CALENDARI DIUMENGES 1ER QUADRIMESTRE 2015

CALENDARI 3er QUADRIMESTRE 2014

XALLENGE ST JOAN DE MEDIONA (16 MARÇ 2014)

Aquest passat diumenge vam córrer la primera prova de la Xallenger 2014 Penedés-Garraf-Anoia, concretament a la població de St. Joan de Mediona.

L’equip Òdena-Tomàs Bellés, ens vam desplaçar per tal de participar-hi amb els següents corredors. Marta Viladoms, Bernat Cañellas, Josep Enric Farriol, Enric Vidal, David Lumbreras, Jero Alonso i jo mateix, Raül Rubio.

A les 9h del matí, es va donar el tret de sortida a gairebé 300 corredors segons l’organització. Sortíem de la zona esportiva del poble, fent uns primers quilòmetres per asfalt, pujant a la part del cementiri, per després baixar per la carretera i ja de seguida ficar-nos per camí de pista.

Vaig fer una bona sortida, aguantant durant una estona el cap de cursa. Arribades les primeres rampes més dures, és va començar a tensar una mica la cosa, jo vaig aguantar tant com vaig poder, però el ritme augmentava per moments. Després de trencar-se el cap de cursa, em vaig veure tirant d’un segon grup d’unes 6 unitats junt amb el Bernat, em veia amb força, així que sense pensar-ho gaire, feia petites tensades, per tal d’intentar trencar una mica el grup! Per moments em trobava sol, però de seguida tornaven a enllaçar amb mi. Sense quedar-se ningú, vam aguantar fins al quilòmetre 25 més o menys, estava en lloc la setena plaça de la general i la tercera de la categoria M30, però un petit contratemps ens va deixar a Bernat i a mi despenjats del grup a falta d’uns 6 quilòmetres per meta. Arribaven zones tècniques i ràpides, i si no enganxaves cua, ja era pràcticament impossible lluitar per la tercera posició. En Bernat i jo vam posar el nostre ritme, almenys per intentar no ser atrapats per darrera. Últims dos quilòmetres, portàvem un petit marge de segons amb el Salvador Rigol, que venia molt fort per darrera, a més, teníem al Ramon Carreras just al davant, que també s’havia despenjat del grup, vaig fer una última tensada per intentar agafar al Ramon, però va ser sense èxit. Al final 12è de la general i 7è M30.

Per finalitzar, em quedo amb les bones sensacions durant la cursa, i que espero que vagin a més. I felicitar a tots els corredors i corredores del Òdena-Tomàs Bellés per la cursa i el bon matí que vam passar, i no oblidar la cinquena plaça per equips, d’un total de 54.

Classificacions cursa: http://www.manjisoft.com/manjisoft/clasificacionesV2.asp?DESCRIPCION=XV%20Marxa%20SENGLARS&ID=136&DISTANCIA=31000

CALENDARI 3ER QUADRIMESTRE

OPEN TARADELL ( 26 MAIG 2013)

A les 8:00h del matí una part de l’ Òdena-Tomàs Belles ens vam donar cita al Canaletes per sortir direcció Taradell, per tal de trobar-nos allà amb la resta de components del equip. Aquesta vegada l’escenari era a la població de Taradell, a la comarca d’Osona. Es disputava la penúltima proba del Open de Barcelona Silverback del 2013, que a més era el GP d’Osona.

L’Osona BTT Club, ens van preparar un circuit espectacular i molt variat, amb pujades curtes però explosives, corriols ràpids i tècnics, i baixades molt ràpides amb alguns llocs peraltats que les feien molt divertides. El terreny estava perfecte, les pluges de dies anteriors ho havien deixat en un estat immillorable.

Pel que va ser la meva cursa. Dos minuts més tard de donar-se el tret de sortida de les categories Elit i sub23, van donar la nostra, la de la categoria M30 que sortíem junts amb el Juniors. És va sortir molt ràpid, fent un petit bucle per estirar una mica el grup abans de ficar-nos al circuit. Encara que tenia graella de sortida, no vaig aconseguir col·locar-me bé abans d’entrar en les zones ràpides de senders, així que en la primera pujada, que a la vegada era la més llarga del circuit, em va tocar patir una mica més del compte per poder avançar posicions. De seguida podia veure als meus companys d’equip David i Enric, em treien uns metres, però havia d’intentar agafar la seva roda. El David va posar la cinquena i el vaig deixar de veure, però l’Enric encara el tenia allà. Per darrera venia molt forts el meu company d’equip  Josep Enric Farriol i l’Ivan Hidalgo del Tomàs Belles-Cannondale. Durant 3 voltes podia veure a l’Enric en zones puntuals, però cada vegada m’anava traient una mica més, vaig formar un tàndem de 3 amb el Farriol i l’Ivan, encara que el Farriol ens va treure una petita distància a principis de l’ última volta que van ser ideals per despenjar-nos. Jo seguia la roda de l’Ivan sense perdre ni un metre, el paio anava amb ganes i portava un bon ritme, fins que en un moment que el vaig veure patir en la penúltima pujada, vaig decidir aprofitar per passar-lo. Per tal de distanciar-me d’ell, vaig incrementar un punt el ritme i així poder arribar a la línea de meta tot sol.

A falta de que la federació arregli els errors de les classificacions, vaig acabar en la posició 13 de la general i el 12è de la categoria M30. Amb bones sensacions i amb ganes de la pròxima cursa, que serà diumenge 2 de Juny a la Roca del Vallès, última proba de l’Open de Barcelona 2013.

Fent un balanç de tot l’equip, surt molt positiu! Destacant la primera i segona posició a M30 de l’Albert Planes I el Jaju respectivament, la tercera de la Meritxell en Fèmines èlit i 1a de la Penèlope en Sub23. Enhorabona!!

OPEN BTT LES ROQUETES ( 17 MARÇ)

Desprès d’un cap de setmana intensiu a Banyoles la setmana passada, on és va disputar la primera prova de la Copa Catalana Internacional, tocava competir en la primera prova del Open de Barcelona de Les Roquetes.

Va ser un cap de setmana per no oblidar, dissabte després de fer el reconeixement del circuit de la cursa de diumenge, els nostres amics David Pallarès i Meri Obradors, es comprometien en un immillorable ambient, en el ambient en el que es van conèixer, rodejats d’amics i companys del mon de la bicicleta, amb un espectacular imatge amb el mar de fons. Enhorabona amics!! Que viva l’amor!!

Pel que fa el diumenge, a les 8h del matí ens vam reunir uns quants e.c.o’s al restaurant Canaletes, per sortir direcció al GP Les Roquetes, allà ens vam acabar d’unir amb la resta de components de l’equip. El dia pintava molt lleig, havia estat plovent durant la nit, i encara estava fent el tonto durant l’estona d’escalfament. No era el més ideal per córrer en aquest circuit, era molt pedregós i tècnic, i amb aquests ximi xurri d’aigua el circuit pintava que seria un pista de patinatge.

A les 10h del matí es van començar a donar les sortides de les diferents categories, aquest és el meu segon any a la categoria M30 i les sensacions d’inici de temporada son millors que altres anys, amb el pas de les curses ho acabaré de confirmar.

Piiiiiii!!!! Sortida!! La primera volta era una mica més curta que la resta, sortíem direcció una pujada d’asfalt una mica llarga, amb la intenció que el grup s’estirés una mica i així entrar en les primeres zones tècniques un pel separats. Jo vaig donar-ho pràcticament tot, i vaig poder colar-me a l’entrada de la primera zona tècnica amb els 10 primers. De seguida, vam sortir a un pista, tenia al senyor Forn a uns metres, vaig accelerar fins a gairebé agafar-lo, però de cop va fer una petita arrencada, va passar a 3 corredors, i es va ficar en una segona part tècnica, allà ja era impossible avançar a ningú. En veure que em marxava sense poder fer res al respecte, vaig decidir agafar el meu ritme i intentar fer una bona cursa. Quan portava poc més de mitja volta, m’agafa per darrera el meu company d’equip Josep Enric Farriol, el paio portava un bon ritme, sense dubtar-ho em vaig posar a la seva roda i intentar seguir-lo. 

El circuit estava molt relliscós i el mínim despiste et podia fer anar al terra, en Farriol i jo no paràvem d’avançar corredors, les dues primeres voltes ell tirava davant,  a partir de tercera volta li vaig agafar el relleu, ja fins la meta. Durant tota la cursa notava que les sensacions eren bones, i a mida que passaven el quilometres, m’anava trobant millor, ja havíem obert una bona distància amb altres màsters, havíem despenjat a l’Ivan Hidalgo del Tomàs Bèlles, que ens havia acompanyat durant les 3 primeres voltes, així que sense relaxar-nos gaire, vam continuar amb el bon ritme i així evitar cap sorpresa a falta de pocs metres de meta. Vam entrar en meta en vuitena i novena posició, amb la satisfacció d’haver fet una bona cursa!

A sigut un bon cap de setmana per als E.C.O’s amb una segona i tercera posició en la categoria màster 30, una llàstima no haver pogut comptar amb la participació del David Pallarès, a causa d’una caiguda entrenant durant la setmana, de ven segur que hagués donat molta guerra allà davant.  Enhorabona a tots/es    

 

SENDERS DE NAVARCLES (10 FEBRER)

Com cada any i de cara a una bona preparació per les curses que s’aproximen aquesta temporada, decidim assistir a algunes de les pedalades que s’organitzen en la zona del Bages. Aquesta vegada la cita va ser a Navarcles, la vintena edició dels senders i pintava molt bé, segons informació que ens havia arribat. Doncs no ens havien dit malament!! A les 7h15m del matí del diumenge ens vam reuní al Canaletes, el David Pallares, l’Enric Forn, el seu amic Eduard Calzada, el senyor Jaume Tort que vam tenir d’anar a buscar-lo a casa, ja que s’havia adormit i jo (Raúl Rubio). Amb unes preses impressionants, ja que anàvem amb l’hora al cul! El senyor Forn amb unes quantes imprudències i a tota pastilla ens va transportar en un temps record a Navarcles. Un cop arribats, desembarco, inscripció i a la línea de sortida. Allà vam tenir una sorpresa d’última hora, en Joan Badia també havia vingut, l’únic que no va poder avisar el dia d’avanç i va decidir anar directament, i que ja ens trobaríem. Tret de sortida, era una pedalada, amb la qual cosa no hi havia classificacions ni temps, però això no li treia a ningú d’anar més ràpid que de costum. Ja només de sortida, l’Enric, el Pallares i jo ens vam posar al capdavant, el ritme era animat i les potes no estaven per hòsties!! El dia anterior aviem fet un entreno de 130km a bon ritme i això es paga! El David, que anava de estreno amb la bici nova, es va animar una mica més de lo normal, i de seguida va marxar amb el grup de davant, l’Enric i jo amb 2 o 3 més, vam formar un segon grup. Vam començar a baixar per unes pistes amb bots inclosos, de sobte en un dels bots, em salta el bidó, merda! En el temps de parar a recollir-lo l’Enric hem va marxar. A partir d’aquell moment i fins l’avituallament que hi havia a meitat del circuit, no vam tornar a ajuntar-nos, sempre el tenia a la vista, però en un circuit on el 95% era tot senders i trialeres era pràcticament impossible poder passar als 4 o 5 que tenia al davant. Un cop ajuntats de nou i amb un grupet de 3 més, vam començar a passar a bon ritme, el circuit era impressionat, l’organització havia obert zones noves a cop de xapo, es veia que havien tingut una bona feina, tot era immillorable. A falta de 8km per arribar a meta, al final de una trialera, em vaig aixecar per fer un petit esprint per no perdre la roda de l’Enric, i quina va ser la meva sorpresa, quan la roda del darrera es va sortir del lloc i em vaig quedar clavat, suposo que portava la tanca fluixa i amb tant puja i baixa va acabar per sortir del puesto. L’Enric no em va sentir cridar, això diu jeje!! I va tornar a marxa amb el David Cuñat, sort que darrera meu hi anava el Josep Maria Mir i es va quedar amb mi, per si les mosques era alguna cosa més xunga de lo suposat. Tornem a arrencar, ja ho teníem fet, 8km de plans i baixada i a meta! Érem dels primers en arribar, el David feia 5 minuts que hi era i l’Enric feia un minutet, així que amb la calma, vam menjar la botifarra i a esperar a la resta. El següent va ser el Jaume, que aquest any promet! I una estona més tard, ja van arribar el Joan Badia i l’Eduard. Botifarra, un cafè amb llet en una pastisseria del poble i cap a casa. Bon matí i bona gent, que més es pot demanar.

ANBASO SANT FRUITÓS 2012

Desprès de l’última Anbaso a Òdena, la següent cita era a Sant Fruitós de Bages. Allà ens vam desplaçar varis membres de l’E.C.O, per disputar un circuit dels més macos fins a la data, un circuit amb constants pujades i baixades, molts senders i molta trialera, que després de tants dies sense ploure, i el constant pas de les bicis durant la setmana,  l’estat de moltes d’elles no era precisament el millor.

A les 9h del matí es va donà el tret de sortida al santuari de Sant Benet de Bages, el primer quilòmetre consistia en fer un petit bucle que ens feia passar dues vegades pel mateix santuari. De seguida vam encarar una pujada d’un parrell de quilòmetres que no tenia una forta pendent, però et feia pujar l’àcid a les cames en un plis.

Pel que fa la meva cursa, va anar de menys a més, estava molt motivat, ja que estrenava bici nova, i això vulguis o no, sempre et dona un pic d’energia extra. Els primers quilòmetres em va costar molt agafar el ritme, les sensacions eren rares, no acabava de trobar-me be del tot, però un cop endinsat en els primers corriols i trialeres de baixades, vaig poder donar-li un petit descans a les cames i així recuperar-me una mica.

En agafar la primera pista de pujada, vaig poder distingir a l’Enric a uns metres, això encara em va animar més. No el vaig perdre de vista durant una bona estona , fins que a partir de mitja cursa va obrir gas amb el seu company de viatge el Xavier Benito i ja no els vaig veure més. Jo havia fet tàndem amb el veterà 40 Xavier Martí, que es coneixia la zona a la perfecció, i això em va anar de conya. El Xavier i jo portàvem un ritme bo i constant, això ens va permetre de obrir una mica de distància respecte als perseguidors, però un cop arribant a l’última pujada dura, tres corredors s’apropaven per darrera, a la vista teníem al Carles Valls i l’Albert Juvert, però jo ja comença a patir enrampades, així que em vaig limitar a intentar guardar la posició i no fe l’animal, ja que encara quedaven uns 5 quilòmetres o més per la meta. Avanç d’entrar en l’últim corriol de puja i baixa, el Raül Abardia, l’Arcadi Gabarró i el Jordi Cunill, ens havien atrapat per darrera, l’Arcadi ja va marxa sol, així que vam quedar 4. Un cop ja érem a baix del corriol, quedaven dues pujades curtes, però fortes. Així que me la vaig jugar a una carta, vaig arrencar amb totes les meves forces, i de seguida vaig aconseguir obrir una mica de distància a 2 dels 3 que venien amb mi, l’únic que seguia l’arrencada, era l’Abardia, que a falta de coronar el final de l’última pujada va aconseguir passar-me davant. Ja només quedava 2 girs pels carrers de Navarcles, entrar en un tros de camp i vorejar-lo, una mica més d’asfalt i una petita pujada per pista, que feia molt de mal, per acabar baixant i arribar a meta.

Al final vaig entrar en la posició 16è, molt content amb les sensacions de la nova bici, però encara queda molt per millorà. Vull destacar, que hem tornat a quedar segons per equips, més un pòdium de la Meri en fèmines elit. Enhorabona a la Meri i a tota la resta de l’equip, que allà on anem, es pot veure el bon ambient que tenim tota la colla i lo be que ho fem.   

CALENDARI 3er QUADRIMESTRE

CALENDARI 2on QUADRIMESTRE

XALLENGE PENEDÈS: MEDIONA

Aquest diumenge, a diferencia de la majoria del companys d’equip, que van optar per anar a córrer el provincial de Barcelona en la localitat de Santa Perpètua de Mogoda, vaig decidir anar a disputar la tercera prova de la Xallenger del Penedès-Anoia, que es disputava a la població de Sant Joan de Mediona. Sabia que el circuit seria molt variat i divertit, això va ser el que em va animar per anar a disputar-ho. Efectivament no em vaig equivocar, van ser 30 quilometres i 950m de desnivell molt variats, amb fortes pujades i unes divertides baixades, en les quals no podies despistar-te un moment, ja que el mínim error et podia fer caure. La humitat de les últimes pluges, havia fet que el circuit estigués molt relliscós en algunes zones de pedres i arrels, i això el feia més exigent. A les 9:00h es va donar el tret de sortida, de seguida vaig anar buscant lloc fins a situar-me junt amb el David Pallarès al grup davanter. El ritme era exigent, però sabia que si aguantava una bona estona, podríem treure un temps molt valuós respecte als que venien per darrera. 25 minuts després, en un dels senders, vaig perdre contacte amb el David. Ara era cosa meva mantenir un bon ritme per poder mantenir la distància amb els perseguidors. Durant una bona estona vaig rodar en solitari, en els trams mes llargs podia veure al David i al Eloy Ordoñez del equip Probike, però eren uns metres difícils de retallar, ja que ells tampoc aixecaven el peu. Quan portava mitja cursa, vaig ser atrapat per tres corredors, els quals els podia distanciar una mica en les zones de corriols ràpids i trialeres. A falta de 8km més o menys vam quedar dos, en Jordi Ruiz del Bicis Toni i jo. El Jordi va passar davant portant un ritme molt bo, quedava la part més trencada i divertida del circuit, amb canvis de ritme constants. El Jordi va agafar uns metres de distància baixant, així que em vaig tornar a quedar sol durant uns minuts, per que de molt a prop hi venien dos més, això començava a complicar-se una mica, i encara quedaven uns 5 km per la línea de meta, ara ho tenia de donar tot si no volia perdre més posicions. Amb un fort ritme vam entrar en el últims 5 quilometres, la mala sort li va arribar a un dels companys en forma de punxada, ja érem 2 i el Jordi Ruiz a uns metres per davant, metres que no li vam poder retallar. Al final vaig entrar a meta en la 11ª posició, amb un temps de 1h34m. Content del resultat, ja que de mica en mica les sensacions van a millor. Per últim, felicitar a la resta de l’equip pels resultats aconseguits, enhorabona a tot@s.

XALLENGE PENEDÈS: ST. JOAN MEDIONA

7:15h de matí, hem quedat al Canaletas en Jose Mallen, Marc Solsona i Jo mateix. Avui tocava disputa cursa prop de casa, concretament la Xallenger del Penedès de Sant Joan de Mediona.
Una vegada allà comencem a trobar alguns més de l'equip, l'Oriol Duran, David i Penèlope Verdaguer (avui fa d'animadora i fotògrafa) i l'Enric Vidal que com sempre arriba una mica tard al punt de trobada.
M'estic preparant, quina és la meva sorpresa quant he vist als dos del Pocara, Roger Argelaguer i Guillem Muñoz. Però que feu aquí?!! es que no hi havien curses de carretera avui?!!
No serà tant fàcil ficar-me gaire endavant si aquests dos, junt amb el Guerra i el Llibert posant un bon ritme de sortida, bé faré el que pugui.
9:00h del matí, 1 minut de silenci pels 3 ciclistes morts aquesta setmana a la N-340 a l'alçada de Mont-roig del Camp, a Tarragona, quant una furgoneta va atropellar a un grup d'una seixantena de ciclistes (Des de aquesta crònica i aprofitant el nostre blog, en nom meu i del club, donar el condol a les famílies i amics de les víctimes).
Passat el minut de silenci, es dona la sortida a més de 220 participants, per davant 29 km amb 900m de desnivell en un circuit super trenca cames i a la vegada molt divertit.
En els primers quilometres ja estic amb els 15 primers, haig de buscar una bona roda que hem porti amb un bon ritme. Miro, veig al meu gran rival de la temporada, Lluís Navarro, crec que aquesta serà una bona opció, intento agafar-lo, però una vegada hem arribat al pla, el tio ha marxat amb facilitat, merda!! de cop passa pel meu costat el Jordi Ruiz i el Carles Valls, aquests dos no s'escapen. Deixo que vagin tirant, tinc un mal de cames increïble, però no puc deixar que hem marxin, ja que per darrera be l'Ivan Navarro i el Xavi Benito amb el ganivet a la mà. Entrem al primer corriol ràpid de la cursa, hi anem un grup de 4 amb una bona velocitat, de cop, una branca amagada fa que el Carles Valls surti disparat, per sort no s'ha fet res. El passo i agafo la roda del Jordi Ruiz, el ritme és molt bo, si puc aguantar entraré en una bona posició. Van passant el quilometres i jo continuo a roda, el Carles ens a tornat a atrapar i tornem a ser 4, enganxem a un del l'equip 8% que sembla que no va gaire fi, hem fa una mica de tap i perdo contacte amb els altres 3. Ara la feina serà atrapar-los, no hem queda més remei que apretar el cul, desprès d'uns metres els torno a veure, no aconsegueix-ho agafar roda, però els tinc a la vista.
Segon corriol-trialera, aquest és super lent, m'empano una mica i torno a perdre'ls de vista, de cop un maleït esbarzer s'enganxa al meu cullote i m'estripa la part de la cama, ara si que estic rallat!! Durant uns minuts no tinc el cap posat a la cursa, hem preocupa més el cullote trencat que no pas la posició. Reacciono, torno a concentrar-me en la cursa, potser és massa tard per intentar atrapar als 3 que porto davant, però no serà per no intentar-lo. Començo a apretar i posar un bon ritme, almenys que no m'atrapin per darrera, últims 5 quilometres sento la veu de la Penèlope animant i una altra veu que m'informa que tinc a 2 a 20 segons, de cop els veig, només queda una pujada que va picant, trialera xunguilla i plat fins a la meta, o ara o mai. Forço la màquina intentant pillar-los, però tots 2 van a relleus i baixen millor que jo, a la trialera última hem trauran distància. Els meus pronòstics no fallen, desprès de la trialera ja no els veig, almenys per darrera no ve ningú, entro a meta a 10 segons de diferència dels 2 perseguits, no esta malament, 20 metres més de pujada i els atrapo!!
Al final el 12è de la general i una altra medalla de xocolata dintre de la categoria elit, la tercera d'aquest any.

Classificacions:
1è Francesc Guerra Carretero (8%) 1h22m20s
2on Guillem Muñoz Cubelles (Pocara) 1h24m18s
3è Llibert Mill Garcia (Cicles Catalunya) 1h24m37s
12è Raúl Rubio Garcia (Pinturex-Òdena) 1h29m48s
45è Oriol Duran Duran (Pinturex-Òdena) 1h38m35s
54è David Verdaguer Cachot (Pinturex-Òdena) 1h39m41s
64è Jose Antonio Mallen Romero (Pinturex-Òdena) 1h41m01s
124è Enric Vidal Llorach (Pinturex-Òdena) es va perdre 1h54m38s quant anava amb els 60 primers

CRÒNICA DE BANYOLES

Banyoles torna a ser la localitat escollida per la celebració de la 1era prova de la Superprestigio Massi-Open d'Espanya de BTT. Al igual que altres anys la participació es nombrosa i d'un gran nivell per part de molts dels participants. A pesar del temporal de neu de la setmana passada, els corredors, tot i sabent les males condicions del circuit, no s'han volgut perdre aquest gran dia.

Des de fa uns anys, aquesta prova s'ha convertit en la més important del calendari nacional, el motiu , l'assistència de pilots de més de 5 països diferents, entre ells el campió del món i olímpic Julien Absalon (Orbea). Però no es l'únic, també hi participa la nostra millor referència nacional de la disciplina, José Antonio Hermida (Team Merida) campió del món sots23 i plata olímpica a Atenas en 2004, entre d'altres com Iñaki Lajarreta, Ruben Ruzafa, Marc Trayter, els ex corredors en ruta Paco Mancebo i Adolfo García Quesada, l'equip Holandes de MTB Rabobank Giant i l'Italià Team Saeco etc.. entre las fèmines no podia fallar la Balear 3 vegades campiona del món, Marga Fullana (Massi) o l'Asturiana campiona del món en la modalitat de relleus per equips Rocío Gamonal i la millor Catalana del moment i campiona d'Espanya en llarga distància en BTT Anna Villar i moltes més de gran nivell. Amb aquest panorama el Pinturex-Òdena no podia faltar aquesta gran festa del MTB.

Dissabte al matí quedem al Canaletes l'equip casi al complert més acompanyants i ens dirigim a Banyoles a passar tot el cap de setmana i poder prendre part en la cursa. Només arribar, fem el “desembarco” i directes a fer el reconeixement del circuit. Com imaginàvem, el terreny es impracticable en molts del trams, degut al desglaç de la neu. Només ens queda la esperança que a l'endemà hagi millorat una mica. Passem part del dia, en una masia impressionat llogada per l'ocasió, amb totes les comoditats. A la tarda volteta per la zona del parc de la Draga i recollida dels dorsals. Tant sols queda carga els dipòsits amb el sopar i conscienciar-se per l'endemà.

Dia de la cursa, sembla que el circuit te millor pinta, però així i tot s'han de posar tots els sentits per no prendre mal en el lloc més inesperat.

10h del matí, comença la guerra. Sortida dels Master 30, 40, 50, 60. Cadets, Júniors i fèmines cadet, júnior, sub23 i èlit.

En representació dels nostres tenim a: L'Enric Forn, David Pallares, Jose.A Mallen, Marcelo Reymundi i Marc Solsona, tots en la categoria Master 30. Oriol Duran en Júnior i Màrius Badia en Cadet. A excepció de l'Oriol que va patir una forta caiguda quant anava en una bona posició, la resta (uns més contents que d'altres per diferents motius) aconsegueix acabar la cursa.

12 del migdia, inici de la prova reina. A les corralines de sortida: Èlits , Sots23, Sots21 i Sèniors.

Per part meva aquest any, he decidit provar sort amb els Sèniors, el Sergi Pujabet en representara en Èlit. “Pistoletazo” de sortida, la meva roda de referència es la del Lluís Navarro (F.E.S) ell esta a la mateixa categoria que jo i el nano esta fort, haig de donar-ho tot per no perdre'l de vista.Durant la primera volta, els embussos i parons son constants, però de mica en mica tothom es posa al seu lloc, jo intento no perdre al Lluís, però desprès de dues voltes explosives, les cames no van com m'agradaria, així que no hem queda mes remei que abaixa el ritme i mantenir-lo constant. Després de 4 voltes, aconsegueix-ho arribar en 3era posició, la meva sort, que som pocs en aquesta categoria i si estàs una mica en forma i aguantes, pot sortir bé.

Lo més important de tot, es que un Pinturex-Òdena a pujat al podi en la prova amb més representació de participants i espectadors a nivell nacional i això per l'equip va de coña.

Classificacions:

Master 30:

1è Francesc Xavier Carnicer (Massi)

9è Enric Forn Jorba (Pinturex-Òdena)

32è David Pallares Garcia (Pinturex-Òdena)

77è Marcelo Reymundi (Pinturex-Òdena)

83è José.A Mallen (Pinturex-Òdena)

109è Marc Solsona (Pinturex-Òdena)

Cadet:

1è Adrian Huerga (Trans chema-Bolaños Auto)

34è Màrius Badia (Pinturex-Òdena)

Èlit:

1è Julien Absalon (Orbea)

72è Sergi Pujabet (Pinturex-Òdena)

Sènior:

1è Luis Navarro (Full Equip Sports)

3è Raúl Rubio Garcia (Pinturex-Òdena)

II HIVERNAL DE CERVERA

Per tal de preparar el inici de les primeres curses de la temporada, decidim dissabte al matí, després d'un bon entrenament de 4 hores amb molta cadència i un fort vent de cara en gairebé tota la sortida, anar a córrer a la II Hivernal de Cervera.

Diumenge al matí, quedem a les 7:15h a l'Amèrica, l'Enric Forn, la Penèlope i el David Verdaguer i jo mateix, per tal de de iniciar camí cap a Cervera. Allà ens trobem a en Vidalet que havia fet tard i ja no ens va trobar al lloc de quedada i per la nostra sorpresa, un del nous fixatges d'aquest any, el Marc Solsona.

Tot pintava que seria una cursa tranquil·la, fins que veiem arribar al senyor David Pons, els Guerra i tota la seva colla, el Carnicer petit i per rematar, el campió d'Espanya 2009 màster 30 Martí Bentanach. Per ser una cursa de poble, la cosa s'havia posat una mica complicada, però no seria lo més complicat del dia ni de bon tros. Per davant teníem 44km de corriols, senders i poca pista amb un factor sorpresa, el maleït fang al llarg de tota la cursa.

Donen la sortida a les 9:00h en punt, fem un tram de 2km d'asfalt picant amunt, que de seguida ens faria entrar en els primers corriols de fang. La cosa es veia complicada, però suposem que seria en trams puntuals. Per davant l'Enric podia agafar una bona roda, la del David Pons i no la va deixar anar al llarg de tota la cursa.

Per la meva part, hem vaig tallar uns metres en les primeres baixades junt amb el Verdaguer, per por a caure amb el fang relliscós, però així i tot estàvem amb els 15 primers de davant. La “idea” era fer una cursa de menys a més, però el fastigós terreny va fer canviar totes les estratègies possibles. De sobte, sobre una mica de camí ample i vaig poder avançar 5 o 6, però aquí es va acabar lo bo. Des de que practico el ciclisme, no recordo haver-ho passat ni la meitat de malament com en aquesta cursa. Trams literalment impracticables, tota classe de problemes mecànics i al llarg dels 44km, calculo uns 25 minuts en total, parat per treure el fang i sense contar els metres de terreny arrossegant i portant la bici a l'ombro. Així i tot, al km 30 vaig poder passar uns 3 corredors, més un parell o tres de davant que van plegar per diversos problemes. Aquesta situació hem va col·locar en la 4ª posició, amb un temps total de 3h17m.

Per que us feu una petita idea de la duresa de la cursa, de 120 prescrits, més els inscrits en el mateix dia, només vam acabar 19 corredors, entre ells l'Enric i jo. Així que el Pinturex-Òdena s'emporta una 2ª i 4ª posició pel sac.

Aprofitar per manifestar en el nostre blog, l'abús de l'organització de la cursa, en cobrar 20€ per una samarreta del seu club, per unes botifarres fredes, per no donar cap premi ni als 3 primers de la classificació, per unes dutxes en un barracó en obres i que l'aigua estigués congelada etc, etc, etc

Classificació:
1er Pons Vila, David Difopmunt-Bicistoni 2:50:19 15,52Km/h
2on Forn Jorba, Enric PINTUREX-ODENA 2:52:22 15,34 km/h
3er Planas Marquez, Albert 8% JARDINERIA NOEMI 2:59:00 14,74 Km/h
4rt Rubio Garcia, Raul PINTUREX-ODENA 3:17:49 13,38 Km/h

I aquí una petita mostra de com va acabar la meva bici

TURÓ DE L'HOME

Avui com a novetat pels 2 integrants de l'equip E.C.Òdena Bernat i Raül tocaba fer una crono escalada. A les 6h del matí, acompanyats del Fredy i l'Isidre de l'ecapidec, sortíem direcció Sant Celoni. Allà es disputara la que serà la 10ª crono escalada del Turó de l'home (El Montseny) uns dels ports més durs de la geografia nacional, la seva descripció diu que és equiparable a pujar Los Lagos de Covadonga (Bernat diu que el Turó de l'Home li ha semblat més dur). 25,6 km, un desnivell de 1497m i una altitud de 1652m amb nombroses rampes del 11 i 13% arribant fins i tot alguns petits trams del 15% "vamos, un paseillo".
A les 7h del matí ja hi som a Sant Celoni, de bon matí ja s'aprecia la bona participació, unes de les més nombroses, 210 participants. Moltes cares conegudes del mountain bike que ens faran patí de valent amb els seus ritmes.
A les 8h del matí es dona la sortida, un primer tram una mica planer, i de seguida comencen les primeres rampes. Es selecciona un grupet d'uns 30 corredors, que de mica en mica vant perdent unitats, per la meva part al km 10 hem deixo caure, el ritme es massa fort per aguantar en condicions fins dalt, si segueixo aquest ritme, de ven segur que petaré. Bernat per la seva part aguanta el ritme junt amb el nostre company de l'ecapidec Fredy (es la seva 6ª participació) que coneix el port a la perfecció. Duran un parrell de quilometres hi vaig sol, fins que començo a atrapar alguns despenjats, que no s'ho pensen i de seguida es posen a roda meva, així fins que hem fet un petit grup de 5 persones. Arribem a un primer tram, amb un asfalt fastigós i una pendent bastant pronunciada que m'obliga a posar l'ultim dels meus pinyons (un 25), continuo tirant del petit grup, tinc ven clar que si no donen cap relleu baixaré el ritme. Per sort, un passa a donar una mica de suport i comença a tirar, a més s'ho coneix perfectament i hem va preparant per les parts més dures. Arriba un petit descans d'uns 500m, de seguida un trencall a mà esquerra i comença lo més dur del port. L'asfalt trinxat el fa 2 vegades més dur, però com sigui tinc d'aguantar aquest últims quilometres. Amb tota la traca ficada i la tibada de ronyons començo encarà el tram més enganxós del port (terrible), hem trobo bastant bé de cames i el meu cor es comporta a la perfecció.
Només falta 1,5 km i a lo lluny hi veig un E.C.O, no m'ho crec, es el Bernat. Ja imagino que ha petat i que només pensa en arribar, ja tot se la sua. Ja falta mig quilometre i es un fals Pla, baixo pinyons i m'ho deixo tot fins la meta. Amb una mitja de 174ppm i una màxima de 197ppm arribo al cim en la posició 22 amb un temps de 1h22m40s, amb aquest temps a la primera edició del 2000, hagués guanyat i a la resta d'anys estaria sempre amb els 10 primers, una llàstima però s'ha de dir que la gent cada any està més preparada.
Per la meva part estic molt satisfet del meu primer any, espero supera la posició i el meu temps l'any que bé.

Josep Patinyo: Guanyador 1h13m57s
Fredy Garcia: 07è de la general 1h17m?s
Bernat Cañellas: 20è de la general 1h22m30s
Raül Rubio: 22è de la general 1h22m40s
Isidre Moncunill: 123è de la general 1h46m?s

OPEN BTT L'ESQUIROL 09

Avui tocava corre en dissabte (a les 4 de la tarda uff!!). Amb una mica de retard, ens reuníem a les 10 del matí per posar camí a la 5ª i ultima prova del Open de Barcelona al poble de l’Esquirol. 6 membres de l’equip de competició de l’Òdena ( Marta Viladoms, Enric Forn, José Mallen, David Pallarès, Jordi Vallès amb el suport del seu pare Jaume i jo mateix Raül Rubio, mes tard arribaria també en Marcelo Reymundi, per donar un cop de mà) aniríem a disputar el que decidiria tant als campions de cada categoria de l’open com al campions de la província de Barcelona.

Al llarg de tot el cap de setmana, s’ha acollit en aquest municipi el que es una de les pedalades mes conegudes de Catalunya “El Cabreres” un esdeveniment que dona espectacles i representació d’algunes marques de bicicletes etc...

El que més ens va cridar l’atenció de la pedalada del Cabreres, és el suculent premi al guanyador del circuit llarg (65km) , es una espectacular bici de la marca GT valorada en 5000€ (intentar guanyar aquí, podria ser més perillós que corre al gran premi de Mònaco de F1).

Arribàvem prop de les 12 del migdia, amb una calor xafogosa que ens acompanyaria al llarg de tot el matí i que a la tarda seria però, molt pitjor. Ens preparem per fer un reconeixement molt tranquil de lo que seria el circuit, les primeres valoracions del recorregut van ser prou bones, ens esperava una cursa 100% Moutain Bike (senders, trialeres, corriols, molt poca pista i una part final que li traurien les ganes a més d’un). Desprès de fer el circuit, un bon taper de pasta i cames en l’aire fins 1 hora abans de la cursa.

Arriba l’hora de fer la inscripció i a posar-nos a punt per la sortida (ja comencen els maleïts nervis) estem tots preparats a les corralines 20, 10, 5 segons cor a mil per hora i sortida. El primer quilòmetre desprès de la sortida, ens fa fer un munt de “S” entre arbres el que fa que sigui bastant perillós per poder avançar a la resta de participants.

Alguna que altra enganxada i algun cop de colze m’impedeix poder agafar una bona posició abans d’entrar en tot un bon tram que seria gairebé impossible avançar. Les meves sensacions no son gaire bones, tot apuntava que patiria més del compte si volia acabar en una bona posició.

Al començar les parts tècniques de baixada tinc l’oportunitat de passar uns quants i no ho desaprofito, la meva gran feina era mantenir la distancia en les pujades però de moment tot va sortint més o menys, a finals de la primera volta, de les 4 que teníem de fer el elits, ja passava del 15 primers per meta, la calor començava a fer de les seves i a tothom li començava a passar factura, uns quants abandonaven i altres aguantàvem com podíem.

A principis de la 3ª volta passo a 3 bikers més i un altre a finals de la mateixa i ja vaig dècim!! Així que l’únic que puc fer per mantenir-me en el top ten és donar-ho tot, amb 178 pulsacions de mitja durant 2 hores i una màxima de 195ppm acabo els 36 quilòmetres (9 quilòmetres per volta) completament buidat, però això si, dintre del top ten de la general i 8è de la categoria elit.

De la resta de classificacions al llarg de la setmana i així sabrem les generals del campionat...

Fotos del Jaume i les de la Sara Arjona (Els Maderes de St. Vicenç)

XALLENGE PENEDÈS: MOJA

A les 7:15h del matí, sortíem del bar Jordi en Bernat l’Enric Vidal i en Raúl en busca de l’Issac Riera i el Jose Mallen, que esperaven a la rotonda de la masia. Una vegada hi érem tots, posàvem camí a la primera prova de l’any de les xallenger del Penedès a Moja (Olèrdola). Només arribar, anem a treure el dorsal i a preparar-nos per escalfar una mica i posar-nos a punt per la sortida.

A les 9 del matí es dona la sortida a poc més de 500 bikers amb moltes ganes de donar pedals i cobrir els 30km el més ràpid possible. Els primers km transcorrien per carretera asfaltada i tot bastant pla, el que ens feia avançar a una gran velocitat uns 30 km/h.

De seguida es selecciona un gran grup davanter, encapçalat pel Francesc Guerra i seguit pel Bernat, unes posicions enrere hi anaven l’Issac i en Raúl avançant bikers per on podien, el mateix feien en Jose i l’Enric, una mica més enrere. De cop i volta, un petit despiste al km 3 fa que el Raúl hi vagi tot dret a una zanja, cosa que provoca perdre un temps molt preciat ja que no podia treure el peu del pedal i se l’hi havia sortit la cadena. Una vegada tot solucionat comença el que seria una cursa de patir més del compte per recuperar totes les posicions possibles, ja que havien passat més de 150 corredors i havia que intentar estar davant abans d’arribar als corriols i zones mes tècniques per no trobar cap tap.

Per davant en Bernat tenia la seva pròpia batalla per no perdre la 2ª posició, l’Issac i l’Enric anaven fent a mida que s’anaven trobant, i en Jose, patia una punxada a meitat del recorregut el que li faria perdre un gran temps que ja no podria recuperar.

El circuit, ens feia avançar camí del castell del parc natural d’Olèrdola, tot per pista i corriols ràpids fins arribar a un tram d’asfalt que pujava fins al castell, una vegada hi érem a dalt comença un descens, primer per pista i després per la trialera més tècnica del circuit, on teníem d’anar amb peus de plom per no caure sobre alguna pedra. Una vegada avall agafem un petit però dur tram d’asfalt, per tornar a agafar la pista que molt seguit ens portaria a la part més guapa del circuit, uns quants km de bosc molt revirat entre arbres (una canya). Ja fora del bosc, només hi quedaven uns 5km, que ens faria passar per un corriol de pedres molt ràpid una mica més de bosc i per últim una pista que arribava fins la meta.

Classificacions:

1er Francesc Guerra Carretero Temps:1h12m 1er absolut

3er Bernat Cañellas Garrigasait Temps:1h16m 2on categoria elit

24è Raul Rubio Garcia Temps:1h22m 9è categoria elit

82è Issac Riera Moya Temps:1h29m 47è categoria master 30

228è Enric Vidal Llorach Temps:1h44m 44è categoria elit