ANBASO ST PERE SALLAVINERA

Aquest diumenge es va disputar la primera prova de l’Anbaso, amb els nervis normals de ser una carrera, més els afegits de ser la primera del campionat. Una gran grupeta empastifàvem el Canaletes de bon matí…quants ECO’s!!!!!! És genial!!! Quin goig què fem! Com diria el Truji…SOMOS UN EQUIPO MOLON!!

Un cop allà et comences  a trobar amb tothom…quantes noiessssss!!!!!! Crec que és la vegada que he corregut amb més fèmines, a veure si segueix així! Escalfem amb la Meri asfalt amunt, asfalt avall…amb unes ganes les dues…sense comentaris.

Pita la sortida i intento sortir el més ràpid que puc, hi ha un punt en què em poso en paral·lel amb la Meri, que ja em fa que NO amb el cap…això de l’asfalt la mata!!! Un cop comença el corriol la cosa ja canvia, i ja veig que agafa més bon ritme. Jo segueixo intentant anar a tope, fins que al km 7 ja faig un pet!! Després d’una llarga baixada, espero el Gabri i la Susanna que sé que venen a darrera perquè sinó plego. M’enganxo a ells i em passo els següents 7 kms pensant que en quan arribi al final de la pujada de Castell de Boixadors, plegaré i la Marta m’acollirà a la fantàstica furgoneta, i s’haurà acabat el cansament, el mareig i el patiment.

Un cop arribo allà, la cosa va bastant diferent, ja sento els crits de la Marta 1 km abans, sense adonar-me’n  ja m’ha omplert el bidó, m’ha tirat fotos, m’ha dit que la furgoneta està barrada i no s’accepten baixes, empenta al cul i alè a acabar!!!

Pfffff…comença altre cop la baixada i assumeixo que he d’acabar. A partir d’aquí vaig començar a refer-me i pedalar amb més forces, a part la segona part del circuit la vaig trobar molt més xula, un munt de corriol gens tècnic i molt fàcil de fer, em va encantar i vaig disfrutar. Llavors ens vam canviar els papers amb la Susanna i just jo refer-me li vaig passar la pàjara amb ella…pobre Gabri…quina paciència!!! Gràcies pels ànims Gabri!!

Al final després de 36 kilòmetres, per mi molt durs ja que últimament no em trobo gaire bé, però vaig acabar gaudint del recorregut, segurament pels nois poc tècnic, per mi molt variat, i el punt just en què ho vaig poder fer quasi tot. Així que espero repetir el recorregut amb la colla de passeig un dia d’aquests,  perquè em va agradar molt. 

I el resultat final, em vaig anar disputant el farolillo rojo, però vam arribar i miraculosament encara quedava l’Arc. Això sí , per equips segons!!!

Moltes gràcies Marta i Penélope pels ànims!!! És un luxe que anant les últimes encara us trobéssim animant i tirant fotos…de normal nosaltres ja no veiem a ningú!!

Ara fins Navàs!!