dimecres, 5 de març del 2014

DIUMENGE 2 MARÇ 2014: COPONS



Un mati de diumenge que no sortia ningú, jo em disposo a fer la ruta tot sol,ja que tenia ganes d’agafar la bici, acomodar-me i agafar confiança pedalejant.
Surto des de la rotonda de Montbui, direcció l’Infinit. Agafo el sender que dona a la porta de foment i continuo fins la carretera que porta a Sant Genis. Des deallà i pel camí paral·lel a la carretera, vaig a donar a la rotonda del Àrea de Guissona. Vaig anar ciclant pel carril bici fins al pont del Ganxo, travessant la riera sense mullar-me gaire, ja que era un mati fresquet.

Seguint el camí, direcció Copons em fico pel sender que va pel costat de la riera,  tot i així, l’haig de creuar 3 vegades més i lo difícil era no mullar-me. Per sort no vaig tenir cap entrebanc i vaig arribar a Copons sense haver ficat cap peu al aigua. Paro a fer foto al salt d’aigua (Gorg de Nafre) per la crònica i sense perdre  gaire temps, em fico en marxa ja que em quedava la pujada mes forta del matí i la volia fer abans d’esmorzar així em podia parar tranquil·lament a menjar l’entrepà un pic dalt, amb una mica de sol ja que on tocava l’ombra feia fred.

Surto de Copons, passo la carretera i agafo la pista de pujada, sort que no tocava gaire sol i no vaig suar gaire per arribar a dalt.
Allà si, en una esplanadeta vaig buscar un lloc per poder seure i menjar algo, per respondreforces per fer la resta de la ruta.Desprès d’aquesta paradeta em poso en marxa, i agafo un camí pedregós de baixada fins la carretera de Rubió. Aquest camí es el que em fet alguna vegada, que em de creuar unes balles fetes de filferros, que en bona part d’aquest esta ple de pedres.
Una vegada a la carretera, agafo el sender paral·lel a la riera i no el deixo fins la bassa de Jorba.
Com que havia anat per feina, era d’hora, decideixo enredar-me una mica a fer alguna trialera, i ja que era a Jorba vaig anar a fer la trialera que va a morir a l’ermita de la Sala.
Agafo direcció Molí Blanc, i davant mateix decideixo pujar fins Montbui per la pista que passa per darrera l’hotel. Havia de cremar l’entrepà que m’havia fotut així que amunt.
Un pic a Montbui, amb bones sensacions damunt la bici i un mati tranquilet, poso la directa cap a casa.
M’han sortit 35 km i 864 de desnivell positiu.
A veure si a la pròxima s’apunta algun company més.