Esta vez nos dirigimos a Graus (Huesca) para asistir a la ciclo-turista Puertos de Ribagorza, Salimos el viernes por la tarde en la auto-caravana de un amigo del ACA con 2 compañeros mas, también del mismo equipo. Recogemos dorsales, vamos a cenar el menú del ciclista y después descansar plácidamente para cargar pilas.
Dan la salida a las 8:30 aunque tardaríamos en poder pedalear debido a la multitud de carreteros y nuestra ubicación era algo complicada, pues estamos en pendiente y hasta que no alcanzamos el plano no podemos calar. Al salir del pueblo voy con un compañero que me dice de acompañarlo, yo no las tengo todas y a los 5minutos le dejo escapar. Mica en mica y bona lletra que esto es muy largo....
Ya que me quede solo, me iba reenganchando en grupos para ir a rueda y así desgastar menos en los llanos. Sino era un grupo pues a otro ciclista, el caso era desgastar lo menos posible o justo y necesario. Gastar pa na es tontería!
En el km. 80 pararon la carrera debido a que no quedaban ambulancias disponibles resultado de las multiples caídas. Entonces hay me reengancho con mis amigos, bromeando que ya les cogí. jiji....
Al cabo de media hora reanudan, salgo solo y voy a mi ritmo. Disfrutando de unas vistas preciosas, pasando por tuneles en los que no ves a + d 2palmos. Me dado cuenta que en esto de ir en pelotones tienes que ir con 1001 ojos, pues despues de pasar los puertos en el km 130 se inicia un descenso hasta Graus que realice a rueda.
En un momento me dio por ponerme delante para probar la experiencia, resulta que aprete demasiado y cuando me giro los tenia a lo lejos. plofff.... que manera mas tonta de gastar energía! Desde entonces los deje pasar y a rueda hasta Graus.
Muy contento de poder haber acabado sin incidentes y con buenas sensaciones, con una decente media de 27,6 durante los 184km.
La próxima cita será el 20/06 en la rompe-huesitos!!!
El viernes salimos hacia Reus para buscar un sitio donde aparcar la caravana, si puede ser debajo del arco de salida mejor.
Recogemos dorsales y a descansar.
La salida es a las 7:30. Al ser mi primera cicloturista me puse en donde pille. Resulta que tenía que haber salido en el cajón 8, pues creo que me salte unos cuantos. jijiji...
Comenzamos subiendo el puerto de La Mussara, consta de 10km. y casi 1000m positivos. Este tramo esta cronometrado, consiguiendo una 1291 posición de 3338 hombres, no estamos tan mal!! Muy bonitas vistas en el ascenso y llegara el primer avituallamiento. Vaya caos, unos parando, otros pasando.... casi me atropellan... Reponemos liquido y para reanudar la marcha con prudencia mas los 4 intermitentes puestos.
Al llegar al cruce de corta o larga me lo pienso, aunque mi intención esta vez es disfrutar de la novedad y hacer la corta. Tampoco iba preparado para pegarme 100km. mas.
Me encuentro a Jordi Llaverola, con el que cruzaremos la meta juntos en plan amigos para siempre!! jajajaj....
Llegamos a meta en 3:38h, 92km y +1663.
La próxima este viernes en Puertos de Ribagorza, esta vez la larga.
La Mussara ha estat la meva primera cicloturista i l’experiència ha
estat molt satisfactòria. El meu objectiu era senzill, acabar-la en bones
condicions i així penso que va ser, ja que vaig arribar molt sencer comparat
amb altres sortides amb els 53/11.
D’entrada trobar-te sol entre milers de ciclistes es xocant acostumat sempre a
anar amb grup i impressiona veure com la gent surt ja a molt ritme. Jo passada
la sortida vaig veure al Truji i al Pepe parats que devien esperar al Eulogi i
fins a Vilaplana vaig anar fluix esperant que m’atrapessin, però no va ser així
i vaig iniciar la cronoescalada de La
Mussarasol. Només començar en vaig posar a roda d’un que portava bon ritme
per mi i vam anar avançant ciclistes a dojo, quina sensació mes bona, fins que
a la meitat mes o menys va afluixar un xic i ja el vaig deixar enrere, una
vegada a d’alt vaig parar al avituallament, de fet vaig parar a tots els
avituallaments que vaig trobar i potser em podria haver estalviat parar a mes
d’un si hagués tingut més experiència. A partit de La Mussara fins a Capafonts baixades i pujades a plat tot sol sense
aconseguir agafar un grupet que em tapes una mica el vent. Un altre port el Collde LoPicorandan se’m va fer curt, suau
i de seguida va venir un altre, el Coll
de les Pinedes que tampoc va tenir cap dificultat. A partir d’aquest fins
al Coll d’Albarca un llarg tram molt
ràpid on tampoc vaig saber treure profit de cap grup ja que en les baixades se
m’escapaven. Faig el Coll d’Albarca
també molt assequible i constant i ja al equador del recorregut em trobo un
llarguíssim tram molt de rodadors, fins la Vilella, on tampoc acabo de trobar
un grupet que vagi a gust i segurament aquí no vaig fer la millor mitja
possible. El Coll Roigque començava
a La Vilella estava partit en dos parts una suau d’uns 6 Km i un altre de 5 Km
on hi havia les famoses parets del 22%, al avituallament em van dir que
l’anomenaven el Nen que plora, jo no
vaig plorar perquè vaig posar el 29 en les rampes i vaig anar fent fins coronar-lo passant gent feta pols i també
gent forta que em passava a mi. Un cop a d’alt tot avall fins el Coll d’Alforja on encara vaig anar mes
sol , suposo que els bons ja anàvem bastant per davant i per darrera ja eren
del meu nivell. EL Coll de l’Alforja
per mi el mes avorrit de fer amb 5 Km pràcticament del 4,5% constant on vaig
anar al costatd’un luxemburguès petant la xerrada. Un cop coronat bona baixada
fins Vilaplana i a partir d’aquí últims 15 Km a tota canya amb un ciclista de Tortosa
que ens anàvem fent relleus . Al final
la sensació, no se si molt real, de que podia haver fet mes, però crec que per
ser la primera em va anar prou bé. Ara a esperar la IratiExtremon segur que patiré molt mes.
Salimos Pepe y yo Kiko a las 6 de la mañana con el coche para dirigirnos
a Balaguer a participar en la Montsec-Montsec de carretera ,ya se intuye que el
día va aser pésimo ya que no deja de llover pero al llegar a Tarrega parece que
el cielo da una tregua,ya amaneciendo y llegando a Balaguer se aclara el
día.Aparcamos el coche y vamos a buscar el chip y el dorsal con la
correspondiente bolsa de regalos ,desayunamos un poco y nos preparamos para la
salida . Nos encontramos con otros compañeros del 53-11 que también participan
en la marcha(Israel,Cabrerizo,Freddy,Albert,Jordi Romero y Gemma).Este año como
invitado ha venido Melchor Mauri que corta la cinta de salida y hay record de
asistencia 600 ciclistas.
Se
da el fogonazo de salida y en marcha ,ya se ve desde un principio que esto no
es una salida de sábado normal ,se da una vuelta controlada hata que se sale de
Balaguer ,llegamos hasta Gerb y empezamos el primer puerto (Vilanova de la Sal
)599mts empiezo a apretar un poco y veo que Pepe no me sigue así que bajo el
ritmo para ir los dos juntos una vez arriba se hacen unas rectashasta que llegamos al segundo puerto(Port de
Ager)907 mts,carretera ancha y recta llegamos arriba y paramos en el
avituallamiento para reponer y ponernos el chubasquero en el descenso de Ager
que es rapidísimo,ha habido dos corredores que íban en una tándem y han llegado
a alcanzar los 100 kmts por hora(han sido los ganadores de la prueba)pasamos al
lado del pantano de Camarasa que esta hasta arriba,llegamos al cruce donde se
separa la marcha corta de la larga.Seguimos hasta el embalse de Terradets donde
lo cruzamos para hacer 20 kmts de sube y baja que te hace calentar las piernas
.Ya nos toca hacer el puerto mas largo (Coll de Comiols)1102 mts20 kmts ,largo
pero no muy duro ,llegamos arriba con casi 28 kmts de media, la cosa promete
pero al descender Comiols nos pilla una tormenta con un poco de granizo que nos
hace casi pararnos ,nos quedamos helados y ya desde entonces el cuerpo no entró
en calor y así que tuvimos que hacer el resto de la prueba como pudimos
.Hacemos el cuart puerto(la Collada de Hostal Roig)1093 mts ,este si que se me
hizo una eternidad ,entre la carretera,elfrio,el viento y el dolor de espalda
que llevaba pensaba que no lo subía.Una vez arriba paramos otra vez para
reponer ya que voy muy justo de fuerzas ,los avituallamientos son excelentes no
falta de nada,comida ,fruta y bebida.Nos subimos a la bici para el descenso mas
peligroso por curvas e incidencias en el asfalto,pero que se hace bien por la
estupenda organización de la prueba ,no falta una señal ni una persona que te
lo indique,felicidades a la organización. Una vez abajo ya en el embalse de
Terradets y con viento en contra hacemos la ultima parte de la prueba ,subimos
el Alt de la Fontllonga ,los 5.5 peores desde que voy en bici ya hasta una
rampa de un 3% me parecía una pared vertical ,menos mal que era el ultimo que
si no.Llegamos a Camarasa y ya por fin a Balaguer,193.5 kmts y 3300 de
desnivel, cansado pero deseando volverla a hacer el año que viene por los
paisajes tan impresionantes de la vuelta y por la excelente organización desde
principio a fin de la prueba,un diez para la organización,felicidades.
¡Por fin llega el gran día!, toca diana a las 04:45h después de una noche de perros, sin poder conciliar el sueño por culpa de los nervios.
Desayunámos fuerte ya que nos espera un duro día.
Después de una hora de espera en la salida…BUM! Y los primeros ya salen, hasta que llega mi turno pasan 10 minutos.
Los primeros kilómetros son muy peligrosos, rodando en masa por las calles de Saviñánigo, no paro de ver caídas una por aquí, otra por allá y rezando que a mí no me toque.
En el kilómetro 48 empieza el primer puerto (Sonport), los primeros kilómetros suaves pero a mitad de puerto empieza a inclinarse cada vez más, acabando los 7 últimos con un 6 y medio % de desnivel. Voy subiendo a buen ritmo y a medida que me acerco a la cima, empieza a llover, aún y así la gente no para de animar en ningún momento ¡que pasada!. Después viene un largo y peligroso descenso por la lluvia que nos conducirá hasta el 2º puerto, el famoso Marie Blanque.
Los primeros kms son muy suaves, pero luego…¡uf! Que duro se hacen los últimos 5, siempre con porcentaje del 11 y 12 %. Una vez coronado consigo unirme a un gran grupo, que juntos llegaremos al 3er puerto, El Portalet, una ascensión de 29 kms sin grandes rampas pero con 1.265 mts de desnivel ¡madre mía!.
Voy subiendo como puedo, pero los 150 kms que ya llevo en las piernas, se empiezan a notar, van pasando los kmts y parece que esto no se va a acabar nunca. Paro en los avituallamientos para coger fuerzas (una pasada, son grandísimos) por momentos parece una marcha fúnebre, ¡vaya caras que veo!. De pronto a lo lejos se dislumbra un montón de gente y pienso: ¡tiene que ser la cima!, y a medida que me acerco, ¡que ambientazo!, parece el Tour de Francia y yo me siento como Contador, ¡que pasada! se me pone la gallina de piel, y para rematar veo una pancarta que pone: ¡Ánimo Alberto, estámos contigo! Ya lo veo todo más fácil, me lanzo al descenso pensando que está echo, me queda el último puerto, Hoz de Jaca, Es un chupito de 2 kms del 10% de desnivel, ya subo como puedo, y después de coronar me meto en un gran grupo que me lleva hasta la meta.
Con un tiempo de 7h 20min consigo oro y me llevo una sensación bestial de esta famosa cicloturista.
Desprès dels últims dos mesos de durs entrenaments, carreres en las que he corregut marxes cicloesportives i curses d’amateur elit-sub23, amb molts bons resultats i sensacions en carrera que mai havia arribat a aconseguir, vaig aconseguir quasi sempre classificar-me entre els 5 primers en les marxes i entre els 25 primers a les curses d’amateur. Però faltava aconseguir aquell resultat que recordes durant molts anys. Una de les proves que cada any tinc marcades és la Bonaigua, la marxa més dura que es disputa a Catalunya i que més renom té entre els aficionats al ciclisme. La setmana prèvia no pintava gens bé, mal de cames, males sensacions i la veritat el dia abans de la cursa no em veia ni tant sols repetint la 3ºposició de l’any passat.
A les 8:30 es dona la sortida des de la Pobla de Segur, 185 km per endavant, 3000 metres de desnivell acumulat, 800 participants i entre els quals molts membres del club, el Sergi Pujabet, Jordi Serravinyals, Jose Mallen, Cipri i Eva Folleco, Angel Delgado, Edu Martinez... Fins al km 60 no s’inicia la pujada al port de la Bonaigua, fins allà un gran grup en el que ningú s’atreveix a escapar-se sabent que encara queda molt. Primers metres de port la cosa es posa seria i al primer km els grup queda reduït a unes 40 unitats, poc desprès un dels favorits el Marcel Zamora (un dels millors Ironman d’Espanya), marca el ritme de pujada, jo no ho dubto hi vaig a per ell, desprès d’uns 10 km, sense mirar enrere, em giro i a darrera no venia ningú, ens havíem quedat sols, acabem de coronar el port i decidim esperar al grup de 6 unitats que venia per darrera ja que quedaven mes de 120 km i sabíem que no anàvem en lloc.
Iniciem el següent port i es repeteix el mateix, jo nomes en fixava amb el Zamora i al coronar el port de Vielha amb els 2 últims km, marcant jo el ritme i seleccionat el grup només quedem 4 corredors, ens entenem i a relleus, obrim forat respecte els rivals i arribem al últim port el de Perves i passa el mateix que d’anterior, en Zamora marca el ritme inicial i jo acabo fent els últims 2km exprimint-me a tope i agafant un metres d’avantatge al coronar. No m’ho penso cap moment i em llenço en solitari en el descens, arribo amb un 30 segons d’avantatge als últims 20 km (de pla- baixada), però un fort vent de cara fa que els meus dos rivals em donin caça. A final entrem els tres als carrers de la Pobla de Segur, arrenco donat el màxim que tenia i aconsegueixo passar la línia de meta el primer. Els 5 segons abans de passar la línia de meta, sabent que havia agafat el suficient avantatge, vaig esplaiar-me en la celebració aixecant les mans i assenyalant el maillot, sens dubte van ser els 5 segons més intensos i feliços de la meva vida i es que la primera victòria segur que la recordaré tota la vida.
Voldria donar les gracies a totes les persones que m’han felicitat per la victòria, graciés a tots.
Avui com a novetat pels 2 integrants de l'equip E.C.Òdena Bernat i Raül tocaba fer una crono escalada. A les 6h del matí, acompanyats del Fredy i l'Isidre de l'ecapidec, sortíem direcció Sant Celoni. Allà es disputara la que serà la 10ª crono escalada del Turó de l'home (El Montseny) uns dels ports més durs de la geografia nacional, la seva descripció diu que és equiparable a pujar Los Lagos de Covadonga (Bernat diu que el Turó de l'Home li ha semblat més dur). 25,6 km, un desnivell de 1497m i una altitud de 1652m amb nombroses rampes del 11 i 13% arribant fins i tot alguns petits trams del 15% "vamos, un paseillo". A les 7h del matí ja hi som a Sant Celoni, de bon matí ja s'aprecia la bona participació, unes de les més nombroses, 210 participants. Moltes cares conegudes del mountain bike que ens faran patí de valent amb els seus ritmes. A les 8h del matí es dona la sortida, un primer tram una mica planer, i de seguida comencen les primeres rampes. Es selecciona un grupet d'uns 30 corredors, que de mica en mica vant perdent unitats, per la meva part al km 10 hem deixo caure, el ritme es massa fort per aguantar en condicions fins dalt, si segueixo aquest ritme, de ven segur que petaré. Bernat per la seva part aguanta el ritme junt amb el nostre company de l'ecapidec Fredy (es la seva 6ª participació) que coneix el port a la perfecció. Duran un parrell de quilometres hi vaig sol, fins que començo a atrapar alguns despenjats, que no s'ho pensen i de seguida es posen a roda meva, així fins que hem fet un petit grup de 5 persones. Arribem a un primer tram, amb un asfalt fastigós i una pendent bastant pronunciada que m'obliga a posar l'ultim dels meus pinyons (un 25), continuo tirant del petit grup, tinc ven clar que si no donen cap relleu baixaré el ritme. Per sort, un passa a donar una mica de suport i comença a tirar, a més s'ho coneix perfectament i hem va preparant per les parts més dures. Arriba un petit descans d'uns 500m, de seguida un trencall a mà esquerra i comença lo més dur del port. L'asfalt trinxat el fa 2 vegades més dur, però com sigui tinc d'aguantar aquest últims quilometres. Amb tota la traca ficada i la tibada de ronyons començo encarà el tram més enganxós del port (terrible), hem trobo bastant bé de cames i el meu cor es comporta a la perfecció. Només falta 1,5 km i a lo lluny hi veig un E.C.O, no m'ho crec, es el Bernat. Ja imagino que ha petat i que només pensa en arribar, ja tot se la sua. Ja falta mig quilometre i es un fals Pla, baixo pinyons i m'ho deixo tot fins la meta. Amb una mitja de 174ppm i una màxima de 197ppm arribo al cim en la posició 22 amb un temps de 1h22m40s, amb aquest temps a la primera edició del 2000, hagués guanyat i a la resta d'anys estaria sempre amb els 10 primers, una llàstima però s'ha de dir que la gent cada any està més preparada. Per la meva part estic molt satisfet del meu primer any, espero supera la posició i el meu temps l'any que bé.
Josep Patinyo: Guanyador 1h13m57s Fredy Garcia: 07è de la general 1h17m?s Bernat Cañellas: 20è de la general 1h22m30s Raül Rubio: 22è de la general 1h22m40s Isidre Moncunill: 123è de la general 1h46m?s
La marxa més importanta nivell estatal amb més de 8.500 participants, que fan que aquest cap de setmana sigui diferent a la resta. La “Quebranta”, es la cursa, el recorregut, l’ambient, el lloc, els nervis,...
Per la meva part desprès dels bons resultats de tot l’any, havia de ser el dia que havia de baixar de les 6 hores i arribar entre els 20 primers, però la cosa no anar així. El primer de tot dir que sortia amb un altre dorsal i per tant no tenia parrilla, tenia uns 1500 tios que adelantar abans d’arribar al davant del grup, casi res.
Sortida a les 7:30 per als primers, jo arrenco 4 minuts desprès, des de el primer metre a “tope”, sortida de BTT, nomes feia que passar genti al cap de 20 km estic a davant. Quant arribo ja havien marxat els 5 “Pros”, amb aquets no tinc res a fer. Comencem el Somport, sensacions increïbles, pujo molt “fàcil” i corono entre els 10 primers (l’any passat coronava el 150 o més), baixada amb moll i molta boira, zona de transició i cap al Marie Blanc, allà cada un al seu ritme, però jo amb la tònica, controlant als rivals i sense passar-me de revolucions, coronem tots per separat, però la cosa baixant es reagrupa, ja nomes quedem uns 25 corredors + 5 escapats. Al finals del descens el company de davant cau i jo per no xafar-lo, he de tirar-me a la cuneta,...perdo uns 20 segons i el grup. No em queda cap altre que donar-ho tot en el tram de pla fins al Portalet, contrarellotge de 5 km, que m’obliga a desgastar-me molt, finalment amb l’ajuda de dos o tres, connectem amb el grup, però ja comencem el port. Les sensacions son bones però, en aquell moment, una moto d’assistència se’n va a terra i jo salto per sobre la bici (caiguda, però per sort la bici i jo intactes). No podia ser un altre vegada perdo el grup, aquesta vegada em deixo uns altres 30 segons, que m’obliga fer els següents 3 km de pujada a tope, quant els de davant s’anaven reservant, aconsegueixo tornar a connectar, però aquesta vegada el cos havia dit prou. Em quedo tancant el grup, intentant recuperar, però impossible ja estaven pujant a un ritme que no podia aguantar i res, he de deixar-los marxar. A partir d’aquí pujo com puc els últims 18 km de porti la resta dels 40 km de recorregut amb un grup en el que no havia d’estar.
Al final el 72 de la general amb un temps de 6:11, “frustrat” per tot el que m’havia passat i es que mirant les classificacions hauria acabat entre el 15 primers sense cap dubte. Però les curses son així, quant mes fort estàs, la resta esta a la teva contra. Ah!! les classificacions surto com a David Pallarès, jeje!
Jordi Serravinyals --> 6:32:47
David Pallarès (També amb un altre dorsal) --> 6:52
Sergi Pujabet --> 6:56:18
Marcelo Reymundi --> 7:29:14
A la nit anem cap a Jaca de festa, s’havien d’oblidar les penas, així doncs a desconnectar i disfrutar de la nit. Quin festival i quines “jakas” per Jaca, els integrants de la fuga, Bessons, El Niño Mayor, Terrones Tocacojones, Elbernal, Padre Apeles, El Fisio i El Lenyador. El festival va començar al pub de l’Argentina i la resta de la nit,..........”kuidaoooooo”.
Entrades
