dimarts, 3 de setembre de 2013

VACANCES ALS ALPS: Dia 3, Séez – Arc 2000

Denominació
Estació de ski Arc 2000
Altitud
2.130 m
Longitud
26 km
Desnivell
1.315 m
%Mig / %Màxim
5.1% / 8%
Recorregut
53’55 km

D’entre les distintes estacions de ski que predominen al voltant de la vall d’Haute Tarentaise hi ha aquesta als peus del pic Aiguille Rouge. Es tracta de la darrera estació després de deixar enrere durant  l’ascensió l’Arc 1600, l’Arc 1800 i l’Arc 1950.
Sortim de nou a les 8 del matí aprofitant que el Sol li costa treure el cap per sobre d’aquestes parets granítiques que són les muntanyes.  Ens dirigim cap a Bourg Saint Maurice, però per no passar pel centre prenem un carretera que circumval·la i ens permet arribar al peu del port.
El que ens trobem d’inici és una recta en pujada que es perllonga a la llunyania. Els primers quilòmetres es situen al 6%. Algun tram al 7%, però aquesta sol ser bastant constant i el fet que la carretera s’enfili en línia recta fa que l’ascensió sigui monòtona.
Per fi, arribem a l’extrem de la cara de la muntanya i , llavors, la carretera gira en un revolt de paella per orientar-nos cap a l’altre extrem. Tanmateix, no canvia la pendent i la recta feixuga. A més, això es veu empitjorat pel mal estat de l’asfalt ( rugós i esquerdat) que fa que un no es trobi còmode sobre la muntura, i després, per l’extraordinari trànsit que hi ha amb alguns conductors gens respectuosos amb les normes de circulació i menys amb nosaltres.
Un altre gir cap a la dreta i tornem a enfilar per una llarguíssima recta en pendent. I encara faltarà un darrer gir per situar-nos a la cruïlla amb l’estació d’Arc 1800. Nosaltres continuem per la mateixa carretera buscant el nostre objectiu.
Arribem així a l’estació d’Arc 1600 amb un ritme travat, cosa que fa que parem per estirar musculatura i, de pas, fer-nos treure unes fotografies aprofitant una guiri que es trobava per allà.
Posats en marxa de nou tornem a encarar aquelles maleïdes rampes perennes que no donen descans. Per sort, el nostre ànim es veu ressuscitat per les vistes formidables del pic del Mont Blanc que sobresurt majestuós per sobre dels altres cims. Igualment, estem enfront de la muntanya que allotja l’estació de la Rosière i sobre la qual es dibuixa perfectament el port del petit Saint Bernard.
Increïblement trobem una zona planera que ens allibera de la tensió constant i que coincideix amb el moment que la carretera rodeja la muntanya per dirigir-se a l’altre vessant. Creuem unes galeries i quan en sortim apreciem les estacions de ski d’Arc 1950 i 2000. El problema és que es veuen encara molt amunt, instal·lades en una obertura de la paret que ens apareix al davant.
Toca agafar bé el manillar i remuntar a través de revolts en ferradura per superar el desnivell i és en aquest punt on trobem les rampes més fortes de tota la pujada, un 8% . Sortim d’un revolt, passem al costat d’una magnífica cataracta i entrem a Arc 1950 amb els seus apartaments d’aspecte rústic. Tan sols resta un únic quilòmetre per arribar a Arc 2000 i ja donem tot el que tenim, sabent que la cosa s’acaba per avui.
No es tracta d’un coll, i la fotografia al costat del cartell que anuncia el nom de l’estació sembla desmerèixer l’ascensió, però des de la meva visió és el port més dur dels que portem fins el moment.  Per fortuna, aconseguim treure unes fotografies de postal amb el Mont Blanc darrere.
Ens tapem bé i comencem la baixada on aprofitem per fer parades i registrar els punts més emblemàtics amb la càmera de fotos.
Desafortunadament, en la baixada, com ha succeït en altres ocasions ens creuem amb energúmens que circulen amb cotxe que ens fan perillar la nostra seguretat. I el súmmum ho tenim a punt d’entrar a Séez quan el Jaume crida l’atenció a un conductor d’un camió i aquest tocino treu el morro per la finestra per dir-nos alguns improperis, suposem, però que semblen als nostres oïdes clacades de ganso.
Una etapa que dóna com a resultat uns 53’55 km i un temps de 2h 52’ 33’’.