ESPORT CICLISTA D'ÒDENA

DISSABTE 21 GENER: VUELTA POR LOS RINCONES DE ODENA

2012-01-24T08:18:00.000+01:00

Con buena temperatura, nos encontramos en “la plaça del poble”, el Kiko, el Josep Mª y jo, El Truji gran. Salimos a las 9:00h A.M dirección al Bar “El Cruce”, no penséis mal…. Encargamos el desayuno para eso de las 10:30h.Decidimos subir al pico de Puig Aguilera, tomando el camino de la era, seguidamente desviándonos hacia el Raval deCan Aguilera. Una vez pasado ya el Raval, comienza el ascenso con buenas rampas del camino de la “Z”, el cual el Kiko logra por primera vez pasar la zeta sin poner pie (congratulations fenómeno), llegamos al camino principal y continuamos hasta llegar al pico. Descansito y foto de rigor. Cogemos un senderito que nos lleva al camino principal ya de vuelta y este ya no lo dejamos hasta bajar a la falta de la montaña, empalmando allí en el sendero de la telefónica hasta el bosc gran y de allí cogemos un sendero que se hizo en la Anbaso que llega hasta los Chalets y de allí al bar en un plissssssss. Desayuno agradable, generoso y barato.

Después de coger fuerzas, decidimos realizar una segunda parte poco típica. Queremos que sea amena y divertida y decidimos bajar a la zona de la riera, de allí recireremos todos los senderos que conocemos ya hechos por las Anbasos de estos dos años y la cursa del esquiador. Sendero del Apan, senderos de las antenas, etc , etc. Llegamos a la plaza a las 13h, con sol, 24 km de los cuales la mitad fueron senderos y con una sonrisa de oreja a oreja.

SOPAR GALA ECO 2011

2012-01-23T13:10:00.001+01:00

CLASSIFICACIÓ TOP TEN:

1er RAMON TAPIOLES   102punts
2on JAUME TORT              96punts
3er JOSEP M COMAPOSADA   87punts
4t DAVID RUBIO   77punts
5è ARTUR PARDOS 67punts
6è JAUME XAUS 60punts
7è SERGIO TRUJILLO 54 punts
8è i 1a fèmina: LÍDIA BORRÀS 54punts
9è KIKO        47punts
10è ALBERTO TRUJILLO 43punts

Pel campionat del 2012 hi haurà novetats al reglament que ja informarem al llarg d'aquests dies.

PREMIS CURSA ESQUIADOR 2011

2012-01-23T08:00:00.000+01:00

HIVERNAL DEL BAGES 2012

2012-01-17T17:54:00.002+01:00

Diumenge a les 7 tots al Canaletes,... així és com quedàvem per sortir tots junts cap a Santpedor i la realitat és que no s'hi va presentar ningú, trucades, whatsapp entre uns i altres, uns esperaven aquí, altres allà, al final cadascú per lliure, ja ens vam trobar allà.

A les 8 es dona la sortida, ja fem 2 grupets, el Joan Badia, Pallarés i Enric i les fèmines, Meri, Lídia i Marta, on també se'ns ajunta l'Ingrid Carbonés, companya de curses. Així que les 4 a fondo pels carrers de dins de Santpedor on de seguida ja atrapem al trio ;). I anem fent tots junts, però amb tant corriol, molta gent, taps a tot arreu i ens anem separant. Com sempre un recorregut xulíssim, i un gran entrenament tècnic per nosaltres, sobretot amb un terreny que estava de conya!

De cop i volta, en un corriol de pujada em salta la roda del darrera, la roda maldita que porta tot l'any donant-me pel sac... no entraré en detalls! Per sort el Lluis Grandia , es para i m'ho repara en un instant, m'obre les pastilles que s'havien tancat, em munta la roda, etc... S'ha de dir que també sort de les eines de la Lídia, que la pobre porta tantes coses a la mini bossa que per recol·locar-ho va estar un bon rato! Llavors ens n'adonem que just estàvem al encreuament de recorregut Curt o Llarg, vist l'èxit de la mecànica, i pensant que em pot anar passant, millor fem la curta, arrenquem per un corriol de baixada i la Lídia que venia darrera em comença a cridar que vaig perdent eines. Resulta que amb els nervis vaig trencar la cremallera, apa carrega-t'ho tot a l'esquena... Comencem bé el dia, de fet el dissabte ja no el vaig acabar molt bé, petant la pantalla del meu mòbil!!! I qui som ara sense mòbil... NADIE!!!!

Lo més divertit era que al anar-se creuant la curta amb la llarga podíem anar-nos trobant amb els nois. Al km 9 primer avituallament, donuts, donetes, caldo Aneto, unes taronges que entraven de conya.... uns minuts i apa continuem....

Tornem a agafar un fart de corriols i més corriols, i de cop i volta en una baixada per pista, xerrant amb la Lídia noto algo raro i se sent un crit de campeonato, va sortir volant!!! MARE DE DEU!!!! Se li va descontrolar la bici i casi se'ns fot contra un roc. La recollim, l'espolsem, no ha passat res, una mica massegada però vol continuar abans no es refredi,.... i anem tirant fins al esmorzar que ja queda poc, però ja s'ho notava, la pobre anava fent com podia, així que ens anem quedant una mica del grupet, al arribar a la botifarra decideix que torna cap al cotxe,.... i com és la meva ombra i la Meri i l'Ingrid ja van molt bé soles, decideixo acompanyar-la,...Mentre esmorzàvem apareix el Alex Alonso que han sortit una mica més tard que nosaltres, el nano ha deixat tiradíssim al pare!

Amb la panxa plena retallem cap al cotxe, lo millor és que el Cancio, de la grupeta dels trialeros de Navàs, que ja ens estima més que totes les coses, ens acompanya fins el cotxe, però seguint el recorregut de la Berga - Santpedor! Així que ens estalviem de continuar per carretera. Moltíssimes Gràcies Cancio!!!!

Arribem a meta per l'altre banda, però com fem tanta cara pena, ens donen els obsequis igualment, ens acomiadem del Cancio i cap a la furgoneta amb la cale a recuperar-nos, que deien que no feia tant fred però total estàvem sobre 1º!!!! I fins que van anar arribant la resta. Tots super contents del recorregut, com cada any super bé en tots els sentits! El recorregut llarg de 43km i el curt de 35km, no esta gens malament.

DIUMENGE 15 GENER: CASTELLOLÍ

2012-01-17T15:48:00.000+01:00

A les 8'30 ens trovem el Comaposada , Xaus , Tapi , Kike i Artur .

Avui ens toca pujar fins la Guardia ; on prenem la ruta a ritme moderat i sense incidències excepte el costipat del JM. , que te de fer alguna parada tècnica . Un cop dalt , i , tenint en compte que no ens agrada els preus dels restaurants de la vora , decidim arribar-nos a Castellolí ; on el Jaume proposa una ruta alternativa a l'habitual . A mitja baixada hi han dubtes per escollir el camí correcte , així que decidim guiar-nos per orientació ; i dona bon resultat .

Degudament ben esmorzats , aquesta vegada posem rumb al Puig Aguilera tot per pistes i camins en bon estat . Un cop dalt decidim que això s'ha d'enredar una mica , així que el Kike ; coneixedor de la zona , ens porta fins Òdena per un seguit de corriols ; la majoria utilitzats per l'Anbaso ; que fa que li dongui el toc de gràcia al dia .

Ens despedim del JM. que ja es a casa i agafem un petit corriol ; tot convertint-se en trialera ; la millor del dia ; on ens trobem a la Susanna ; que tota sorpresa ens diu " si per aquí no es baixa !!!!!! " ; dons sí , es baixa ( je je ) .

Un bon dia , amb 40 km. i bon ambient .

DIUMENGE 8 GENER: PLA DE RUBIÓ

2012-01-09T08:35:00.000+01:00

. Primera sortida oficial de l’any i ens trobem a Cal Roca el Kiko , Ramon, Jero, Alex i Jaume Xaus disposats a cremar moltes calories i també el Artur que anava en cotxe a Igualada i havia parat per saludar-nos i dir-nos que no sortia degut al fort constipat que va agafar ahir Dissabte en la sortida que va fer amb el Kiko, Eulogio i el Vallejo a Montserrat per carretera. Mentre esperem i ens expliquem moltes anècdotes venen dos ciclistes coneguts el Juan Terrones i el Marc Casal així que decidim anar junts tots 7. Ja amb ganes de començar tirem camí de Can Roca amunt fins arribar a Cal Godo on girem a l’esquerra cap a Puig Bufer on també girem a l’esquerra per pujar a les Maioles, tot aquest tram a bon ritme. De les Maioles saltem al camí que va a la ermita de Sant Pere d’Ardesa i un cop allà agafem un corriol amb baixada final trialera que ens porta al camí asfaltat que va del Espelt a Rubio on uns trialeros informen al Ramón d’un corriol ‘100% ciclable’ que inicialment descartem ja que es feia tard per esmorzar i tirem de camí ràpid cap a Rubio a la taverna dels moteros Harley ‘Ruta al Oeste’ on ens fem fotos i degustem un bon esmorzar provant el Jaume i el Ramon la seva exclusiva torrada de pagès al foc de llenya de 3 cm amb acompanyament a triar, que estava deliciosa. Ja esmorzats decidim agafar el camí i sender que va pujant fins a Jorba parant primer a reparar una punxada del Ramon, primera de l’any, i després a dalt a la senyera on novament ens fem fotos per immortalitzar el esforç de la pujada i gaudir de les excel·lents vistes. Al estar al punt mes alt ens passa un aire que fa agafar mono de trialeres a alguns membres del grup, sobretot un amb inicials R.T. que comença a ensumar rutes de baixada per cada sortida de camí que es dibuixava en el traçat sense massa èxit. Llavors el Ramón va recordar el corriol que els trialeros li havien recomanat i ens hi fiquem de cap i peus, sobretot de peus al veure com al ‘100% ciclable’ li sobraven els ceros de l’esquerra. Com anècdota destacar que quasi al final el Kiko va necessitar un intervenció mecànica per tal de col·locar bé el desviador que se li havia torçat baixant en paral·lel a la seva bici. Un cop a baix al camí asfaltat tirem cap a l’Espelt i decidim seguir el GR que va a Igualada, gràcies a la sugerencia del Jaume que una vegada ho va fer, creuant la riera per sota l’autovia on iniciem el circuit del Colacao començant pel aixecament de bicicleta i l’escalada fins agafar el corriol aquest si ‘100% ciclable’ fins l’estadi d’Igualada. En aquest punt el Ramón, Jero i Alex fan alguna exhibició / dissertació de baixada trialera i ja travessem Fàtima i pugem a Set Camins on ja ens separem cadascú cap a casa seva havent gaudit d’una ruta amb tots els ingredients, fent un total de 41 km en unes 3 hores.

CALENDARI 1ER QUADRIMESTRE 2012

2012-01-05T12:57:00.002+01:00

Nova Activitat a l'ESCOLA ESPORTIVA ÒDENA

2012-01-04T11:41:00.000+01:00

Després que el passat mes de setembre l'Ajuntament d'Òdena posés en funcionament la primera escola esportiva d'Òdena, el regidor d'esports Sergi Lozano es mostra molt satisfet de les inscripcions registrades que ja superen la cinquantena.
Una clara mostra de la bona acceptació que ha tingut l'escola és l'ampliació de les activitats que s'hi duen a terme. Així, el proper mes de gener, l'Ajuntament d'Òdena amb la col•laboració de l'Esport Ciclista Òdena (ECO), oferirà la BTT com a nova modalitat esportiva, que se suma a les que ja s'estan realitzant; futbol sala, bàsquet, rítmica i handbol.
Aquesta nova activitat, la de BTT, té com a finalitat portar a tots els nens i nenes del poble els secrets del món de la bicicleta i explicar-los les tècniques que fan d'aquest esport una activitat molt especial.
Lozano manifesta que “amb aquesta activitat volem fomentar de manera activa i directa l'ús de la bicicleta al poble. A més però, la creació de l'escola esportiva és una clara mostra de l'aposta que fa l'Ajuntament d'Òdena amb l'esport, però també per una vida saludable, perquè l'esport i l'activitat física són fonamentals per tenir una vida més activa i feliç”.

Si esteu interessats en participar en aquesta activitat trobareu tota la informació d'horaris i inscripcions a la pàgina del Ajuntament d'Òdena

HIVERNAL DEL BAGES

2012-01-03T13:23:00.000+01:00

Ja estan obertes les inscripcions per aquesta edició

Tota la informació a la seva pàgina web: http://www.hivernaldelbages.com/

DISSABTE 31 DESEMBRE

2012-01-01T08:48:00.001+01:00

Tot parlant pel xat de la pàgina, uns quants vem decidir canviar la sortida del diumenge (primer dia de l’any) per fer-la el dissabte dia 31, ja que no crèiem que ningu estigués en condicions de sortir a l’endemà. Dit i fet, a les 9 ens reuniem a la plaça el Ramon, el Josep Maria, el Kiko i l’Artur. Per sort la temperatura acompanyava i aviat vem anar tirant cap als Tres Mollons, pujant per la pista del club de Tir. A mitja pujada ens adelanten tres bikers treient la llengua. Nosaltres preferim guardar forces per la nit. Un cop a dalt ens fem la foto de rigor i baixem per l’altra banda, seguint part del recorregut PR-119, que dóna la volta a la Conca. Per aquesta zona però és un sender que es fa a peu. Nosaltres ho intentem baixar amb la bici tot i que en algun lloc preferim arrastrar-la que posar-nos-la per barret, tal com indica el foto-muntatge (la caiguda no és real!!). El Ramon ens comfirma que no sap perquè però últimament no va tant fi baixant, dit amb unes altres paraules que ara ja no baixa fent el cabra com abans!!! Jejeje! Arribem a la pobla i parem a recobrar forces al bar. Al cap d’una estona ens disposem a continuar i quan agafo la bici: la roda de davant desinflada. Si és que quan un és gafe, és gafe. Ho reparem i ens enfilem per la per costat de la fàbrica de paper en direcció al Castell de Cabrera, on anem pujant metres per l’urbanització en unes rampes asfaltades bastant dures. Després anem a l’aventura buscant corriols i trialeres, i la veritat és que l’encertem i passem per llocs molt guapos. Travessem Capellades i després el Xaró, continuant per llocs estrets i arribem a La Pobla. D’allà arribem a Igualada seguint el camí del costat de la via del tren.

Fins a Òdena ens surten uns 35 km. Acabant la ruta sense cansar-nos en excés que a la nit toca celebrar l’any nou!! Bon any a tothom!!!

RUTA DE NADAL

2011-12-29T08:57:00.001+01:00

Avui hem quedat només 2 components de l'equip ; en Comaposada i el Tapi. L'hora de sortida tampoc ha estat l'habitual; a les 10'00; tenin en compte que tothom té celebracions nadalenques; compromissos familiars o bé, de fiestuquis. Emprenem la marxa amb el sol ja una mica pujat, i deixant de banda els freds de primera hora; el dia promet meravellós; ni boira, ni núvols, ni aire.

Decidim fer ruta a Castellfollit; passant per Can Prat i Can Brunet; per uns camins que no són els habituals i que gaire bé ja no en recordem del seu traçat. Ja quasi en arribar a peu dels molins, ens trobem a un membre del ECO; en Joan Badia; on la fem petar uns pocs minuts.Veient que la ruta triada sens fa més llarga del previst, decidim no arribar a Castellfollit i en JM es posa al front per un seguit de camins i corriols que ja no em venen ni a la memòria del temps que feia que no hi passava. Molt divertit però amb prudència; el terra està super endurit pel fred i amb zones de glaç a les obagues.

Just arribar a la plaça, el campanar ens marca les 12'00; hora prevista d'arribada; avui el més important es la quitxalla ; no podem fer tard .

Hem començat tard i hem plegat d'hora . 25 km. i 650 de desnivell . Per anar cremant tot allò que ens cruspim .

BON NADAL PER TOTHOM .

DIUMENGE 22 DESEMBRE: ÒDENA - JORBA - ÒDENA

2011-12-22T08:23:00.001+01:00

En un día totalmente invernal, salimos a las 8:30h de la plaça de l´ Esglesia, dirección a Can Roca donde reagrupamos a la colla. Xaus, Kiko, Tapi, Artur, Josep Mª, Gero, Alex y Sergio. Tomamos dirección a la Font de Can Masarnau pasando por el camino de los maricones. Pasada la fuente el Tapi “trialeras” comienza a hacer de las suyas buscando…..no sé qué ya que nunca lo encontramos. Más adelante realizo otro intento “fallido”. Proseguimos decidiendo en el grupo que ya no le hacemos ni p…o caso al Tapi llegando a l´Espelt y cogiendo el camino que nos lleva a Sant Genis. En sant Genis cogemos un tramo de nacional pasando por el centro de Jorba y paramos para que el Alex se caliente las manos que las tiene congeladas y nos vamos mentalizando para afrontar el pla del Magre. Proseguimos y realizamos la ascensión al Pla, cada uno a su ritmo, eso sí (ni dios pone un pie al suelo). Una vez arriba, reagrupamos y recuperamos y entonces iniciamos la ronda de senderos descendiendo el pa, con sorpresa incluida ya que en mitad del descenso me tienden una emboscada (pinatellera) y me dejan pinatells incrustados en el casco. Una vez abajo coge la batuta el Gero y nos enseña unos senderos espectaculares hasta llegar a Can Sala y de allí a la hermita de Ses Oliveres (tapi tenia que rezar un par de padres nuestros), y de allá a Odena donde paramos a desayunar y ver la final del mundialito ese que no tiene valor… je je je. Total 30 km non stop y + o – 650 mts de desnivel en un día frio en el cual el Tapi no dio una con las trialeras…. Hayyyy que sen´s fa yayuuuu!!!!!!!

JORNADA MARATÓ TAMARITE

2011-12-19T15:01:00.000+01:00

El dissabte dia 10 vaig sortir a les 5,30 h. del matí des de Igualada, amb la idea de seguir el camí de Sant Jaume durant el màxim de quilòmetres i tornar pel mateix camí.

Aquest van ser els pobles pel que vaig passar: Igualada-Molí Blanc-La Sala-Clariana-Argençola-La Panadella-Pallerols- Sant Pere dels Arquells-Cervera-El Talladell-Tàrrega-Tornabous-La Fuliola-Boldú-Castell del Remei-Linyola-Balaguer-Castelló de Farfanya-Alfarràs-Tamarite de Litera.

Al matí el termòmetre de casa marcava 3ºC, però sabia que més amunt faria més fret i em trovaria boira. Anava ben preparat per pedalar hores de nit, amb un focus de 1.500 lumen al manillar i un frontal, ja vaig escollir una ruta que coneixia, dons de nit i amb boira es molt fàcil perdre’t.

Al pujar cap a Clariana ja vaig trovar molta boira, en pujada no m’afectava massa però en baixada o rodant ràpid tanta estona fins i tot em marejava. El llum el tenia que portar a la mínima intensitat, si no no veia res.

Amb el llum veia les gotetes de l’humitat, que m’anàven remullant poc a poc i vaig tibar tot el que podia per no refredar-me. Finalment cap a les 7,45 h. i ja havent passat Cervera va despuntar el dia, i encara que hi havia boira, al menys ja m’hi veia bé.

Aquesta ruta es pot fer seguint les fletxes grogues del camí de Sant Jaume, però a Tàrrega hi ha 2 variants, la que va a Logroño passant pel Monegros i la que vaig fer jo que va a parar a Santa Cilia de Jaca i Puente de la Reina, passant per Loarre i Mallos de Riglos.

El problema ara era el fret intens, i el fet d’anar ben remullat, encara que l’impermeable em va mantindre la temperatura del cos. Les mans i els peus els duia gelats. Tot el trajecte l’anava fent sobre terreny una mica fangós, el suficient per enganxar una mica les rodes i no deixar rodar bé.

Vaig esmorçar en parada de 15 m. al Castell del Remei, abans d’arrivar a Balaguer (es un lloc preciós amb vinyes, masia, cava i un llac idílic), vaig pendre un café amb llet que em va reconfortar a tope.

Després d’estirar una mica i amb nova energia vaig començar a rodar pel plà d’Urgell, molts quilòmetres sense gaire desnivell, es va creuant el canal i els inteminables regadius d’arbres fruiters. Després de Balaguer començen trams amb més pujada i més pedregosos i el promig de velocitat baixa en picat.

Moll encara però la boira ja era més alta i em permetia al menys disfrutar dels paisatges.

Aquí ja anava mirant el relotge, doncs l’objectiu era parar a dinar a les 13,00 h. i desfer el camí de tornada. El darrer tram s’em va fer llarg, vaig arribar a les 12,15 h. a Alfarràs (objectiu assolit l’any passat) i vaig seguir 20 km. més trencats fins a Tamarite de Litera, on vaig parar 25 m. per dinar, ja portava 125 km. a l’esquena. “Longaniza, huevo frito, pimiento, patatas, cacho pan y café”, els del poble alucinant quan els deia que venia d’Igualada, i més quan els deia que tenia que tornar per veure el Madrid-Barça. Sort que vaig poder posar roba i guants en un radiador i s’em van assecar una mica.

Ara venia el més dur, però el dinar m’havia sentat molt bé. Vaig rodar amb el desnivell favorable i em menjava els quilòmetres, volia apretar tot el possible dons a les 17,15 h. es faria de nit i la cosa es podia complicar.

Més tard el seient em començava a fer mal al cul, anava moltes estones dret, i també em notava els genolls i els canells. Parades molt curtes per estirar i al Castell del Remei de nou per fer el café amb llet. De tant en quant havia de netejar el fang que poc a poc s’anava acumulant al cuadre i a les vaines.

S’anava fent fosc i les cames començaven a frenar el ritme, el fret em tornava a castigar fort i a la darrera pujada abans de la Panadella, vaig decidir trucar al sogre per que em vingués a buscar allà dalt, on vaig arribar a les 20,15 h. Penso que no hagués aguantat ja els 18 km. de baixada amb temperatura de 2ºC i el cos moll per la suor i l’humitat.

Tot hi així vaig acabar amb 244 km. per pistes i senders, amb 14 h. 45’ de viatge i un promig de 19,5 km./h. fent uns 15 km. més que l’anterior ocasió.

Adjunto track de la ruta sobre el Google Earth.

Fins aviat,

DIUMENGE 11 DESEMBRE: MEDIONA

2011-12-13T15:18:00.000+01:00

Ens trobem a la plaça de l'església d'Òdena en Jaume Xaus, en Kiko i Josep M. Comaposada per fer la ruta prevista fins a St. Joan de Mediona. Sortim d'Òdena pocs minuts després de dos quarts de nou del matí i amb una temperatura propera als 2 graus en direcció a la Pobla de Claramunt passant pels "Tres Mullons", però creuant un pas elevat del centre del poble en Josep M. torna a punxar la roda del davant. Aquest fet ja comença a preocupar ja que en les últimes sortides ja s'ha punxat la mateixa roda tres vegades. Aquest cop arrencant la vàlvula de la càmera. Un cop realitzada la reparació continuem fins a la Torre de Claramunt creuant la urbanització del Xaró. Seguim el camí fins a Vilanova d'Espoia pujant pel camí dels dipòsits i fins a St. Joan de Mediona passat pel darrera de la urbanització de "La Font del Bosc".
Després d'un bon esmorzar en Jaume proposa arribar-nos per carretera fins a Rofes i mentre realitzàvem aquest camí ens creuem amb en Bernat i el Raúl. Des de Rofes continuem per una pista molt agradable que va prenent alçada fins a baixar a Orpí i continuar per carretera fins a Carme. Des d'aquest punt continuem fins als dipòsits de Vilanova del Camí i baixar al centre de la vila. Finalment arribem a Òdena pels volts de dos quarts de dues després de realitzar uns 52km amb un desnivell de gairebé 1.000m

OPEN BTT ST VICENÇ DELS HORTS

2011-12-07T13:54:00.000+01:00

Aquest passat diumenge uns quants del club vem optar per participar en l’última cita de l’any de l’Open BTT Tour (el que abans era l’Open Natura). Ens vem vem reunir a un quart de nou tot fent un cafè al Cruce el Jaume Xaus, el Sergio, el Kiko i jo (Artur). De seguida vem anar tirant cap a Sant Vicenç dels Horts, municipi que acollia la prova que tancava el calendari.

Cal a dir que anavem 4 persones i quatre bicis en el cotxe del Kiko!! Això si que és aprofitament de l’espai!

Un cop allà el Jaume i jo ens encarreguem de recollir dorsals i el Kiko i el Sergio s’ocupen d’anar baixant bicis. Ens apropem cap a la zona de la sortida i ens n’adonem que és cert que l’Open BTT és una de les pedalades més multitudinàries del país. Hi ha bicis i ciclistes per parar un tren! Ens posem per un lateral de la plaça on es fa la sortida, ja que és impossible arribar a la fila de sota de l’arc, i parlem que cadascú vagi tirant al seu ritme i que ja ens trobarem a la meta. Decidit, engego el pulsòmetre, i vec que comença a fer coses extranyes fins que la pantalla es para. Comencem bé! Penso. Em sembla que s’ha acabat la pila. Una altra cursa sense pulsòmetre i sense contaquilòmetres, no mola, ja em va passar a la primera Anbaso en la que vaig participar i se’m va fer etern. Bé, penso, hauré de pedalar ‘per sensacions’ com diuen que fan alguns professionals, jejeje.

A les 10:00h, sortida neutralitzada pels carrers del poble i de seguida comencem a enfilar una pujada asfaltada duríssima cap a una urbanització propera. Fins al cap d’algun quilòmetre no abandonem l’asfalt, i fins al cap de varis, la primera pujada, que s’ha fet dura. La gent ja s’ha anat ordenant cadascú al seu lloc i el temps que al principi semblava fred ara fa una temperatura agradable i fins i tot pasem calor quan el sol ens toca de ple.

Jo he començat sense apretar més del que podia, i aviat he vist que era més ràpid que la gent que tenia a prop. Conscient que tinc com a mínim 40 ciclistes davant meu començo a apretar ja que tinc com a objectiu quedar entre els 30 primers. Encara que no ho sembli a primera vista, tot i estar a costat de Barcelona, l’indret esta ple de muntanyes i hi ha un munt de camins i corriols per on transcorren els 31 km de la prova, i que ens posen a prova fent-nos superar un desnivell positiu de 1000 metres!! En algunes de les pujades no ho dubto ni un moment que la faré amb el plat petit, Déu ni dó quines rampes!

Així doncs passo el primer avituallament i calculo que portem 10 km. He d’apretar penso. Dit i fet arribo al segon avituallament al km 20. Ja he rodat sol alguns moments i de tant en tant atrapo a algú, anant recuperant posicions. A partir d’aquí vé la pujada més dura del recorregut, una autèntica paret, sobre asfalt. Vaig en un grup de tres ciclistes i a un d’ells se li parteix la cadena. Com que no porta tronxa li deixo el meu. Era un noi que havia conegut d’altres carreres, ja me’l tornarà a la meta. Vaig tirant que m’han passant alguns ciclistes. Ja queden pocs quilòmetres i estic prou cansat, però haig de fer un esforç conscient que estic entre els 20 primers. Ja a punt d’arribar, veient els carrers a la falda de la muntanya que estic baixant, torna aparèixer el fantasme del gafisme que sempre em persegueix i caic a terra. No entenc què ha passat, però estic bé. A l’agafar la bici vec que he rebentat la càmara de davant. Merda!! Per un moment decideixo abandonar i arribar caminant a meta, que deu estar a 1 o 2 quilòmetres. Pensant-ho bé, opto per muntar una càmara, que per algo porto el taller mòbil! Em quedo amb el dorsal del primer que m’adelanta per veure on hauria quedat. Un cop reparada la roda enfilo cap a meta i arribo en 1h i 46 minuts, i en la posicó 34!! Llàstima de la punxada, sinó hauria fet el 20è.

Al cap d’una estoneta arriben el Kiko 93è, el Jaume i el Sergio. També contents del recorregut i de l’experiència, tot i que el Sergio decideix fer cas omís a un policia que indicava un canvi de camí entrant a una urbanització i fa una modificació casolana del traçat afegint uns centenars de metres més. El poli encara està preguntant-se: quien será el tio este que le digo a la izquierda y se va recto!!!! Jajajaja!

També cal destacar que el Sergio va ajudar a reparar la cadena al tio que jo li havia deixat el tronxa, que ja portava uns quants minuts intentant-ho sense aconseguir-ho i que estava a punt de tirar la bici pel barranc de la desesperació.

Recollim l’entrepa, el refresc i l’estrafolària bossa d’obsequis (on hi havia una cinta per penjar el mòbil, un boli, un bidó, un ‘buff’ de super garrafón, i al loro: un tetrabrick de Caldo Natural Aneto!!). Fem una mica de tertúlia de les anècdotes de cadascú i cap a casa, molt contents de la pedalada.

Pels que encara no esteu avorrits del rollo que he fotut, encara podeu perdre una mica més el temps mirant els nostres caretos pujant les rampes del traçat. Salut!!

DIUMENGE 4 DESEMBRE: CASTELLOLÍ

2011-12-05T10:41:00.001+01:00

Ens trobem a les 8:30 a la plaça d Òdena, el Jero, Alex, el Tapi, el Josep Maria i jo.

Tots preparats per sortir Direcció cap a Castellolí. Sortim de la plaça cap a el Puig Aguilera, agafant senders i corriols de l ‘Anbaso d’Òdena rumb cap al clot de Sant Feliu, d’allà ja es fa l’hora d’anar a esmorzar, baixem per pista cap a Castellolí a esmorzar!

Ja temin la planxa plena… sortim cap a pujar el Castell de Castellolí, seguim pels corriols , alguna trialera, seguint el tapi que ens porta en aquest lloc tan xulo com es veu! Aquest tall de la muntanya…. Precipici… o com se li digui! Jaja….

Bé desprès el tapi ens diu que hi ha sortida per continuar, que hi ha camí, que no em d’ anar cap enrere… grrrr erroni la cosa ha sortit malament i ens toca escalar la muntanya per trobar el camí que es veu a altre banda!

Ja trobat el camí bo! Seguint GR per un corriol que ens porta fins a la Pobla on allà anem a buscar unes escales que sabem... que són per creuar el túnel per passar per sota la via del tren! El tapi i jo baixant!

Acte seguit continuem el rumb cap el Castell de la Pobla que el pugem fins dalt per desprès baixar per la trialera- corriol que ens porta ja cap a Vilanova del camí. En arribar a Vilanova del Camí en dividim uns cap a Òdena i els altres cap Igualada! Però primer fem una petita parada a rentar les bici! Fem un total de 35 km aprox.

CURSA DEL ESQUIADOR 2011: VALLBONA D'ANOIA

2011-11-28T10:20:00.002+01:00

7'30 quedem a casa meva per carregar bicis; en JM Comaposada, el Tort i el Tapiolas. En 2 minuts tot muntat; que fa fresca, tu. En poca estona arribem a Vallbona, on jo baixo el primer; tinc que recollir dorsal; gens de cua; així que torno de seguida al cotxe, on m'els trovo tots acurrucats esperant que passin els minuts ; es que a fora tenim boira, vent i 2ºC.

M'heu de disculpar per que segurament amb deixaré d'anomenar algun membre de l'equip; per que vem sortir del cotxe 5 min. abans de la sortida . Ni escalfar ...

El Tort es coloca bastant endevant , i el JM i jo por ser massa enrere ( després ens donem compte ) ja que després de la puntual sortida i al poc de pujar ; en el 1º corriol ens fan tap els precedents ( ho tindrem en compte per la pròxima ). Una vegada passat aquest punt ja es roda amb normalitat ; els 7 km. de pujada possen a totom al seu lloc .

Ja arribant quasi al punt mès llunya de Vallbona, atrapo a la Susanna, on anem una estona junts ; però en apropar-se el seguent corriol , m'escapo , coneixedor del circuït , se que els propers km. em són propicis . Començo a atrapar i a adelantar participants . M'ho estic passant pipa; aquest ja és el meu territori; fins que ... ensopego amb una arrel que fa que llepi el terra (quasi al mateix lloc que la setmana anterior ) . Desprès d'una vertiginosa i ràpida baixada "només " ens queda l'ascenció de l'Avellana . Tothom puja com pot ; és molt dreta i costosa , però aconseguim fer cim . Venga " xavals " a tope, que tot és baixada!!! molt divertida i no menys perillossa; ens porta ràpidament a la fi .2'30 h. per creuar la meta . Poc després el Josep M. . El Tort ja fa estona que ens espera .

Malogradament , ja a casa rebo la noticia de la mort d'un participant . No tinc mès informació apart de l'edat , 35 anys . Les meves condolències .

2on general i 2on sènior -->Isaac Riera 1:25:25

3er general i 3er sènior -->David Pallarès 1:25:49

21è general i 12è veterà --> Jose A. Mallen 1:39:44

28è general i 2n màster --> Cipriano Folleco 1:41:41

29è general i 10è sènior --> Marc Solsona 1:41:51

35è general i 13è sènior --> Angel Delgado 1:43:26

41è general i 1er Juvenil --> Marius Badia 1:46:17

54è general i 20è sènior --> Jaume Tort 1:49:49

89è general i 49è veterà --> Joan Badia 1:58:51

105è general i 37è sènior --> Jonathan Gil 2:03:03

116a general i 2a fèmina sènior --> Lídia Borràs 2:05:53

124è general i 1er Infantil --> Alejandro Alonso 2:07:34

143è general i 53è sènior --> Angel Nevado 2:09:46

170è general i 14è màster --> Jeronimo Alonso 2:14:24

174a general i 5a fèmina sènior --> Marta Viladoms 2:15:06

175è general i 61è sènior --> Enric Forn 2:15:12

245è general i 115è veterà --> Ramon Tapioles 2:29:42

267è general i 126è veterà --> Josep M Comaposada 2:34:16

268a general i 2a veterana --> Susanna Saez 2:34:30

269è general i 127è veterà --> Gabriel Borrega 2:34:36

279è general i 98è sènior --> Abelard Escura 2:37:05

DIUMENGE 13 NOVEMBRE: PLA DE RUBIÓ

2011-11-16T16:07:00.001+01:00

Quedem a can Roca en Josep M. Comaposada, en Jaume Xaus, en Jero , l’Alex, en David Rubio i l’Artur. Per diversos motius, la colla dels diumenges surt minvada aquesta vegada. Tant és. El temps meteorològic apunta a una jornada agradable i això, més el fet de les dates que som, fa que en la grupeta trobem des del model d’hivern del club, com també el mallot d’estiu. Quin barreja més estrafolària! Sortim en direcció als molins pel camí de can sabater i en desviem cap a Puigbufer per prendre un altre camí que puja amb ganes fins la carretera de les Maioles. En aquest punt, ens trobem un motorista parat que ens va de perles per retratar-nos. Seguim i prenem el camí que mena a Sant Pere d’Ardesa i baixem al pla de Rubió. Des d’allà, agafem el GR per un sender molt ratoner i que està cobert per un mantell de fulles i que ens porta ràpidament fins la bassa de Jorba. Amb voluntat d’esmorzar , hem de trobar-nos que en un lloc no poden servir-nos i en l’altre hem de fer cua. Aprofitem per fer-la petar i anem veient com d’altres ciclistes amic / coneguts arriben. Havent per fi menjat i amb els efectes que produeix tenir la panxa contenta , decidim pujar el Pla del Magre. Correm per la capçalera i ens dirigim a Tous, que està de festa Major. Carreguem aigua, que el Sol apreta, i seguim per Sentfores. Prenen algun que altre corriol i arribem als peus de la Tossa. Aquí hi ha un integrant del club que exhaureix les forces, però és jove i no diu res ( nosaltres no revelarem el nom) Agafem un corriol molt tapat per la vegetació que ens fa un tractament exfoliant a tots i sortim al camí que ja baixa a Montbui. Un recorregut força entretingut i complet de 48 km. Esperem retrobar-nos tots la setmana vinent per fer el reconeixement de la cursa de l’esquiador i a veure amb quina indumentària. Hivern o estiu? Jo , per suposat, amb el buff.

1er RECONEIXEMENT ESQUIADOR

2011-11-16T15:28:00.000+01:00

Hem trobo amb el Kiko a les 8 del mati a la plaça d’ Òdena, els dos disposats anar a fer el circuit de la cursa d’esquiador a Vallbona. Ens desplacem fins a Vallbona. En arribar deixem el cotxe i ens posem apunt amb les bici per fer el circuit! El Kiko ja ha fet, l’únic que li falta és un sender que es va despistar, no el va veure…. Be sortim del poble cap a la urbanització que es per on passa la cursa.

Temin la gran sort que ja trobem cintes grogues això ens diu que ja esta marcada! Quina gran sort així segur que la fem tota i correcta, hi han algunes bones pujades però amb un ritme apropiat es puja, trobem molta gent en bici que la esta fent….

Acabem el circuit sense cap problema la valoració total es bona té les seves parts de pujada, per tot la demés esta be, és rapida, i es pot fer tota, el 100% sense posar cap peu en tot el circuit! Acabem amb uns 31 km! En acabar ens desplacem fins a Òdena per anar a esmorzar al bar El Cruce! En acabar baixem a igualada a rentar les bici!

DIUMENGE 6 NOVEMBRE: CASTELLFOLLIT DEL BOIX

2011-11-16T13:25:00.000+01:00

Ens trobem a les 8 del mati a la plaça d Òdena el Comaposada, Artur i jo. Els tres decidits a fer la ruta que toca avui, sortim d Òdena cap a buscar els corriols de la Telefónica, continuem cap a Maians buscant el camí que ens portarà cap a can prat! Anem fent Camí… dintre del que cap encara esta be el terreny ,esta molt humit però se circula be! Ens arribar a dal de tot ( can Prat ) on se ajunten un parell de camins, la zona esta molt complicada, no sabem per no passar ja que el terreny esta molt tou, el Comaposada i Artur passem per l’ Esquerra, jo per la dreta a tope! Els 2 uns metres i les bici clavades de fang i l’aigua fins el buge! Jo per sort puc fer uns metres mes.... però també en queda clavada la roda del davant una mica menys que ells però poca cosa!

Continuen fins arribar Castellfollit del boix, arribem a cal Andorra, ens diuen que esta tot ple que ens haurem d’espera uns 30 minuts mim…. Així que pencant –ho be, decidim seguir la ruta ja que el centre de Castellfollit també esta tancat! Agafem el Camí per on hem vingut, el pla de servitje , seguim direcció cap a can Prat, però passant per una altre banda habitant l’aventura que hem tingut fa poca estona! Fent Camí direcció Òdena! On s’ha decidit anar a esmorzar ja que es el mes “a prop “ veien el dia que fa…. Que ha estones plou una mica, hi estones res. Arribem a la plaça d Òdena, agafem rumb cap al Nuovo a esmorzar, fem la xerrada sense cap presa! En acabar cadascun a cap a casa seva a rentar la bici que han quedat bastant enfangades! Fem un total de 36 km!

ANBASO RAJADELL 2011

2011-11-16T12:35:00.000+01:00

Ens trobem a les 7.15 hores al Canaletes el Artur, tots els pros, les fèmines i jo, tots disposats a passar un bon dia fen la ultima anbaso a Rajadell. Marxem tots junts cap a Rajadell, en arribar anem a firmar al control, ens trobem al jero que també ha vingut, però …. Li ha passat que s’ha deixar les bambes de anar en la bici! Provarà de fer l’anbaso avera com li va sense les bambes…. preparem les bici i cap a zona de sortida! A les 9 puff!! Sortida! Sortim tots esvarats intentant passar els màxim de gent possible perquè no es facin un tap a les trialeres i corriols!

Vaig fent el circuit al meu ritme ideal, anar competint amb els altres corredors que corren, ens les pujades hi ha gent més forta, en baixades i corriols gent més “ paquet ” aquí es on jo puc passar a corredors igual que en les baixades … tot va perfecte… no trobo ningun membre d’ E.C.O. avariat per el camí… així fins els final de la anbaso!

Esmorzem tots junts esperant l’ entrega de premis ja que hi ha membres d E.C.O. que en tenen.... tots esperem pujar al podi com a 3er classificat en la categoria de clubs! Gran dia per E.C.Òdena!

PEDALADA DEL SEGRE

2011-11-15T16:57:00.001+01:00

Con algo de sueño e incertidumbre, salimos de Odena el Jaume Xaus y yo (el Sergio Trujillo), para realizar la 10ª Pedala del Segre. Llegamos sobre las 8:00h A.M, con un tiempo aceptable. Ya se respira ambientillo. Lo típico, recogida de dorsales, revisión de las bicis y calentamiento. A las 9:00 o´clock, se da la salida a unos 50 bikers, unos para hacer 30 km, otros4 0 y los más makinones 74 km. Como no subida para seleccionar de Ponts a Soles. Ya cada uno se pone en su sitio todo pista hasta llegar a un tramo de carretera comenzando la subida a Sant Ermengol.Esta subida es de más desnivel, aunque el paisaje merece la pena, vistas a Rialb y su pantano. Llegamos a Tiurana y allí tenemos el primer avituallamiento (solido-liquido).Reciperamos fuerzas y enfilamos un descenso por el primer tramo de sendero, totalmente ciclables, de mínima dificultad y a la vez muy rápidos bajando hasta Orrioles. Cogemos camino hasta la obaga de la Guardiola y la de Castellnou.Seguidamente seguimos por más senderos estos de más dificultad y terreno mojado y resbaladizo, con escalones incluidos , llegando al desnivel más bajo de la cursa y habiendo cogido previamente el desvio de la ruta de los 40 km. A partir d aquí, veo que el Jaume tiene buenas piernas y volvemos a ascender a un puerto bastante duro o largo alternando la subida por carretera y por sendero. Yo voy cediendo poco a poco hasta que llega un punto que me limito al “na fent que no es poc” esperando que llegue algun plano para poder recuperar. El bueno de Jaume no me deja solo y me va seperando y tirando de mí hasta llegar a Aguilar. (se me hizo durísimo). Avituallamiento líquido y buenas noticias…. Llano y descenso hasta ponts.Comienza a llover y esto parece que nos de alas cogiendo muy buen ritmo los últimos 10 km tirando muy fuerte tanto en llanos como bajando. Llegamos a meta en un tiempo de 2h53´ con 40 km en las piernas.Solo queda disfrutar del bocata y felicitar a la organización. Todo perfecto incluso después de la cursa vimos un poco del Madrid- Betis y me di cuenta de que hoy había sido un gran dia….. Je je je.

OPEN BTT ESPARRAGUERA

2011-11-15T16:45:00.000+01:00

Al coincidir el Open BTT d'Esparraguera amb la pedalada pro marato de TV3 de Vilanova del Camí ens trobem nomes el Hilario Canales i el Jaume Xaus disposats a fer els 45 Km d'aquesta prova, ja que la resta de membres habituals del ECO opten per fer la coneguda pedalada de Vilanova.

Només arribar al lloc de sortida ja es veu un gran ambient amb molts bikers rodant pels carrers, el primer pàrquing ja esta ple i anem al del funicular que encara esta buit. Agafem les bicis i anem a la zona de sortida on recollim els dorsals i ja es posicionem a la línia de sortida per mirar de sortir al davant. La sortida es neutralitzada per dins Esparraguera però no ho sembla, el cotxe del davant va tan embalat, que sembla el ‘Safety Car’ atiat pel grup davanter que de seguida s'allunya al temps que em passen bikers per tot arreu, dreta, Esquerra, per l’acera, jo opto per anar a un ritme moderat pensant en els 25 km de pujada i el Hilario opta per seguir el ritme dels capdavanters. De seguida passem a l'esquerra de l'autovia i comencen les pujades llargues però amb desnivell mig. De tant en tant alguna zona de corriols en mig d'una arbrada trencant la monotonia de les pujades, les vistes molt boniques amb la muntanya de Montserrat a la banda dreta alleugen una mica la ascensió. Als 10 km parem en el primer avituallament i recuperem forces, queda la part mes dura, pero primer fem un llarg i estimulant recorregut per corriols en pendent lateral molt macos i variats que ens portant a la part final del tram de pujada on després de baixar una trialera ens fa baixar per sota la autovia on ens espera un pepino de pujada que ens porta ja creuant l'autovia, per sota, al darrera del Hotel Bruc on arribem després de un llarg rodeig en pujada. Aquí fem el segon avituallament i em trobo amb un biker amb rampes a les cames al que animo dient-li que s’animi que ja nomes queda baixar. I comença el descens, primer per pistes rapides pel mig del bosc, després per corriols d'alta velocitat amb corbes, muntanyes russes i girs de 90º. Una delícia fer-los però també s’ha d’anar amb control, pel final veig un accidentat sagnant ates pels sanitaris, cal disfrutar-ho al màxim però també anar amb molt de compte per la velocitat. Arribant a Collbató la cosa es complica pels nombrosos cotxes i creuaments de carreteres i ja a partir d’aquí mes pista rapida fins arribar al nucli d'Esparraguera. Al final 45 Km espectaculars on hi ha hagut de tot i força. El Hilario acaba amb algun ensurt el 38 , jo amb 15 minuts de diferencia el 95 de 400 bikers que van fer el recorregut llarg i uns 300 els curt.

Felicitats als organitzadors i esperem que la propera sigui del mateix nivell.

Animo als que vulguin a apuntar-se a La Rialb BTT Tour de Ponts: http://www.pedaladadelsegre.com

Dades de la sortida :

http://www.endomondo.com/workouts/vezTUvvIHxI

Nombre	Open BTT Esparraguera
Deporte	Ciclismo, montaña
Hora de inicio	16-oct-2011 10:01
Distancia	46 km
Duración	2h:36m:12s
Velocidad Prom	15.3 km/h
Velocidad Máx	44.4 km/h
Calorías	1765 kcal
Altitud	168 m / 634 m
Elevación	889 m ↑ / 917 m ↓

LA MONTSERRATINA

2011-11-03T10:46:00.003+01:00

El passat diumenge 30 ens vem trobar a la plaça d’Òdena el Kiko, el Josep Mª, el Ramon, el David Rubio, el Jaume Xaus, el Jaume Tort, el Jero, l’Alex i jo, tota una bona colla, disposats a fer la Montserratina, alguns per seguir fidels a la tradició i altres com jo que s’estrenaven a la cita.

Haviem quedat d’hora, a les 8:00 del matí, però el canvi a l’horari d’hivern ens havia regalat una horeta més per descansar al llit.

Després de debatre sobre l’equipació que ha triat cadascú (hi ha desde maillots curts, llargs, manguitos i fins i tot impermeables! doncs hi ha algun previsor que diu que a Montserrat la cosa es posa negra de seguida) decidim anar tirant, i agafem el cami de la Raval d’Aguilera, arribem fins al corriol de la telefònica que ens porta a la rotonda de Maians. Allà seguim pedalant i arribem a Sant Pau de la Guàrdia, on trenquem a l’esquerra per seguir el camí que ens portarà pràcticament fins a can Massana. A partir d’aqui, toca carretera fins a Montserrat així que anem tirant. Hi ha una boira densa que pràcticament no et deixa veure més de 2 curves, i al cap d’uns metres ja tenim els guants molls, el manillar també i cal anar amb compte, doncs els frens comencen a grinyolar per la humitat. Sense cap contratemps arribem a dalt. No són ni les 10:00, però hi comença a haver aglomeració de ciclistes, entre mountain-bikers i ‘ruteros’. Ens donen un tiquet perque recollim el pin commemoratiu de la cita, tot i que alguns haguéssim preferit un tiquet per una botifarra!!! Dit i fet recollim el pin i cap a esmorzar!! Quan sortim del bar, ens adonem que fa un fred considerable, així que decidim començar a pedalar ràpid per agafar temperatura. Comencem a desfer el camí exactament a l’inversa i aviat arribem a prop del puig Aguilera. Com que és d’hora agafem algun caminillo per arribar a una de les trialeres del recorregut Anbaso d’Òdena. El kiko ens fa de sherpa i ens posem mans a la massa. Ens assegura que passarem per trialeres guapes però 100% ciclables. El Jaume Xaus, però, posa en dubte el concepte que té el Kiko de ‘ciclabilitat’. Després intentem fer algun tros més però ens desubiquem temporalment amb tot el fotimer de canvis que hi ha hagut amb la construcció de la carretera de Manresa. Acabem agafant un camí que puja com l’Euribor en plena bombolla immobiliària i ens fa suar a tots el que no haviem fet durant els trossos de carretera. Al final anem a parar a dalt del Puig Aguilera i acabem fent la baixada ràpida pel camí que va a la Raval. Entrem a Puig Rabat a fer una mini trialera de despedida que ens ensenya el Josep Mª, i... cadascú cap a casa seva!!

No ens posem d’acord a l’hora de determinar quans km hem fet en total, sembla ser que cadascú porta el contaquilòmetres configurat a modo ‘casero’, però vindrien a ser uns 60 i pico.

SORTIDA PORT DEL COMTE

2011-11-03T10:45:00.002+01:00

Us vull explicar la ruta que vaig fer dilluns dia 31 d’Octubre, doncs la recomano per la bellesa de la zona on va discòrrer i les vistes impressionants de les que pots gaudir.

Vàrem sortir amb el Màrius a les 8h. del matí de Sant Llorenç de Morunys. Per escalfar cames vàrem pujar a Coll de Jou per la carretera fent els 8,5 km. de pujada en 44 minuts.

Arribats al Coll començava aquesta ruta d’alta montanya, agafant el camí que puja cap al Plà de Becies, el deixem a la segona curva, seguint un corriol que va en direcció a les pistes de Port del Comte. Es un camí incómode, dons hi ha pedres i quan portem mitja pujant en una paella de pujada forta el Màrius trenca la patilla del canvi. Després de mitja hora intentant deixar la cadena en pinyó fixe, no ho aconseguim i el Màrius té que tornar cap a casa, sort que tot es baixada (després m’explica que trova una trialera de pedres i la baixa jugant-se el físic, però ho passa bé). Jo segueixo la ruta en pujada cada cop més forta, arrivant finalment a un collet i baixant a l’Hotel de Port del Comte, a la base de les pistes. El track segueix amunt pel mig de les pistes, pujant fins a la zona del Sucre, d’aquí al telecadira de la Bòfia i després en pujada inhumana, pit al manillar i el cul a la punta del sillín, fins al telecadira base d’Estivella. Després es puja un camí molt bonic envoltat d’avets, fins a la zona més alta de Estivella, on ja s’avisten els cims del Pirineu després de la primera nevada del hivern. La temperatura ha baixat en picat fins a uns 7 graus i buja un fort vent. Per sort fa sol i aguanto bé. Des d’aquest punt el camí quasi no es distigueix, es com una marca de pedres més apretades i vaig pedalant amb dificultat. Em trovo uns excursionistes que van a pujar al Cim de la Tossa Pelada (2.385 m.). M’expliquen que hi ha bikers que hi pujen, però donat que ja son les 12 h. del migdia i fa molt vent, no m’ho aconsellen gens, hi ha molt tram a peu. Per contra el camí passa per el Cim de Pedró que té encara més alçada (2436 m.), però que es pot pujar tibant de plat petit i pinyó gran i apretant les dents pel desnivell i el fret. A dalt la foto, tremolant amb la boira freda, dons no anava prou preparat. Desfaig uns 800 m. de pujada per agafar corriol que baixa fort i es va complicant dons hi ha rocs punxaguts i es molt dret al final. Vaig tard i penso que tardaré encara, però després del tram més tècnic de baixada, arribo al Plà de Becies, que es un lloc idílic, on hi ha prat, riuet i pins negres en forma d’avet. Sense entretenir-me gaire agafo una pista més ample que es va arreglant i baixo vertiginosament fins al Coll de Jou, després carretera fins a Sant Llorenç de nou, on arribo a les 13,25 h. Molt recomanable!!

Si voleu veure la ruta en el wikiloc aquí teniu el link:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1349253

VI FALCONADA DE SABADELL

2011-11-03T10:43:00.002+01:00

Vaig participar en la VI FALCONADA DE SABADELL, on es medeixen els bikers de Sabadell i voltants, on corrien els meus compays de gimnàs de Terrassa. Amb més de 1.000 inscrits, 650 corredors vàrem optar pel recorregut llarg de 58 km. amb desnivell positiu acum. de 1.300 m. Degut a que la sortida estava en un carrer estret i a la gran quantitat de corredors, calculo que vaig sortir amb unes 250 bicis devant meu. Per això vaig sortir molt fort, dons no volia trovar taps en la primera trialera, i així vaig anar passant nens, ciclistes que s’ho prenien amb més calma, fins i tot vaig avançar un tandem,.. Cada vegada el nivell era més pro, i em vaig situar entre els 50 primers. No coneixia bé el recorregut, per la quantitat de km. el desnivell no podia ser molt fort, amb lo qual vaig optar per portar sempre un ritme alt, si a la darrera part de la cursa no tingués força ja afluixaria. Vaig seguir avançant corredors, guanyant posicions al no parar a cap control, només al darrer per carregar aigua, menjant només 2 barretes. Bé també vaig afluixar per donar el tronxa a un noi que havia trencat la cadena, estava fort i em va atrapar més endavant i m’el va tornar. El recorregut va pujar des de Sabadell fins a Castellar del Vallés, després planejar i tornar a pujar fins a Sant Sebastià de Montmajor, a la darrera pujada forta a Can Catafal, al km. 30, vaig afluixar doncs no aguantava el ritme del grup i em van avançar 8 o 10 corredors, després a la baixada en vaig avançar 3 per seguir fins a la meta i arribar en la 47ª posició. Cursa molt ben organitzada, bona combinació de pista i sender i ben marcada. Quan tingui alguna foto ja us la passaré.

DIUMENGE 23 OCTUBRE: La LLACUNA

2011-10-27T07:30:00.001+02:00

Aquest diumenge ens trobem a Sta.Mgda. de Montbui cinc integrants de l'ECO: Kiko, David Rubio, Jaume Xaus, Josep M. Comaposada i En Ramon Tapiolas que ve acompanyat de l'Àngel, membre de la "Penya biberó". En Ramon ens porta pel costat del riu Anoia entre Igualada i Montbui per enfilar pel marge del camí de "La Font Trobada" en direcció al cementiri. Un cop arribem a Montbui poble seguim el camí fins al "port de la portella" i canviar de carena fins a La Llacuna.
Decidim anar a esmorzar al vell mig del poble amb un "bon servei" i, tot mirant la televisió ens assabentem de l'esgarrifós accident en la cursa de MotoGP i que alguna cosa greu li ha passat a en Simonchelli. Quan ja estàvem a punt de fer el cafè apareix per la porta en Sergio Trujillo que, com passa molts cops, s'ha adormit.
Un cop tips i reagrupats reprenem el camí fins al castell que hi ha tot just a sobre La Llacuna, en el qual trobem una salamandra que vol creuar tranquil·lament per davant nostre. En aquest punt baixem per un sender estret molt agradable, però que comença per unes escales que fan baixar de la bici a tothom menys en Ramon, es clar. Més endavant penjarem els vídeos al youtube. Continuem el camí fins arribar a Rofes passant per un sender també bastant estret però que és "100% ciclable", que permet gaudir del camí als que els desagraden les "trialeres". Creuem la carretera i reprenem el camí de tornada a Montbui poble, amb un esprint de baixada espectacular que fins i tot l'Àngel pregunta si hem pagat l'esmorzar. Per acabar la sortida arribem al punt de partida de Sta.Mgda. de Montbui pels volts de l'una del migdia. Una sortida amb uns 800m de desnivell acumulat i 40km de recorregut, una mica més pels d'Òdena.

Josep M: Vídeo de La Llacuna 1: http://www.youtube.com/watch?v=CBGODfZ7ZzA

Josep M: Vídeo de La Llacuna 2: http://www.youtube.com/watch?v=dEY1CMijY9A

PEDALADA PER LA MARATÓ VILANOVA DEL CAMÍ

2011-10-20T08:34:00.000+02:00

Un altre any ens retrobem de nou per participar en aquesta proposta solidària per recaptar diners per la Marató que aquest any es destina a la regeneració i transplantament de teixits. Integrants de l’Eco fem acte de presència, entre pros i membres de la colla dels diumenges com Ramon Tapioles, Josep M. Comaposada, Kiko, David Rubio, Jero, Àlex,el fill del Jero i Jaume Tort. L’espera se’ns fa llarga desitjosos de començar i treure’ns el fred que fa aquest matí. I comença la sortida. Els pros , ben situats a l’inici ,posen aviat terra de per mig. Els altres ens anem dispersant pel gruo a mesura que pugem cap els dipòsits, la primera ascensió de la ruta. Al capdamunt de la pujada es pot escollir entre la ruta sencera o un recorregut retallat. Tots ho tenim clar i agafem a l’esquerra cap a la Pobla. En el camí anem parells en Kiko i jo i ja presenciem una caiguda , sense incidents per això. Pujant per la pista asfaltada al castell, la segona ascensió, enxampem a en Ramon el qual no pot satisfer el seu desig de baixar per la vessant de darrere pel mal estat del terreny. Posteriorment, després de córrer plans un instant prenem una forta baixada molt pedregosa que , sense dubte, ens engarrota els braços i els dits. Quin mal moment! Però s’acaba i tornem a remuntar amb el que és la tercera pujada. Seguim el PR que creua la serra de Collbàs i amb sorpresa veiem aparèixer fletxat en Jaume Tort per darrere. Atònits, només traiem en clar que s’havia perdut i que intentava recuperar posicions. Quin maldestre! De nou , sortim als dipòsits i continuem amb el que és el recorregut curt. Fins a Carme és baixada , però l’acumulació de bancs de sorra en la pista de descens fa que els revolts siguin perillosos. Malgrat això, arribem i parem un moment a l’avituallament. Així en ajuntem jo, en Kiko i en Ramon. Tots tres, doncs, sortim de Carme per agafar la pista al santuari de Collbàs, la quarta pujada del dia. Al cap de tot arribem junts en Kiko i jo per continuart pel sender que va a la pista de la Portella i girar en direcció Vilanova. Algun sender i seguim per una altra pista que ens fa tornar a ascendir la serra de Collbàs en una última ascensió que es fa dura i pesada i que serveix per agafar la trialera dels esgavellats i sortir a baix de la pista dels dipòsits. I ja només resten uns quilòmetres sense complicacions per allargar la ruta i fer els 33Km. estipulats. Tots finalitzem la ruta sense haver de lamentar res i molt satisfets de la cursa i l’organització. Tots? Bé, en Jaume Tort , que potser ha fet més quilòmetres que ningú, encara es pregunta com es que apareix a la classificació del recorregut curt i a més l’últim. Coses del directe diríem!

CRÒNICA ANBASO FALS 2011

2011-10-20T08:21:00.002+02:00

Em trobo a les 7 del mati amb el Tapi, a casa seva per carregar la meva bici. Tot carregat i apunt anem cap al canaletes a les 7:15, on trobem al jero que també be i tot el grup de “ Pros i les fèmines “ fem un Café tot junts i marxem cap a Fals. En arribar anem al control a firmar i ens preparem per escalfament...

A les 9 del mati es fa uns minuts de silenci per el Ramón Cabañés, un dels fundadors i responsables de l'Anbaso, que va patir un greu accident pedalant fa dues setmanes i ara és troba recuperant-se favorablement de les seves lesions.

Acte seguit es dona la sortida de la cursa!! Surto a un ritme elevat per intentar deixar la màxima gent enrere... que sinó desprès en els corriols hi ha gent que et fa tap! El peloton davanter s’escapa a un ritme elevat intento arribar a la cua per no puc... així que baixo una mica el ritme ja que acaben de començar .

Van passant els km, la cursa és rapida! em trobo a dos corredors que van al meu ritme més o menys... però passa que un dels dos en els corriols és un paquet! Total!! Així que en agafar la següent pista baixo dos pinyons i gas!! Faig un esforç per treure uns metres aquest dos corredors que ja passen a ser contrincants... segueixo el ritme una mica tocat! Sort en el següent corriol ja els hi puc treure bastant més terreny! Segueixo el ritme una mica més baix! Però sempre amb aquella cosa que no m’atrapin els que tinc al darrera! Ja fer fi!! arribo al final de la carrera tocadet per el desgast físic que comporta per bé! Menjant l’ entrepà i bevent una mica de aquarius i coca cola... ja em trobo molt millor!

Ara en espera de la resta de companys, vaig comentant com ha anat tot amb tothom del grup i seguidament amb la resta de membres de E.C.O. que faltem per arribar! Tot sembla que ha anat bé! Algú amb petita averia mecànica però res que no deixi acabar l’anbaso! En finalitzar carregem les bici i au! Cap a casa a tenir un bon dinar i bon diumenge.

ANBASO FALS 2011

2011-10-19T09:14:00.001+02:00

Dimecres, 12 d’Octubre, toca córrer a la penúltima proba de l’Anbaso 2001 a Fals...6h del matí i sona el despertador...lo primer una bona dutxa d’aigua freda per espavilar-me i tot seguit preparar-me l’esmorzar per tindre els dipòsits ven plens...7:15h i ja estem tota la grupeta dels Eco’s al Canaletes, fem una coffee i cap a Fals...en trajecte del cotxe (aquesta vegada vaig sol) no faig més que reconèixer el circuit mentalment i amb moltes ganes de fer-ho bé, ja que els últims dies em trobava amb forces i molta motivació i si feia una bona cursa, encara podria optar al podi final del campionat...

Arribem a Fals i fa un fred que pela...ufff quin fred! Anem al control de firmes i cap a escalfar les cames...8:45h cap a la línia de sortida al que es va fer un petit acte de suport a Ramón Cabañés, un dels fundadors i responsables de l'Anbaso, que va patir un greu accident pedalant fa dues setmanes i ara és troba recuperant-se favorablement de les seves lesions.

9:00h Ppiiii!!!!! Donen la sortida i intento col.locar-me en les posicions davanteres per no tindre cap ensurt, fan un parell de canvis de ritme i els puc aguantar, la cosa va bé i tinc moltes ganes de fer-ho bé...me l’haig de jugar i donar-ho tot, ja que tinc molt a guanyar i poc a perdre de cara a la general...Comencem a pujar “La bandera” i em poso davant del grupet de 4 corredors a marcar ritme...al fons es veia el trio que encapçalava la cursa, en G.Muñoz, Argelaguer i el Félix...coronem dalt de tot i porto enganxat al R.Carreras i comencem a fer la baixada al que em passa i em crida...Si anem parats!! Posa un bon ritme al que em poso a roda i fem un tàndem perfecte...traçant bé les trialeres i posant bon ritme a les pujades...sobre el Km 15 en Carreras pateix un tall al pneumàtic al que ha de parar a reparar i al que jo m’espanto ja que em quedaria sol i tenia por a que m’agafessin per darrera si es formaven grups...faig un canvi de xip poso plat i a tope...ho haig de provar! Al arribar al primer pas per meta (Km21) vaig aguantant la quarta posició i em trobo amb forces...pel darrera en Forn, Valls, Ruiz, Jaju i Isaac em trepitgen els talons i no puc despistar-me ni un segon, ja que de cara a la general em vindrien de “conya” aquests punts extres...

Encaro la segona part de la cursa, al que no era tant dura, però si exigent, ja que s’havia de traçar amb molta finura els corriols i no perdre la concentració en cap moment...tot va bé i les forces m’acompanyen, però... un soroll estrany començo a notar a la roda del darrera...merda! Un radi trencat...els últims kms se'm van fer eterns i només tenia ganes d’arribar...últim km i ja em canvia la cara amb un somriure...això ja esta fet!! Total 4ta de la general i 2on M30 i molt content! Pel darrera i 5è el company Enric Forn amb les piles carregades a tope...8è en Jaju i 9è l’Isaac...quatre Eco’s entre els 9 primers!! Equipazo!!! Això si 1ers per equips!! I alimentant la 3era posició per equips a la general, gràcies també a les femines pels seus bons resultats i a les diferents categories com M40, al que va guanyar el nostre David Verdaguer, juniors i demés, que fan possible aquestes bones posicions que estem obtenint per equips a lo llarg de l’any.

Ara ja només queda preparar amb ganes l’ultima prova a Rajadell...al que ara si tinc una mica d’esperança pel podi final...això sí, ho haurem de donar tot...i no m’ho posaran gens fàcil els contrincants!

DUATLÓ DE NÚRIA 2011

2011-10-13T08:59:00.000+02:00

Tot va començar un divendres amb els amics fent la cerveseta al niu, teníem ganes de fer una cosa diferent, un format de cursa exigent, i ens va passar pel cap les duatlons de muntanya. Ens varem posar a buscar dates i carreres, la cita més propera la duatló de Queralbs - Núria 11km amb btt, 14 running i 11 de btt amb 2000 metres de desnivell positiu 1000 per el tram en bici i 1000 a peu.

Dissabte 8 d'octubre, encara queda tot un dia per la cursa i ja estava amb els nervis a flor de pell !! tenia de treballar tot el matí, comprar les 4 coses que hem faltaven, preparar la furgo amb el matalàs, les bicis, la roba, aliments, el pruductu jejeje tot lo necessari per estar a topeee. A les 6 de la tarda ens decidim a martxar cap a Queralbs, pero com sempre passa la cosa s'allarga fins les 7..... finalment sortim i amb 2 horetes arribem a Queralbs, tot un grup d'Igualada ja ens havien guardat un troçet de parçela al seu costat, una zona que hi havia habilitada per acampar. La situació i l'ambient eren inmillorables, estavem al costat mateix de les inscripcions hi ha 5 minuts en bici de la sortida. Començem a instalar el tingladu i aprofitem per anar a recollir els dorsals. Un cop instalats i una mica més aclimatats començem a fer el sopar amb un super fogonet que va tardar 1h a bullir l'aigua.. encara hem de millorar en aquest tema erem bastant novatos, començem a sopar i arriben els amics que faltaven que van sortir més tard d'Igualda. Un cop sopats els que ja havien participat en duatlons ens van explicar com funcionava la bossa per la transisio, el chip, el portadorsals i aquestes coses que ens venien de nou, una pixadeta al riu que teniem al costat mateix i bona nit ( no cal explicar lo malament que vem dormir amb un matalas que semblava d'aigua, quan es movia un, feia onades dintre la furgo ..... poques hores de descans i a les 5.50 teniem l'alarma per començar a activar-nos.

Bon dia, diumenge 9 d'Octubre 5.50 del matí sona l'alarma, comença el compte enrrere y els nervis s'accentuen, la primera cosa molt important anar a cagar tots junts a la bora del riu jejejejeje. Començen a arribar cotxes per la carretera, allò anava agafant ambient de competició i nosaltres ja teníem el fogonet a tope per fer-nos un bon esmorzar per agafar forces, preparem les coses i a la que ens despistem ja teníem de entregar la bossa amb les bambes per que ens ho pugessin a Fontalba on es feia la transició, sense temps per escalfar ens col.loquem al arc de sortida, el nervis man fet una mala passada i me deixat el xip al cotxe ! sort de una amic que va fer el bon acte de anar a buscar-ho. La sortida es retrassa uns minuts per el fort vent que feia al cim del Puigmal i no podia baixar l'helicòpter amb l'avituallament, aquesta espera es va fer eterna i finalment se sent el tret de sortida, mes de 400 participants disposats a superar el recorregut que ens tenia preparat l'organització. Primer tram en bici de Queralbs a Fontalba, una pista de 11 quilometres de pujada constant, comencem per una pista asfaltada i al 2 o 3 quilometre ja passem a pista forestal, anava tothom molt agrupat, ens quedaven moltes hores de cursa i ens ho teníem de prendre amb relativa calma per tal de dosificar les forces. Al cap de 1 hora aproximadament arribem a la transició, bastanta gent animant cosa que et feia motivar un xic més, hem dirigeixo a la meva bossa per agafar les bambes, i començo a caminar per veure quines sensacions tindria, nomes sortir del canvi un avituallament que és molt agraït per tots el participants, ens avisen que no hi haurà avituallament al cim del Puigmal degut al fort vent que encara castigava la cresta de la muntanya, i comencem a trotar una mica cosa que no podem fer gaire estona perque en pocs centenars de metres ja teníem de caminar degut al desnivell, les cames estan ressentides i es te de vigilar com ficar els peus per evitar cargar-los més del conte, anem trobant grups de gent que han pujat per animar i veure la cursa, aixo no para de pujar i encar no es veu el Puigmal, on esta aquest collons de muntanya ? el noi que pujava davant meu m'orientava una mica ja que jo no havia anat mai a fer aquest cim, cada vegada les vistes són millors, i si aixecaves una mica el cap podies veure el Pedraforca, el fred es fa notar més i costa moure els dits de les mans "com s'agraeix els ànims de la gent que et vas trobant pel recorregut", costa reconèixer les cares ja que tots anaven tapats com esquimals, acabem de pujar un turó i per fi es veu la creu que caracteritza la muntanya !!! un tros de sender en ziga zaga és lo ultim que hem queda per pujar, un tros molt dret, abrupte i fa un fred i un vent que si hem fiquessin un parell de cordills a les mans hem podrien fer servir d'estel. L'alegria és màxima !!! tot de gent aplaudin, ficats dins de una especie de mitges coves per aixoplugar-se del temporal, ja que l'helicòpter no a pogut aterrar i deixar el avituallament corresponent, hi han un parell de senyores donant trossets de barretes. Un cop arribat al cim la cosa es tranquil·litza bastant, comencem el descens amb molt de compte ja que les pedres estan glaçades i és super fàcil lesionar-se tal i com esta el terreny. Continua la baixada fins a Núria on es torna a notar la presencia de visitants i aficionats al treking que anaven a caminar per aquell bonic paratge, rodegem l'edifici i ens trobem amb un merescut avituallament amb barretes, fruites i begudes isotòniques on la majoria dels participants paren uns segons per recarregar forces per poder afrontar el últim tram a peu que ens quedava abans del descens amb bici, són uns 6 quilometres eterns, un terreny molt irregular, trencador, a més a més les cames estan carregades de la baixada, intento córrer una mica els trossos plans per avançar al màxim possible ja que tinc un grup al darrera que van escurçant distàncies. Al cap de uns 30 minuts aproximadament puc veure el lloc on es fa la transició, però nomes ho puc veure'l perque encara hem queda uns bon tros de córrer però amb el bon sabor de boca que un cop arribi a la bici nomes em queda baixar. Arribo mig marejat per el desgast físic, faig 2 gots d'aigua del tercer i últim avituallament i busco la bici per poder fer el canvi. Quin descans poder pujar sobre del sillin i que les cames flotin al aire, però estava fent una cosa malament ! a la transició no es pot pujar a la bici, ràpidament sento el xiulet del àrbitre i baixo immediatament de la bici disculpant-me, suposo que quan van veure la cara de fet pols que feia no ho van tenir en conte l'error. Començo a baixar per el camí sense pedalar gaire ja que era tot baixada fins a l'arribada, nomes tenia al cap acabar sense caure per la pista, per tant m'ho vaig prendre al peu de la lletra i vigilant molt a les curves intentar aprofitar al màxim la velocitat que portava per tal de no tenir que pedalar gaire Jo sabia que quan arribes al tram asfaltat la cosa ja estava molt i molt aprop i va ser aixi, al veure el terra enquitranat hem va sortir un somriure involuntari de la cara, un parell de curves i ja teníem l'arribada allà, passo per sobre la moqueta i sento el pip pip del xip, duatló acabada amb un temps super bo per ser la primera que faig de aquest nivell, 3 hores 30 minuts en total amb 4000m de desnivell acumulat.

DIUMENGE 9 OCTUBRE: PLA DE RUBIÓ

2011-10-11T09:26:00.001+02:00

8'15 quedem a Can Roca el David ,Tort , Comaposada , Ramon ,Truji i Kiko .
El dia comença més aviat fresc ; alguns anem curts , i d'altres llargs ; ningú sap quina és la decisió encertada . Però tots convençuts da que al cap de poca estona , la temperatura interna anirà a més . I així és .
Enfilem direcció als molins i , a mitja pujada el JM. s'ens comença a quedar ( venga "nano ", que no és tan difícil ) . però de seguida es dona compte de que el problema no és físic ; el buje del pedalier està força estrabat ; amb el qual té de proporcionar força extra per acabar l'ascensió .
Un cop a dalt , el tema ja no preocupa , dons ara ens toca muntanya avall . Travessem la carretera de Les Maioles , tot enfilant a la dreta per la pista asfaltada que porta a Rubió ; però que abandonem per començar a fer les primeres trialeres . Aquesta vegada modifiquem la ruta principal que porta a l'ermita de Sant Pere d'Ardesa , per un camí inferior , ja conegut ; però igualment bonic . Un cop superada l'ermita , seguim per un llarg corriol que es transforma en trialera on , quedem tots sorpresos , el Kiko " està que se sale " , el nano comença a baixar com si d'un professional es tractes , deu ni do !!!!!!!! . Un cop a baix . pista asfaltada tranquil·la ; en busca del entrepà ; decidim anar al bar dels moteros ; ja que en el qui hi ha abans , l'ultima vegada , el tracte no va esser correcte i força car .
Bar curiós ; molt ben customitzat rollo Harley ; cambreres a l'estil , programació Tv. apropiada ,"+ 18 " etc etc .... Ahh!!! per cert , el esmorzar molt bó , ja s'em anava el cap recordant ... ... ??
Sortim i decidim anar per varis camins d'una ruta que coneix bé el David , i que ens porta sobre Jorba ; i com no ! , ja adalt li prenc el relleu per enfilar tot un seguit de corriols i trialeres que ens porten a l'entrada del poble ; divertit . Seguim un tros de carretera i , passada la bòbila , trenquem a l'esquerra fins Can Massarnau , per camí i algun tros de corriol fàcil , però entretingut .
Dia agradable i ben aprofitat ; amb 40 km. pels d'Igualada i un xic més pels d'allà dalt .

DIUMENGE 2 OCTUBRE: CARME

2011-10-05T17:10:00.000+02:00

Ens trobem a les 8:15 a Can tito tot un bon grup format ; Rafa Urrutia ( pare) Rafa Urrutia ( fill) David Rubio, Tapi, Josep Mª, Xaus, Kiko, Jero, Aleix i Jaume Tort. Ens dirigim cap a pujar els dipòsit de Vilanova del camí, en arribar a dalt agafem rumb cap a la ermita de coll Bas, en allà baixem fins Carme a esmorzar, era una mica d'hora però decidim en quedant-se.

Tot seguit havent recuperat forcés trenquem cap al camí que arriba fins al cementiri de Carme, trencat cap un altre camí que en porta fins a dalt de tot la cantera de Orpí. En que ens trobem una mica fotuts per no saber anar, no hi han camins , tan sols hi ha un corriol que puja cap amunt la muntanya…. Decidim anar-hi, els primer torç cap problema es fa es una mica tècnic però be, ara desprès els terreny es dificultós fins arribar a trobar la pista.

En arribar a dalt de tot, trenquem cap a direcció la pobla, fem el camí que es converteix en un corriol amb bastanta pedra, i ens porta a mitja pujada d’anar a la cantera de Orpí. Baixem fins al cementiri. En allà, els Rafas ens deixen, Rafa pare esta cansat i diu no vol continuar i torna cap a casa en carretera. Nosaltres agafem Camí que ens porta cap a la torre de Claramunt, fem el circuit de la cursa d’esquiador de la torre. En arribar a la torre parem els 8 restants que som per fer una Fanta, aquarius , coca cola o cervesa.

En acabar fem rumb cap el barri del xaró, passant pel corriol que ens porta la pobla i d allà per al lateral de la via del tren fins a Vilanova del camí, igualada i Òdena. Total 35 km aprox.

Outdoor Experience Barcelona

2011-10-04T10:54:00.000+02:00

Aquest cap de setmana es disputava l'última prova de la copa catalana, a Barcelona, dins de l’Outdoor Experience. Tot un cap de setmana de proves a l’aire lliure, sempre pels voltants de la muntanya de Montjuïc.
Ja el dissabte, alguns corredors del Pinturex-Òdena van participar a la duathló (16km amb bici, i 6km a peu), i amb una destacada participació:

Oriol Duran 12ena general, 1r junior
Enric Vidal 19è general, 12è èlit
Lídia Borràs 3era general, 2a èlit

Diumenge es celebrava la última prova de la Copa Catalana Internacional, prova de categoria E3, i amb la participació de professionals del mountain-bike com el francès Marc Colom.
Abans de la cursa èlit, tocava la primera sortida, amb els màsters, juniors i fèmines. Aquesta és la meva prova (sisi a mi el Colom em treu les pegatines), i em disputava la tercera posició de la general. Conscient que ja no estic en el millor moment de forma de la temporada, esperava que els meus rivals tampoc poguéssin treure gaire rendiment.
Amb els nervis a flor de pell, es dóna la sortida, amb el rival directe colze a colze, faig una sortida fulgurant, col·locant-me en els primers metres de la cursa en 2a posició, evitant tenir alguna enganxada amb algun corredor. El ritme és altíssim des del primer moment, em noto fresc i amb força, la motivació és màxima.
En el primer tram de pujada veig que els meus rivals es troben forts, i que no podré aguantar el mateix ritme durant tota la cursa. Igualment, intento mantenir-me en el grup capdavanter, per poder sortejar ràpidament les fèmines i el juniors més lents.
A partir de la segona volta em veig obligat a baixar el ritme i a regular-me per arribar. Em poso nerviós, ja que veig que perdo posicions i no aconsegueixo conduir la bici amb finura (necessari en el revirat circuit). Però amb els ànims de tot l'equip i veien que el rival directe a la general es quedava enrera, vaig intentar mantenir la concentració i anar tant ràpid com podia. També em va ajudar molt saber que el David Pallarès estava per darrera meu controlant la cursa, em va animar a seguir apretant fort i distanciar el rival. Són detalls de molt valor en moments de tanta tensió.
Les dues voltes següents vaig anar mantenint el ritme, sabia que hi havien hagut avaries mecàniques entre els meus rivals i estava més tranquil, ja tenia la 3r posició de la general quasi assegurada.
Arribant a la línia d'arribada vaig tenir una agradable sorpresa quan vaig veure el David, esperant a la valla, per deixar-me passar. S'havia col·locat en 7ena posició. I tot i poder fer una 10ena posició en la general del campionat, va decidir cedir-me uns valuosos punts per si hi havia algun contratemps en la classificació general.
Destacar també la 4a posició de l'Isaac Riera en categoria M30, la 5ena posició de David Verdaguer en M40, finalitzant en 9ena posició en la classificació general, i la 2a posició de la classificació general del campionat de la fèmina junior Penélope Verdaguer.
En la segona sortida, van participar Joan Rigol i Sergi Pujabet. La prova va extremar la seva duresa per la calor que feia. En Joan va finalitzar 28ena posició de la general, i 16è en categoria èlit. En Sergi Pujabet, amb problemes amb la cadena desde la primera volta, va poder acabar la cursa 47ena posició de la classificació general, i 26ena posició en categoria èlit.

Com a equip valorem molt positivament la temporada 2011 a la CCI, finalitzant en 7ena posició de 31 equips en total. Agraïm la col·laboració de tots els espònsors per poder continuar amb aquest projecte:

Pinturex, Ajuntament d'Òdena, Viladoms Electromecànica, Elements, Fontana i Joiera Trias.

Ei, que ja estic molt més tranquil ara!

Gràcies a tots, i en especial a la Marta.

VIATGE A SARDENYA

2011-10-03T17:50:00.001+02:00

Després de portar unes setmanes amb molèsties al turmell dret i d’haver de veure l’Anbaso d’Òdena des de la distància, per fi les millores en la zona afectada es comencen a notar a base de repòs estricte. Així que amb moltes ganes d’agafar la bicicleta i abans de què finalitzi l’estiu , m’embarco cap a l’illa de Sardenya per fer-hi una de les habituals rutes amb alforges que tant m’apassionen.

El dia 11 de setembre desembarco en Porto Torres després de 12 hores de trajecte i , es clar, amb ansietat d’estirar les cames totalment. Aquell dia , doncs, comença oficialment el meu primer viatge en bicicleta per una illa de la que he sentit anomenar per la fama de les seves platges , a veure si és veritat. La primera etapa em porta fins a la ciutat costera de l’Alguer ( Alghero) , amb els seus carrers en català i els seus cartells també en llengua de Pompeu Fabra, però d’accent italià en els carrers. Visito des d’aquí el cap Caccia i m’apropo a la grotte di Nettuno. Tot llueix amb un Sol esplèndid, el mar es mostra plàcid amb tonalitats que van del blau marí al verd turquesa i la temperatura de l’aigua està òptima. No és gens fàcil mantenir-se sobre la bicicleta amb aquesta temptació i , es clar , el banyador fa de culot. Resseguint la costa vaig fins el sud, amb un traçat que serpenteja entre penya-segats i que posa les coses dures, sobretot, amb la càrrega a arrossegar. A Bosa , un encantador poblet mariner sobre una cala rodejada de turons. Posteriorment, la cosa s’empina encara més per coronar Cagliari , apartat de la costa. Molt desnivell per una sola jornada. Cal , a més , tornar a la línia de la costa i les seves aigües transparents. La carretera , per sorpresa, agafa el camí de baixada i condueix al poblet coster de Santa Caterina de Pittinuri i a la platja de Is Arenas, la platja amb les majors dunes de l’ illa. A partir de llavors, la cosa es suavitza i la planura agafa el relleu. Estic a prop d’Oristano i faig una visita a la península de Sinis i les seves llacunes, fins a assolir l’extrem amb el cap Tharros. Visita al golf d’Oristano i a la platja de Torregrande , una infinita llengua d’arena amb alguns pocs afortunats i que s’arriba des de la ciutat per un magnífic carril bici. Quin luxe! La costa continua , però em decideixo a creuar l’illa per gaudir també de la costa est. La intenció està en sortir del nivell del mar i arribar a passar vora del poble més alt de l’illa, Fonni, a 1000m, en una sola jornada. No obstant, l’ascensió és gradual i la cota màxima que assoleixo és de 925m per quedar-me en un poblet de nom Gavoi entre les muntanyes de l’interior. A l’endemà, toca acabar de creuar l’illa i amb més problemes dels esperats, aquest coi d’italians o no posen cap rètol o en posen masses produint confusió, passo per Nuoro i fins a Dorgalli, al capdamunt d’un dels múltiples turons que esquitxen l’illa. Allà , em diuen que cala Gonone està darrere d’una penya, però que tranquil que hi ha un túnel. Així és, i passat aquest un descens de 6 km. fins la vila homònima ancorada en la cala. Un indret molt turístic i que deu estar molt animat en temporada alta , però que ara està plena de jubilats i jo. Al dia següent començo per remuntar els quilòmetres de baixada, quin remei no hi ha altra via d’accés. Posteriorment, la carretera pren una direcció recte amb contínues pujades i baixades i paral·lela a la costa. Això, que tinc una gran visió del golf d’Orosei. Passo per vil·les costeres com la Caletta i Budoni que semblen rèpliques amb les seves platges, edificis d’apartaments i xalets de costa. Assoleixo Òlbia, ciutat mitjana i porta d’entrada de la costa smeralda , però ja en tinc prou de tanta costa i giro cap a l’interior. M’havien dit que hi havia per endavant pianura , però amb un dia totalment ventós, ennuvolat i plovisquejant només trobo pujada rere pujada. Amb paciència i ben abrigat arribo a Témpio Pausánia, situada com no podia ser d’altra manera al capdamunt d’un turó. Continuo al dia següent amb un temps més apropiat per anar en bici i després de creuar un cinturó de muntanyes assoleixo la costa nord amb Castelsardo, primer i Porto Torres de nou amb temps suficient per fer un últim bany i prendre el vaixell de tornada.

Una illa paradisíaca en platges i per tombar-se al Sol fins a la sacietat , però no tant per moure’s en bicicleta: carreteres estretes, en mal estat , mala senyalització i molts fittipaldis. El millor: el bon temps, el menjar i la facilitat d’entendre’s amb els indígenes de l’illa.

LA SELÈNIKA 2011

2011-09-28T09:28:00.001+02:00

Gràcies a la perseverança del Dani Villanueva, que em va estar donant la tabarra des del Juliol pq l'acompanyés a fer la Selènika.... al final no només em vaig decidir jo, sinó que vaig aconseguir convèncer a una bona grupeta! Així que ens vam ajuntar amb el Mabres, el Gabri, la Susanna, la Meri, la Lídia i el Truji, una grupeta de 8! Amb la idea d'anar fent tranquil·lament! Tant tranquils que a les 8 que es donava la sortida, nosaltres estàvem col·locant els dorsals a la furgoneta.... I sort que ens vam esperar pq tot i arribar a les 8:10 a la sortida, encara hi havia un bon tap, vam tenir temps de tot! Fotos, saludar al públic ;) i anar escalfant la musculatura amb tranquil·litat. Així que sortint els últims, mica en mica vam anar avançant posicions, i anar passant pobles, sort de la Susanna que ens anava indicant a cada moment on estàvem....

Fins al 1er avituallament ja arribàvem amb problemes tècnics, la Susanna casi parteix la patilla del canvi, una pedra la va atacar a mitja pujada.... Sort que dúiem al Gabri, que es veu que en comptes de fer-li la posta a punt a la bici, li va fer a ella, pq la tia anava a tope! I un grillat ens va passar a tots com un posseït per poder sortir bé a la foto! és de ser inútiles! Que a la foto hi sortíem tots... Aquí ja vam començar amb els plumcakes preferits de la Meri i a robar menjar i aigua pels morosos del grup! Que la organització molt intel·ligentment va decidir donar-nos una pulsereta pq ningú es colés ;) Fins aquí vam arribar amb un bon ritme, amb 1:40h havíem fet els primers 28km, però ara venia la part bona, pujar, pujar, pujar i continuar pujant fins arribar al Castell de Boixadors! On ens esperava el 2on avituallament i part de la família del Dani! eren les 12:10 i tot just portàvem 46km! Millor no pensar quant ens quedava...

Lo millor de tot, va ser la sorpresa de després de Boixadors, encara no s'havia acabat la pujada, que ens esperava una rampa que tela marinera per arribar al punt més alt de la ruta, Castelltallat! Amb el seu observatori! i ara sí, tot cara avall!!! Ja vam començar a fer els primers senderitos xulos del dia, on ni la Meri em podia seguir ;) I fins a Camps al 3er avituallament, on hi havia un grupet que es veu que van baixar per una zona molt perillosa, plena de pedres insalvables ;)

Per sort, a partir d'aquí el recorregut era força planer, pujades curtes, alguns corriols, combinats amb pistes planeres, on el Dani ja no sabia ni on era, el Gabri que ja li prenia les mides... i per sort de la Meri duia l'esprai miracles! Encara no tenim clar que era!!!

I fins al següent avituallament, a Callús, ara sí que ja queda menys, eren les 15h i ens quedaven 25km ni més ni menys! Teòricament planers, pq ja només faltaven uns 300-400m de desnivell, però el cansament ja no ajudava gaire! Així que ens vam prendre el temps de descans amb molta calma, uns bons estiraments, relax al banc del poble.... i apa, arrenquem i cap a Navarcles!

Finalment a les 17:10 arribàvem a meta! Amb 106km sota les cames, 2200m de desnivell i 7h 37 minuts pedalant. Tota una gran experiència! Ens ho vam passar de conya, llàstima de que el recorregut sigui tant pistero! I probablement no repetim! Però cal felicitar als organitzadors pq tela amb la feinada, el recorregut ben marcat, pràcticament sense trepitjar cap carretera,... però ens van faltar donuts!!!!

2a CURSA BTT FIRA D'IGUALADA

2011-09-28T08:32:00.001+02:00

Aquest diumenge es va celebrar la 2ª cursa BTT de la Fira d’Igualada, junt amb la 8ª cursa de muntanya i caminada popular. Com que la sortida era a les 8:30, tothom anava arribant abans de les 8, per agafar dorsal i començar a escalfar, cosa difícil doncs feia una fresca que Déu ni dó! (Si, si, ja podem anar treient els manguitos de l’armari que l’estiu s’escapa, jeje!)

Tothom es va anar col·locant sota l’arc de sortida, tot i que arribava l’hora i ja es preveia que la sortida es donaria amb retràs. L’ordenació sota l’arc no semblava massa controlada, ja que quan tots estavem ja colocats, ens van dir que haviem de sortir cap a l’altra direcció!! Tothom a canviar-se de lloc!

Ara si, “pistoletazo” i sortida de la carrera, amb una primera fila repleta d’ECOs. Volta a l’estadi, sense deixar els pulmons en l’sprint i ja sortim cap a agafar camins. Tot i no ser una sortida “a muerte” aviat cadascú es va posant al seu lloc i els de davant s’escapen. Ens esperaven uns 30 quilòmetres, 100% pista, sense cap dificultat tècnica i un desnivell positiu normalet, de 650 metres, tot i que hi havia algunes rampes que picaven lo seu.

Jo vaig agafar un grupet d’unes 7 persones i aviat vaig veure que podia escapar-me, així que vaig anar tirant. Al cap d’un moment em vaig trobar amb el Marc Solsona, em vaig posar a davant i vem començar a tibar, ja que al fons veiem un altre ECO. Al cap d’uns quilòmetres ja estavem junts el Marc, el Mallen i jo. Després la cosa es va tensar i el Mallen es va escapar, jo ho vaig provar però no el vaig poder seguir, tot i així vaig avançar-me i vaig obrir forat amb el Marc, i vaig començar a fer la meva carrera, apretant al meu ritme i fent la segona meitat de la cursa sol fins a meta.

El recorregut, després d’abandonar ràpidament l’asfalt, passava a una primera part plena de pujadetes trenca-cames des de la falda de la Tossa direcció a Tous, després es girava, per pujar a la tossa des del camí de la carena fent una part de camins més tranquil·la. Es baixava per la banda de Montbui, per acabar fent els quilòmetres inicials en sentit invers fins a la meta.

A l’arribar, molt content d’haver fet el 12è lloc (11è moralment perquè algú s’havia colat por ahí!!) i també per la resta de corredors de l’Òdena, ocupant al complet el pòdium de la general: Isaac, D.Pallarès i E.Forn, i omplint gran part de les posicions capdavanteres de la classificació!!

VOLTA A LA CERDANYA 2011

2011-09-23T16:12:00.001+02:00

El cap de setmana passat el Màrius i jo vàrem còrrer la Volta a la Cerdanya de Probike, aquest any no passava precisament per la Cerdanya, ni tan sols la francesa, sino per la zona del Vallespir-Canigo.

El divendres arribàrem a Prats de Motlló, a 31 km. de Camprodón, després de passar el coll d’Ares en territori francès. Hi vàrem fer nit després del corresponent brifing on ens van fer entrega del roadbook i vàrem marcar els controls. El dissabte es tractava de fer 130 km. en una ruta circular donant tota la volta al massís del Canigó, fent 4.000 metres de desnivell positiu acumulat. Per això s’havien de passar 6 ports de diferent dificultat, el primer d’ells amb 28 km. de pujada per camí a vegades molt pedregós, el segon era de 15 km. La prova es per parelles o trios, i compten els temps del darrer que entra al control.

Sortim el dissabte a les 5,30 h. després d’un bon esmorçar. Sabem que fins a les 7,15 h. no ens hi veurem, portem el llum frontal, es necesari per veure el roadbook, per la ruta no tant doncs les tres primeres hores les passem pujant! Mirem enrera i la sensació de veure llums per parelles que van pujant darrera nostre es impresionant! El camí es fa molt pedregós, la bici del Màrius es molt rígida i nerviosa, i té que baixar el ritme dons tota l’estona has d’esquivar pedres i la bici va saltant i no avança (la meva Scalpel encara va absorvint i vaig tivant del Màrius). Comença la primera baixada i el Màrius es recupera i es dispara avall, amb aquestes trenca el cable del desviador i no pot canviar el plat. Al seguent control no tenen cables però més endavant trovem un company d’altres curses marathon i ens dona un que li sobra, encara sort que no hi havia trams plans!

Les baixades es fan molt ràpides i de seguit anem trovant els seguents ports, a migdia es fan interminables, doncs el calor apreta i l’esgotament ja es nota. Després de dinar ens posen un tram de pujada a peu amb molta roca punxaguda i molt troç amb la bici literalment a coll. Ara li toca al Màrius recolzar-me a mí, i em va avisant dels desnivells i del que queda de pujada, finalment arrivem a les 17,05 h. en la posició 23 d’un totat de 65 parelles.

Després de netejar i preparar les bicis per l’endemà, brefing, sopar amb el Pep Domènech i l’Eva a la casa rural (Chez Mauro, un lloc encantador amb cuina típica francesa) i a dormir dora. Hem estat estudiant el tram d’orientació del diumenge, que es una part on no hi ha llibre de ruta, només un punt de sortida i un d’arribada. Et donen un plànol tipus Alpina i decideix tú mateix la millor ruta, en funció de corbes de nivell i els senders o pistes marcades. Al llit el cap encara barrina per on passarem, si es lo millor opció,… i mentres a fora va plovent tota la nit. Ens llevem el diumenge amb pluja fina. Els paravents i cap a la sortida que es la les 18,00 h. La bona notícia es que el tram d’orientació s’anula per les inclemències (quantes hores perdudes estudiant la ruta), però el que si hi haura es una crono que puntua per la classificació final. Pujant el coll d’Ares (16 km), el segon dia fem un total 53 km. amb 1.500 m. de desnivell, que es compliquen amb el terreny mullat, destacant un tram llarguissim de GR no ciclable i relliscós, perfecte per activar les rampes a les cames, la crono de pujada molt exigent i un port final amb rampes dures. Per acabar a 7 km. de l’arribada, després del darrer control tot es baixada, pero ens equivoquem en un camí, baixem 2 km. que hem de remontar, perdent uns 15 m. preciosos. En qualsevol cas a l’arrivada de nou a Prats de Molló el Màrius arriva al sprint i aconseguim mantenir la 23ª posició final.

Més tard el Pep i l’Eva arriben meritosament, ambdós han fet etapes molt dures des de fa anys, el Pep diu que aquesta Volta a la Cerdanya ha estat brutal.

Bé suposo que m’ho passo millor jo explicant-ho que vosaltres llegint-ho però “ahí queda eso”.

Fins la propera que serà més curta!

DIUMENGE 18 SETEMBRE: TOUS

2011-09-19T09:05:00.000+02:00

Crònica sortida d’avui diumenge 18 de setembre de 2011 del club.

Ens trobem a les 8:15 a Montbui per anar a St. Martí de Tous en Ramon, Jaume Tort, Kiko, Jero, Alex i Josep M. Enfilem el camí que ens portarà passant pel peu de la Tossa i per sobre de La Fou per arribar a esmorzar al Centre. Després de fer-la petar una bona estona decidim tornar a emprendre el camí en direcció a Clariana, ja que convé una pujada per entrar en calor perquè fa un airet bastant fresquet.

Un cop a dalt decidim continuar per sobre del Pla del Magre i baixar per una trialera “made in Ramon” que ens portarà fins al peu de l’autovia a Jorba. Seguint les indicacions del Jero ens arribem per una trialera fins al peu de Can Cansalada. A partir d’aquí seguim fins al Molí Blanc i tornem fins a Montbui enllaçant amb el camí que ens portarà al punt de partida.

Una bona sortida amb temperatura fresqueta amb uns 35km de recorregut.

Recorregut: http://www.endomondo.com/workouts/23000976

OPEN NATURA BTT ST SADURNÍ

2011-09-15T11:09:00.001+02:00

Ens trobem a les 9:15 a la plaça de l’ajuntament de Sant Sadurní els 3 ECOS del nucli de Òdena, el Jaume, el Hilario i el Kevin rodejats de ciclistes i bicicletes per tot arreu i vet aquí que entre tanta multitud divisem el Maillot negre inconfundible de dos ECOS del Barri Sant Pere, el Jero i el seu fill el Alex. Com encara queden ¾ per la sortida decidim fer un cafè junts en una terrassa de la plaça tot parlant de bicicletes ... i es clar quan anem a la sortida ja esta tot col•lapsat de ciclistes d’una punta a l’altre del carrer així que ens situem al davant en un carrer lateral a la línia de sortida especulant de colar-nos al moment de la sortida.

I dit i fet es dona la sortida i hàbilment ens situem al grup del davant que de seguida s’estira , el Jero i el Alex acceleren seguint el fort ritme del davant i de seguida els perdem de vista. Al poc temps el Hilario em diu que tiri al meu ritme que ell es queda amb el Kevin ja que es la seva primera cursa i vol anar al seu ritme. Així que començo a augmentar el ritme suaument ja que la cursa anava ascendent en direcció Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quinti de Mediona i Cabrera d’Anoia. En aquests primers 10 km ja es comença a fer sentir la forta calor del dia i la molta pols al camí que et feia difícil el respirar a ple pulmó. Arribats al punt més alt comencen els corriols i les zones trencacames amb canvis continus de pendent i direcció. En aquestes que arribo al segon control al Km 23, el primer no el vaig ni veure de la calor i la pols, i em falta temps per veure un vas de ISOSTAR i menjar una mica de xocolata. Deixant el control enrere tornen a venir pujades i en les primeres rampes enllaço amb el Jero que anava més lent i em diu que tiri que ell ja va fent i a uns 200 m passo també al Alex al que animo veient que li costava bastant la pujada i una mica més endavant també l’Arantxa que no anava pas malament. Ja al voltant del km 30 veig que la zona comença a ser de pista per rodar i poso el plat gran per anar a bon ritme només traient-lo allà on el desnivell ho requeria. Finalment amb moltíssima set, sense aigua, i empapat de suor i pols arribo a la meta en el lloc 63, després de 46 km i dues hores i 32 minuts de temps. Uns 25 minuts després ho van fer el Jero i el Alex i ja passada una hora van arribar el Hilario i el Kevin. En resum una cursa molt bonica sense gaires dificultats tècniques però molt exigent físicament per la llargada, la pols i la calor extrema.

Felicitar a Open Natura per l’organització de la cursa amb uns 700 bikers dels quals uns 400 van fer la volta llarga de 46 km i uns 300 van fer la curta de 25 km.

Track i dades de la cursa : http://www.endomondo.com/workouts/22420186

PEDALADA POPULAR A ÒDENA: SETMANA ESPORT 2011

2011-09-10T20:27:00.000+02:00

Aquest matí ens hem ajuntat a la Plaça de la Font una bona grupeta per anar a fer un esmorzar a la font de Cal Enric. Fins a la font tot el grup junt que després d'esmorzar s'ha separat, per una banda els pros han anat a allargar la ruta i la resta hem tornat pel mateix camí de l'anada. Sempre amb la furgoneta de l'assistència conduïda pel presi....

CRÒNICA ANBASO PEL TAPI

2011-09-10T20:00:00.000+02:00

10 sobre 10 per la bona feina elaborada pels membres del Club .
En aquesta ocasió s'ha triat el Puig Aguilera ; com fa dos anys ; però amb un recorregut força diferent i molt variat ; pot ser no tant exigent ; ja que foren d'agraïr les zones de camí planer que donaven un descans avans d'afrontar el seguent tram .
Com no !! ; recordar les fortes pujades , les zones verges , els baixadors i les trialeres tan caracteristiques d'aquest tipus de curses .
L'organització , com sempre , inmillorable . I no diguem la botifarra ; ben merescuda pels cansins participants .
Per sort , el dia ha acompanyat meteorologicament parlant , ja que ès preveia mal temps .
Esperem l'any que bé , sigui tant ó millor !
BONA FEINA .

ANBASO ÒDENA 2011

2011-09-07T09:00:00.000+02:00

Avui és un dia molt important per tots els que formem el club d'Òdena, i més important és per els corredors que seguim tot el campionat d'Anbaso. Volem que tot surti perfecte ja que tots els que venen a córrer a Òdena són companys de cursas, i la nostra satisfacció és que tots surtin ben contents. Com a corredor que soc d'Òdena la meva il·lusió és deixar ben alt el nom del meu club i que la gent del poble estigui molt orgullosa de tots nosaltres.
Com tots els diumenges que tinc cursa toca fer el ritual de preparació. Aquest ritual comença el dissabte i consta en fer el mínim esforç possible per estar el màxim descansat, sopar pasta i anar ben d'hora a dormir. Ja el diumenge ens llevem fem un bon esmorzar preparem tots els trastos i cap a la cursa. Quan vaig arribar pràcticament ja estaven tots els meus companys d'equip, ens vam reunir i vam començar a assignar les tasques que s'havien de dur a terme. Un cop ja estava tot apunt cada corredor es va anar a preparar i a escalfar per què a les 9 era la sortida.
Van donar la sortida i tothom va sortir com una moto, la veritat que em vaig col·locar molt bé, però el ritme infernal que portaven els 15 primers em treien de punt, així que vaig afluixar i vaig buscar un ritme que no em portes tant ofegat. A mida que passaven els kilòmetres em trobava millor vaig aconseguir atrapar un grup on anaven els dos companys d'equip Enric Forn i David Pallares, a més de tres corredors d'altres equips, els vaig passar a tots deixant-los enrera, aconseguint obrir un forat. A mitja cursa en una pujada molt dreta vaig veure que davant meu anava un altre corredor, volia atrapa'l però era impossible portava un ritme que no aconseguia agafar-lo. Al final vaig arribar a la meta amb una satisfacció molt gran després de fer un cinquè lloc de la general, la veritat que vaig fer una gran cursa al igual que els meus companys David Pallares que entrava el 6, Enric Forn 10 i Javier Jurado 12, ara només podem pensar en que la pròxima cursa surti igual de bé o millor, jejejeje.

FOTOS ANBASO ÒDENA 2011

2011-09-06T16:13:00.001+02:00

CALENDARI 3ER QUADRIMESTRE 2011

2011-09-04T09:01:00.000+02:00

DIUMENGE 28 AGOST: CASTELLFOLLIT

2011-08-31T08:35:00.000+02:00

Corrien les 8'00AM a la Plaça quan ens trobem el Xaus, Rubio, kico, Tapi i el Coma.
Desprès de retornar-nos per 1ª vegada desprès de les vacances, decidim fer el recorregut marcat pel club, Castellfollit, però amb prudència; ja que la parada estiuenca i la calor que promet el dia, fa que tots ens mirem de reüll; Ei company (no te pases, que estoy flojo).
Comencem tranquil·lament però a mitja pujada, en J.M. sens queda, però com a bons companys, li fem companyia. Pujada tranqui-la i, a esmorzar!!! La veritat, es que no ens compliquem massa la vida per ser el primer dia. Decidim baixar la trialera de la BEST, en la qual, tothom te problemes, l’adherència del terreny tan sec, passa factura, inclús jo decideixo posar peu a terra i no jugar-me-la (no tinc el dia!)
Res més que prendre un refrigeri al poble; on al cap d'una estona compareixen mogollón de membres de l'equip; que estaven preparant l'Anbaso de la setmana vinent.
Ens surt el dia per 35kms.

PEDALS OCCITÀNIA 2011

2011-08-25T15:55:00.000+02:00

Com cada any hem anat tota una colla del club a fer la ruta de l’estiu. Aquest cop ens vam decidir per la Pedals d’Occitània, que l’any passat ja ens havíem quedat amb les ganes. Després què la Marta es canses de què li prenguessin el pèl els de l’organització, per primer cop hem anat al nostre aire, i la veritat, que ens ha sortit de conya, i per menys euruuusss eee!!!

Els integrants d’aquest any:

L’Enric Forn què de moment encara no ha fallat, ha vingut tots els anys, així que tenim l’honor de tenir present cada any a la pedalada de lo més PRO del club! El Sherpa oficial: portador de farmaciola, manxa, eines, càmeres de recanvi…vamos el que sempre porta la motxilla més grossa…I la bici més pesada també! Bé, el tema de la motxilla grossa, també val a dir que el senyor necessita la dosis de barrita per hora, com els nens amb la toma. No podia saltar-se’n ni una, així que en portava tot un carregament!!

El David Pujol (“sense s”) que també tornava a repetir en el seu paper de GPS oficial, obrint ruta i la pressió de tothom atabalant i preguntant. Ara aquest any no es pot queixar, perquè tenia ajudant, venia el Truji que també portava GPS! Sort de les seves indicacions quan el David fallava…sinó, no sé jo si haguéssim arribat! El segon dia va partir la cadena…Alberto algun dia me lo confessaràs!! No vas aguantar la pression que t’estàvem fent amb el Forn allà pujant. I a sobre el Forn et volia deixar allà tirat que se’t mengessin els corbs…si es que…hay que ser mala persona eee…al final li van entrar remordiments de consciència, però!

El Vidalet que és l’alegria de la huerta i pura energia! Cada any dic el mateix…suposo que segueix sent la joventut i algun dia es cansarà! Mentrestant, anima sempre tota la grupeta!

El Sergi que em sembla que tenia molt poques ganes de pedalar, pq sospitosament després de la primera pujada forta va trinxar tota la bici…es van salvar les llantes i poc més! Apa no anava bé ell després amb el cotxe escombra de luxe que teníem aquest cop!

L’Isaac que a la que portava 2 minuts parats ja estava amb el: “ què anem, o què..???”. Ah per cert, si algú li falta alguna foto d’algun dels paisatges pels que hem passat, algun poble, alguna pedra en concret que li fes gràcia, alguna vaca que no va fotografiar, dono fe, que segur que l’Isaac té la foto!

El Gabri…que ja no és el què era, no sé si es pq s’enyorava, que aquest any els de Montbui l’han deixat tirat, o què…ho he de dir…el nostre descender més destacat va caure ehhh…quasi han d’avisar les grues suarez perquè li rescatin la bici! Ara no va passar res greu oi Susanna? El més important estava “ a salvo”!!

El Jaume, que una mica més i el segon dia l’enterrem, per sort ja portàvem el fuster per si s’havia de fer una caixa en qualsevol moment! Ara després de revifar-se, ja tampoc no va parar de donar conversa en tota la ruta!

L’Artur (l’home buf), que vam descobrir que és tot un apassionat dels animals! Bé, i als animals, també vam poder comprovar que l’Artur els atrau! Sort que no va enganxar el gos, sinó el pela!!!

El Xavi, que a part de ser profe de “discobicing”, ens va sorprendre com a bartman. Vaja amb els gintònics que es va currar allà Col du Menté, perduts enmig d’un port de muntanya! Entraven molt més bé que el Isostar eee!!! Vaja ciclistes estem fets!

I l’últim mascle a descriure, la promesa del grup, el Valentino!! Va deixar sorprès a tot el jovent, no vegis l’home com baixa. Ens va quedar clar a tots que la Meri té un bon mestre!! Poca conya amb els trialeros de Navàs!

I en el bàndol femení, tornàvem a repetir les 4 dones de l’any passat! La Marta, la Susanna (q aquest any ja és odenenca…va trobar l’amor sobre la bici J), la Meri i la Lídia. Tot i que la Marta i la Susanna han patit lesions al llarg d’aquest any, van recuperar-se el suficient per aguantar tota la ruta! Si es que aquestes fèmines del Òdena estan fetes de pasta dura! I la Meri que aviat la fitxarem, i així, a veure si ens fa unes classes específiques i ens torna unes descenders com ella!

I la Sílvia, què anava amb el cotxe escombra, carretejant les maletes i voltant per les carreteres inexistents en els mapes francesos, buscant cada dia el nostre següent destí. Res a envejar a l’organització de la Pedals…on estigui la Sílvia…que s’apartin els altres!!Quan arribàvem a lloc, les maletes ja estaven descarregades, ja teníem el berenar comprat, que apa no entrava bé el pa bimbo amb nutella després de tot el desgast del dia!! Hem d’agrair-li que ho va fer d’allò més bé! Ara, l’any que ve diu que repeteix, però pedalant!

Bé i de la ruta, el primer dia ens vam decepcionar tots una mica, anàvem de Viella a Bagnères de Luchon, i vam trobar que hi havia masses trossos de carretera i pista, i vam pensar que tota la ruta seria així. A sobre quan vam arribar a Luchon no trobàvem el alberg i estava plovent! Bufff que quin alberg! Entre la humitat, que l’aigua calenta va tardar 1000 anys a sortir, i que ens van donar per sopar “amanida de mil capes de pepino acompanyades de laminat d’ungles” (el títol del plat és del Artur), segur que no hi tornarem!Ah sí Gabri, i la cervesa era calenta!! Si es que aquests francesos no en tenen ni idea!

Però el segon dia la cosa ja va canviar! Van començar a aparèixer els corriols, i a sumar-se més desnivell, endurint la ruta, i ja vam canviar d’idea! Fins a Barbazan ja vam haver de fer una bona pujada on els corbs que es volien menjar el Truji ens van seguir una bona estona, i anàvem canviant de possible presa…el Jaume també va ser un dels perseguits! Al final vam arribar tots dalt i ens vam refer per iniciar la baixada!

El Sergi es va quedar sense canvi i sort que al final de la baixada ens esperava la Sílvia amb el cotxe i els entrepans ja comprats per dinar! Quin luxe!

Arribàvem a l’hotel, l’únic dia que anàvem d’hotel després de 70 kms a les cames, prou trinxats! Aquell dia alguns van aprofitar que teníem una fantàstica piscineta. Ah…i tot i estar perduts enmig de la France, no ens vam perdre partit Barça-Madrid!! Que ni va haver un que va marxar a dormir amb la cua entre cames!! Forn, l’hauríem d’haver deixat tirat allà la pujada!!!

El tercer dia va ser el més dur, era el què tenia més Kilòmetres, però a sobre quasi els 30 últims eren pujada i seguida! Vam pedalar moltes hores sobre la bici! Sort que el Vidalet es va plantar pq tornéssim endarrere a dinar…ja començava a veure filets amb patates penjats dels arbres! Sino hagués hagut una “escabatxinada” important a la pujada. Però amb l’estomac ple, després d’acabar-nos tota la despensa del restaurant on vam dinar, la vam fer de conya i vam arribar tota la grupeta a Col du Menté!! Que aquí, vam decidir, que TOTS HI TORNAREM!!

L’últim dia fins a Viella, ja era un passeig comparat amb els 3 dies que portàvem a les cames. Quasi tot pla i baixada es va fer sense problemes! En arribar a Viella un bon dinar tots junts recordant les anècdotes de la ruta!!

Un any més ens ho hem passat GENIAL, així que segur que uns quants repetirem!

PEDALS OCCITÀNIA 2011

2011-08-11T12:33:00.003+02:00

Els ECO anem de ruta!

13 AGOST: VIELHA - LUCHON : 51km - 1340m
14 AGOST: LUCHON - BARBAZAN: 62km - 1834m
15 AGOST: BARBAZAN - COL DE MENTÉ: 72km - 1990m
16 AGOST: COL DE MENTÉ - VIELHA: 46km - 735m

A la tornada, crònica i fotos!

ANBASO CASTELLFOLLIT

2011-08-03T08:17:00.003+02:00

6.30 toca el despertador, i com sempre el paro i m'espero a que torni a sonar, als 5 minuts ja torna un altre cop el pesat a sonar, decideixo llevar-me, encara que tinc son. Com cada diumenge que em toca carrera començo amb el ritual: el primer de tot és aixecar la finestra i mirar quin temps fa, en aquest cas no va ser cap sorpresa "tenim núvols" per variar una mica. Després de comprovar el temps vaig per rentar-me la cara, vestir-me, esmorzar i acabar de preparar tot el material.

7.40 David em passa a buscar per casa "com sempre va amb els nervis" normal sempre abans d'una proba, jejeje. Decidim marxar cap a Castellfollit. Al arribar trobem que gairebé som els primers en arribar. Això es bona senyal "tenim temps per preparar-nos amb tranquil·litat". Després de fer el control de firmes i saludar un parell de corredors ens preparem i ja estem escalfant.

8.50 Em trobo sota l'arc de sortida amb uns nervis impressionants "quines ganes de que donguin la sortida, uffff". A les 9 en punt sona el "bocinazo" i tothom com a desesperats, sortim. Vaig sortir molt bé aconseguint col·locar-me en un bon lloc, és molt important arribar dels primers a dalt del Cogolló per tal de no trobar trafic al corriol. Després de fer-se la selecció i marxar un grup de 5 corredors ens quedem en un segon grup uns 7 corredors. Aconsegueixo el meu propòsit, encara que patint molt. Juntament els meus companys d'equip Enric, Pallares i Jaju coronant el cim amb el mateix grup que vaig jo. La trialera era llarga i complicada, tenint que anar amb molt cuidado, tot hi així van haver caigudes que per sort cap va ser dels nostres. Comencem a pujar una pista on el principi era dur i que després anava suavitzant, en aquest grup anem Pallares, Carles Valls, Ivan Segarra i jo, seguidament a uns pocs segons Jaju i Enric. La pujada es va fer bé fins arribar al tram d'asfalt, on em vaig ficar al capdavant del grup rascant uns quants segons. L'Enric va agafar la meva roda i vam poder obrir una mica d'espai. Tot seguit començava un altre pujada, aquesta més dura, arribat aquest punt de la cursa em trobava amb forces i vaig baixar una corona marxant sol; quan arribava a dalt a pocs segons venia Enric i Ivan Segarra. Després de tant pujar vam entrar en un corriol el qual transcorria pels molins de les malloles i que acabava en una trialera bastant complicada, allà vaig ficar la directa i quan ja estava arribant al final, quina va ser la sorpresa, veure al Ramon Carreras baixat de la bici, per la dificultat de la trialera. Això em va motivar molt més i vaig agafar la seva roda deixant enrera a l'Ivan i l'Enric. Veient que la cursa ja arribava als últims 5km i encara tenint força i molta motivació vaig baixar un pinyó i el Ramon es va quedar, llavors encara la meva motivació va créixer més fins el punt de donar-ho tot fins arribar a la meta.

La meva alegria va ser molt gran en veure la gran cursa que vaig fer i per la magnifica posició dels meus companys d'equip. Espero que la progressió que he fet duri molt, jejejeje.

1er Guillem Muñoz -->1:34:50
7è general i 3er M30 Isaac Riera --> 1:41:34
10è general i 5è M30 Enric Forn --> 1:43:55
13è general i 7è M30 David Pallarès --> 1:46:24
15è general i 8è M30 Javier Jurado --> 1:47:39
46è general i 6è V40 David Verdaguer --> 2:02:19
132è general i 5è V50 Jeronimo Alonso --> 2:45:36

1a Anna Villar --> 1:57:26
9a Susanna Saez --> 3:15:00

CLASSIFICACIONS

DIUMENGE 24 JULIOL: JORBA

2011-07-26T09:22:00.003+02:00

Es troben a les 8 del matí a la plaça d’ Òdena, en Xaus, els seu amic Hilari, el Tapi, el Rubio, el Kiko, el seu amic el David, ja deu esta a punt de marxar quan jo ( Jaume ) tot just em llevo !!! resultat que me dormit!! De seguida envio un missatge al Tapi! Espereu-me que vaig amb retràs que m’he dormit! Be sortim a les 8:30 de la plaça .... jo molt content i agraït per esperar-me!!

Sortim rumb cap al raval del Puig Aguilera, fent camí cap a pujar els molins de la banda de Castellfollit del boix, fem tota la carena direcció les maioles, per anar Rubió passant per les trialeres i senders de Sant Pere d’Ardesa, ens aquest punt ens deixen el Xaus i el Hilari per compromisos!! seguint rumb cap a Rubio! En aquestes un senyor ens diu que si som d’ Òdena, nosaltres i Tant!!!! Hi ens diu Soc el Pare de L’enric Vidal!! Nosaltres ostres..... be seguint cada un per les seu camí per anar esmorzar al centre de Rubió! En arribar traiem el cap al bar dels moteros! Però esta tancat i baixem cap al centre li preguntem en el jefe del bar ja que voltava per fora el carrer si hi ha lloc??? ja que afora hi han bastantes bicis i motos!! Ens contesta de males maneres dient-nos : no anàveu al altre.... i nosaltres li diem no! Volíem veure les motos!

Be debati’m en el grup que no ens agradat els modals ens que ens a parlat! Així que decidim anar per carretera a Jorba a esmorzar! En sortir el David amic del Kiko també ens deixa juntament amb el Rubio que resulta que la seva bici fa un soroll no gaire agradable i decideix tronar cap a casa per no fer l’averia més gran! Be quedem el Tapi el kiko i jo, fem rumb cap la sala, fent camí passant per Can Cansalada, agafem un camí que fa temps que volem saber cap on va... i anem a sortir a la Urbanització la maiola, seguint direcció el Molí Blanc, fem camí cap Montbui, a Igualada ens separem del Kiko ja que ell va cap a Òdena! Dia fet en un total de 45 km.

ANBASO NAVÀS 2011

2011-07-25T08:21:00.002+02:00

Corrien les 9'00 del dematí , i la gent es devia preguntar " on ès l'enterro ? " . Quantitat indescriptible de gent de negre .
Ôstia , però si son els del E.C.O. . Don surt tanta penya ?...
En aquesta ocasió ens reunim els "Pros " i els "Domingueros " , forman un bon grup .
Ja a la sortida , però , fem un cap i cua ; els de negre de sempre al devant i els esporadics al darrera .
Només al primer km. , totom posicionat , i , com sempre , " pepino " de pujada . Els del darrere , sense trovar embussos al primer pas estret , on ens ho prenem en calma , que la jornada promet duressa . I així ès . Tot un seguit se corriols , , trams molt tècnics per zones verges entre arbres , i com no , unes poques de trialeres que ens fan disfrutat d'alló més . Ês un no parar , esquerra-dreta , puja-baixa " quin mareig " .
Al segon avituallament ( km. 22 ) El David i el Ramon , fem parada técnica per recuperar forçes , mentre ens atrapa la Marta , que ni tan sòls es baixa de la bici ; glop d'aigua i , Adeu !!!!!!!!! " vale , vale , compañera !!! " . Vem pensar que l'atrapariem , ja que la seva cara estava més vermella que un pebrot , però no va ser així .
Al km. 25 , fen un tram curt de carretera , m'explota el pneumàtic del darrere ; on ja amb separo del David . i acabo la cursa amb modalitat de Duatló .
PD. No pati-ho , ens veurem en algun altre . Ha estat prou divertit .

FOTOS VARIES DE L'ANBASO DE NAVÀS

2011-07-21T12:48:00.000+02:00

ANBASO ST VICENÇ CASTELLET

2011-07-13T08:40:00.000+02:00

Aquest passat diumenge ha sigut l’Anbaso de Sant Vicenç de Castellet, la segona prova del calendari Anbaso. En el meu cas és el primer cop que hi participava i encara no sabia ben bé què m’hi trobaria. Faig via cap allà a dos quarts de vuit del matí amb la bici al maleter i acompanyat de la meva xicota, que s’esforça per fer semblar que no li importa matinar un diumenge per acompanyar-me a fer el ciclista.

Un cop allà vaig veient a bastants membres del Pinturex-Òdena, encara que no els conec personalment. Déu ni dó la colla que són! També hi ha molta gent d’Igualada, en total hi ha 193 inscrits. Aviat me n’adono que m’he posat en una cosa seria, això no és una pedalada penso!

A les 9:00 es dóna la sortida i tothom surt esprintant a saco, doncs la gent busca estar el més endavant possible perquè aviat arribaran els corriols on és molt difícil passar als de davant. Jo no aguanto el ritme dels esprintadors i vaig fent. Com era d’esperar es fa una mica de tap en estretar-se el camí però aviat la cosa comença a fluir i anem agafant ritme. El circuit també evidencia que això no és una pedalada: quasi no es trepitja camí en molts quilòmetres, tota l’estona per senders, corriols, trialeres… molt xulo i tècnic, però també esgotador.

Al cap d’una estona em trobo bé i començo a tirar, em sento bé a les pujades i vaig avançant a gent, poc a poc. Sóc conscient però que estic bastant endarrere així que aniré tirant.

Al cap de varis quilòmetres de remuntada: pshhhhhhhhh, merda:una roda punxada, paro a reparar-la, perdent temps i caient-me la moral per terra, ja que a última hora només he pres una càmera de recanvi, i em queda més de mig recorregut plagat de pedres per davant!!

Continuo, vigilant a les baixades i poc a poc agafo confiança, readelantant a algú que tenia altre cop per davant.

El traçat no varia: molt ratoner, corriols d’un pam d’ample i algun tros de trialera bastant heavy, sort que estava senyalitzada amb una senyal de perill!!

Al cap de 2 hores i 30 minuts, i 35 km després arribo a la meta bastant fet pols, molt més del que m’esperava. Només he pogut acabar 138è de 193, però bé convençut que ara sí que m’haig de comprar el kit tubeless jeje.

M’emporto una molt bona impressió de l’Anbaso, unes ganes enormes de participar en la pròxima de Navàs, i aquesta foto que em van fer en la que semblo un ciclista dels de debò jajajajaja!!!)

PD:Un aprovat amb nota per l’organització, el circuit estava molt ben senyalitzat i era 100% MTB. Això si, una samarreta de record també estaria bé.

Un suspès ben gros per tots els ciclistes que es prenien gels energètics durant la cursa i tiraven els envasos pels camins, n’hi havia uns quants…

Classificacions

Fotos Bicicat

DIUMENGE 10 JULIOL: CASTELLOLÍ

2011-07-11T16:11:00.001+02:00

Ens trobem a les 8 del matí a la plaça, som el Tapi, Rubio, Truji i jo ( Jaume), sortim d Òdena cap al raval del puig Aguilera, fent camí amen a parar la zona Can Macià, fent un tros de la carretera nova ( encara no esta obert al transit ) sortim de l’asfalt per buscar Camí per anar cap a Castellolí, fent camí trobem marques de ruta GR així que les seguim! “ Vatua judes” aquest camí ens porta per pujar el puig aguilera per la part en que es veu el poble de Castellolí... es una zona impracticable que hem de anar amb les bici a rastres o coll com es veu a la foto! ja per pujar a peu té el seu nivell de dificultat..... amb les bicis encara més!

Al final trobem camí i fem rumb direcció Castellolí a esmorzar!

En sortir el Truji ens deixa ja que te compromisos... bé, nosaltres 3 membres de l’E.C.O. pugem cap al cementiri de Castellolí buscant el camí que ens porta cap a la pobla de Claramunt na fent cas de un altre GR que hem trobat! Tot i així hi ha llocs que ja ens coneixem... i el Tapi també, que ens porta per les seves trialeres i corriols! Sortim a la pobla i baixem ja cap a igualada per un Camí que va per el costat de la via del tren! Vilanova del camí i finalitzem a igualada !

Fem un total de 45 km !

ANBASO KIDS ÒDENA

2011-07-06T11:49:00.000+02:00

35 nens i nenes dels dels 4 fins als 14 anys, amb un circuit per dins el bosc a la Raval d'Aguilera, berenar, samarretes, bossa obsequis....

Les fotos gentilesa del Fernando Rubio!!!

Gràcies a tothom per venir

DIUMENGE 3 JULIOL: ST JOAN DE MEDIONA

2011-07-04T08:56:00.001+02:00

Ens trobem a les 8'00 a Can Titó 3 membres de l'equip ; Tort , Xaus i Tapi
Comencem a pujar els dipòsits a bon ritme i anem creuant carenes , amb algunes dificultats en les baixades ; força pedregoses i bastant malmeses per les pluges .
Sense donar-nos compte ; abans de les 10'00 , ja estem a St. Joan .
Anem al bar de la piscina ; i val la pena dir que " bueno , bonito i barato " ; a més , el Tort ens convida , ja que el dimecres fa anys ; 24 , felicitats " tot un yogurin " .
Canviem la ruta prevista i ens dirigim a Rofes per carretera i , travessem ja per camins fins Miralles .
Abans arribar a la Censada ; on hi ha la torre d'electre, el Tort i el Tapi, proven un corriol que passa per la carena ; força entretingut i tècnic; on passem les nostres dificultats ; però que trenca la monotonia de la pista .
A Montbui poble ens tornem a reunir amb el Xaus ; on ja anem de tornada a Igualada ; passant pel camí que ens porta al barri ; tot recordant al nostre amic Sergio , i la seva humitejant caiguda de l'altre dia ; JA JA .
Acabem el dia amb 45 km. pels d'Igualada , i , un poc més pel Xaus .

DIUMENGE 26 JUNY: TOUS

2011-06-28T12:44:00.000+02:00

Amb un Sol que llueix alt i fort ens concentrem a can Roca en David Rubio, en Josep Mª Comaposada i en Jaume Xaus. Comencem a desfilar pel camí i prenem el desviament cap a les cassetes d’en Mussons i , després de creuar la carretera, cap a la Font de can Mas Arnau. La nostra àgil marxa augura arribar al punt d’esmorzar a una hora matinera, malgrat el pla del Magre s’interposi al davant. Què mal encaminats ! Només arribar a Jorba , a la bici del David se li desmanega el canvi i a batzegades arribem a Jorba per tal d’ajustar un cargol mal apretat. Fet d’això , però , ens adonem que la roda del davant ha fet figa i dediquem una altra bona estona a reparar-la. Una petita reprimenda al conductor ( es a dir, a mi) i continuem. Encarem la forta pujada al pla del Magre i quan estem a les inicials rampes és la roda de darrere la bici d’en Josep Maria la que es queda sense aire. Parem , doncs. Una ullada i veiem que la base de la vàlvula s’ha obert i cal canviar la cambra d’aire. Som-hi , per tant. Una vegada solucionada la pana i decidits a continuar ens adonem que el fre de la mateixa bici fa la guitza i està quasi clavat. El problema sembla un pistó massa sortit. Debatem, el temps passa, el pla del Magre espera i el Sol apreta més. Finalment, en Josep Maria decideix tirar cap amunt malgrat el fre punyeter . El seguim. Coronem per fi aquella condemnada pujada que tant ens costava aquest dia arribar-hi i tirem cap a Tous. Després d’esmorzar a la terrassa i de revisar les muntures, en David amb el seu canvi i en Josep Maria amb el fre , decidim tornar ja cap a casa perquè la cosa no rutlla. Amb calma tirem per Sentfores,coll del guix i rodegem la Tossa per prendre un sender made in Tapioles que ens fa un tractament exfoliant a tots tres. Arribem per pista sense cap problema a Montbui a temps per prendre una cervesa única. Ruta de 37 km. marcada pels problemes mecànics i les punxades. Si és que hi ha dies que millor no aixecar-se del llit!

DIUMENGE 26 JUNY: MASCASTELLÓ

2011-06-28T12:25:00.001+02:00

7'30 , amb presento al camping de Salou on havia quedat amb la resta de companys . Però , un traïdor del club anomenat Rafa Urrutia , no s'hen recorda de la nostra cita .
Utilitzant el mòvil amb respon que ja avien marxat fa ja 20 mts. ; " serà mamon !!! , "Han camviat l'hora de sortida .
Tornem a quedar de nou ; torno enrere amb la BTT ( 5 km. mès ) , agafo les claus del cotxe , carrego la bici , i surto escopetejat . Els demés companys aparquen en Monroig i començen ruta , mentre l'Urrutia m'espera .
Ja el diviso ; com que ens tornen a portar ventatja ; nem tots dos amb cotxe fins a Pratdip , on al cap de poca estona ja arriven .
Reagrupació dels 6 membres , ( ara si ) . Fem un esmorzar lleuger i sortim per carretera uns pocs km. per enllaçar al camí ; però , en una cruïlla ens trovem als mossos i el elicopter-ambulàcia . Estaven reaniman a un cilclista de carretera atropellat per un turisme , el cual , per desgracia , no retorna ; cares llargues i pocs comentaris , no es avitual trovar-nos en aquestes circunstàncies .

Proseguim l'ascenció a Mascastelló . Rampes empinades que , pel seu desnivell , alguns trossos , son encimentades ; a més , apreta de devor la calor , amb l'agravant d'un sol de justícia , ni gota d'aire i l'humitat que hi ha per la proximitat del mar . L'Urrutia esvofega ; i s'ens retira tot fent drecera per un altre camí , que el portarà a la zona de tornada .
Els demés , assolim el poble abandonat i en proces de restauració ( pel treball efectuat , ja comença a agafar color i , si no desisteixen , els hi quedarà d'allò més bé ) .
Agafem ruta directe de baixada fins trobar al Rafa , on fem un refrigeri .
Sortim tot fen unes petites trialeres ( ja era hora ) i retornem al punt de partida .
Pels qui menys em pedalat , ens surt uns 30 km. i pels més matiners , al voltant de 55 .

EL TAPI I LES BICIS MODERNES

2011-06-22T13:20:00.001+02:00

QUEBRANTAHUESOS 2011

2011-06-21T16:05:00.001+02:00

¡Por fin llega el gran día!, toca diana a las 04:45h después de una noche de perros, sin poder conciliar el sueño por culpa de los nervios.

Desayunámos fuerte ya que nos espera un duro día.

Después de una hora de espera en la salida…BUM! Y los primeros ya salen, hasta que llega mi turno pasan 10 minutos.

Los primeros kilómetros son muy peligrosos, rodando en masa por las calles de Saviñánigo, no paro de ver caídas una por aquí, otra por allá y rezando que a mí no me toque.

En el kilómetro 48 empieza el primer puerto (Sonport), los primeros kilómetros suaves pero a mitad de puerto empieza a inclinarse cada vez más, acabando los 7 últimos con un 6 y medio % de desnivel. Voy subiendo a buen ritmo y a medida que me acerco a la cima, empieza a llover, aún y así la gente no para de animar en ningún momento ¡que pasada!. Después viene un largo y peligroso descenso por la lluvia que nos conducirá hasta el 2º puerto, el famoso Marie Blanque.

Los primeros kms son muy suaves, pero luego…¡uf! Que duro se hacen los últimos 5, siempre con porcentaje del 11 y 12 %. Una vez coronado consigo unirme a un gran grupo, que juntos llegaremos al 3er puerto, El Portalet, una ascensión de 29 kms sin grandes rampas pero con 1.265 mts de desnivel ¡madre mía!.

Voy subiendo como puedo, pero los 150 kms que ya llevo en las piernas, se empiezan a notar, van pasando los kmts y parece que esto no se va a acabar nunca. Paro en los avituallamientos para coger fuerzas (una pasada, son grandísimos) por momentos parece una marcha fúnebre, ¡vaya caras que veo!. De pronto a lo lejos se dislumbra un montón de gente y pienso: ¡tiene que ser la cima!, y a medida que me acerco, ¡que ambientazo!, parece el Tour de Francia y yo me siento como Contador, ¡que pasada! se me pone la gallina de piel, y para rematar veo una pancarta que pone: ¡Ánimo Alberto, estámos contigo! Ya lo veo todo más fácil, me lanzo al descenso pensando que está echo, me queda el último puerto, Hoz de Jaca, Es un chupito de 2 kms del 10% de desnivel, ya subo como puedo, y después de coronar me meto en un gran grupo que me lleva hasta la meta.

Con un tiempo de 7h 20min consigo oro y me llevo una sensación bestial de esta famosa cicloturista.

Los demás integrantes E.C.O :

Bernat cañellas : 6h 03min

Cipri Folleco: 6h 17min

Jordi Serraviñals :6h 20min

Juan Cabrerizo:6h 39 min

Israel Fontana:6h 53 min

Eva Folleco: 7h 28min

Alberto Trujillo: 7h 20 min

Toni fontana : 7h 43 min