa Catalana a Lliçà d'Amunt, que aquí si que hem de donar el callo sigui com sigui.

CLASSIFICACIONS

ANOIA RACE TOUR

El dia 14 de Maig vàrem participar el Màrius i jo en la modalitat Non Stop. O sigui 130 km amb un desnivell positiu d’uns 2800 m.

Hem sortit a primera línea amb uns 75 corredors, dels quals uns 50 han acabat la Non Stop, molts es van quedar a Pujalt. Era obligat el GPS dons no hi havia altre forma de seguir la ruta.

Finalment vaig aconseguir un 2on GPS pel Màrius i tot i que ell volia seguir la ruta amb mí, finalment la vena competiva li va poder, i als 115 km. es va afegir a un grup que ens va atrapar i em vàren deixar.

Ruta per Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Camí dels Masets i a pujar cap a Can Mabres i Can Brugués, aquí la montanya ja va posar cadascu al seu lloc, jo anava una mica conservador dons quedava molta cursa per devant, el Màrius portava un bon ritme. Després Font del Ferro, seguidament per sobre del túnel del Bruc, després passem prop de La Guàrdia i pista de Castefollit. Agafem senders i pujem fins a Maians. Comença apretar el calor, passem pel pla`de Servitje i pujem als Molins arribant a dalt a un ritme fort però ja amb signes de cansament. Un detall important, els avituallaments son continus, crec que hi havien uns 10 punts, alguns d’ells amb més menjar o menys però sempre amb aigua o beguda isotònica. A partir d’aquí i ja amb uns 55 km a l’esquena, baixem pel Mas del Tronc per sender i pista i la ruta es fa llarga cap a Prats de Rei dons el terreny es bastant trencat. Després d’una pujada no molt forta però continuada arrivem a Calaf atravessant el poble pel mig. Ja es fa l’hora de dinar i els 25 km. que resten fins a Pujalt es fan interminables. Al final i veien la pujada que quedava per arribar al poble vaig entendre per que es deia Pujalt (Puig Alt!!). Allà hi havia un bon dinar i coses per picar, el Màrius havia arrivat extenuat, ja se sap els joves tiren massa al principi.Havia arrivat feia uns 20 minuts però no vem coincidir. L’Albert Balcells em va animar per atrapar-lo, vaig intentar-ho ja però la meva mecànica ja no dona prou. A la tarda hi havia molta baixada per disfrutar, una part en corriol abans de Copons que va estar molt bé, al arrivar a Igualada després del Molí Blanc encara pujaves una mica direcció la Tossa, per arrivar finalment al estadi atlètic.

En quant a organització, controls, avituallaments, tot molt bé.

En resum per a mí faltava sender, sobrava pista, per contra pràcticament no hi havia carretera. També es bastant rotllo seguir el GPS tota l’estona dons has de tenir un ull la pista i un altre al GPS durant les 8 h. del recorregut, baixant i pujant la vista continuament. Per recorreguts llargs es molt millor el llibre de ruta. Un problema greu que vaig tenir es que moltes vegades en les cruilles de camins el GPS no marcava prou bé els punts i després d’agafar la ruta equivocada havia de retrocedir i prendre de nou la correcte, perdent molt temps. En quant al paisatge i ruta a destacar els pobles i natura de l’Alta Anoia, realment espectacular en aquesta època amb tots els sembrats verds.

El Màrius va acabar el 32e. amb un temps de 7,51 h. i jo el 38e. amb 8,20 h. Fins la propera!!

Link del vídeo:

http://www.ocisport.net/ocisport.php?nom=62&competicio=anoiarace


Adjunt algunes fotos, gràcies al meu cunyat Lluis (gran biker per cert) que ens va seguir tot el dia.



Salut!

DIUMENGE 29 MAIG: LA POBLA

Aquest diumenge ens trobem a “La Masia” tres integrants del ECO, en Ramon que va d’estrena de bici, en Jaume Tort i en Josep M. Comaposada pels volts de les 8:15 del matí. Decidits a seguir més o menys la ruta establerta pel calendari enfilem carretera fins arribar al camp de tir de Castellolí. Pugem decidits els “Tres Mollons” a bon ritme per part del “jove” del grup seguit pel Ramon que està d’allò més content amb la seva SCOTT i, fins i tot, potser dormirà amb ella a partir d’ara. Les bicis ja no es poden deixar als garatges comunitaris ni trasters amb els temps que corren! A mitja pujada en Josep M. punxa la roda del darrera i toca reparar mentre en Ramon aixeca la seva nova muntura. Tot fent-la petar amb un grup d’excursionistes a dalt de la creu del toró enfilem la baixada fins que sentim els motors d’uns “trialeros”, que pujaven pel marge dret del camí. Tots decidits a baixar per aquell “camí” ens aturem per fer una foto amb en Jaume amb una bonica roca de fons, ja que en Ramon té pressa i passa avall tot decidit, encara que la suspensió no la tingui ben ajustada. Res feia pensar en l’ensurt del dia. Tot just arrencar d’aquest punt i quan ni va tenir temps de posar els dos peus sobre els pedals, en Jaume cau pel davant i la seva bici li cau a sobre. En un pendent ple de pedres molt dures si hi caus a sobre. La bici de la volada va punxar la roda del darrera en caure al terra que fins i tot l’aire es podia sentir sortir del pneumàtic. Després una primera inspecció de les ferides, quatre cops i un pedal clavat a la cama, respirem en comprovar que tot ha estat un ensurt. Reparem la punxada mentre en Jaume recupera els colors de la cara i pugen de to els colors de les ferides. Baixem lentament fins arribar a esmorzar a l’Hostal Robert de La Pobla. Demanem l’esmorzar i gaudim de les fotos dels diaris del diumenge: EL BARÇA HA GUANYAT LA QUATRA CHAMPIONS!!!

Com que en Jaume ja es troba millor en Ramon proposa pujar al castell i baixar pel lateral de la seva muralla, camí que hem fet alguna vegada en sentit contrari. Aquest camí ens porta fins al turó on hi ha el pessebre dels esgavellats. Tot seguit ja baixem “fent camí”, amb tot el sentit de la paraula, fins enganxar amb el que baixa dels dipòsits de Vilanova. En aquest punt en Ramon encara coneix una variant més en que en Josep M. no pot frenar en la baixada i realitza un aterratge forçós sense cap conseqüència. Passem per sota la variant de Montbui seguint part de l’antic circuit del “Cola-Cao” fins arribar a “Can Tito” a bona hora per arribar a casa per veure la F1 de Montecarlo. Amb sortida i arribada a Òdena surten uns 30km de recorregut amb uns 900m de desnivell.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1738491