dijous, 12 de setembre del 2013

MTB SCOTT MARATHON BY BEST ( 8 SETEMBRE 2013)

DAVID LOZANO I ANNA VILLAR ES  PROCLAMEN CAMPIONS DE CATALUNYA DE MARATÓ EN BTT A MANRESA.
(08-09-2013) _ SCOTT MARATHON CUP BY BEST
Els ciclistes Joan Llordella i Núria Espinosa del Monty-Ambisist obtenen el títol del circuit MTB Scott Marathon by BEST.
El ciclista igualadí Joan Badia del Òdena-Tomàs Bellès puja al podi amb el 3er lloc en el circuit MTB Scott Marathon by BEST, en la categoria Master 50.

Al voltant de 150 corredores es van reunir al matí del diumenge a Manresa per a disputar la ManBike, que ajuntava tres proves en una: darrera prova del circuit MTB Scott Marathon Cup by BEST, el campionat de Cataluña de Maratón i una  Marxa Popular. A les 9,30 h., i amb un cel tapat, els corredors es disposàven a seguir un traçat tècnic de 68 km amb un desnivell positiu de 2.500 m., ideat i organitzat pel Esport Ciclista Manresà. Van ser molts kilometres de cursa dominats per senders, corriols i poca pista, amb un perfil molt trencat.

Ja als primers km., un grupo de cinc corredors format per David Lozano, Ismael Ventura, Ramon Sagués, Guillermo Muñoz i Francisco Guerra lideràven la cursa, seguits a prop per Llordella, Israel Núñez i Ricard Calmet. A mitad de cursa els 2 grups es van ajuntar, deixant darrera a Calmet a més de 40 segons.

A partir d’aquest punt, Lozano va començar a marcar un fort ritme que els seus rivals no van poder seguir. Al km. 42 tenia ja un aventatge de 1'15", i en els seguents km. fins arribar a meta, la diferència no va fer res més que augmentar. Va creuar la línia d’arribada amb 4 min. i 45 segons de marge.. Lozano es proclamava així Campió de Catalunya de Marató. El segon classificat va ser Ramon Sagués, seguit de Israel Núñez a uns 38 segons.

Decidit el podi del Campionat de Catalunya, només mancava determinar qui s’emportaria el lideratge del circuit MTB Scott Marathon by BEST, la de Manresa era la tercera i darrera prova. Finalment, va ser per a Joan Llordella, que amb la sexta posició en la prova del diumenge, en va tenir prou per ser campió del circuit.

En categoría femenina, la carrera va estar dominada de principi a fí per una Anna Villar que es va mostrar molt forta en tot  moment. L’única corredora que l’ha pogut seguir d’aprop ha estat Sandra Santanyes que va creuar la meta a poc més de sis minuts de la flamant campiona de Catalunya. La tercera classificada va ser la Ramona Gabriel que ha arribar a meta a quasi 27 minutos de Villar. La victoria a la classificació general de la MTB Scott Marathon by BEST va ser per Núria Espinosa.

A destacar que el ciclista igualadí Joan Badia del Òdena-Tomàs Bellès va aconseguir la tercera posició en la categoria de Master 50 del circuit MTB Scott Marathon by BEST. Després de les 3 proves, l’Òdena-Tomàs Bellès va quedar 8è en la classificació per equips, tot i que alguns corredors que optàven al podi com l’Albert Planas, l’Enric Forn o el David Verdaguer no van poder participar en aquesta darrera prova, per estar centrats en la Copa Catalana del proper dissabte a Castellolí.

CALENDARI 3ER QUADRIMESTRE


dilluns, 9 de setembre del 2013

DIUMENGE 8 SETEMBRE: CASTELLOLÍ

Corrien ja les 8'10 i decidim pujar el Puig Aguilera pel darrere . Començem suaus en JM Comaposada i jo ( Ramon ) . Fem una part del corriol de la telefónica ; girem a la dreta pel camí fins trovar la caseta i baixem corriol utilitzat per algún Anbaso ; tornem a pujar fins la cresta , on fem fotos i gaudim de les bones imatges amb la boira a les fondalades ; molt maco . Baixem fins a Castellolí , on fem una bona parada per esmorzar .

Sortim pel camí de la Font del Ferro i no el deixem en cap momento recte fins a dalt ; l'últim tram ès més aviat difícil i de traçat irregular . Enfoquem dirección Piera , però de seguida trenquem a la dreta cap a La Pobla tot investigant nous corriols; força bé . En un tram determinat , encaro un baixador-trialera que ja tenia visualitzat temps enrere ; avui amb deicideixo ; arrivo abaix triunfant i amb el cor a 2.000 . Un cop ja relaxat , seguim descens per corriols varis fins La Pobla . on agafem carretera fins el Museu Paperer , on hi ha un camí paral.lel al riu que ens porta als Moletons i a Vilanova del Camí ; on avui ès Festa Major; treient el cap per veure els Gegants i ball de bastons .

40 kms. i rentada obligada de màquines ; tot i que el recorregut no estaba massa entollat , sempre queden els camvis plens de fanc  .

dimarts, 3 de setembre del 2013

VACANCES ALS ALPS: Dia 6, Séez –Coll de l’Iseran


Denominació
Coll de l’Iseran
Altitud
2.770 m
Longitud
48 km
Desnivell
2.000 m
%Mig / %Màxim
4% / 10%
Recorregut
90 km

El Coll de l’Iseranes el port de pass d’alta muntanya asfaltat més alt dels Alps i uneix França amb Italia,sortint des de Bourg – Saint Maurice.

Com sempre ens despertem a les 7 del matí però en veure el cel tapat i que queien gotes decidim de dormir un hora i mitja més a veure si el dia millorava. Sobre les 8:30 veient que el temps havia canviat a millor esmorzem, ens preparem i sortim sobre les 9:30 del matí des de Séez. El primer tram d’uns 7km fins Viclaire es suau però incòmode pel continu transit de vehicles amunt i avall.

Només arribar a Viclaireja s’incrementa el desnivell per sobre del 6% i cal ressaltar les rampes en passar per Sant Foy La Tarentaise i La Thuile però que en cap moment ens deixem espantar i mantenim un ritme constant i amb bona cadència. Son 12km en els que anem de menys a més desnivell culminant amb els 2Km de fins el 8% del mont de Tignes que en deixa a la llarga plana del llac de Tignes amb unes vistes espectaculars.

A partir d’aquí ve un tram planer d’uns 7km fins a Vall d’Isere on el problema son els túnels poc il·luminats, els millors i autentiques coves els pitjors. Per sort portàvem llums de posició i almenys els cotxes ens veien, encara que nosaltres no veiem ni el manillar de la bici.

Aquí a Vall d’Isere entrem a una pizzeria i ens prenem un deliciós cafè amb llet calent tot conversant amb el propietari francès però que parlava prou bé el castellà. Ens comenta que pot practicar poc ja que van pocs espanyols per allà i que algun dia vol anar a Barcelona que fa temps que ho parla amb la dona.
Ja recuperats del fred i alimentats li diem que anem al coll però que al baixar tornarem a venir a degustar un altre cafè amb llet.

A partir d’aquí comença realment el port pròpiament dit que amb un 6% d’entrada ens endinsa al fons de la vall on unes corbes tancades ens portem a unes llarguíssimes rampes del 7-8% que durant uns 6km ens van fent la vall petita al anar guanyant alçada. Ja a d’alt ens quedan els últims 4km amb una pendent mitja del 8% que ens fan patir pel cansament acumulat, per l’alçada per sobre ja dels 2500 i pel fred que comença a fer de debò, però nosaltres amunt sense baixar el ritme constant i dosificat que hem anat portant durant tota l’ascensió.

En coronar el primer que fem es abrigar-nos i demanar a una noia que ens faci la foto, cosa que fa molt amablement i  des de tres perspectives diferents, molt professional ella.

Ja fetes les fotos i jo tremolant de fred ja que el David anava ben sortit de mudes decidim no perdre temps i enfilem avall buscant baixar d’altura ràpidament pel fred que feia. Ràpidament tornem a estar a Vall d’Isere on tornem a la pizzeria a fer un altre cafè amb llet i on ja hi havia algú dinant pizzes.

Ja recuperats del fred ens posem les piles de nou i velocitat de creuer que ja la gana, sobretot després de veure les pizzes, començava a fer cantar els nostres budells. I ja sobre les 14:45 arribem a l’apartament de Séez.

Molt satisfets per haver coronat un dels grans per la seva alçada i llargada, però sobretot per haver-lo fet sense patir en excés en cap moment tot i les dificultats de llargada, alçada i el fred que feia a partir dels 2.400m.

VACANCES ALS ALPS: Dia 3, Séez – Arc 2000

Denominació
Estació de ski Arc 2000
Altitud
2.130 m
Longitud
26 km
Desnivell
1.315 m
%Mig / %Màxim
5.1% / 8%
Recorregut
53’55 km

D’entre les distintes estacions de ski que predominen al voltant de la vall d’Haute Tarentaise hi ha aquesta als peus del pic Aiguille Rouge. Es tracta de la darrera estació després de deixar enrere durant  l’ascensió l’Arc 1600, l’Arc 1800 i l’Arc 1950.
Sortim de nou a les 8 del matí aprofitant que el Sol li costa treure el cap per sobre d’aquestes parets granítiques que són les muntanyes.  Ens dirigim cap a Bourg Saint Maurice, però per no passar pel centre prenem un carretera que circumval·la i ens permet arribar al peu del port.
El que ens trobem d’inici és una recta en pujada que es perllonga a la llunyania. Els primers quilòmetres es situen al 6%. Algun tram al 7%, però aquesta sol ser bastant constant i el fet que la carretera s’enfili en línia recta fa que l’ascensió sigui monòtona.
Per fi, arribem a l’extrem de la cara de la muntanya i , llavors, la carretera gira en un revolt de paella per orientar-nos cap a l’altre extrem. Tanmateix, no canvia la pendent i la recta feixuga. A més, això es veu empitjorat pel mal estat de l’asfalt ( rugós i esquerdat) que fa que un no es trobi còmode sobre la muntura, i després, per l’extraordinari trànsit que hi ha amb alguns conductors gens respectuosos amb les normes de circulació i menys amb nosaltres.
Un altre gir cap a la dreta i tornem a enfilar per una llarguíssima recta en pendent. I encara faltarà un darrer gir per situar-nos a la cruïlla amb l’estació d’Arc 1800. Nosaltres continuem per la mateixa carretera buscant el nostre objectiu.
Arribem així a l’estació d’Arc 1600 amb un ritme travat, cosa que fa que parem per estirar musculatura i, de pas, fer-nos treure unes fotografies aprofitant una guiri que es trobava per allà.
Posats en marxa de nou tornem a encarar aquelles maleïdes rampes perennes que no donen descans. Per sort, el nostre ànim es veu ressuscitat per les vistes formidables del pic del Mont Blanc que sobresurt majestuós per sobre dels altres cims. Igualment, estem enfront de la muntanya que allotja l’estació de la Rosière i sobre la qual es dibuixa perfectament el port del petit Saint Bernard.
Increïblement trobem una zona planera que ens allibera de la tensió constant i que coincideix amb el moment que la carretera rodeja la muntanya per dirigir-se a l’altre vessant. Creuem unes galeries i quan en sortim apreciem les estacions de ski d’Arc 1950 i 2000. El problema és que es veuen encara molt amunt, instal·lades en una obertura de la paret que ens apareix al davant.
Toca agafar bé el manillar i remuntar a través de revolts en ferradura per superar el desnivell i és en aquest punt on trobem les rampes més fortes de tota la pujada, un 8% . Sortim d’un revolt, passem al costat d’una magnífica cataracta i entrem a Arc 1950 amb els seus apartaments d’aspecte rústic. Tan sols resta un únic quilòmetre per arribar a Arc 2000 i ja donem tot el que tenim, sabent que la cosa s’acaba per avui.
No es tracta d’un coll, i la fotografia al costat del cartell que anuncia el nom de l’estació sembla desmerèixer l’ascensió, però des de la meva visió és el port més dur dels que portem fins el moment.  Per fortuna, aconseguim treure unes fotografies de postal amb el Mont Blanc darrere.
Ens tapem bé i comencem la baixada on aprofitem per fer parades i registrar els punts més emblemàtics amb la càmera de fotos.
Desafortunadament, en la baixada, com ha succeït en altres ocasions ens creuem amb energúmens que circulen amb cotxe que ens fan perillar la nostra seguretat. I el súmmum ho tenim a punt d’entrar a Séez quan el Jaume crida l’atenció a un conductor d’un camió i aquest tocino treu el morro per la finestra per dir-nos alguns improperis, suposem, però que semblen als nostres oïdes clacades de ganso.
Una etapa que dóna com a resultat uns 53’55 km i un temps de 2h 52’ 33’’.

VACANCES ALS ALS ALPS: Dia 2, Séez - Cormet de Roselend



Denominació
Cormet de Roselend
Altitud
1.968 m
Longitud
19,35 km
Desnivell
1.154 m
%Mig / %Màxim
6% / 10%
Recorregut
50 km


El Cormet de Roselend es un port de alta muntanya que uneix la localitat de Bourg – Saint Maurice amb BeauFort,famosa pels seus exquisits formatges, sense tenir que donar tota la volta per les vallspassant per Albertville.

Sortim puntuals a les 8 del matí des de Séez direcció l’inici del port a Borg - Saint Maurice. Un trajecte curt però semprecomplicat peltrànsit de vehicles i el bullici que ja hi ha de bon matí a aquesta capital de comuna.Cal afegir la excessiva velocitat dels conductors francesos i la seva poca prudència i respecte davant els ciclistes en general.

Només arribar a Bourg- Saint Maurice a la segona rotonda a la dretaja comença el port anunciant el primer kilòmetre al 7% i amb aquestes ens anem endinsant muntanya amunt serpentejant per una carretera estreta i sinuosa,dins un bosc frondós,bordejant un potent torrent d’aigües braves amb un desnivell molt constant que en cap moment baixa del 7% de pendent.
Tot i això, aquest primer tram de uns 6km es fa prou bé per que hi ha força ombra i encara estem frescos tot i que el desnivell es constant.

En arribar a la part alta d’aquest primer tram la vall sembla tancar-se fent un mur impressionant al davant i la solució per assolir la par alta,del altiplà que s’intueix,es un tram de un fort desnivell 8-9% que va fent zigazaga amb deu corbes tancades i dretes durant uns 5 llargs kilòmetres per finalment donar pas a una extensa vall superior bastant planera amb vistes espectaculars on hi ha una gran zona de càmping plena de auto caravanes. Per aquesta vall fem uns 4km de fals pla que es ajuden molt a relaxar cames i ja quasi sense avisar de nou un 8% de pendent que ens fa despertar de les vistes de la vall i tot seguit un altre tram de zigazaga al 7% amb vistes a la vall que anem deixant a baix per arribar als últims 2km al 8% que es fan eterns però ja hi veiem el final i això ens anima a fer-los amb ganes tot i el fort sol que aquí ,si, ens dona d’esquena i també ja es fa sentir l’efecte de l'alçada.

Un cop arribem a d'alt  demanem a un cicloturiste Francès que feia ruta pels Alps amb alforges què ens faci les fotos de rigor i veient un mapa pensem en baixar per l'altre banda uns 5km per anar a veure el bonic llac de Roseland i així ho fem. Es tot baixada fins el llac on fem també fotos i tornem amunt per tornar a coronar, ara per aquesta banda.

Ja a d'alt de nou visitem les botigues ambulants que hi han, una de productes artesanals i un altre de minerals i pedres semi precioses. En acabar ens abriguem pel descensi tirem avall amb molta precaució pel mal estat de la carretera en varis punts i per les corbes que anem trobant. Aviat arribem a Bourg- Saint Maurice on buscant una betsinera amb bomba d’aire per inflar les rodes trobem un grup de granadins que també buscaven el mateix amb la pega que passem molta calor i no trobem cap inflador que funcioni amb condicions. Així que una mica neguitosos decidim deixar-ho córrer i feina per tornar a Séez per les llargues cues de cotxes que es fan al migdia amb poc espai per passar i per la forta calor que ja feia de mes de 32º.

En arribar al apartament preguntem al llogater si te una manxa  i aquest es deixa una de peu que ens va molt bé per poder inflar les rodes a la pressió adequada i deixar les bicis a punt per demà.

Al final molt bones sensacions per haverpogut fer un port complicat que te de tot i  força amb un recorregut total d’uns 50km entre anar i tornar i un temps aproximat de 2,52h.