dilluns, 25 de febrer del 2013

DIUMENGE 24 FEBRER: CASTELLOLÍ


Mañana no tan fría como se preveía y nos encontramos en la plaza 6 componentes del club (Tapi, Toni, Jero, Alex, Artur y yo Kiko) antes de salir Alex intenta vaciar de aire la rueda con tan mala pata que se le sale el obús, gracias al Artur que se desplaza a casa y trae otro, el manitas del Jero lo repara teniendo en cuenta que no lleva recamara. Una vez reparada la rueda iniciamos la marcha la cual tomamos en la misma dirección de la Anbaso de Odena, en la subida a Puig Aguilera nos damos cuenta que el grosor de la nevada es bastante mayor a la caída en la Conca, subimos el sendero de la zeta y el Artur es el único en subirla de un tirón (vaya maquina), una vez arriba como vemos una imagen de postal decidimos inmortalizarlo como no con foto. Paramos a un biker que pasa por allí y muy amablemente nos hace la foto, seguimos hasta la punta del Puig Aguilera y bajamos la trialera de la Anbaso de detrás y el Tapi se la hace entera y eso que está llena de nieve(si es que cuando no hace la croquetilla es una máquina, je,je,je). Una vez estamos abajo de la trialera se decide ir por lo directo ya que se hace tarde así que vamos por el Clot de San Feliu, pero a medio camino el Jero y el Alex conocen otra ruta así que sin pensarlo se ponen delante y lo hacemos y así llegamos a Castellolí donde paramos a almorzar.

Después del almuerzo no tenemos claro que hacer y después de decidir una ruta nos ponemos en marcha y por mayoría y porque creíamos que había menos barro hacemos la subida de la Copa Catalana que se hizo en Castellolí pero como hay bastante nieve perdemos un sendero de subida ,entonces hacemos el camino directo hasta la casa donde está la balsa . Antes de bajar el sendero nos encontramos con el Mallen, Jaju y otro biker que no se el nombre, los saludamos y seguimos después de que ellos desaparecieran en un momento. Una vez abajo del sendero cogemos la pista que nos lleva hasta La Pobla ,bajamos las escaleras al lado de la vía del tren, cruzamos el rio y subimos la pista de los depósitos de Vilanova pero a medio camino el Jero y el Alex nos tienen que dejar ya que el alex tiene molestias en su rodilla y se van a casa por lo directo. Nosotros seguimos  y hacemos parte de la Maraton de Vilanova del 2011 donde el Tapi toma las riendas y nos lleva a un par de trialeras made in Tapi. Como ya se hace tarde y estamos en Vilanova nos despedimos después de 40 Kmts de una mañana plagada de trialeras o sea una mañana de Tapi je,je,je.

dissabte, 23 de febrer del 2013

PRESENTACIÓ EQUIP ÒDENA-TOMÀS BELLÉS

 
Ahir al vespre vam fer la presentació del equip de BTT ÒDENA - TOMÀS BELLÉS per aquest 2013

Amb els corredors:

Cadets: Alex Alonso, Toni Fernàndez
Elits: Carlos González, Cristian González, Jaume Tort, Joan Rigol i Enric Vidal
Fèmines elit: Lídia Borràs, Meritxell Obradors i Penèlope Verdaguer
Màster 30: Joset Enric Farriol, Enric Forn, Javier Jurado, Jose A Mallen, David Pallarés, Albert Planas i Raúl Rubio
Veterans: Joan Badia i David Verdaguer

I tot això gràcies als espònsors que ens ajudaran aquest any!

Ajuntament Òdena 
Tomàs Bellés
Abina
Elements
Plack Decor
Calçats Magí 
Ferreteria Anoia

Serà una bona temporada!

dimarts, 19 de febrer del 2013

V XALLENGE DH GODALL: PRIMERA PROVA DEL ANY DE DH

DIUMENGE 17 FEBRER: CASTELLOLÍ

Buenos días de nuevo, otro encuentro en la iglesia, esta vez nos encontramos kiko Ramon Gabriel y yo, decidimos la vía rápida para llegar de hora puesto que Gabriel decide quedarse con su grupete, pues empezamos al pedaleo ritmo normalillo ya que el mas que menos llevaba sus pinillos venga vamos allá para can Macia empezamos a subir un poco de cosa y pequeños desniveles, ya estamos a la altura de la ermita de San Feliu y de repente llamada al móvil, vaya, es el Gabriel su pequeña colla le falla y decide ir para casa pero pregunta por donde vamos, Kiko dice vamos a rescatarlo y nos encontramos por el camino total nos encontramos antes de llegar a can Macia. Vale ya somos cuatro componentes, venga chicos, media vuelta y a por lo que íbamos, volvemos a estar en la ermita el gabri coge buen ritmo dirección para el clot de San Feliu ya empezamos a subir el Gabri nos sigue marcando ritmo pero que pasa, avería gabri revienta, nada reparamos rápido y continuamos todo el clot hasta llegar al cruce que sigue para san Pau, el Gabri sigue destacado lo tendremos que fichar, hoy parece la mañana muy pistera, ya estamos a la altura del cruce de san Pau y nos encontramos el Gabri parado suministrándose material, vamos un plátano, venga vamos para Montserrat parc, cogemos carretera el coll del bruc y rápidamente rompemos a la izquierda para la Font de ferru. Mañana agradable, seguimos pista hacia los mullons y seguidamente torcemos a la derecha para ir a buscar la trialera hacia paintball, pero que pasa, sorpresa nos han robado la trialera, impresionante han pasado una maquina hasta el paintball, o sea ha desaparecido, pues pista nueva, una vez abajo seguimos por el corriol hacia Castelloli, al menos haremos algo. Bien parada al bar via rápida, cogemos los caballos y vuelta para casa hay quien ha salido para cumplir y debe estar en casa temprano, así que dirección circuito un par de trialerillas mas y para can Macia, pero antes a la altura de la autovía el Ramon recuerda un terraplen del Artur y decide tirarse, ´´BIEN´´ , perfecto hasta can Macia, nos despedimos de Kiko, y el resto hacia la Masia, buena salida unos 42 quilometros. Hasta la prosi

DISSABTE 16 FEBRER: LLORENÇ DEL PENEDES

Sábado con menos frio que los anteriores asi que la mañana promete y es así cuando delante de la Ford nos encontramos (Pepe, Freddy, Ferran, Albert, Israel, Isidre, Eulogio, Antonio, Ezequiel, Esteban, Lazaro, Alex, Jaume, Marceli, Juan Carlos, Jordi Romero, Juan Cabrerizo y yo Kiko). Esta semana se ha decidido hacer dos grupos en la salida, los que quieren ir mas fuerte y los que quieren mas ligth, en el grupo más cañero vamos (Freddy, Ferran, Cabrerizo, Esteban, Ezequiel, Israel, Jaume, Lazaro, Albert y yo Kiko) los demás por el otro lado, punto de encuentro La Marinada. Salimos de Igualada hacia La Pobla y una vez se sube el Charó ya se ve que la cosa va en serio pasamos por Capellades y nos desviamos hacia Vallbona donde un compañero tiene un pinchazo y es por lo único que se va a parar hoy por avería. Se repara el pinchazo y otra vez en marcha, llegamos a Piera y nos desviamos hacia San Sadurní por el Badorc, cuando llegamos a San Sadurní un compañero decide irse solo ya que el ritmo dice ser demasiado alto para él, los demás seguimos para subir el puerto de Los Cassots y llegar a la N-340 a la altura del Ordal y justo antes de llegar a Vilafranca otro pinhazo del mismo compañero de antes , lo reparamos y adelante con nuestro ritmo de vértigo por la N-340 pasamos Vilafranca, Los Monjos y al llegar al desvío de La Rápita nos desviamos hacia La Múnia donde al llegar nos volvemos a desviar hacia San Jaume dels Domenys y Llorenç del Penedes donde nos espera el especial de la casa (bocata de tortilla de patatas con bacon y salsa romesco con pan de safata y patatas fritas y esta semana adjunto foto),la verdad es que hoy nos lo hemos ganado ya que hemos llegado al almuerzo con 80 kmts y una media de 32.9,vaya si entra bien el especial. Ya después del almuerzo se decide subir la Talaia todos juntos y a un ritmo parece más tranquilo pero cuando llegamos al desvío de Aguaviva nos volvemos a separar, mitad para Vilarodona y mitad para la Serra por los Ranxos de Bonany. Los que nos vamos por Vilarodona ya sabiamos lo que iba a pasar y lo asumimos así que nos ponemos las pilas y apretar cuando llegamos a Vilarodona el regreso es el habitual Santas Creus, el Pont de Armentera , Querolt, Esblada,l as Cuatro Carreteras e Igualada. Hoy no toca refresco por la hora de llegada, casi las tres, así que cada uno para su casa que después de 164.5 kmts ,2200 de desnivel y 29.3 de media creo que ya está bien por hoy, a ver que nos espera la semana que viene con estos fenómenos que creo ya no quieren aflojar si no todo lo contrario.

dijous, 14 de febrer del 2013

SENDERS DE NAVARCLES (10 FEBRER)

Com cada any i de cara a una bona preparació per les curses que s’aproximen aquesta temporada, decidim assistir a algunes de les pedalades que s’organitzen en la zona del Bages. Aquesta vegada la cita va ser a Navarcles, la vintena edició dels senders i pintava molt bé, segons informació que ens havia arribat. Doncs no ens havien dit malament!! A les 7h15m del matí del diumenge ens vam reuní al Canaletes, el David Pallares, l’Enric Forn, el seu amic Eduard Calzada, el senyor Jaume Tort que vam tenir d’anar a buscar-lo a casa, ja que s’havia adormit i jo (Raúl Rubio). Amb unes preses impressionants, ja que anàvem amb l’hora al cul! El senyor Forn amb unes quantes imprudències i a tota pastilla ens va transportar en un temps record a Navarcles. Un cop arribats, desembarco, inscripció i a la línea de sortida. Allà vam tenir una sorpresa d’última hora, en Joan Badia també havia vingut, l’únic que no va poder avisar el dia d’avanç i va decidir anar directament, i que ja ens trobaríem. Tret de sortida, era una pedalada, amb la qual cosa no hi havia classificacions ni temps, però això no li treia a ningú d’anar més ràpid que de costum. Ja només de sortida, l’Enric, el Pallares i jo ens vam posar al capdavant, el ritme era animat i les potes no estaven per hòsties!! El dia anterior aviem fet un entreno de 130km a bon ritme i això es paga! El David, que anava de estreno amb la bici nova, es va animar una mica més de lo normal, i de seguida va marxar amb el grup de davant, l’Enric i jo amb 2 o 3 més, vam formar un segon grup. Vam començar a baixar per unes pistes amb bots inclosos, de sobte en un dels bots, em salta el bidó, merda! En el temps de parar a recollir-lo l’Enric hem va marxar. A partir d’aquell moment i fins l’avituallament que hi havia a meitat del circuit, no vam tornar a ajuntar-nos, sempre el tenia a la vista, però en un circuit on el 95% era tot senders i trialeres era pràcticament impossible poder passar als 4 o 5 que tenia al davant. Un cop ajuntats de nou i amb un grupet de 3 més, vam començar a passar a bon ritme, el circuit era impressionat, l’organització havia obert zones noves a cop de xapo, es veia que havien tingut una bona feina, tot era immillorable. A falta de 8km per arribar a meta, al final de una trialera, em vaig aixecar per fer un petit esprint per no perdre la roda de l’Enric, i quina va ser la meva sorpresa, quan la roda del darrera es va sortir del lloc i em vaig quedar clavat, suposo que portava la tanca fluixa i amb tant puja i baixa va acabar per sortir del puesto. L’Enric no em va sentir cridar, això diu jeje!! I va tornar a marxa amb el David Cuñat, sort que darrera meu hi anava el Josep Maria Mir i es va quedar amb mi, per si les mosques era alguna cosa més xunga de lo suposat. Tornem a arrencar, ja ho teníem fet, 8km de plans i baixada i a meta! Érem dels primers en arribar, el David feia 5 minuts que hi era i l’Enric feia un minutet, així que amb la calma, vam menjar la botifarra i a esperar a la resta. El següent va ser el Jaume, que aquest any promet! I una estona més tard, ja van arribar el Joan Badia i l’Eduard. Botifarra, un cafè amb llet en una pastisseria del poble i cap a casa. Bon matí i bona gent, que més es pot demanar.

PEDALADA DELS ROCALLONS ( 3 FEBRER)

Molta mandra llevar-me d’hora!! Ens trobem a Sant Pau d’Ordal, a punt de donar el tret de sortida a la cursa dels Rocallons. Ens retrobem amb companys i companyes de pedals, i m’alegro de tornar a veure cares conegudes. L’hivern es fa molt llarg i pensar que ja es torna a moure tot l’engranatge de les curses, em fa un “no sé què ” a la panxa. A la sortida em fa gràcia mirar endavant i veure ECO’S per tot arreu! El Raúl, el Planas, l’Enric, el Tort, el Rigol i els germans González. A la sortida, el primer tram era de carretera i quitrà, i se’m va fer una mica llarg, perquè a més era en pujada. Després però, ja hi havia més corriols, amb trams de molta pedra, però que es feien molt bé. També hi havia trossos de pista, però molt ben combinada amb els corriols. Va ser un recorregut molt entretingut, amb una sorpresa al final, quan ja arribàvem al poble. m’agraden aquestes sorpreses, et sembla que ja arribes, i acabes fent un trosset més, i en aquest cas, era un trosset molt xulo. Vaig compartir la pedalada amb molta gent, que ens anàvem retrobant tota l’estona, fent un estira i arronsa molt divertit. És molt agradable pedalar i anar amb gent, i no quedar-te sol com a vegades passa. Una pedalada molt ben marcada i ben organitzada, i amb molta gent. Nota: Excel•lent!