dimarts, 16 de juliol del 2013

DISSABTE 13 JULIOL: TERRORÍFIC RATPENAT (CARRETERA)



Fet ja el Mont Caro el pròxim objectiu de cara a preparar els Alps el trobem mes a prop de casa. El temible i famós Rat Penat. Un port dels que fa por de veritat , no per la seva llargada 6,5 km, ni per la seva alçada 592 m, sinó per les seves llargues i dures rampes amb dues zones del 23% de desnivell que et fan amorrar-te al manillar, apretar els dents i donar tot el que tens mentre maleeixes el dia en que  vas decidir de anar en bicicleta. I No es per menys. Aquí a Catalunya, fins que no es van descobrirels no menys terribles Pradell o Collfred, era el paradigma de la duresa extrema i no son pocselscicló turistes catalanes que prefereixenpujar el mes llarg Turó de l’Home abansque enfrontar-se als seus terribles 6,5 km de escalada.
Com ja es habitual vam publicar la intenció de fer la ruta amb antelació, però al final ningú es va voler apuntar a la sortida així que el Dissabte a les 7:00 muntem les bicis al cotxe i anem fins al canal olímpic de Castelldefels on aparquem el cotxe i sobre les 8:15 ja estem llestos per iniciar la ruta.
Els primers 12 km els fem recorrent el passeig marítim per tal de escalfar les cames i també el cos degut a la xafogor que feia. Arribem a la urbanització que dona nom al port i ja comença a pujar la pendent amb força, uns revolts molt empinats ja ens fan posar tota l’artilleria disponible que de seguida hem de utilitzar a discreció amb la primera rampa llarga i pronunciada que ens fa suar a raig.
En aquest punt tinc un problema al adonar-me que amb la força se’m gira el manillar i em fa mes difícil  l’ascensió. Tinc de parar i mirar d’adreçar-lo però veig que no hi puc fer res al no portar la bossa d’eines. El David mes avançat mira de atrapar dos ciclistes en BTT que hem vist abans parats i els atrapem a la part mes plana de la pleta però no tenien cap ‘allen’ de la mida. En això ens passa un ciclista i el David que pujava millor que jo mira també de anar-hi darrera i després d’un altre llarga pujada superior al 12% en un mirador es paren i per fi puc apretar la potencia que el Zaca m’havia canviat i deixat fluixa. Ja amb tot en ordre enfilem junts l’ultima part de l’ascensió fins la bola del radar amb una tremenda rampa final del 23% que fa que es fongui l’asfalt amb roda.
Feta l’ascensió tirem avall fen una sèrie de tobogans molt boteruts amb fortes baixades i pujades fins arribar a Olivella (urbanització) on parem al monestir budista per tal relligar la nostre anima al cos, tot prenent una beguda espirituosa, i poder seguir en condicions optimes.
Allà trobem ciclistes en BTT i carretera que ens informem de la via per agafar per anar a Begues i per una carretera molt estreta enfilem fins Olivella (poble) no sense abans tornar a fer una llarga rampa de les que afinen les cames. A Olivella ens confonem i fem un ‘bonus’ extra al pujar al campanar sense cap necessitat. Ara toca arribar a Avinyo i se’ns fa llarg per que es tot pujada i ja la calor i la gana comença a fer estralls. Parem  a Avinyo a fer un toc i recuperar forces i sortim cap Olesa de bones valls i Begues, una bonica ruta de suau però continua pujada fins Begues on ja comença el fort descens a Gavà i ja tot pla fins Castelldefels.

Al final ha estat una ruta intensa però que ens deixa un bon regust pel fet de haver fet un dels ports mes durs del país i gaudit del parc natural del Garraf. Han sortit 83 KM i un desnivell acumulat de 1.417 m. Ciclistes: David Rubio i Jaume Xaus