A les 9h del matí es va
donà el tret de sortida al santuari de Sant Benet de Bages, el primer
quilòmetre consistia en fer un petit bucle que ens feia passar dues vegades pel
mateix santuari. De seguida vam encarar una pujada d’un parrell de quilòmetres
que no tenia una forta pendent, però et feia pujar l’àcid a les cames en un
plis.
Pel que fa la meva cursa,
va anar de menys a més, estava molt motivat, ja que estrenava bici nova, i això
vulguis o no, sempre et dona un pic d’energia extra. Els primers quilòmetres em
va costar molt agafar el ritme, les sensacions eren rares, no acabava de
trobar-me be del tot, però un cop endinsat en els primers corriols i trialeres
de baixades, vaig poder donar-li un petit descans a les cames i així
recuperar-me una mica.
En agafar la primera
pista de pujada, vaig poder distingir a l’Enric a uns metres, això encara em va
animar més. No el vaig perdre de vista durant una bona estona , fins que a
partir de mitja cursa va obrir gas amb el seu company de viatge el Xavier
Benito i ja no els vaig veure més. Jo havia fet tàndem amb el veterà 40 Xavier
Martí, que es coneixia la zona a la perfecció, i això em va anar de conya. El
Xavier i jo portàvem un ritme bo i constant, això ens va permetre de obrir una
mica de distància respecte als perseguidors, però un cop arribant a l’última
pujada dura, tres corredors s’apropaven per darrera, a la vista teníem al
Carles Valls i l’Albert Juvert, però jo ja comença a patir enrampades, així que
em vaig limitar a intentar guardar la posició i no fe l’animal, ja que encara
quedaven uns 5 quilòmetres o més per la meta. Avanç d’entrar en l’últim corriol
de puja i baixa, el Raül Abardia, l’Arcadi Gabarró i el Jordi Cunill, ens
havien atrapat per darrera, l’Arcadi ja va marxa sol, així que vam quedar 4. Un
cop ja érem a baix del corriol, quedaven dues pujades curtes, però fortes. Així
que me la vaig jugar a una carta, vaig arrencar amb totes les meves forces, i
de seguida vaig aconseguir obrir una mica de distància a 2 dels 3 que venien
amb mi, l’únic que seguia l’arrencada, era l’Abardia, que a falta de coronar el
final de l’última pujada va aconseguir passar-me davant. Ja només quedava 2
girs pels carrers de Navarcles, entrar en un tros de camp i vorejar-lo, una
mica més d’asfalt i una petita pujada per pista, que feia molt de mal, per
acabar baixant i arribar a meta.
Al final vaig entrar en
la posició 16è, molt content amb les sensacions de la nova bici, però encara
queda molt per millorà. Vull destacar, que hem tornat a quedar segons per
equips, més un pòdium de la Meri en fèmines elit. Enhorabona a la Meri i a tota
la resta de l’equip, que allà on anem, es pot veure el bon ambient que tenim
tota la colla i lo be que ho fem.
Entrades
