Aquest diumenge es donava et tret de sortida al calendari oficial de carretera amb la disputa del Gran Premi Inauguració de l’Hospitalet. Per la meva part desprès d'un dur hivern en el que he entrenat més que mai i he disputat algunes Socials, per terres de Girona, Tarragona i Barcelona, amb bons resultats en les tres primeres i una ultima per oblidar, arribava el debut oficial.
Per la preparació d’aquest any, encara no he començat a treballar la qualitat, així doncs que arribava amb moltes ganes, però sabent que degut al nivell dels participants i que el meu estat no es l’òptim, amb acabar en el pilot era el màxim on aspirar.
Uns 120 corredors, catalans, valencians, francesos i russos havíem de disputar 140 km amb dos ports entremitjos. El primer port molt habitat al km 15, alt de Begues on es fa la principal selecció. Sortida a mil per hora en la qual arribem a peu de port, sense baixar en cap moment dels 45 km/h, començo entre els 50 primers, des de baix ritme fortíssim, a la primera curva ja anava a 180 pulsacions, poc metres desprès el primers atacs dels “patanegra”, jo ja anavaa 190 pulsacions i els de davant atacant ¡impressionat!. El pilot es parteix en mil parts i cadascú puja com pot. A mig port estic a uns 10 metres del grupet principal d’uns 15 corredors, però alguna cosa falla, tinc punxada lo roda davantera, vaig perdent pressió poc a poc, però una vegada corono el port a uns 15 segons del grupet, poc desprès em veig obligat a parar a reparar. Aquí s’ha a acabat la carrera.
Una llàstima, perquè veient les classificacions, hagués entrat entre els 60 classificats finals. Desprès de reparar, vaig acabar de fer el recorregut, fent els 110 km, finals en solitari i amb aire de cara. A St.Sadurni em vaig creuar amb el meus dos “fans” incondicionals el Raül i l’Enric, que m’esperaven a Piera per donar-me ànims (em sap greu nanus no haver complert).
Amb la frustració que porto a sobre, només queda pensar en el futur i oblidar la primera decepció de l’any (que segurament no serà l’ultimà). D’aquí a dos setmanes quant els bikers s’estrenin a Banyoles, jo correré dissabte i diumenge a Sabadell, allà espero poder donar bones noticies. I es que desprès de 16 setmanes (casi 7000 km) de entrenar sota la pluja, el fred i el vent, moltes vegades amb solitari però algunes amb molt bona companyia, he acumulat moltes hores treballant la resistència aeròbica. Ara toca fer una passa endavant i treballar més la qualitat, així doncs que els dimarts i dijous a la tarda, s’han acabat les meves estimades “Volta a la Llacuna” i el meu nou habitat serà Castellfollit del Boix, Canyelles o Les Maioles. Fins aviat bikers!!!
Avui tocava córrer a casa, una cursa molt especial per a mi ja que quant corres al teu poble, la motivació és especial. El pronòstics del temps no eren molt favorables i efectivament una hora abans de la sortida ha començat a ploure molt, cosa que ha fet que uns 30 corredors ja no sortissin. Passades les 10 del matí sortíem uns 60 corredors, disposats a fer un recorregut de 120 km.
Primer fèiem tres voltes al recorregut, Òdena - la Masia - polígon les Comes - Òdena, en el qual, el grup ja ha perdut unes quantes unitats. Desprès pujàvem les Maioles, on els atacs han començat des de baix, jo sempre ben col·locat i atent als canvis de ritme he coronat quart o cinquè, baixada en ple diluvi d’aigua, hem arribat a Calaf uns 25 corredors. Allà s’ha format l’escapada d’uns 5 corredors, mentrestant el reduït pilot que hem quedat, passàvem pels pobles de Conill, St.Ramon i St.Guim, tot això sota una intensa boira i pluja, que juntament amb els atacs que es produïen al grup, han fet que ens plantéssim a Calaf uns 15 corredors, on havíem de tornar a pujar les Maioles per al costat de Prats de Rei. Com tot el recorregut m’he mantingut a les primeres posicions del grup, coronar i posteriorment baixar “a mort” les Maioles, per sort l’asfalt estava pràcticament sec.
Nomes quedava l’ultima apretada, la pujada a Òdena per “Can Roca”, així doncs que amb el plat gran i “sprint” on he acabat el 6 del grup. Al final el 14 o 15 de la general, a uns 4 minuts del primer, a una mitja de casi 40 km/h i molt satisfet del meu resultat.
Desprès pujada al podi, per rebre copa i ram de flors de la pubilla d’Òdena com a primer corredor local (també era l’únic, jeje). A veure si l’any que be algú s’anima i tinc algun rival mes del poble.
Dia atípic de carrera, era dissabte a la tarda i tocava estrenar-se aquesta temporada en carretera. El Marcelo i present ens dirigim a Sabadell per a disputar el 35é Trofeu Joan Escolà, de la categoria Elit-Sub 23 d’amaters. A la línia de sortida 150 corredors, amb molt de nivell, entre els quals hi havia Russos, Francesos, Espanyols i el millors corredors de Catalunya de la categoria.
Ens esperàvem 105 km, per endavant, amb arribada i sortida a Sabadell i en la qual ens dirigíem cap a la Catalunya Central. Sortida neutralitzada a les 4 de la tarda, però desprès de 1km, comença la cursa, amb un ritme increïble, amb un recorregut molt trencacames amb 4 ports de 4 a 6km, ràpidament queda més de la meitat de la gent fora de control. El Marcelo, el fan fora de control al km 10 aprox., encara que va acabar els 105km de recorregut. Jo per la meva part, supero amb el grup de davant els dos primers ports, però a l’altura de Moià (km 60.), em fallen les forces i cedeixo 100 metres respecte el grup principal (50 unitats). Cedir un metres en carretera, es igual a perdre el grup, i així va ser, vam quedar uns 10 corredors, però ja va ser impossible atrapar al grup. La resta del recorregut el vam fer relativament “tranquils”, per acabar la cursa, en 2H 32 min, a una mitja de 39 km/h, en la posició 70 mes o menys i a uns 15 min del guanyador.
Ara tocava recuperar que l’endemà a les 9 del matí, un altre dia de tortura.
SABADELL 2 PART.
Avui em tocava anar sol a la carrera, i quant m’he llevat a les 6 del matí i les cames en feien un mal considerable, m’he replantejat més d’una vegada si anar a córrer, però si vols progressar s’ha de patir i per tant cap a Sabadell.
Avui el recorregut era una mica diferent, i tenia l’avantatge que m’ho coneixia tot, així doncs que he sortit a tope, per tal d’afrontar els 120 km que teníem per endavant els 120 corredors. El ritme, el mateix d’ahir, a tope, la intenció era seleccionar el grup i de seguida ens hem quedat uns 60 corredors. Mentalment estava preparat per patir i a pesar de les constants rampes des de el km 60 he pogut aguantar en tot moment al pilot principal. Per davant només s’han escapat uns 20 corredors, que han arribat amb una avantatge d’uns 8 min. Al final he arribat el 40 més o menys, amb 3H 10 min, a una mitja de més de 38 km/h.
Com a conclusió, dos coses: He que quedat bastant satisfet del meu rendiment, ja que la majoria de corredors que fan carretera, entrenen el doble que jo. I l’altre es el plaer de participar en una cursa, on no donen ni aigua, però que l’inscripció es gratuïta.
Aquest cop l’equip Òdena va repartir els seus corredors en diferents competicions, el Provincial de Barcelona de BTT d’Avinyó, el Gran Premi d’Òdena de carretera i la Xallenge Penedès de BTT a Piera.
Dos d’ells van participar al Open de Barcelona a la cursa disputada a Avinyó. Un circuit d’uns 10km en un 70% per corriols tècnics tan de pujada com de baixada.
En la 1a sortida amb èlit, sub23 i sub21, amb quatre voltes al circuit el triomf era per Francesc Freixer del Starbike i l’Enric arribava en 14è lloc de la general i 12è en la categoria èlit.
En la 2a sortida amb Màster 30, júniors i fèmines, amb tres voltes al circuit la Marta en una gran actuació entrava en 2on lloc per darrera de Mª Elena Vila i per davant de Meritxell Roca.
En el Gran Premi d’Òdena, la cursa es va disputar en un circuit amb un total de 120km, en el qual es feien tres voltes de 10km passant per Òdena i per últim la resta del recorregut per les carreteres de la comarca. Amb un gran nivell en els corredors participants el triomf era per Sergi Escobar. Per part de l’equip, el Bernat i el Pujabet han quedat tallats del grup capdavanter en el km 70 aproximadament,...
I per últim en la cursa disputada a Piera, 5a prova puntuable per la Xallenge Penedès, en un circuit d’uns 35km, el triomf ha estat per Llibert Mill per variar i el integrant de l’Òdena David Pallarès arribava a l'esprint amb un contrincant que ha acabat a urgències per un accident a l'arribada, el David quedava en 24è lloc de la general i 10è de la categoria. També hi havia algú més del club, el Pere Argerich i el Vicent Chordà.... quan surtin les classificacions sabrem en quina posició entraven.
Entrades
