Desprès dels últims dos mesos de durs entrenaments, carreres en las que he corregut marxes cicloesportives i curses d’amateur elit-sub23, amb molts bons resultats i sensacions en carrera que mai havia arribat a aconseguir, vaig aconseguir quasi sempre classificar-me entre els 5 primers en les marxes i entre els 25 primers a les curses d’amateur. Però faltava aconseguir aquell resultat que recordes durant molts anys. Una de les proves que cada any tinc marcades és la Bonaigua, la marxa més dura que es disputa a Catalunya i que més renom té entre els aficionats al ciclisme. La setmana prèvia no pintava gens bé, mal de cames, males sensacions i la veritat el dia abans de la cursa no em veia ni tant sols repetint la 3ºposició de l’any passat.
A les 8:30 es dona la sortida des de la Pobla de Segur, 185 km per endavant, 3000 metres de desnivell acumulat, 800 participants i entre els quals molts membres del club, el Sergi Pujabet, Jordi Serravinyals, Jose Mallen, Cipri i Eva Folleco, Angel Delgado, Edu Martinez... Fins al km 60 no s’inicia la pujada al port de la Bonaigua, fins allà un gran grup en el que ningú s’atreveix a escapar-se sabent que encara queda molt. Primers metres de port la cosa es posa seria i al primer km els grup queda reduït a unes 40 unitats, poc desprès un dels favorits el Marcel Zamora (un dels millors Ironman d’Espanya), marca el ritme de pujada, jo no ho dubto hi vaig a per ell, desprès d’uns 10 km, sense mirar enrere, em giro i a darrera no venia ningú, ens havíem quedat sols, acabem de coronar el port i decidim esperar al grup de 6 unitats que venia per darrera ja que quedaven mes de 120 km i sabíem que no anàvem en lloc.
Iniciem el següent port i es repeteix el mateix, jo nomes en fixava amb el Zamora i al coronar el port de Vielha amb els 2 últims km, marcant jo el ritme i seleccionat el grup només quedem 4 corredors, ens entenem i a relleus, obrim forat respecte els rivals i arribem al últim port el de Perves i passa el mateix que d’anterior, en Zamora marca el ritme inicial i jo acabo fent els últims 2km exprimint-me a tope i agafant un metres d’avantatge al coronar. No m’ho penso cap moment i em llenço en solitari en el descens, arribo amb un 30 segons d’avantatge als últims 20 km (de pla- baixada), però un fort vent de cara fa que els meus dos rivals em donin caça. A final entrem els tres als carrers de la Pobla de Segur, arrenco donat el màxim que tenia i aconsegueixo passar la línia de meta el primer. Els 5 segons abans de passar la línia de meta, sabent que havia agafat el suficient avantatge, vaig esplaiar-me en la celebració aixecant les mans i assenyalant el maillot, sens dubte van ser els 5 segons més intensos i feliços de la meva vida i es que la primera victòria segur que la recordaré tota la vida.
Voldria donar les gracies a totes les persones que m’han felicitat per la victòria, graciés a tots.
Aquest diumenge es donava et tret de sortida al calendari oficial de carretera amb la disputa del Gran Premi Inauguració de l’Hospitalet. Per la meva part desprès d'un dur hivern en el que he entrenat més que mai i he disputat algunes Socials, per terres de Girona, Tarragona i Barcelona, amb bons resultats en les tres primeres i una ultima per oblidar, arribava el debut oficial.
Per la preparació d’aquest any, encara no he començat a treballar la qualitat, així doncs que arribava amb moltes ganes, però sabent que degut al nivell dels participants i que el meu estat no es l’òptim, amb acabar en el pilot era el màxim on aspirar.
Uns 120 corredors, catalans, valencians, francesos i russos havíem de disputar 140 km amb dos ports entremitjos. El primer port molt habitat al km 15, alt de Begues on es fa la principal selecció. Sortida a mil per hora en la qual arribem a peu de port, sense baixar en cap moment dels 45 km/h, començo entre els 50 primers, des de baix ritme fortíssim, a la primera curva ja anava a 180 pulsacions, poc metres desprès el primers atacs dels “patanegra”, jo ja anavaa 190 pulsacions i els de davant atacant ¡impressionat!. El pilot es parteix en mil parts i cadascú puja com pot. A mig port estic a uns 10 metres del grupet principal d’uns 15 corredors, però alguna cosa falla, tinc punxada lo roda davantera, vaig perdent pressió poc a poc, però una vegada corono el port a uns 15 segons del grupet, poc desprès em veig obligat a parar a reparar. Aquí s’ha a acabat la carrera.
Una llàstima, perquè veient les classificacions, hagués entrat entre els 60 classificats finals. Desprès de reparar, vaig acabar de fer el recorregut, fent els 110 km, finals en solitari i amb aire de cara. A St.Sadurni em vaig creuar amb el meus dos “fans” incondicionals el Raül i l’Enric, que m’esperaven a Piera per donar-me ànims (em sap greu nanus no haver complert).
Amb la frustració que porto a sobre, només queda pensar en el futur i oblidar la primera decepció de l’any (que segurament no serà l’ultimà). D’aquí a dos setmanes quant els bikers s’estrenin a Banyoles, jo correré dissabte i diumenge a Sabadell, allà espero poder donar bones noticies. I es que desprès de 16 setmanes (casi 7000 km) de entrenar sota la pluja, el fred i el vent, moltes vegades amb solitari però algunes amb molt bona companyia, he acumulat moltes hores treballant la resistència aeròbica. Ara toca fer una passa endavant i treballar més la qualitat, així doncs que els dimarts i dijous a la tarda, s’han acabat les meves estimades “Volta a la Llacuna” i el meu nou habitat serà Castellfollit del Boix, Canyelles o Les Maioles. Fins aviat bikers!!!
La marxa més importanta nivell estatal amb més de 8.500 participants, que fan que aquest cap de setmana sigui diferent a la resta. La “Quebranta”, es la cursa, el recorregut, l’ambient, el lloc, els nervis,...
Per la meva part desprès dels bons resultats de tot l’any, havia de ser el dia que havia de baixar de les 6 hores i arribar entre els 20 primers, però la cosa no anar així. El primer de tot dir que sortia amb un altre dorsal i per tant no tenia parrilla, tenia uns 1500 tios que adelantar abans d’arribar al davant del grup, casi res.
Sortida a les 7:30 per als primers, jo arrenco 4 minuts desprès, des de el primer metre a “tope”, sortida de BTT, nomes feia que passar genti al cap de 20 km estic a davant. Quant arribo ja havien marxat els 5 “Pros”, amb aquets no tinc res a fer. Comencem el Somport, sensacions increïbles, pujo molt “fàcil” i corono entre els 10 primers (l’any passat coronava el 150 o més), baixada amb moll i molta boira, zona de transició i cap al Marie Blanc, allà cada un al seu ritme, però jo amb la tònica, controlant als rivals i sense passar-me de revolucions, coronem tots per separat, però la cosa baixant es reagrupa, ja nomes quedem uns 25 corredors + 5 escapats. Al finals del descens el company de davant cau i jo per no xafar-lo, he de tirar-me a la cuneta,...perdo uns 20 segons i el grup. No em queda cap altre que donar-ho tot en el tram de pla fins al Portalet, contrarellotge de 5 km, que m’obliga a desgastar-me molt, finalment amb l’ajuda de dos o tres, connectem amb el grup, però ja comencem el port. Les sensacions son bones però, en aquell moment, una moto d’assistència se’n va a terra i jo salto per sobre la bici (caiguda, però per sort la bici i jo intactes). No podia ser un altre vegada perdo el grup, aquesta vegada em deixo uns altres 30 segons, que m’obliga fer els següents 3 km de pujada a tope, quant els de davant s’anaven reservant, aconsegueixo tornar a connectar, però aquesta vegada el cos havia dit prou. Em quedo tancant el grup, intentant recuperar, però impossible ja estaven pujant a un ritme que no podia aguantar i res, he de deixar-los marxar. A partir d’aquí pujo com puc els últims 18 km de porti la resta dels 40 km de recorregut amb un grup en el que no havia d’estar.
Al final el 72 de la general amb un temps de 6:11, “frustrat” per tot el que m’havia passat i es que mirant les classificacions hauria acabat entre el 15 primers sense cap dubte. Però les curses son així, quant mes fort estàs, la resta esta a la teva contra. Ah!! les classificacions surto com a David Pallarès, jeje!
Jordi Serravinyals --> 6:32:47
David Pallarès (També amb un altre dorsal) --> 6:52
Sergi Pujabet --> 6:56:18
Marcelo Reymundi --> 7:29:14
A la nit anem cap a Jaca de festa, s’havien d’oblidar les penas, així doncs a desconnectar i disfrutar de la nit. Quin festival i quines “jakas” per Jaca, els integrants de la fuga, Bessons, El Niño Mayor, Terrones Tocacojones, Elbernal, Padre Apeles, El Fisio i El Lenyador. El festival va començar al pub de l’Argentina i la resta de la nit,..........”kuidaoooooo”.
Aquest dissabte tocava anar a corre a la Pobla de Segur, per disputar la marxa Cicloesportiva de la Bonaigua. En un dia amb mal temps i amb perspectives de pluja, ens trobem a la línia de sortida varis integrants de l’E.C.O, el Jordi Serravinyals, Sergi Pujabet, Marcelo Raymundí, José Mallen, Àngel Delgado, Issac Riera i Bernat Cañellas (no se si em deixo algú), juntament amb altres companys d’Igualada, Castellolí,..en total uns 20 companys de la “zona”.
A les 8’30 del matí, 700 participants iniciem els 190 km amb 2900 m de desnivell, passant per als ports de la Bonaigua, Vielha i Perves. Només sortir al km 0 es forma una escapada de 10 corredors, que comencen a agafar avantatge, els primers 60 km eren més o menys plans, fins arribar a Esterri d’Aneu, a partir d’allà iniciem el port de la Bonaigua. Des de la primera curva els corredors de la Seu d’Urgell marquen el ritme, el nombrós pilot comença a perdre unitats i als 2km, només quedem uns 30 corredors. La cosa no s’atura i seguim pujant el port amb uns 20 km de distancia a una mitja del 7%. Amb aquesta distancià no són necessaris el “canvis de ritme”, la gent es va despenjant sola, i a meitat de port miro enrere i només quedem 6 corredors en busca dels escapats que ens portaven uns 5 minuts d’avantatge. Jo per la meva part anava, molt còmode, tenia les millors sensacions de l’any i em limito a seguir el ritme dels 3 corredors de la Seu d’Urgell. Desprès de quasi tot el port plovent i anar agafant alguns dels membres de la escapada, coronem 5 corredors, ja només en queden escapats amb una diferencia d’uns 2 minuts. Baixada plovent i en moll, arribem a Vielha, comencem el segon port, al poc d’iniciar-lo atrapem al últim escapat, amb molt bones sensacions decideixo passar a l’acció i marcar el ritme de pujada, en un port de uns 10 km a una pendent del 6%, on els últims 4 km els fèiem dins del túnel de Vielha, coronem 4 corredors. Sortim del túnel i més pluja, baixada poc complicada, uns quilometres de transició on entrem a relleus i ampliem la distancia respecte el rivals.
Comencem el últim port “Perves”, són 7 km als 5%, on érem 4 corredors, així doncs s’havia d’eliminar algú per a assegurar el “podi”. Pujant a ritme era molt difícil eliminar un rival, així que intento un parell de canvis de ritme, que no donen fruit. Hem pujat més de la meitat del port i encara som 4, petit descans i últims 2 km durs, atac dur dels dos únics corredors de la Seu d’Urgell al que només puc respondre jo. Ja som 3, podi assegurat, correm , baixada perillosa amb pluja i últims 20 km de pla-baixada. Arribem a la Pobla de Segur, ja només queda l’sprint entrada al poble i últims 400 metres picant amunt, ho intento però no hi ha sort, no soc sprinter i punt. Al final 3er classificat i molt satisfet del resultat, en un dia que possiblement he tingut les millors sensacions de l’any.
La resta dels companys, a falta de classificacions, tots van arribar més o menys satisfets.
Aquest dissabte tocava anar a corre a la Pobla de Segur, per disputar la marxa Cicloesportiva de la Bonaigua. En un dia amb mal temps i amb perspectives de pluja, ens trobem a la línia de sortida varis integrants de l’E.C.O, el Jordi Serravinyals, Sergi Pujabet, Marcelo Raymundí, José Mallen, Àngel Delgado, Issac Riera i Bernat Cañellas (no se si em deixo algú), juntament amb altres companys d’Igualada, Castellolí,..en total uns 20 companys de la “zona”.
A les 8’30 del matí, 700 participants iniciem els 190 km amb 2900 m de desnivell, passant per als ports de la Bonaigua, Vielha i Perves. Només sortir al km 0 es forma una escapada de 10 corredors, que comencen a agafar avantatge, els primers 60 km eren més o menys plans, fins arribar a Esterri d’Aneu, a partir d’allà iniciem el port de la Bonaigua. Des de la primera curva els corredors de la Seu d’Urgell marquen el ritme, el nombrós pilot comença a perdre unitats i als 2km, només quedem uns 30 corredors. La cosa no s’atura i seguim pujant el port amb uns 20 km de distancia a una mitja del 7%. Amb aquesta distancià no són necessaris el “canvis de ritme”, la gent es va despenjant sola, i a meitat de port miro enrere i només quedem 6 corredors en busca dels escapats que ens portaven uns 5 minuts d’avantatge. Jo per la meva part anava, molt còmode, tenia les millors sensacions de l’any i em limito a seguir el ritme dels 3 corredors de la Seu d’Urgell. Desprès de quasi tot el port plovent i anar agafant alguns dels membres de la escapada, coronem 5 corredors, ja només en queden escapats amb una diferencia d’uns 2 minuts. Baixada plovent i en moll, arribem a Vielha, comencem el segon port, al poc d’iniciar-lo atrapem al últim escapat, amb molt bones sensacions decideixo passar a l’acció i marcar el ritme de pujada, en un port de uns 10 km a una pendent del 6%, on els últims 4 km els fèiem dins del túnel de Vielha, coronem 4 corredors. Sortim del túnel i més pluja, baixada poc complicada, uns quilometres de transició on entrem a relleus i ampliem la distancia respecte el rivals.
Comencem el últim port “Perves”, són 7 km als 5%, on érem 4 corredors, així doncs s’havia d’eliminar algú per aassegurar el “podi”. Pujant a ritme era molt difícil eliminar un rival, així que intento un parell de canvis de ritme, que no donen fruit. Hem pujat més de la meitat del port i encara som 4, petit descans i últims 2 km durs, atac dur dels dos únics corredors de la Seu d’Urgell al que només puc respondre jo. Ja som 3, podi assegurat, correm , baixada perillosa amb pluja i últims 20 km de pla-baixada. Arribem a la Pobla de Segur, ja només quedal’sprint entrada al poble i últims 400 metres picant amunt, ho intento però no hi ha sort, no soc sprinter i punt. Al final 3er classificat i molt satisfet del resultat, en un dia que possiblement he tingut les millors sensacions de l’any.
Classificacions:
3er Bernat Cañellas --> 5:32:11
35è Jordi Serravinyals --> 5:56:02
127è Angel M Delgado --> 6:20:44
143è Marcelo Reymundi --> 6:23:35
172è Isaac Riera --> 6:30:39
259è Sergi Pujabet --> 6:49:29
El Jose com podem veure a la foto, va partir la patilla del canvi,... a veure si ens explica que va passar!
Entrades
