dimecres, 28 de març del 2012

DIUMENGE 25 MARÇ: JORBA

Aquest diumenge ens reunim a Can Roca el Ramon, el Jero, l’Alex, el Kiko (ens pensavem que no vindria perquè no havia dit res, però... qui dubtava que vingues Kiko “el incombustible”?!?!) i jo. Enfilem camí amunt però sense agafar la pista que porta als molins i ens desviem per evitar tant desnivell. Aviat agafem el que el Ramon anomena “el tobogan” : un sender de baixada i sinuós d’allò més divertit que ens comença a encarar cap a Rubió. Encara ens queda una estona, llavors decidim arribar a Jorba a esmorzar, i així de camí passem per diversos camins i corriols que ens són desconeguts a alguns de nosaltres, però prou interessants. Arribem a Jorba i decidim omplir la panxa. A l’hora  de pagar, la cambrera, que ha estat atenta a les nostres converses (en part perquè cridem molt i en part perquè som els únics del bar…) ens dona la seva versió de la crisis deixant-nos a tots sorpresos.

Quan sortim enfilem cap a la bassa però agafant una variant ‘made in Tapioles’ i pugem per una trialera que ens fa suar la cansalada. Un cop a dalt ens reorientem i anem cap a Rubió, i després trenquem pel corriol de les vaques que té la tanca electrificada. Fem un gir en la direcció i enfilem cap a l’ermita de Sant Pere d’Ardesa.  Un cop a dalt només queda seguir el corriol que ens portarà fins a la “baixada del dia”: Pràcticament des de dalt dels molins fins a la font de Can Masarnau de baixada per uns corriols i trialeres increïbles. La guinda del pastel de la sortida d’avui. De Les  Comes, ja cadascú a casa seva, acabem el dia amb uns 43 quilòmetres.

PD: Quasi al final de l’última baixada hem de fer una parada tècnica: el Jero ha trencat la cadena i jo tinc la roda de davant que perd aire. Fem una mica de mecànica ràpida i continuem!!

dimarts, 27 de març del 2012

DISSABTE 24 MARÇ: PINÓS (CARRETERA)


Nos encontramos solo tres integrantes de las salidas en carretera de los sabidos, por que el Truji y el Jose Vallejo tuvieron un pequeño percance el pasado jueves con la bici de carretera, nada importante(menos mal)y no pudieron salir.
Emprendemos la marcha el Eulogio, Pepe Torres y yo Kiko y antes de salir de Igualada nos unimos a dos integrantes de los Ecapidec, l’Isidre y Jony dos leyendas de ese grupo con los cuales iniciamos la marcha hacia Calaf. Al poco de salir nos damos cuenta de lo que es la veteranía de los años en bici por que l’Isidre nos impone su ritmo que no es duro pero constante y todos sin mediar palabra nos unimos a su ritmo pero cuando ya llegábamos a Calaf  oímos como se acerca a paso ligero un numeroso grupo ciclista que cuando llegan a nuestra altura resulta que son los demás integrantes  de los Ecapidec con algún integrante de los E.C.odena, Jose Mallen, Cabrerizo, Isaac ,Freddy, Esteban, Marceli y así hasta un total de 19 ciclistas. No podéis imaginaros la alegría que da ir por carretera tanta gente (hasta te respetan los vehículos).
Después de pasar Calaf pasamos Castellfollit del Riubregós, Tora y tras una fuerte subida llegamos a Pinós donde almorzamos para reponer fuerzas y nos hacemos un par de fotos con la Serra del Cadí de fondo nevadas. Después del almuerzo nos dirigimos hacia Solsona por el Miracle pero una vez llegamos al cruce antes de llegar a Solsona vamos hacia Biosca donde los Ecapidec empiezan a subir un pelin el ritmo donde después de un pequeño puerto iniciamos un rápido descenso hasta Biosca. Tras el descenso toca un poco de llaneo pasando otra vez por Torá y antes de llegar a Castellfollit del Riubregós  nos separamos de los Ecapidec y nos dirigimos a casa por Calaf, Veciana, Copons y Jorba hasta Igualada donde acabamos el día con 147 km y 1700 metros de desnivel y además un buen sabor de boca por una mañana soleada y concurrida.

dilluns, 26 de març del 2012

HIVERNAL DE CERVERA 2012

L’Enric Forn em diu que s’ha anulat l’Open Giant d’Avinyó, i que hi ha la cursa de Cervera. Després parlo amb l’amic Josep González de Cervera, m’anima a fer aquesta sortida, ell es un dels que l’han marcat i realment està molt bé. Al mirar la web veig que el Gabriel i la Susanna també s’han apuntat a la cursa llarga de 44 km. amb 1050 m. de desnivell. Fem les fotos de rigor abans de la sortida, des del pabelló poliesportiu. Sortim uns 100 corredors amb bon ambient i amb la participació del Marc Márquez i el seu germà Alex. El Marc apart de ser una crack en les motos, es un bon aficionat al BTT. Surto fort amb el grup de devant, ja em deixarán enrera, i fem un camí plà que ens porta cap als primers senders, que son ràpids i están molt nets. Son realment interminables doncs cobreixen el 80 % del recorregut. La pluja de la setmana ha anat perfecte doncs el terreny agafa molt. N’hi ha de pujada de baixada, més ràpids, més revirats, més tècnics, no t’els acabes. Tinc una caiguda apurant massa una curva, però em puc aixecar només amb un cop a la cadera. Arribem a l’ermita del turó de Sant Pere dels Arquells, y tornem direcció Cervera. Vé un tram amb pujada suau i llarg de camí i carretera, la 29” va com un tiro! Després més senders amb alguns murs que s’han de fer a peu. Em trovo un parell de corredors, i anem seguint fins al Castell de Timor on hi ha unes bones vistes. Després tornar a pujar al turó de l’ermita de Sant Pere, es comença a fer dur ja portem 33 km apretant. Més endavant entrem en una riera llarguíssima que en dura prop de Cervera, es molt divertit dons es un sender molt estret i está plè d’herbes al voltant, quasi no el veus, però es fa bé i es ràpid. Al arribar, pujada fins la ciutat de Cervera amb un desnivell molt fort, sort que es veu la meta a dalt de tot i la gent ja anima! Acabo el 34 d’uns 100 inscrits amb 2h 45’. El Gabriel i la Susanna tot i no fer-ho tant competitiu acaben el 71 i 72 de la general. Organització perfecte i avituallaments correctes, però el millor la butifarra.
Fins la propera! 

dilluns, 19 de març del 2012

OPEN ST PERE RIBES

Dissabte al matí amb la típica inspecció del circuit ens desplacem uns quants ECO fins a St Pere de Ribes. La Meri, la Lídia i jo anem a fer la volta juntes i ja anem veient de que anirà la cursa de diumenge, una duatló! Ja coneixeu els meus dots de tècnica, hi afegim que fa dies que no plou, que esta tot sec i que el terreny era rocós, circuit revirat i molt tècnic, ho barregem tot i tenim a la Marta fent més trams a peu que sobre la bici! Però a aquestes alçades de la temporada i amb la bona sort que tinc, encara puc donar gràcies de poder tornar a entrenar! Així que la qüestió és anar a passar el matí i fer un bon entreno de qualitat. Al acabar de veure el circuit, una bona dutxa i les tres xatis, cap a una calçotada a Valls per celebrar els 30 anys de la Mar Franco! La millor dieta pre cursa! 

Diumenge a les 8:30 ja som al circuit per fer el primer dia d'inscripcions amb la típica cua per la desorganització dels super jutges de la fede! De veritat que no hi ha manera.... Ja comencen liant-la amb els dorsals, de tota la vida no s'han donat per ordre de classificació de la temporada anterior? Doncs fantàstic pq la Lídia que corre per primer cop a la seva vida al Open durà el 301!!! jo el 302 i la Meri que sí va fer 3a l'any passat el 303!!!! Però sorpresa, sorpresa, quan li toca que li donin el dorsal a la Judith Sanchez, li donen el 102 que és dorsal d'elit! Fantàstic....

A les 9:45 tots cap a correlines, i els àrbitres ja la tornen a liar amb les sortides, sort que ens guiem per l'experiència pq sinó ja teníem als júniors sense saber quant han de sortir! amb cadets i veterans que també ja la van tenir, una desgràcia vamos!Sobre les 10:10 i es dona la sortida, els elit que han de fer bucle i 4 voltes, nosaltres amb M30 i júniors, bucle i 3 voltes i la resta bucle i 2 voltes. La sorpresa va ser que el bucle ja tenia 7km! i cada volta 9, tenint en compte el tipus de circuit, resultat, un dels Open més llargs que s'han fet mai!

A la sortida ja em quedo ultimissa del grup, però penso que mica en mica, no cal donar la vida que total només haig de pensar en acabar i puntuar, per sort amb tanta gent al primer corriol ja estan tots parats i els atrapo fàcil, però vaja, poc em dura la bona vida, anem fent la Lídia i jo quan ja ens comencen a passar els cadets, i una mica més tard els veterans tots histèrics, de cafeïna fins el cul, pensant-se que son els reis del mambo! "Senyors que no és la Copa del Món! és un Open i a la seva edat haurien de pensar en passar-s'ho bé i no estar així d'histericiats!" Així que amb tant merder i tants crits, no em queda més remei que apartar-me del circuit i esperar que vagin passant tots, quan podia tornava a entrar i així anar passant fins que ja el grup es va anar estirant i vaig poder anar fent la meva volta tranquil·lament! Passem per meta i penso, ostia que em queden 3 voltes més, espero em doblin les primeres fèmines que sinó aquí em dona l'hora de dinar! La 1a volta es va de conya, puc anar fent al meu ritme d'entreno i m'han anat deixant el circuit net, i puc anar molta més estona sobre la bici. Quan em comencen a doblar els elit passen tant ràpid i tant sobrats que ni te n'adones, igual que els primers júniors o M30. Passo per meta i ja em diuen última volta, menys mal pq ja porto 1:45h per fer bucle i 1a volta, si n'haig de fer 2 més moro al intent! 

A la última volta ja només queden els elit fent voltes, així que es va de conya, llàstima que ja no em queden forces, estic kao i se m'acaba fent llarguíssima! Per fi a meta! Amb 2:28 segons el meu pulsòmetre, i per fer només 25km! Madre mia!!!! 

I la meva sorpresa és que la Meri ha guanyat!!! Si senyor! Ole tu! La Lídia també acabat 5a i jo 6a! Resulta que hi va haver un cúmul de desproposits a la categoria, pq la Mar plegava per males sensacions, seria la calçotada de dissabte? la Núria trencava cadena i la Judith patilla del canvi! Joder! Amb tan poques fèmines i la de coses que van passar! 

En resum, un matí dur, en un circuit impossible per mi, però amb un bon entreno que suma... ara queden dies per la propera, fins el 15 d'Abril, així que tinc dies per entrenar de valent!!!!


DIUMENGE 18 MARÇ: MEDIONA

Nos encontramos en la plaza l’Artur y yo el Kiko para reencontrarnos con los demás integrantes del club en Can Titó el Tapi, Jaume Tort, Jero y el Alex. Una vez todos juntos salimos hacia los depósitos de Vilanova y ya antes de subir el primer senderito que hace presagiar la estupenda salida de hoy, una vez llegamos a los depósitos nos dirigimos a la Garriga donde después de cruzarlo nos espera otro sendero, trialera  que por lo visto todos conocían menos yo. Después cruzamos la carretera de Carme para ir hacia Vilanova d’Espoia por la pista de la Torre por la zona de las viñas, una vez en Espoia hacemos una paradita para hacernos las fotos de rigor y donde el Tapi hace lujo de sus habilidades haciendo trial sin con el mobiliario urbano (Tapi tío como los rompas los pagas, es que es como un niño).

A partir de Espoia decidimos hacer casi toda la cursa del  Esquiador de la Torre de hace tres años hasta San Joan de Mediona donde entrelazamos pista y senderos hasta nuestro destino de almuerzo, el Centro de Mediona que se come abundante y barato. Después del almuerzo decidimos seguir haciendo la cursa del Esquiador de la Torre hasta llegar al cementerio de Carme donde al principio nos hace sudar subiendo hasta los depósitos de Las Pinedas y donde ya nos han quitado el rulot que había en medio de la cuesta. Tras la subida como no viene la bajada, la cual iniciamos por un par de senderos que después se unen a una pista muy vertical donde el Tapi por poco se va a buscar espárragos (je,je). Una vez llegamos a Carme subimos por la pista que se hizo La Maratón de Vilanova del año pasado pero al revés, antes de llegar a los depósitos de Vilanova decidimos desviarnos para hacer los últimos senderos y trialeras del día.

Una vez llegamos a Vilanova cada uno para su casa después de un día non stop de senderos y trialeras (que día más divertido) con 50 kms para los de Igualada y 53 para los de Odena.

DISSABTE 17 MARÇ: ROJALS ( CARRETERA)


7.15 de la mañana nos encontramos delante del Bar Cruce Eulogio, Toni Mendez y yo Kiko, bajamos a la cafetería del Forn Alemany del polígono a tomar un café antes de emprender la marcha. En la gasolinera de la Vercher nos espera otro integrante más Pepe que es primo del Truji, emprendemos la marcha en dirección Santa Coloma de Queralt por la carretera de Tous subiendo a un ritmo tranquilo sabiendo lo que nos espera más adelante. Una vez llegamos a Santa Colma de Queralt nos espera otro integrante más del club, el Sergio Trujillo que decide subir en coche hasta allí para no sobrecargarse demasiado ya que la semana anterior llegó un poco justo de fuerzas.

Continuamos hacia Montblanc por Piles, Rocafort de Queralt, Sarral y Pira donde el Toni nos impone su ritmo y casi nadie habla, hasta el punto que vemos en un cable de luz un halcón como nos observa pasar (quizás intuyendo que había carroña para comer viendo nuestras caras). Después de dejar al pajarraco atrás cruzamos Montblanc para iniciar el ascenso de 12 km que nos espera Toni, Pepe y yo subimos los tres juntos, Eulogio y Sergio se quedan un poco más atrás para que cada uno suba a su ritmo. El puerto no es que sea muy duro pero es muy laaaaaargo y se hace interminable hasta que se te quita el cansancio solo disfrutando de las maravillosas vistas que hay una vez estas arriba.

Una vez coronado el puerto y después de casi 700 metros de desnivel (solo del puerto) toca reponer fuerzas en el Restaurante Socarrimada de Rojals que nos brindaron con un estupendo almuerzo, entretanto llegaron otros ciclistas que también venían de Igualada a los cuales saludemos ,entonces te das cuenta de la dureza de la subida cuando ves sus caras. Una vez acabamos de almorzar toca descenso peligroso y con curvas muy cerradas donde el Toni se va y no hay quien lo alcance (que manera de descender), una vez en Montblanc  hay que regresar y nos tomamos el regreso con más tranquilidad que son muchos km.

Llegamos a Santa Coloma donde el Sergio nos deja para regresar en coche, el acaba la jornada con 100 intensos kms, nosotros continuamos para acabar la jornada descendiendo por Tous, Igualada y Odena con un total de 141 kms y un desnivel de unos 1700 metros.

divendres, 16 de març del 2012

COPA CATALANA BANYOLES 2012

La meva primera crònica! Amb una mica de retard, però més val tard que mai!!

Tota la setmana amb mal de panxa i nervis pensant en que un any més comencem la temporada, després d'un hivern bastant fred i llarg, per fi arriba la Copa Catalana de Banyoles. Com cada any, suposo que és una sensació comuna entre els ciclistes, es fa una barreja de nervis, il·lusió, ganes de trobar-te amb els companys, saber com estaran, maleir-te els ossos a tu mateix a la primera volta pensant: “com pot ser que ja tornem a patir d'aquesta manera”, (però com ens arriba a agradar aquest patiment!!!), etc, etc, etc.

Així doncs, el divendres ens fèiem amb l'equipació nova, molt encertada i amb un disseny molt divertit.

La veritat, quedem tots com un pinzell, i aquí va la prova:

Amb ganes d'estrenar-la, vam marxar dissabte al matí cap a Banyoles l'Enric, la Marta, la Lídia, el David, la Meri i el Duc, i pel camí, ens vam trobar amb el Joan Rigol i la Sandra, i també amb el Xavi Bosch i la Ruth.

Un cop a Banyoles, vam anar a fer unes voltes al circuit, i el vam trobar molt polsegós, però divertit, tècnic, complet i perquè no dir-ho, també dur. Uns bons corriols de pujada després del quitrà, corriols de baixada ràpids i revirats plens de regates, baixadors i pujadors que van fer que disfrutéssim d'un bon circuit de btt.

Al migdia vam anar cap a la casa a dinar i a descansar. La casa, per cert, una passada!! Llàstima que no fes prou bo per poder aprofitar la piscina!!!!

A la tarda tocava recollida de dorsals, així ja ho tindríem tot a punt per l'endemà. Al grup s'hi van afegir el Màrius i el Joan Badia, que van arribar a la tarda, i també van anar a inspeccionar el circuit. Un altre cop a la casa, vam sopar pasta i gall d'indi i a dormir, que el diumenge s'havia de matinar!!!
A les 7h del matí toca el despertador, dutxa i esmorzar molt variat molt millor que el d'un hotel! Fruita, cereals, pa, llet, cafè, galetes, Nutella, etc. Tots apunt, marxem cap al circuit, i ja anem tard!! Quan arribem ja es veu molt ambient, moviment de bicis amunt i avall, acompanyants badant per les carpes/autocars dels equips (quin súper autocar els del Tomàs Bellès, una passada!), etc. Una mica d'escalfament i a punt per fer la foto d'equip!!


L'Isaac i el Jaju es van trobar amb nosaltres al matí, ells van venir el mateix dia. També hi havia l'Arantxa amb els seus fills.

Una estona abans de les 10h, ja estem tots a les corralines, i a les 10h en punt, es dóna el tret de sortida. Les primeres en fer-ho, les fèmines, amb moltes corredores d’elit a nivell estatal i també mundial. La sortida, molt ràpida i bastant agònica. El circuit i la gent animant, una passada. La cursa es va fer llarga, sobretot la quarta volta, on la pujada de quitrà es va fer eterna, i els corriols de pujada de la primera part, semblaven no acabar-se mai! Quan arribo, ja hi ha els elits col·locats a corralines, i ja ens fan parar abans de passar l'arc. Tot i el cansament, queda un bon gust de boca i moltes ganes de seguir pedalant!

En la resta de categories, tots van fer un bon paper, quedant classificats de les següents formes:

Fèmines elit:
- Meritxell Obradors: 17a
- Arantxa Mejía: abandona

Júnior:
-Màrius Badia: abandona

Màster 30:

- Enric Forn: 7è
- Isaac Riera: 8è
- David Pallarès: 32è
- Javier Jurado: 34è

Màster 50:
- Joan Badia: 15è

Fèmines Cadet:
- Blanca Vallés: 7a

Elit:
- Joan Rigol: 37è

Per últim, agrair els ànims i els avituallaments a les xatis, a la Marta i a la Lídia, que esperem que a la
propera cursa ja estiguin a les corralines!!! :))))

Fins aviat! Ens veiem a Sant Pere de Ribes!!!

DISSABTE 11 MARÇ: CALLÚS (CARRETERA)

Nos encontramos siete integrantes del club,Eulogio,Jose Vallejo,Alberto ySergio Trujillo,Artur,David Muñoz de los bttros y yo Kiko,con ganas de emprender la marcha pero que pa sa ?que tenemos que esperar al Sergio que no quiere madrugar(me cachis).

Bueno ya todos juntos emprendemos la marcha en dirección a Calaf a un ritmo regular para que nadie sufra demasiado una vez pasado Copons se nos unen dos ciclistas que nos acompañan hasta Calaf y allí se dan la vuelta.Nosotros seguimos en dirección Manresa sin saber como nos íbamos a encontrar el asfalto por las obras de la C-25,pero estaba bien ,al llegar a Aguilar de Segarra nos dirigimos a LaFonollosa subiendo un pequeño puerto el cual coronamos sin mas problemas.Una vez cruzamos la Fonollosa iniciamos un descenso vertiginoso cuando vemos que el Artur se va de excursión en una curva y le preguntamos que había pasado y dice que se había despistado mirando el cambio(Artur en descenso máxima concetracion).Bueno sustos aparte antes de llegar a San Joan de Vilatorrada nos desviamos a la izquierda por una en dirección Callus´entre medio de un monton de figuras ,estatuas y hasta una pista para motos de trial ,lo cruzamos y llegamos a nuestro sitio para reponer fuerzas y llenar la tripa en el bar Garbi el cual se come bien y barato.

Ya después de almorzar seguimos marcha pero sin el Artur que nos deja por compromisos y se va a Odena por la directa.Los demás emprendemos el ascenso hacia Castelltallat,no es que sea duro pero es largo unos 16 km que cada uno coge a su ritmo. Una vez coronamos comienza otro descenso muy rápido el cual nos enlaza con la carretera de Calaf,ya con 90 km ,subida y viento en contra se nos hace duro el llegar a Calaf,pero una vez allí ya el llegar a Igualada es coser y cantar,total acabamos el dia con 140 km y 1850metros de desnivel en ascensión.He de decir que el Sergio no habiendo salido casi nada se porto como un campeón aguantando todo el dia ( di que si Pollo que grande eres)

dimarts, 13 de març del 2012

DIUMENGE 11 MARÇ: CASTELLOLÍ

Ens trobem 4 integrants del Club ; Xaus , Kiko , Sergio i Tapi .
Iniciem ruta per pujar el Puig Aguilera utilitzant part del circuït del Anbaso ( començem fort ) . A dalt a la senyera , foto de rigor i comencem descens fins a Castellolí ; on parem a esmorzar .
El Sergi , després de l'entrepà , marxa , te d'arribar d'hora . Els demès pugem els 3 Moions ; però no pel el cementiri . Aquesta vegada canviem de camí i anem direcció al túnel durant un parell de kms. per trencar a la dreta en una pista principal fins arribar al castell de Castellolí . Fotos de rigor i amb unes vistes inmillorables . 
Baixada super divertida fins la Pobla ; on utilitzem varis recorreguts al gust ; els més rodadors camí avall ; i els més trialeros , tallant per les dreceres . 
Arribem a la Pobla per les escales de sota la via del tren i sortim pel xatarrero , fins a Vilanova del Camí ; on ens separem .
Hem fet uns 40 .

XALLENGE MOJA 2012

Ens trobem a les 7:30 del mati al canaletes per anar tots junts a Moja on es disputa la 1 era
xallenger del Penedès 2012! Som el Jero, Alex, Vidalet, Jose Mallen, Esteban ( un amic del
Jose) el Raúl i Jaume Tort. Sortim tots en cap a Moja! En arribar, ja tenim el cotxes aparcats
amen cap a buscar els dorsals. Llavors ens trobem al Sergi Pujabet, David Verdager i la
Penèlope!

Estem a la zona de sortida, m’acompanya el Jose, però tothom esta pel mig!! els organitzadors
no poden controlar que la Zona de sortida, allà on ells volen! Llavors fan la sortida uns
quants metres mes endavant! Això fa que nosaltres i la resta de participants que estàvem ben
col·locats ens quedem un troç endarrere de la 1 era fila de sortida! Ja que la gent fot les que li
don la gana!!! els altres E.C.O.s nose per on estan……

A les 9:00 es dona la sortida! Una sortida que ràpidament es transforma en una peloton
super llarg! Es Jose comença a posar el seu ritme, avançant posicions, jo els segueixo uns
metres i desprès ja el perdo!

El circuit es molt ràpid, ja que es molta pista! Però s’ha d’anar molt en compte perquè te
molta pedra! Te una part de pujades que en les pedres fa que sigui mes complicat de pujar,
trobem sender molt xulos i algun petit troç de trialera! Fem un total de 30 km aprox.!

En acabar el Sergi i el vidalet recullen premi de l’any passat com a 2on i 3er classificat!

Classificacions

34e general RAÚL RUBIO GARCIA 01:31:04
51e general SERGI PUJABET SOLANICH 01:34:49
53e general DAVID VERDAGUER CACHOT 01:35:00
93e general JOSE ANTONIO MALLEN ROMERO 01:41:30
98e general ESTEBAN MARTOS PRATS 01:43:20
156e general JAUME TORT BORREGA 01:49:57
219e general ALEJANDRO ALONSO ROMERO 02:01:18
262e general JERONIMO ALONSO ROMERO 02:09:48
372e general PENELOPE VERDAGUER DA SILVA 02:36:14
El vidalet nomes a fet una hora de cursa aprox. No vol forçar, degut a l’ultima lesió que va
tenir!

dilluns, 12 de març del 2012

OPEN BTT EL VENDRELL

Una pedalada que no em volia perdre aquest any era la primera Open BTT Tour del 2012, s’ajuntaven les ganes de fer una primera cursa amb el bon record que em va deixar la de l’any passat. Aquest any però l’únic participant del ECO he estat jo (Jaume Xaus) ja que el Kiko, que també hi volia anar, a ultima hora  no va poder anar-hi.
Vaig arribar a la zona de sortida 40 minuts abans i ja em va sorprendre la quantitat de gent que feien cues per recollir el dorsal o recollir el Maillot de soci del Open BTT Tour. L’ambient era de gran pedalada amb gent de tots els nivells, edats, sexe i procedència.
Recollit el dorsal vaig donar una volta a veure la sortida dels petits i ja em vaig situar al arc de sortida per estar ben situat i evitar trobar masses embussos  als primers kilòmetres.
La sortida es fa amb retard degut a la quantitat de gent que arribant tard s’havia situat per davant del arc de sortida a veure si col·lava. Es fa la sortida neutralitzada pel poble i veig masses bikers que es pugen a les voreres per avançar posicions posant-se en perill ells i als vianants.  Ja sortint del Vendrell la cosa s’estira i jo vaig agafant el meu ritme de creuer en aquest primer sector hi ha bona pista i vaig fent avançaments. Ja ven aviat comencen les primeres pujades amb algun tros de corriols i pujant, pujant arribem al primer avituallament situat a Albinyana on aprofito per refrescar-me una mica, ja que el dia es assolellat i calorós.
A partir d’aquest punt comença la pujada a la serra de Bonastre que es fa dura pel camí amb molta pedreta i bastant trencacames amb algun corriol pel mig  que  et distreu una mica, en aquest punt veig algú per davant que després de menjar-se una barreta tira el envàs al terra, cosa que s’hauria de fer.
Ja a dalt de la carena hi ha un tram llarg i planer que es fa dur al ser tot empedrat i ser una constant tremolor que et deixa els dits adormits, això si les vistes son espectaculars a una banda la costa i el mar i a l’altre el poble de bonastre i la serra.
Deixant el pla comencem el descens a Creixell per múltiples corriols entre boscos, molt rapits i molt trenca cames pel continu pujar i baixar fins arribar al lateral de l’autopista que anem seguint direcció ja de tornada al Vendrell. En aquest tram es on trobem varis pujades verticals amb pedra solta que et fan baixar de la bici si o si. Ja portant uns 40 km  i amb les cames demanant un descans ens trobem amb un nou tram de pujada per les rodalies d’un zona de de pícnic molt trencador per l’esforç acumulat i veig gent que se li fa molt costa amunt. A partir d’aquí baixada per uns corriols , alguna pujada mes i ja enfilem un últim camí que ens porta directes a la zona d’arribada.
En resum una pedalada bastant exigent per ser la primera de l’any , però amb un circuit molt variat on hi ha hagut de tot i força. El resultat després dels 46 Km ben llargs ha estat la posició 159 de 443 amb un temps de 3h.

Deporte
Ciclismo, montaña
Hora de inicio
04-mar-2012 10:06
Distancia
46.30 km
Duración
2h:57m:15s
Velocidad Prom
15.7 km/h
Velocidad Máx
44.8 km/h
Calorías
2047 kcal
Altitud
84 m / 439 m
Elevación
1191 m ↑ / 1216 m ↓



dimecres, 7 de març del 2012

DIUMENGE 4 MARÇ : TOUS

Aquest diumenge ens trobem a la plaça d’Òdena el Kiko i l’Artur, que baixem cap a la rotonda de Montbui per reunir-nos amb la resta del grup: el Josep Maria, el Jaume Tort, el Ramon, el Jero i l’Álex. Enfilem direcció a Tous, seguint el camí que voreja la Tossa per la part nord. Aviat veiem una rampa per on deuen baixar motos de trial i que imposa de debò. Uns quants ens ho mirem i aviat prenem una decissió: mitja volta que això és impossible. Fins que apareix, com no, el Tapi –mestre de fer el cabra- i ens deixa a tots bocabadats amb la seva baixada (Ole tu!!). Continuem i mica en mica anem guanyant altura. Al cap d’una estona de fer camí arribem al trencall que ens portarà a la Fou. A partir d’aquí ens esperen uns quants corriols per trencar una mica la monotonia pistera i al cap d’una estona arribem a Tous per omplir el dipòsit, que ja portem una mica de trote!
Al cap d’una estoneta ens hi tornem a posar, despedint-nos del Josep Maria que farà mitja volta per tornar cap a Igualada, que té compromisos. La resta ens enfilem direcció a la piscina per sortir pel barri del Sarral. No podem evitar fer el cabra en qualsevol rampa que ens trobem pel camí, sembla que avui hem sortit una mica esbojarrats! Al cap de res enfilem un camí sinuós i amb unes rampes vertiginoses que ens condueixen direcció a Clariana, i un cop a dalt desfem l’altura guanyada a base de baixar per l’altre banda tot per trialeres, xulíssim. Quan arribem a baix encara ens queden ganes de tornar a pujar un trosset per repetir un altre cop part de la baixada. Creuem Clariana i ens dirigim cap a El Burro, com no, intentant inventar alguna cosa nova, encara que algun cop hem de baixar de la bici. Fem una parada per bromejar amb una serp  morta que ens trobem pel camí i ens hi tornem a posar, ara ja en direcció a Jorba, on arribem agafant un corriol des del Burro que avaba convertint-se en una trialera molt entretinguda. En un parell de llocs hi ha uns arbres que impedeixen el pas i decidim fer una mica de neteja apartant-los del camí (va costar lo seu oi Tapi i Tort?).
Tot i que continuem tenint ganes de fer el cabra, el temps apreta i decidim anar cap a igualada pel carril bici, però (com no) agafem alguna variant més cross-country, desviant-nos per algun camp. Com que l’asfalt ens provoca al·lèrgia algun acaba entrant a Igualada  creuant les rotondes per sobre!! Si es que quan un té mono…
Total acabem fent una sortida molt entretinguda, amb uns 38 km pels d’Igualada i uns 43 pels d’Òdena.

dimarts, 6 de març del 2012

MARATHON DE L'ANBASO 2012

Primera cursa de l’any la Marathon de l’Anbaso casi re!  Arribo a Aguilar de Segarra  fa bastant fred , vaig a recollir el dorsal i al Bar em trobo forces cares conegudes. Em canvio de roba amb el dubte si amb jaqueta o sense jaqueta, finalment manguitos, malles curtes i a pedalar una mica. Veig al David i al Isaac, a falta de 10min a cap a les corralines que ja estaven  ven plenes, van cridant per números (tinc el dorsal 159) quan em col·loco a sortida al costat es posa l’Isaac xerrem una mica (em recorda que els últims kilòmetres son durs)i contemplem la quantitat de corredors que tenim per davant, es fa el minut de silenci i SORTIDA! Els primers 3-4km són de pujada constant per pista amb algun descans, tot i que em guardo una mica vaig mes ràpid del que voldria i es que al principi tothom va ràpid! un cop arribem a dalt, entrem al primer sender es baixa lentet per la gran quantitat de gent però anem fent, anem enllaçant trams de pista amb sender de baixada, el ritme es molt ràpid i es que el circuit convida a corre, casi sense adonar-me’n arribem al km15 1er avituallament pujada estreta i seguim agafant corriols ràpids. 1era hora i 20km començo a forçar el mínim a les pujades ja que soc conscient que la cosa es farà llarga, arribem a Rajadell i em trobo l’Enric, el Raul i el Bernat!! Per uns segons em fan creure que soc el millor i els seus ànims m’ajuden a encarar la segona part. Comença la pujada al Cogullo ja es veu que serà llarga, vaig pujant a ritme sense força en excés, tot i així la pujada es fa llarga i dura, un cop a dalt menjo una mica i corriol avall, ens ajuntem 4 corredors  i comencem a baixar molt ràpid, amb algun susto ja que ens mengem alguna curba, sortint d’una d’elles la cadena s’enganxa entre els pinyons i els radis, peu a terra i amb una bona estrebada veig que no surt, amb calma intento treure-la costa una mica però la trec i a continuar només pujar la bici pedalo fort i Rampa!!! Comencem bé penso si queda casi tot lo dur, segueixo baixant i quan pedalo dret m’enrampo, vaig fent una mica rallat fins arribar a l’avituallament de 15km per meta, agafo aigua i poc a poc vaig millor, ja no tinc rampas, comencen les famoses pujades curtes i dures, les primeres son per sender estret cosa que fa que hagis d’estar concentrat i les baixades van variant entre sender i pista, els últims 7-8km son pujades molt empinades i corriols de baixada molt entretinguts però que amb el cansament ja no es disfruten tant. Quan menys m’ho esperava 1km per meta s’acaba el patiment vaig fent a la marxeta i arribo.  El circuit m’ha agradat molt però era dur amb ganes!

44è Isaac Riera         2:54:41   16è M30
60è David Pallares 2:59:29   22è M30
112è Joan Rigol       3:11:49   28è elit
190è Joan Badia      3:54:19   12è V50

Pedalada Popular:
11a Meri Obradors 1:50:12   1a femina
25a Susanna Saez   2:16:41    3a femina
26a Lídia Borràs       2:16:43    4a femina

dijous, 1 de març del 2012

DIUMENGE 26 FEBRER: VOLTA A LA CONCA DÒDENA

En un dia amb bona temperatura i ben assolellat ens trobem a la plaça 7 ECO’s , el Josep Maria, el Kiko, el Ramon, el Sergio, el Jaume Tort i el Jaume xaus disposats a fer la ruta marcada al calendari. El Kiko ja amb la bici nova reparada al moment de sortir s’adona que te el fre de davant fluix i hem de retardar uns minuts la sortida per collar-lo mentre tothom posava verd al mecànic que li havia fet la reparació.

Finalment sortim d’Òdena i enfilem cap a Can Macià fins la primera dificultat de pujada que es pujar als Mollons, ens costa a tots la pujada però arribem a d’alt i parem a fer-nos les fotos de rigor amb les bones vistes del lloc amb i el Castell de la Pobla al horitzó.

Decidim esmorzar a la Pobla i baixem pel sender pedregós que utilitzant els excursionistes per pujar-hi caminant amb força dificultat sobretot el primer tram per mantenir-nos a sobre la bicicleta.

Fem l’esmorzar, bastant econòmic i complert, i iniciem la pujada al Castell i seguir pel darrera un sender que ens porta a fer una volta fins el drapaire de la Pobla on girem cap a Vilanova per agafar un camí que torna a pujar en direcció als dipòsits de Vilanova. No hi arribem ja que abans el Tapi i el Tort tasten una nova trialera de baixada i posterior pujada que ens fa perdre bastant de temps.

En aquest punt decidim fer via i anar de cara a la tornada passant això si pel parc pluvial de Vilanova i Igualada on trobem mes gent que al passar posteriorment per la Rambla i ja separar camins, uns cap a Òdena i altres es queden a Igualada.

Finalment fem uns 30 Km a un ritme un mica baix amb un recorregut bastant repartit entre pista, senders i un desnivell acumulat de 950 metres.

http://www.endomondo.com/workouts/qWPm_IHJYlA



Nombre
Volta a la Conca d'Òdena
Deporte
Ciclismo, montaña
Hora de inicio
26-feb-2012 8:41
Distancia
28.44 km
Duración
3h:03m:06s
Velocidad Prom
9.3 km/h
Velocidad Máx
41.9 km/h
Calorías
2388 kcal
Altitud
262 m / 543 m
Elevación
943 m ↑ / 812 m ↓
Frcia Cardíaca
138 / 179
Cadencia
0 rpm