Denominació
|
Petit Saint Bernard
|
Altitud
|
2.188 m
|
Longitud
|
31 km
|
Desnivell
|
1.373 m
|
%Mig / %Màxim
|
4% / 6.4%
|
Recorregut
|
57.11 km
|
El coll del petit Saint Bernard fa de pas fronterer entre França i Itàlia i és famós per haver acollit un hospici en el seu cim i ser lloc d’origen de la coneguda raça de gossos alpins: els santbernat.
Sortim
puntualment a les 8 h de l’apartament en direcció al coll. Com que no partim
del fons de la vall, és a dir, de Bourg Saint-Maurice perquè Séez està un xic més amunt, ja entrem en plena
ascensió amb l’inconvenient de tenir les cames fredes i/o adormides.
Per fer
camí cap allà dalt, els enginyers de la carretera van decidir anar ascendint la
falda de la muntanya a base de revolts de paella que doten al traçat d’una
forma de llaços que van d’un cantó a l’altre de la paret. Anem , doncs, resseguint aquests llaços que
tenen una pendent constant del 5%.
Aviat
veiem un ciclista al davant que també ha optat aquell dia fer el coll. Li
copiem el ritme , però mantenint la distància i no el perdem de vista.
Posteriorment, una mirada sobre el darrer revolt fet, veiem que ja tenim un
altra ciclista que ens segueix a nosaltres. Durant els primers quilòmetres de
la pujada anem ben parapetats per boscos de coníferes i la temperatura és
agradable, cosa que ens permet anar amb l’equip curt. Mentre pedalegem ens fixem amb la muntanya
que hi ha enfront i que està a l’altra banda de la vall i quedem impressionats pel pic nevat que es
veu i una mica més a sota, però en zona lliure de neu, ens sorprèn veure-hi uns
apartaments vermells. Com pot ser que hi hagi habitatges tan amunt! ( Després
sabríem que aquells blocs d’apartaments pertanyen a l’estació de ski de l’Arc
2000 i que seria el nostre destí en la tercera jornada!)
Seguim a un ritme constant perquè la pendent és uniforme i així ho indiquen les
fites disposades a cada quilòmetre a la vora de carretera. Distrets comentant
les vistes ens passa com un llampec un ciclista amb alforges al davant i
darrera que per la velocitat sembla que hagi de portar un missatge urgent a
algú de dalt del cim. Un xic perplexos per l’esdeveniment ens acontentem a
avançar a un home gran que també pedaleja per aquelles alçades i , més tard, al
ciclista que ens precedia i que havíem mantingut a una distància constant
durant la pujada feta.
Deixem enrere el bosc i sortim als prats
alpins en direcció a l’estació de ski de
la Rosière. Aquí és curiós , sense
l’obstacle dels arbres, observar com de bé es veu la vall i els pobles de Saint
Maurice i Séez.
Entrem a
la Rosière creuant un arc que anuncia l’entrada i després d’ una recta
llarguíssima. Després d’una rotonda i seguint camí al coll, comencen a
disposar-se a banda i a banda tot de comerços, botigues i ofertes d’activitats
i oci en unes construccions de fusta que recorden l’aspecte d’un poblat del far west. Pasem per sota de remuntadors
que estan en funcionament, atès que el que es practica en aquesta època de
l’any és el descens en BTT per les
pistes.
La
carretera va resseguint ara el contorn de la muntanya per internar-se en una
antiga glacera on ja s’albira el coll al fons. Però la cosa no és tan fàcil
perquè aquesta recta es fa interminable i, a més, puja la pendent. L’aigua acompanya aquest últim tram baixant
per tots cantons. Un últim revolt al 5% per arribar a l’altura de l’antic
hospici amb l’estàtua del seu fundador Bernard de Menthon (encara que l’actual hospici
no és l’original) i ja recta per assolir el coll.
Al coll
ens retrobem amb el ciclista de les alforges
al qual demanem immortalitzar la gesta. Intercanviem algunes paraules
per descobrir que és alemany i està fent una travessa pels Alps. Avui, a més
d’aquest coll, diu que té intenció de pujar el grand Saint Bernard que comunica
Itàlia i Suïssa amb una altura de 2469m. D’aquí les presses que mostrava.
Encara que quan marxem , el deixem menjant i reposant.
Per la baixada ens protegim amb respectius
paravents i anem fent parades per treure les fotos que il·lustren la crònica.
En un sospir tornem a estar a l’apartament amb un sol que llueix ja amb força.
Una etapa d’uns 57’11 km i un temps invertit de 2h 50’ 36 ‘’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada