dijous, 19 d’abril del 2012

XALLENGE PENEDÈS: MEDIONA

Aquest diumenge, a diferencia de la majoria del companys d’equip, que van optar per anar a córrer el provincial de Barcelona en la localitat de Santa Perpètua de Mogoda, vaig decidir anar a disputar la tercera prova de la Xallenger del Penedès-Anoia, que es disputava a la població de Sant Joan de Mediona. Sabia que el circuit seria molt variat i divertit, això va ser el que em va animar per anar a disputar-ho. Efectivament no em vaig equivocar, van ser 30 quilometres i 950m de desnivell molt variats, amb fortes pujades i unes divertides baixades, en les quals no podies despistar-te un moment, ja que el mínim error et podia fer caure. La humitat de les últimes pluges, havia fet que el circuit estigués molt relliscós en algunes zones de pedres i arrels, i això el feia més exigent. A les 9:00h es va donar el tret de sortida, de seguida vaig anar buscant lloc fins a situar-me junt amb el David Pallarès al grup davanter. El ritme era exigent, però sabia que si aguantava una bona estona, podríem treure un temps molt valuós respecte als que venien per darrera. 25 minuts després, en un dels senders, vaig perdre contacte amb el David. Ara era cosa meva mantenir un bon ritme per poder mantenir la distància amb els perseguidors. Durant una bona estona vaig rodar en solitari, en els trams mes llargs podia veure al David i al Eloy Ordoñez del equip Probike, però eren uns metres difícils de retallar, ja que ells tampoc aixecaven el peu. Quan portava mitja cursa, vaig ser atrapat per tres corredors, els quals els podia distanciar una mica en les zones de corriols ràpids i trialeres. A falta de 8km més o menys vam quedar dos, en Jordi Ruiz del Bicis Toni i jo. El Jordi va passar davant portant un ritme molt bo, quedava la part més trencada i divertida del circuit, amb canvis de ritme constants. El Jordi va agafar uns metres de distància baixant, així que em vaig tornar a quedar sol durant uns minuts, per que de molt a prop hi venien dos més, això començava a complicar-se una mica, i encara quedaven uns 5 km per la línea de meta, ara ho tenia de donar tot si no volia perdre més posicions. Amb un fort ritme vam entrar en el últims 5 quilometres, la mala sort li va arribar a un dels companys en forma de punxada, ja érem 2 i el Jordi Ruiz a uns metres per davant, metres que no li vam poder retallar. Al final vaig entrar a meta en la 11ª posició, amb un temps de 1h34m. Content del resultat, ja que de mica en mica les sensacions van a millor. Per últim, felicitar a la resta de l’equip pels resultats aconseguits, enhorabona a tot@s.