OPEN BCN BTT ST VICENÇ DELS HORTS 2014

A la segona prova del Open de Barcelona ens esperava una carrera dura però  a la vegada molt maca en un circuit amb fortes pujades però també senders de baixada molt macos i entretinguts.

Per sort aquesta vegada no es van repetir les cues de la prova anterior i fer l’inscripció va ser un tramit, un cop l’inscripció feta a escalfar i veure el bucle inicial que ens havien preparat, segueixo escalfant i cap  a corralinas, allò sembla la Rambla molta gent tothom amunt i avall per intentar anar al calaix que li toca.

 De sortida estic a segona fila sortim i em vaig colocant bastant bé fins que a la pujada inicial apreto a tope i em quedo ben situat per afrontar el estret bucle. Un cop passem per meta comença la volta real al principi una mica descontrol el fort sender de pujada fa que haguem de posar peu a terra ja que i a corredors d’altres categories pujan caminant, un cop passat això ja comença la forta pujada inicial per pista, la faig a tope com puc intentant mantenir la posició que portu i concentrat, la pujada es fa durissima! i un cop adalt un sender amb tendència a pujar i pedregos t’acaba de matar, per sort això s’caba i comença una baixada que ens porta al 1er sender super enpinat i tècnic, allà ja començem a formar la grupeta del dia amb el Farriol i el Quim Pages i l’Ivan Hidalgo, el Farriol porta la batuta i començem la resta a testar les seves Explosions marca de la casa, sortir dels senders i sinonim de explosió del Farri ¡ per sort a la segona pujada dura es calma una mica i tots 4 la fem junts però abans d’arribar a meta torna a tensar fort! Passem per meta i vaig una mica fos, l’Ivan Hidalgo m’anima a seguir els de devant i no deixar-los marxa (gràcies Ivan) començem la pujada dura i els torno a agafar, toca patir de valent aguantar com es pugui, un cop a dalt el Farriol tensa fort i amb l’arribada del sender tecnic marxa de nosaltres, ens agafa 20 segons que ja son irrecuperables, a la segona pujada dura em deixo la vida coronant per arribar als últims senders per devant de l’Ivan i el Quim, lúltim quilometre es agònic el Quim m’apreta per darrere però per sort puc mantenir la posició.

Arribo a meta totalment fos però molt content, no m’esperava el resultat.

Classificacions


 

OPEN TARADELL ( 26 MAIG 2013)

A les 8:00h del matí una part de l’ Òdena-Tomàs Belles ens vam donar cita al Canaletes per sortir direcció Taradell, per tal de trobar-nos allà amb la resta de components del equip. Aquesta vegada l’escenari era a la població de Taradell, a la comarca d’Osona. Es disputava la penúltima proba del Open de Barcelona Silverback del 2013, que a més era el GP d’Osona.

L’Osona BTT Club, ens van preparar un circuit espectacular i molt variat, amb pujades curtes però explosives, corriols ràpids i tècnics, i baixades molt ràpides amb alguns llocs peraltats que les feien molt divertides. El terreny estava perfecte, les pluges de dies anteriors ho havien deixat en un estat immillorable.

Pel que va ser la meva cursa. Dos minuts més tard de donar-se el tret de sortida de les categories Elit i sub23, van donar la nostra, la de la categoria M30 que sortíem junts amb el Juniors. És va sortir molt ràpid, fent un petit bucle per estirar una mica el grup abans de ficar-nos al circuit. Encara que tenia graella de sortida, no vaig aconseguir col·locar-me bé abans d’entrar en les zones ràpides de senders, així que en la primera pujada, que a la vegada era la més llarga del circuit, em va tocar patir una mica més del compte per poder avançar posicions. De seguida podia veure als meus companys d’equip David i Enric, em treien uns metres, però havia d’intentar agafar la seva roda. El David va posar la cinquena i el vaig deixar de veure, però l’Enric encara el tenia allà. Per darrera venia molt forts el meu company d’equip  Josep Enric Farriol i l’Ivan Hidalgo del Tomàs Belles-Cannondale. Durant 3 voltes podia veure a l’Enric en zones puntuals, però cada vegada m’anava traient una mica més, vaig formar un tàndem de 3 amb el Farriol i l’Ivan, encara que el Farriol ens va treure una petita distància a principis de l’ última volta que van ser ideals per despenjar-nos. Jo seguia la roda de l’Ivan sense perdre ni un metre, el paio anava amb ganes i portava un bon ritme, fins que en un moment que el vaig veure patir en la penúltima pujada, vaig decidir aprofitar per passar-lo. Per tal de distanciar-me d’ell, vaig incrementar un punt el ritme i així poder arribar a la línea de meta tot sol.

A falta de que la federació arregli els errors de les classificacions, vaig acabar en la posició 13 de la general i el 12è de la categoria M30. Amb bones sensacions i amb ganes de la pròxima cursa, que serà diumenge 2 de Juny a la Roca del Vallès, última proba de l’Open de Barcelona 2013.

Fent un balanç de tot l’equip, surt molt positiu! Destacant la primera i segona posició a M30 de l’Albert Planes I el Jaju respectivament, la tercera de la Meritxell en Fèmines èlit i 1a de la Penèlope en Sub23. Enhorabona!!

OPEN CORRÓ DE MUNT (7 ABRIL)

Diumenge,… 6:30 del matí,… sona el despertador i uffff, quina mandraaa!!!! Ens trobem a Can Aletes, i marxem cap a Corró!!! El dissabte ja havíem anat a provar el circuit, i vam quedar xops i enfangats, entre el fang que ja hi havia i la pedregada i pluja que ens va caure a mig circuit, vam quedar macos macos! Així que el diumenge arribem allà, escalfem una mica, alguns van a fer el circuit perquè no havien vingut el dissabte, i a pocs minuts per les 10h ja estem tots a punt per la sortida. Les fèmines som les habituals, la Núria, la Mar, l’Aleksandra, l’Eva i jo. Quan estem a punt de sortir, em giro per mirar els eco’s, que surten just darrera nostre al cap d’uns minuts, i penso: que guapos els ecos tots aquí a primera fila! Que no ens passi res si totes aquestes feres ens han de passar!

En fi, miro de no pensar-hi més, perquè ja m’hi he anat acostumant,... passo nervis per la sortida, i passo nervis al cap d’uns minuts per què ens han d’avançar els master 30, 40, juniors,.... etc, i són uns moments de molt estrès, i entre els esbufecs de tothom, i algun “pas pas paaaasss!!!!!”, algun “dretaaaaa”, algun “suuurrtt del migggg ” i algun “collons”, anem pedalant com podem.

Durant la primera volta, ens intercanviem posicions amb la Núria, que té problemes amb la cadena i després arrossega un arbust enganxat al canvi, i em poso a riure i vaig pujant per la pista. A partir de la segona volta la Núria apreta fort les dents i ja se m’escapa del tot, ja no la veig. Així que intento no afluixar, i aguantar les dues voltes. L’última es fa una mica llarga entre el fang, llocs tous on et quedaves molt clavat, i el trencacames constant. Al final, arribo tercera i molt contenta!! Felicitar a les meves companyes de curses, a la Mar que va com un avió i a la Núria que també va a topee! I vull felicitar també als meus companys d’equip Planas i Jaju pel podi, i a la resta que també esteu allà!

Fins la propera!

OPEN BCN STA PERPETUA (14 ABRIL 2013)

Aquest diumenge he corregut la 3era prova del Open de Barcelona al conegut circuit de Santa Perpètua, circuit molt rodador i pistero, aquest any han afegit algun tram nou que l’ha fet ser més entretingut i explosiu.

Per mi ha estat un cap de setmana raro, el fet de córrer al costat de casa, dissabte no m’havia de preparar la bossa, ni posar el portabicis ni re, em llevaria i amb bici cap a la cursa, quin luxe! 

Diumenge em llevo, esmorzo i un rato de sofà, que encara falta molt per l’hora de la cursa. Només arribar al circuit em trobo amb els companys d’equip, comentem una mica i anem a fer una volta, volta feta, seguir-se movent una mica i cap a corralinas.

Sortida! En el zig-zag em quedo una mica endarrere per culpa d’alguna badada, però bueno més o menys el que seria el meu lloc. A les rectes veig que es va a fons! Ningú aixeca el peu, ens plantem a la pujada i començo a perdre alguns corredors de vista, fem la zona tècnica i gas per la pista, arribem a la zona de meta en un moment, allà ja veig que els de davant quan fa pujada tenen més gas que jo.  Segona volta, em passen el Jaju i l’Albert just abans de la pujada, vistos i no vistos, quan sortim de la zona tècnica em passa el David amb qui m’enganxo a roda i fem tota la segona part, contactem amb alguns de davant però al pas per meta tant el David com la resta marxen fàcil.  Tercera volta, apreto potser massa, cremo algun cartuxo de més, em passa l’Enric amb qui vaig tot el rato que puc. Ja acabant la volta em passa l’Albert que ha trencat cadena i torna a ser un visto i no visto. A la quarta volta em ve una mica de bajon, si baixo un pinyó no moc la bici i si el pujo massa cadència i la bici no corre, intento no perdre la concentració m’agafo a algun corredor que em passa i última volta, molta misèria la primera part, no vaig còmode fins que entrem a la zona tècnica allà ja agafo aire i encaro l’últim tros del circuit que és favorable. Arribo a meta comento la jugada amb algun company, dutxa i després a xerrar i xerrar fins a l’entrega de premis on 4 Ecos han pujat al Podi!! Felicitats a tots!  

OPEN BTT LES ROQUETES ( 17 MARÇ)

Desprès d’un cap de setmana intensiu a Banyoles la setmana passada, on és va disputar la primera prova de la Copa Catalana Internacional, tocava competir en la primera prova del Open de Barcelona de Les Roquetes.

Va ser un cap de setmana per no oblidar, dissabte després de fer el reconeixement del circuit de la cursa de diumenge, els nostres amics David Pallarès i Meri Obradors, es comprometien en un immillorable ambient, en el ambient en el que es van conèixer, rodejats d’amics i companys del mon de la bicicleta, amb un espectacular imatge amb el mar de fons. Enhorabona amics!! Que viva l’amor!!

Pel que fa el diumenge, a les 8h del matí ens vam reunir uns quants e.c.o’s al restaurant Canaletes, per sortir direcció al GP Les Roquetes, allà ens vam acabar d’unir amb la resta de components de l’equip. El dia pintava molt lleig, havia estat plovent durant la nit, i encara estava fent el tonto durant l’estona d’escalfament. No era el més ideal per córrer en aquest circuit, era molt pedregós i tècnic, i amb aquests ximi xurri d’aigua el circuit pintava que seria un pista de patinatge.

A les 10h del matí es van començar a donar les sortides de les diferents categories, aquest és el meu segon any a la categoria M30 i les sensacions d’inici de temporada son millors que altres anys, amb el pas de les curses ho acabaré de confirmar.

Piiiiiii!!!! Sortida!! La primera volta era una mica més curta que la resta, sortíem direcció una pujada d’asfalt una mica llarga, amb la intenció que el grup s’estirés una mica i així entrar en les primeres zones tècniques un pel separats. Jo vaig donar-ho pràcticament tot, i vaig poder colar-me a l’entrada de la primera zona tècnica amb els 10 primers. De seguida, vam sortir a un pista, tenia al senyor Forn a uns metres, vaig accelerar fins a gairebé agafar-lo, però de cop va fer una petita arrencada, va passar a 3 corredors, i es va ficar en una segona part tècnica, allà ja era impossible avançar a ningú. En veure que em marxava sense poder fer res al respecte, vaig decidir agafar el meu ritme i intentar fer una bona cursa. Quan portava poc més de mitja volta, m’agafa per darrera el meu company d’equip Josep Enric Farriol, el paio portava un bon ritme, sense dubtar-ho em vaig posar a la seva roda i intentar seguir-lo. 

El circuit estava molt relliscós i el mínim despiste et podia fer anar al terra, en Farriol i jo no paràvem d’avançar corredors, les dues primeres voltes ell tirava davant,  a partir de tercera volta li vaig agafar el relleu, ja fins la meta. Durant tota la cursa notava que les sensacions eren bones, i a mida que passaven el quilometres, m’anava trobant millor, ja havíem obert una bona distància amb altres màsters, havíem despenjat a l’Ivan Hidalgo del Tomàs Bèlles, que ens havia acompanyat durant les 3 primeres voltes, així que sense relaxar-nos gaire, vam continuar amb el bon ritme i així evitar cap sorpresa a falta de pocs metres de meta. Vam entrar en meta en vuitena i novena posició, amb la satisfacció d’haver fet una bona cursa!

A sigut un bon cap de setmana per als E.C.O’s amb una segona i tercera posició en la categoria màster 30, una llàstima no haver pogut comptar amb la participació del David Pallarès, a causa d’una caiguda entrenant durant la setmana, de ven segur que hagués donat molta guerra allà davant.  Enhorabona a tots/es    

 

OPEN CAPELLADES 2012

El diumenge 1 de juliol vam córrer l’última prova de l’Open de Barcelona a Capellades, coincidint també amb el Campionat de Barcelona de BTT. El dia abans vam anar a veure el circuit, que era de molta pista amb pujada,  algun tram de corriol, i al final una trialera de baixada força ràpida. La calor de dissabte va fer que suéssim de valent provant el circuit. El diumenge, però, la refrescada de la nit va ser ideal per poder córrer amb bones condicions. 

El diumenge al matí ja estem tots per allà. Les fèmines som poquetes, la Mar, l’Arantxa, la Britta, l’Eva Bachs i jo. La Marta i la Lídia faran de “supporters”, amb les fotos, els bidons,...etc, i que sort en tenim d’elles!!!!!!

Donen la sortida, i fent cas a mitges de la tàctica que el Forn m’havia explicat, surto tant ràpid com puc, i al cap d’uns segons em passa la Britta com un avió,.... mare de déu! Sort que ahir va fer 12h de resistència a no sé on, perquè si arriba descansada, ens passa per sobre!! Llavors, quan comencem  la pista de pujada, ja passa la Mar, i també l’Arantxa. Intento anar a roda de l’Arantxa per no perdre-la, però va un punt més que jo i se m’escapa. Al cap d’un moment, trobem la Mar que ha tingut una averia i està allà intentant reparar.  Llavors anem fent les voltes, i jo amb l’Eva Bachs enganxada tota la cursa. Entrem al corriol i veig com dos bolets el Tort i el Forn allà mig ajupits, que em donen ànims.  Gràcies! 

No és fins a l’última volta que visualitzo a l’Arantxa, i intento apretar a la pujada però no hi ha manera d’atrapar-la,... i no és fins a l’ultima trialera que intento baixar tant ràpid com puc per a veure si l’atrapo,... i així és, la veig allà al davant, arribant ja al final de la trialera, i tal com anava, veig claríssima la traçada  pel cantó contrari per on baixava ella, l’aviso que passo perquè anava més ràpid que ella, i ja sortim allà al final on hi havia uns bassals a terra i entrem a meta l’Arantxa segona i jo primera  per un segon de diferència. La veritat, no m’ho esperava, i  va ser un final de cursa bastant emocionant. Pocs segons després entrava l’Eva Bachs, i més tard ho feia la Mar, que amb els problemes tècnics en va tenir un fart!

Així acabem el campionat de Barcelona amb bons resultats, bones sensacions, i bon rotllo general. Ara, a per les Anbaso!!!!

OPEN BARCELONA BTT - LA ROCA DEL VALLÈS 2012

Dissabte anem amb la grupeta a veure el circuit, David, Meri, Raúl, Enric i jo, la Marta. Com sempre, quedem a les 9:30 i acabem arribant al circuit a les tantes... no sé si és necessari fer tantes voltes per Igualada? Arribem al circuit i ja ens comenten que la cosa esta xunga... Ai madre! Comencem la volta amb la Meri, per mi genial poder anar amb ella, dissabte només la miro com ho fa i a la nit m’ho estudio i diumenge ja veurem que passa.... Ella ho fa tot tant fàcil....

El terreny és sorrenc i per mi, que vaig amb els frens agafats a tope se’m complica la feina, em marxa moltíssim del davant i ja estic una mica acollonida, així que dissabte a la nit el Mestre Forn em fa unes classes, “.......(no ho diré que és secret de parella ,...jijijiji)..” Però me’n vaig a dormir convençuda que en la meva última cursa del any haig d’intentar donar-ho tot, tot i tot! I que em toca invocar als Deus del temps perquè demà plogui!

Diumenge al matí ben d’hora sortim cap a La Roca, aquest cop anem tres mil cotxes, així que el Enric i jo per primer cop sols dins la furgo i ja em pregunta “tens clar com anava la tècnica?” por supuesto! Freno, peralte, derrapada, estu, aquellu, pa qui, pa lli..... Tot aclarit! Arribem al circuit anem a fer escalfament amb la Meris! I ale a corralines, comença a ploure! BIEN!!!! Els Deus m’han fet cas.... Sortida aquest cop barrejades amb els Juniors i els Master 30 i una situació molt bona, només som 4 xatis, la Sandra, la Meri, l’Eva i jo, l’Eva explicant-me estadístiques de les vitamines ;) el seu marit imitant als gitanos i els Màster 40 parlant de nosaltres “ Total si son 4, pq tienen que salir delante, seguro que si se lo preguntan quieren salir detrás, bla, bla, bla....” és boníssim! 

Sortida! Intento sortir a tope darrera la Meri i veiem la Sandra com se’n va barrejada entre ells i ens quedem les altres 3 allà lluitant, la Meri va davant i jo intento anar a roda, tot i que em costa, sento la respiració de l’Eva al meu clatell, però no miro enrere, pugem tot una pista de pujada, entrem al corriol i la Meri salta de la bici, se li ha sortit la cadena, salto jo de la bici, l’Eva ens passa per la dreta i jo veient com la Meri enganxa els guants a la cadena AHHHHH!!!!! Que fas???? Sort que porta els negres, si arriba a portar els roses li foto una colleja! Madre, veig que la col·loca, jo arranco i ella al darrera, Meri passa! L’Eva al davant que sembla que m’ha tret uns metres, intento apretar per atrapar-la, però ja es fot de lloros i l’atrapem, vaig sentint cops de cadena i de pedal! Meri PASSA!!!! Giro el cap i no la veig, OSTIA! On és??? Vaig tirant pq tampoc vull que se m’escapi l’Eva, però arribo a dalt un corriol que la corba era molt tancada i em col·loco bé per esperar-la, al moment ja treu el cap i la deixo que passi! Osti quins nervis, mira no podia, pensar que ella va líder i que potser la bici se li havia espatllat, ja volia girar i anar-la a buscar,.... potser van ser 5 minuts, però quins nervis durant aquella estona. 

Mentre ja ens havien anat atrapant els M40-50 i els cadets, per sort van sortir a tanta distància que ja anaven distanciats, va ser genial, suposo que amb els nervis de la Meri em van passar que ni me’n vaig adonar. A partir d’aquí ja animo a la Meri pq vagi a per l’Eva, jo intento anar a roda, les veig a totes dues, arribem a dalt de tot, baixada, elles es tiren com unes posseïdes i  jo em quedo allà frenant a dos per hora i de cop dic “ostia la tècnica del Enric” deixo anar als frens i començo a posar-m’hi bé, així que començo a sentir-me una descender... segurament estava baixant a 1,5per hora, però clar més ràpid que dissabte segur!

De fet, tinc les cames petadíssimes, porto massa curses pels meus entrenaments i ja no puc més, així  que em mentalitzo que em toca acabar poder puntuar un dia més, gaudir d’un circuit xul·líssim, de la natura, de la gent com t’anima i en resum, passar un matí més a sobre la bici genial!  

A l’arribada ja no puc continuar per fer la 3a volta, pq ja m’han doblat els M30 i els júniors, però no veig a cap altre fèmina, així que soc la única a la que han doblat, cap problema, ja n’he tingut prou!  Esperem a que vagin arribant els que falten i es veu que el Puig s’ha fotut de lloros al mig d’un sender i els que anaven darrera s’han quedat ben marejats, i van arribant tots amb unes cares que és un mapa. Per sort, no s’ha fet res! 

Aquest cop no ens podem quedar als podis, que marxem cap a Montmeló a veure les motos!  I mira que no serà pq no pugem cops, això sí, només xatis eh! La Meri 2a elit, la Penélope 2a júnior i la Blanca 2a cadet!!! Unes màquines vamos!  El Pallarès aprofita per recollir el premi del Misser i també puja al podi, com un rei! El Rigol 13è elit, en M30 el Jaju 5è, el Forn 7è, el Raul 13è i el David 19è (el David era el que arribava més groc després de recollir el Puig), en xatis, jo acabava 4a de 4 ;) i en Màster 40, el Verdaguer 10è. I a la kids cup en Alevins el Paquito arribava 4t!

I ara ja m’acomiado dels dorsals durant un temps, no per sempre, cuiadao eh..... però si per uns dies, passo a ser la manager del equipo, bidons, fotos, rodes, temps, ... Ja podeu anar entrenant fort que a l’Anbaso de St Pere us faré apretar el cul!

 

OPEN TARADELL 2012

Aquest diumenge ens tocava córrer l’Open de Taradell. Al matí ens trobàvem l’Enric, la Marta, el Raúl, el Jaju, el David i la Meri per anar cap allà. Alguns ja havíem vist el circuit el dissabte, que era el mateix de l’any passat, molt entretingut, amb molts corriols, algun baixador ràpid i enllaços de pista. 

Fem l’ inscripció i per allà només veiem a l’Eva Bachs, així que aquesta setmana serem poquetes fèmines. És per això que ens fan sortir junt amb els Master-30. Donen la sortida i allà al darrere les fèmines sortim com podem. Esquivo a un noi que li ha sortir la roda del darrera, miro endavant i veig a la Marta que surt a tope, em poso darrera seu i anem fent el bucle avançant a uns quants corredors. Després l’animo que es posi a roda, i sento l’Olga del Fèlix que cridant diu: “Martaaaa!!! Posa’t a roda de la Meri!!!!”. M’anava girant i la veia allà, però després de l’estampida dels Màster 40, s’en va tot a la porra,  veig a l’Eva i no a la Marta i llavors si que he d’apretar perquè no em passi. S’ha de dir que en aquesta sortida dels Màster 40 a pocs segons de la nostra, ho passem malament,... ja entenem que surten molt espitosos, però és que sempre ens enganxen al corriol, i és molt difícil poder continuar perquè ens van avançant per tot arreu, cauen davant nostre perquè avancen de qualsevol manera, i això ens fa posar bastant nervioses.

Després d’això, ja agafo el meu ritme, pensant en que només faríem tres  voltes, i així va ser. A la última volta, cap a la meitat del circuit, em passa el Jaju demanant pas, seguit del Pallarès que es veu que es pensava que jo era el Jaju, perquè no s’havia posat “les gafas del cerca”, i finalment em passa el Forn, que ja m’estava cridant que no em girés, ja ja ja,.. Forn!! Que jo controlava si venia la Marta o no!!! 

I arribo a meta amb 3 voltes i em diuen que ja està, el Pallarés cridant d’un tros lluny: “no paris que te’n falta una!!!!!!!!!!!”, i jo amb l’Àrbitre a davant, que em deia que sortís del circuit, cridant: “Noo!!! Que l’àrbitre diu que ja està!!!!! ”,.... en fi,... m’espero a que arribi la Marta per celebrar que per primer cop aquest any pugem al podi juntes, cosa que em fa molta il·lusió, i això vol dir que està a tope i amb ganes de donar guerra!!!!!!!  Enhorabona Xati! A seguir entrenant!!!!