Continuant amb la preparació de cara a la setmana dels Alps aquesta vegada havíem buscat una ruta sobre
els 100 Km i amb alguna pujada per anar fent cames. La idea de la ruta la vàrem
obtenir de Wikilochttp://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3285288 i ens la
vam adaptar al nostre interès.
Al igual que la setmana passada ningú es va animar a venir així que a les 8
puntuals sortíem de Igualada (Mossos) camí de les Maioles que pujem força bé,
en part per què no volíem anar massa forts d’entrada, seguim per les Coromines,
que maco que es , y arribem a Calaf . En aquest punt el David
pensant en els KM volia anar directe a Pinós i jo el vaig convèncer de millor
fer per Torà i pujar pel darrera. De Calaf a Torà va ser un sospir, així que
parem al Hostal a fer un cafè ràpid , res d’esmorzar. El David
aprofita per cruspir-se una barreta del DIA ideal segons ell per l’aspecte
nutritiu i econòmic 2€ la caixa de 6. Sortint de Torà preguntem a un veí si
anàvem bé per Pinós i ens diu que si que direcció Solsona i ja trobaríem el
trencall. En aquest punt ja la calor es deixava sentir i en trobar una font
parem a refrescar-nos . Seguim i trobem un trencall esquerra
Solsona i dreta Ardèvol, cap rastre de Pinós i pensant en el que ens havia dit
l’home tirem cap a Solsona, error, tot pujada i pujada 20 Km així i al final a
falta de 5 Km per arribar a Solsona veiem per fi un trencall que posava El Miracle
– Pinós . Ja arribats aquí i amb la calor decidim parar al Miracle
per omplir aigua i refrescar-nos . Ja mes refrescats sortim
direcció Su i Pinós i enfilem la pujada al Santuari de Pinós on hi ha alguna
rampa de fort desnivell però molt millor que per l’altre banda com després
comprovaríem baixant. A Pinós fem una cervesa per celebrar la arribada i parlem
de baixar a la Molsosa i d’allà a Calaf, terreny desconegut però la opció mes
curta. La baixada a la Molsosa espectacular, quina sort no haver pujat per
aquí. De la Molsosa a Calaf a pujar 3 petites serres que ens anaven minvant les
forces i la calor, molta calor i molt sol. Ja a Calaf parem a omplir aigua
i sortim cap a Prats on el David demana de parar per que es mareja
de falta de sucre i efectivament al parar es cau de la bici a plom, per sort
sense conseqüències. Amb un suc i unes magdalenes es recupera, divina joventut,
i seguim. A la rotonda veiem un autocar bolcat, tot de bombers i mossos i ni
parem a fer foto ni res ja teníem ganes d’arribar però el fort vent i el sol
ens van frenar molt i fer maleir els ossos. Ja a Jorba el David sentia rampes i
li costava avançar, jo estava que bullia de la calor. Finalment arribem a
Igualada on ens despedim. Jo encara tenia la ultima prova del Coll que et mata
per arribar a Òdena , però per sort el vent va afluixar i vaig pujar amb ritme
de les ganes que tenia de arribar i remullar-me a la banyera.
Per cert, a la tarda vaig anar a comprar les mateixes barretes però marca
Carrefour i en van sortir per un 1 € la caixa, molt millor que al DIA.
Al final 133 km i quasi 2.000 m de desnivell acumulat, però la ruta molt
completa i bonica. Aquí deixo els tracks.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada