dimecres, 29 de juliol del 2009

CRÒNICA AGUILAR SEGARRA

Sortim a les 7:15 del Canaletas, direcció a Aguilar de Segarra, per disputar l'única duatló de l'Anbaso. Això de córrer a peu els ciclistes no ho tenim gaire entrenat, però si s'ha de fer es fa!

Només arribar a Aguilar comencem a veure quins són els rivals i a començar a especular amb les possibles posicions d'arribada. Fem la inscripció i a col·locar les bambes per fer la transició.

La sortida de la cursa molt tranquila en la part d'asfalt(com es nota que falten la majoria dels Pocara!), però a la que entrem en la pista de pujada en David Lozano posa un ritme bastant alt i se'n va sol. Vaig ben col·locat i regulant a la pujada, espero que m'agafi el Fèlix i em poso una estona a roda, en el plans li dono algun relleu (no sé perquè, el tio va sobradíssim), comencem a baixar. Anem empanats i ens passem l'entrada a la primera trialera, merda! Quina oportunitat perduda per poder posar-me primer! Baixo la primera trialera a peu assegurant, i comencem els plans, començo a patir més del compte, veig que el ritme no és prou bo com per mantenir-me en posicions de podi. Agafem la trialera de pedres i baixo assegurant, se m'escapen els de davant, i pujant no recupero. Intento mantenir la posició ja pensant en el córrer a peu. Agafo el meu ritme i arribo a la transició 5è, a veure si els de davant no han marxat gaire i puc guanyar alguna posició. Però res de res, prou feines tinc a mantenir-la com corrien els del darrrere. Tot i no haver pujat el podi estic bastant content de com m'ha anat la cursa, uns bons punts per la general, però sempre en vols més!

A nivell d'equip un carrerón, doncs hem fet primers! Felicitats!

3 comentaris:

Marta ha dit...

Un cop més, males sensacions sobre la bici, però vaig aconseguir fer els 5kms corrent, a excepció de la pujada de la muerte es clar... i a sobre no tinc agulletes, bé em trobo com el cul tres dies més tard, però per mi que és la calor no?

A veure si s'acaba la temporada o com a mínim marxar de vacances i puc recuperar-me una mica i oblidar l'any que porto...

Susi moltes felicitats, per aquest hivern deixa estar les duatlons de carretera i a fer les de muntanya!!!!

Anònim ha dit...

Marta, no coincideixen pas les dues coses,es pot fer tot si hi han collons! Ja voreeemmmmm

susi

Anònim ha dit...

En la part de la bici em vaig mantindrer una mica per sota les forces pe poder fer el 5km de correr en condicións...i crec que ha sortit mig be!
Ara a veure Castellfollit si es troven les bonessensacións, q crec q ja començo a notar la fatiga a les cames dtot l'any.
...davidpallares...