dilluns, 19 de desembre del 2011

JORNADA MARATÓ TAMARITE

El dissabte dia 10 vaig sortir a les 5,30 h. del matí des de Igualada, amb la idea de seguir el camí de Sant Jaume durant el màxim de quilòmetres i tornar pel mateix camí.

Aquest van ser els pobles pel que vaig passar: Igualada-Molí Blanc-La Sala-Clariana-Argençola-La Panadella-Pallerols- Sant Pere dels Arquells-Cervera-El Talladell-Tàrrega-Tornabous-La Fuliola-Boldú-Castell del Remei-Linyola-Balaguer-Castelló de Farfanya-Alfarràs-Tamarite de Litera.

Al matí el termòmetre de casa marcava 3ºC, però sabia que més amunt faria més fret i em trovaria boira. Anava ben preparat per pedalar hores de nit, amb un focus de 1.500 lumen al manillar i un frontal, ja vaig escollir una ruta que coneixia, dons de nit i amb boira es molt fàcil perdre’t.

Al pujar cap a Clariana ja vaig trovar molta boira, en pujada no m’afectava massa però en baixada o rodant ràpid tanta estona fins i tot em marejava. El llum el tenia que portar a la mínima intensitat, si no no veia res.
Amb el llum veia les gotetes de l’humitat, que m’anàven remullant poc a poc i vaig tibar tot el que podia per no refredar-me. Finalment cap a les 7,45 h. i ja havent passat Cervera va despuntar el dia, i encara que hi havia boira, al menys ja m’hi veia bé.

Aquesta ruta es pot fer seguint les fletxes grogues del camí de Sant Jaume, però a Tàrrega hi ha 2 variants, la que va a Logroño passant pel Monegros i la que vaig fer jo que va a parar a Santa Cilia de Jaca i Puente de la Reina, passant per Loarre i Mallos de Riglos.

El problema ara era el fret intens, i el fet d’anar ben remullat, encara que l’impermeable em va mantindre la temperatura del cos. Les mans i els peus els duia gelats. Tot el trajecte l’anava fent sobre terreny una mica fangós, el suficient per enganxar una mica les rodes i no deixar rodar bé.

Vaig esmorçar en parada de 15 m. al Castell del Remei, abans d’arrivar a Balaguer (es un lloc preciós amb vinyes, masia, cava i un llac idílic), vaig pendre un café amb llet que em va reconfortar a tope.

Després d’estirar una mica i amb nova energia vaig començar a rodar pel plà d’Urgell, molts quilòmetres sense gaire desnivell, es va creuant el canal i els inteminables regadius d’arbres fruiters. Després de Balaguer començen trams amb més pujada i més pedregosos i el promig de velocitat baixa en picat.

Moll encara però la boira ja era més alta i em permetia al menys disfrutar dels paisatges.

Aquí ja anava mirant el relotge, doncs l’objectiu era parar a dinar a les 13,00 h. i desfer el camí de tornada. El darrer tram s’em va fer llarg, vaig arribar a les 12,15 h. a Alfarràs (objectiu assolit l’any passat) i vaig seguir 20 km. més trencats fins a Tamarite de Litera, on vaig parar 25 m. per dinar, ja portava 125 km. a l’esquena. “Longaniza, huevo frito, pimiento, patatas, cacho pan y café”, els del poble alucinant quan els deia que venia d’Igualada, i més quan els deia que tenia que tornar per veure el Madrid-Barça. Sort que vaig poder posar roba i guants en un radiador i s’em van assecar una mica.

Ara venia el més dur, però el dinar m’havia sentat molt bé. Vaig rodar amb el desnivell favorable i em menjava els quilòmetres, volia apretar tot el possible dons a les 17,15 h. es faria de nit i la cosa es podia complicar.

Més tard el seient em començava a fer mal al cul, anava moltes estones dret, i també em notava els genolls i els canells. Parades molt curtes per estirar i al Castell del Remei de nou per fer el café amb llet. De tant en quant havia de netejar el fang que poc a poc s’anava acumulant al cuadre i a les vaines.

S’anava fent fosc i les cames començaven a frenar el ritme, el fret em tornava a castigar fort i a la darrera pujada abans de la Panadella, vaig decidir trucar al sogre per que em vingués a buscar allà dalt, on vaig arribar a les 20,15 h. Penso que no hagués aguantat ja els 18 km. de baixada amb temperatura de 2ºC i el cos moll per la suor i l’humitat.

Tot hi així vaig acabar amb 244 km. per pistes i senders, amb 14 h. 45’ de viatge i un promig de 19,5 km./h. fent uns 15 km. més que l’anterior ocasió.

Adjunto track de la ruta sobre el Google Earth.



Fins aviat,