DIUMENGE 22 DE JUNY 2014: ARGENÇOLA

Aquest diumenge dia 22 vem quedar per treure la pols a les bicis el Ramon i jo, Artur. Ja el dia abans li vaig comentar al Ramon que anessim 'de tranquis' que portava bastants dies, sense fer res en serio amb la bici. El Ramon va dir que cap problema, que xino-xano i sobre la marxa.
Així que a un quart de nou ja ens trobem a la rotonda de Montui i comencem sense perdre temps. Anem fins al Molí Blanc i agafem la pista de la Sala. Ens dura poc, aviat agafem un trencall a la dreta i comencem a pujar i pujar sense parar. Així ja anem escalfant pel Pla del Magre! Un cop dalt anem a buscar la nostra recompensa: un llarg corriol que acaba en trialera i ens deixa de nou a la pista de la sala. Seguim cap al Pla del Magre i per complicar una mica la troca comencem a pujar per un corriol que normalment fem de baixada. Tot bé fins que a la part final ens toca empènyer la bici. Un últim tros de pista i ja anem a parar a la pujada "Magra". Podem certificar que no l'han mogut ni rebaixat: continua estant igual d'alt que sempre i amb la calor que fa, encara ajuda menys!!
Un cop coronats ens relaxem fent la pista que et deixa a la Carretera de Clariana i baixem per trialera fins al Poble. Un cop alla, només ens queda la pista que ens porta a Argençola, amb molta pujada i que es fa eterna. Per fi arribem al bar, on ens alegrem que ja portem un desnivell positiu de 710 metres!!
Havent 'recuperat' forces sortim amb la intenció de passar per Contrast, però la liem i com que no volem perdre temps agafem un altre camí direcció altre cop a Argençola i Clariana, que ens hem aixecat de la cadira cansadillos. Després agafem la pista del Burro, i trenquem per la trialera fins al Pont del Ganxo. Fem les trialeres made in Tapi de darrere l'Àrea de Guissona i ensfilem fent un tros de carril bici fins que passem per un túnel a l'altra banda de l'autovia i tornem a la pista de la Sala que ens deixa de nou al Molí Blanc. Seguit, travessem Sant Jaume i agafem el corriol per darrere d'aquella planta de residus i acabem a l'Infinit, on fem el cabra per últims instants. Per rematar el dia, que ja estem fets pols, pugem la pujada al Parc de Valldaura i ja ens despedim. Regalet per mi: pujar fins a Òdena, on arribo destrossat amb més de 50 quilòmetres i 1120 metres de desnivell positiu. Casi ná!!