RUTA AGER BTT:Congost de Montrebei

Diumenge a les 7 del matí ens ajuntàvem alguns bikers per anar a fer una ruta per Àger. La ruta dirigida pel Gabri Borrega amb els seus companys de sortida de Montbui, el Kenneth, el Met, el Suri i el Trabalon i les dues fèmines de l'Òdena, la Marta i la Lídia.


En principi la ruta vé marcada en un sentit, però el Gabri ens va recomenar canviar-lo que ell ja ho havia fet. Així que just al revés de com es veu en aquest desnivell.



Les temperatures no eren tan baixes com havíen anunciat al temps, però tot i així un café amb llet per sortir més animats, va entrar d'allò més bé. Ens preparem les coses i apa a començar la ruta en direcció Corça, on ja teniem les primeres vistes espectaculars,

i a complicar-se el tema, la ruta fins al final del Congost de Montrebei era tota per corriols pedregosos, tan de baixada com de pujada, així la ruta era més entretinguda, com sempre uns caminen més que d'altres, ja se sap....



La 1a impressió al veure el Congost de Montrebei "impossible, jo no passo sobre la bici" però un cop hi ets, te n'adones que el marge és ampli, i aquella sensació encara et fa gaudir més del moment.



I un cop passat el Congost, paradeta per recuperar algo de forces, ja duiem 3horetes i tot just 19km!!!



Ara venia la pujada més dura del dia, i sobretot tenint en compte que han asfaltat la pista fins al coll d'Ares, aquí cadascú va marcar el seu ritme, van ser 18km que es van fer una mica pesats, les dues fèmines per variar arribàven últimes i amb algun problema que altre, per falta d'aigua,... per sort ara ja només quedava baixada fins al càmping. En teoria la ruta marcava per una pista, la qual també han asfaltat, però el Gabri ja ens havía trobat un sender de baixada, espectacular, potser feies una mica de volta, però molt més interessant que baixar per carretera, no? I més amb aquestes vistes



Ja començava a fer-se tard, així que el Gabri, el Suri i el Met van decidir anar tirant, mentre els altres anàvem baixant amb la calma, les dues fèmines ens constava una mica el rollo tècnic, i a sobre per postres la Lídia punxava,.... per sort ja arribàvem al càmping on ens esperava una dutxa (amb aigua ni calenta ni freda, amb poc cabdal i ... però vaja millor que res....), un bon dinar,... i cap a casa a descansar que després de 56km i unes 5:30h pedalant ens ho havíem guanyat....

Així que la ruta queda marcada per unes vistes immillorables (para todo lo demàs MasterCard),... i de cara a la propera temporada animeu-vos que es marcarà com activitat extra del club.