DIUMENGE 19 GENER: ST PERE ARDESA

El diumenge 19 ens vem trobar el Ramon i jo, una mica més tard de l’habitual, ja que la nit anterior vem fer el sopar del club, en el que el Ramon es va coronar l’ecobiker nº 1 del 2013.

Així doncs vem quedar a les 10 al polígon per sortir per can Masarnau.  Com era d’esperar el terra estava humit, ja que havia plogut tot el dia anterior, però per sort, i tot i el cel amenaçador, els núvols es comportaven. Sense entretenir-nos anem fins a can Masarnau i després tirem amunt per anar a buscar el “tobogan”: un corriol que ens porta de dret fins a la pista de l’Espelt, un cop allà llancem una moneda a l’aire (no és broma) i la creu decideix que continuem la pista asfaltada cap amunt tot seguint tres ciclistes més que van en la mateixa direcció. Més amunt els deixem i agafem pista de terra un altre cop per anar fins a Sant Pere d’Ardesa. Amb algun corriol pel mig ja sóm a dalt dels molins i anem pensant què farem ara. Així que baixem uns metres per la carretera de les Malloles fins a agafar un trencall on el Ramon havia vist una prova del campionat d’España d’Enduro de motos. Sense pensar-nos-ho ens hi posem.  El corriol en si es xulo, tot baixada, però entre que hi ha una única rodera al mig marcada per les motos difícil de seguir i que esta ple de fang al 200%, arribem a baix esgotadissims i  si be fins llavors les bicis encara estaven prou netes, acabem el corriol amb les bicis arrebossades de fang fins el manillar! Ara si que ja toca parada obligatòria a Can Kärcher!

Total que un cop a baix estem a prop de la carretera de les Malloles i el cel està realment amenaçador (en aquell mateix moment estava plovent a Òdena), descartem per majoria aclaparadora (dos de dos) baixar per asfalt així que ens posem a investigar i seguim un camí, que al cap d’una estona es posa a pujar un altre cop. Error! Girem cua una mica i tenim la sort de trobar-nos un corriol que agafem quasi sense parar fins a la pista de Can Roca. L’anècdota de la jornada és que en una part de trialera en la que vèiem vàries opcions per baixar, acabem cadascú baixant per un lloc diferent amb la mala sort que no ens veiem quan els dos camins s’ajunten i ens fotem una bona fava l’un contra l’altre. Jo em dono un bon cop de genoll contra el quadre de la bici, i el Ramon, apurant la frenada a tope abans de l’impacte surt volant per sobre del manillar. Uns minuts per recuperar-se del cop, riure de la jugada, i tornar a posar el manillar i el sillín del Ramon a lloc, que estan mirant cap a Cuenca, i de nou cap avall.  Quedem sorpresos de la troballa, a veure si la propera vegada ens n’enrecordem del camí, que n’hi ha que tenim una memòria....

Ara si, anem a invertir uns eurillos al Punt Net i cap a casa que ja passa de la una. Mentre netegem les bicis veiem passar uns quants Ecos que tornaven de fer una sortida per carretera.

Sortida del tirón, sense esmorzar en la que vem fer 30km i un desnivell positiu de 700 metres. Deviem perdre mig quilo de líquids i en vem recollir uns 6 o 7 de fang.

Diumenge que vé més!!