Dissabte anem amb la grupeta a veure el circuit, David, Meri,
Raúl, Enric i jo, la Marta. Com sempre, quedem a les 9:30 i acabem arribant al
circuit a les tantes... no sé si és necessari fer tantes voltes per Igualada?
Arribem al circuit i ja ens comenten que la cosa esta xunga... Ai madre!
Comencem la volta amb la Meri, per mi genial poder anar amb ella, dissabte
només la miro com ho fa i a la nit m’ho estudio i diumenge ja veurem que
passa.... Ella ho fa tot tant fàcil....
El terreny és sorrenc i per mi, que vaig amb els frens
agafats a tope se’m complica la feina, em marxa moltíssim del davant i ja estic
una mica acollonida, així que dissabte a la nit el Mestre Forn em fa unes
classes, “.......(no ho diré que és secret de parella ,...jijijiji)..” Però
me’n vaig a dormir convençuda que en la meva última cursa del any haig
d’intentar donar-ho tot, tot i tot! I que em toca invocar als Deus del temps
perquè demà plogui!
Diumenge al matí ben d’hora sortim cap a La Roca, aquest cop
anem tres mil cotxes, així que el Enric i jo per primer cop sols dins la furgo
i ja em pregunta “tens clar com anava la tècnica?” por supuesto! Freno, peralte, derrapada, estu, aquellu, pa
qui, pa lli..... Tot aclarit! Arribem al circuit anem a fer escalfament amb
la Meris! I ale a corralines, comença a ploure! BIEN!!!! Els Deus m’han fet
cas.... Sortida aquest cop barrejades amb els Juniors i els Master 30 i una
situació molt bona, només som 4 xatis, la Sandra, la Meri, l’Eva i jo, l’Eva
explicant-me estadístiques de les vitamines ;) el seu marit imitant als gitanos
i els Màster 40 parlant de nosaltres “ Total si son 4, pq tienen que salir delante, seguro que si se lo preguntan
quieren salir detrás, bla, bla, bla....” és boníssim!
Sortida! Intento sortir a tope darrera la Meri i veiem la
Sandra com se’n va barrejada entre ells i ens quedem les altres 3 allà
lluitant, la Meri va davant i jo intento anar a roda, tot i que em costa, sento
la respiració de l’Eva al meu clatell, però no miro enrere, pugem tot una pista
de pujada, entrem al corriol i la Meri salta de la bici, se li ha sortit la
cadena, salto jo de la bici, l’Eva ens passa per la dreta i jo veient com la
Meri enganxa els guants a la cadena AHHHHH!!!!! Que fas???? Sort que porta els
negres, si arriba a portar els roses li foto una colleja! Madre, veig que la
col·loca, jo arranco i ella al darrera, Meri passa! L’Eva al davant que sembla
que m’ha tret uns metres, intento apretar per atrapar-la, però ja es fot de
lloros i l’atrapem, vaig sentint cops de cadena i de pedal! Meri PASSA!!!! Giro
el cap i no la veig, OSTIA! On és??? Vaig tirant pq tampoc vull que se m’escapi
l’Eva, però arribo a dalt un corriol que la corba era molt tancada i em
col·loco bé per esperar-la, al moment ja treu el cap i la deixo que passi! Osti
quins nervis, mira no podia, pensar que ella va líder i que potser la bici se
li havia espatllat, ja volia girar i anar-la a buscar,.... potser van ser 5
minuts, però quins nervis durant aquella estona.
Mentre ja ens havien anat atrapant els M40-50 i els cadets,
per sort van sortir a tanta distància que ja anaven distanciats, va ser genial,
suposo que amb els nervis de la Meri em van passar que ni me’n vaig adonar. A
partir d’aquí ja animo a la Meri pq vagi a per l’Eva, jo intento anar a roda,
les veig a totes dues, arribem a dalt de tot, baixada, elles es tiren com unes
posseïdes i jo em quedo allà frenant a
dos per hora i de cop dic “ostia la tècnica del Enric” deixo anar als frens i
començo a posar-m’hi bé, així que començo a sentir-me una descender... segurament
estava baixant a 1,5per hora, però clar més ràpid que dissabte segur!
De fet, tinc les cames petadíssimes, porto massa curses pels
meus entrenaments i ja no puc més, així
que em mentalitzo que em toca acabar poder puntuar un dia més, gaudir d’un
circuit xul·líssim, de la natura, de la gent com t’anima i en resum, passar un
matí més a sobre la bici genial!
A l’arribada ja no puc continuar per fer la 3a volta, pq ja
m’han doblat els M30 i els júniors, però no veig a cap altre fèmina, així que
soc la única a la que han doblat, cap problema, ja n’he tingut prou! Esperem a que vagin arribant els que falten i
es veu que el Puig s’ha fotut de lloros al mig d’un sender i els que anaven
darrera s’han quedat ben marejats, i van arribant tots amb unes cares que és un
mapa. Per sort, no s’ha fet res!
Aquest cop no ens podem quedar als podis, que marxem cap a
Montmeló a veure les motos! I mira que
no serà pq no pugem cops, això sí, només xatis eh! La Meri 2a elit, la Penélope
2a júnior i la Blanca 2a cadet!!! Unes màquines vamos! El Pallarès aprofita per recollir el premi del
Misser i també puja al podi, com un rei! El Rigol 13è elit, en M30 el Jaju 5è,
el Forn 7è, el Raul 13è i el David 19è (el David era el que arribava més groc
després de recollir el Puig), en xatis, jo acabava 4a de 4 ;) i en Màster 40,
el Verdaguer 10è. I a la kids cup en Alevins el Paquito arribava 4t!
I ara ja m’acomiado dels dorsals durant un temps, no per
sempre, cuiadao eh..... però si per uns dies, passo a ser la manager del
equipo, bidons, fotos, rodes, temps, ... Ja podeu anar entrenant fort que a l’Anbaso
de St Pere us faré apretar el cul!
Entrades
