DISSABTE 20 JULIOL: CASTELLTALLAT (CARRETERA)

Decidim sortir més aviat de l’habitual i quedem a 6’30 h davant dels mossos en Jaume Xaus i jo. Aquesta era la intenció, perquè la realitat és que quan vaig a agafar la bicicleta em trobo la roda desinflada. No perdo el temps i canvio la cambra per la de recanvi i em dirigeixo a l’encontre , cosa que fa que sortim més tard i alhora que tingui una conseqüència sobre el desenllaç de la ruta, totalment inesperada en aquell moment.  Comencem a pujar les Maioles amb aire fresc, encara que al Jaume ja li cau la gota (serà que anem massa ràpids?) i superem les rampes sense complicacions per agafar la pista de les coromines. Ja a Calaf tombem per buscar la carretera de Pinós que està feta un nyap i com una muntanya russa ens fa pujar i baixar. Prenem direcció Castelltallat quan veiem l’indicador  i per una carretera  ben asfaltada i ampla , però recta i costeruda seguim pedalejant per arribar al petit poble de Prades. Llavor, tombem a la dreta i la carretera desapareix sota una capa de sorra i pedretes que ens fan anar molt lents i amb molta cura de no punxar. És un tram calamitós, sens dubte, que no sabem per què no s’ha mantingut en bon estat. Per sort, acaba aviat i ja trobem la cruïlla que indica Castelltallat 5 km i l’asfalt que retorna per esmunyir-se fins el capdamunt de la serra del mateix nom. Pugem en una ascensió tremenda per revolts que la fan més amena i amb algun descans molt preuat. Un cop a dalt, anem a visitar l’Observatori Astronòmic que hi ha, però abans d’arribar-hi la roda del Jaume diu prou i desapareix sota el seu pes: ha punxat. Tenim la negra avui, almenys la mala sort es reparteix. Intentem canviar la cambra per la seva de recanvi i aviat ens adonem que està més foradada que un gruyere! I com jo no en porto perquè l’havia posat al matí, resulta que avui ja no pedalejarem més. Enviem un SOS per telèfon i al cap de mitja hora apareix el nostre cotxe remolcador. Aprofitem, mentre l’esperem, per veure l’observatori i fer-nos unes fotos. I mireu si es un bon indret per a l’observació que enxampen una mossa  quasi nua que s’acabava de despertar de dins una furgoneta on havia passat la nit. Per fi una alegria pensem! I la ruta no acaba aquí perquè la continuem, però això sí en cotxe ( Fonollosa-Fals-Rajadell- Castellfollit del Boix-Òdena) I el consell fnal: les punxades són contagioses!