Ens trobem a la plaça el Ramon Tapioles i en Jaume Xaus per anar tal com estava indicat al blog cap a Carme.
Sortim a les 8:10 passant pel Aeròdrom, on perdem una estona buscant un pas directe pel mig d’un camp cap al Pla de les Gavarreres que ha desaparegut, Vilanova del Camí , els dipòsits i al cap de 45 minuts ja estem a Collbas on parem per fer una foto. Arribem a les 9:15 al bar de la piscina de Carme on fem un petit esmorzar per recuperar forces.
Per tornar decidim pujar de nou a Collbas, pel mateix camí, baixar fins la Pobla on passem pel casc antic i enfilem cap amunt el drapaire i arribant a Vilanova agafem el camí del parc fluvial vorejant tot Vilanova i Igualada fins arribar al barri de Fatima on travessem cap al barri de Set Camins pujant pel corriol de costat del ascensor on fem un altre foto al mirador.
A partir d’aqui el Ramon es queda a Igualada i el Jaume continua per les comes fins arribar a Òdena.
Una volta molt maca amb bons desnivells i una nova ruta de tornada a Òdena que passant pel riu Anoia circumval•la Vilanova del Camí i Igualada. http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=547325
Distancia total 40,42 Km Temps en ruta 3h 08m Temperatura 24º Desnivell acumulat +1.071,8 / -1.063,3 Consum calories aproximat 893 Kcal Velocitat mitja 12,9 Km/h Temps per Km 4 m 40s
Ens trobem a la plaça a les 8 el Andres Aguilera, David Gabarro, Oscar Gabarro i Jaume Xaus. Desprès de esperar els 10 minuts de rigor decidim fer la ruta indicada al blog i tirar direcció a Castellfollit.
Passem per les rieres d’Òdena per anar a buscar el camí de Can Roca i així pujar als molins per la banda de Puigbufer. A mitja pujada el David proposa de fer un corriol que va a parar al pla de Servitge on més munt agafem el trencall per anar a la torre del moro on ens fem la foto de rigor. El corriol es molt maco i la torre esta força ben conservada i te unes magnifiques vistes.
En acabar enfilem direcció Castellfollit i al arribar al restaurant l’Andorra la coberta de la roda del darrera del Jaume Xaus es trenca i es deforma.
Ja fem per esmorzar i al acabar tornem a Òdena per carretera a ritme lent ja que la roda del Jaume va fent bots i no es massa segura.
En fi una volta maca però un xic curta degut al incident de la roda i que els germans Gabarro tenien que estar d’hora a casa.
Dissabte 19 de Setembre del present any, a les 9:00 A.M, una part de l’ECO pren camí cap al poble lleidatà d’Àger, per disputar diumenge la última prova de la Copa Catalana de BTT. Els Verdaguer (David, Oriol i Penélope), el Jordi Vallès acompanyat del seu pare i jo (D. Pallarès) amb l’Eva.
Al arribar a Àger dos voltetes de reconeixement del circuit . Completament nou al de les altres edicions anteriors, un circuit d’uns 8 Km tot per dintre el bosc, molt ràpid i revirat,en el que no podies descuidar-te en cap moment.
Diumenge 20, a les 7:15h A.M (quin lujo dormir a costat de cursa) RRíiiinnnngggg!!!! Pita el despertador, amunt, un bonesmorzar i capa la cursa. Aquesta vegada sortíem casi tots a les 10:00 menys l’Oriol, que sortiria a les 12:00h.
Desprès d’escalfar cames una mica, corralines...aquest cop no, sinó a la parrilla dels Top, i ens anemcol·locant a la línia de sortida. Aquesta vegada puc sortir a primeria línea, encara que no gaire convençut ja que no m’anava gaire el circuit. Donen sortida i a fondo… Em col·loco en segona posició i començo a notar bones sensacions de cames, a la primera pujada dura ja m’adelanta untal F.Carniser (jijijiji!!!!), intento seguir-lo però la meva batalla no dura ni mitja volta, déu!!!! Sobre les 2 primeres voltes vaig mantenint posicions de pòdium fins que a principis de la tercera em van treure tros el 2º i 3r, encara que els mantenia a la vista… a la última volta vaig apretar gas per poder donar amb ells i les baixades les feia a muerte, però … no aconseguia retallar distancia, a cada curva pensava en que els atraparia…però no!!! Anaven més ràpid que jo. Tenia que conformar-me amb la ditxosa 4º plaça. Les sensacions eren molt estranyes a la línia d’arribada, estava molt content per haver estat allà al davant durant tota la cursa, però enfadat per no poder pujar al podi, desprès de tenir-ho a pocs metres.
Per part de la noia de l’equip, la Penelope, acabava la cursa amb les mans en l’aire, i es que va entrar victoriosa desprès de dues voltes, a la seva categoria cadet. “El circuit m’ha agradat molt i ho he donat tot com sempre”.
El nostre M-40, el Verdaguer, no va tenir el seu dia, i com ell ens va dir: “Cursa totalment explosiva i rapida, sense cap descans que no hem va anar gens bé, les cames no van respondre, cal dir que el circuit no hem va agradar gaire, el grup amb el que puc competir hem va deixar a més de 5 minuts.”
El Jordi Vallès desprès de portar temps sense competir li va faltar una mica de xispa, encara que va poder finalitzar la prova en una bona posició.
A les 12H donarien la sortida als Elits/sub 23/ sub 21, el nostre representant l’Oriol, que va fer una bona sortida, va tenir que retirar-se per problemes de pulsacions (segons ell mateix): “Desprès d’entrenar força aquest estiu em trobava amb ganes i forces, al donar la sortida he començat a avançar posicions peròallà pel km 5 el cos em va començar a fallar i vaig tindre de plegar”.
Aquesta vegada va guanyar el líder de la Copa Catalana, en Marc Trayter (Northwave), seguit per l’Israel Núñez (Massi).
La última prova de la copaCatalana es disputarà a Calaf el pròxim 4 d’octubre, on s’entregaran els premis definitius de la general.
A les 9'00 puntualissim prenc la sortida amb el nº 264 del poble de Ponts. Els primers 6 Km molt planers; mica en mica anem pujant fins un turó; de cop , tothom parat , que passa? hi ha peatge? regalen quelcom? no, no, és el primer corriol de baixada, amb uns 300 tios davant meu, prenem paciència, hi ha caravana tu (15 minuts), no l'he pogut disfrutar gaire, tenen tots molta por. Km 10, primer avituallament (no paro , vaig bé) tornem a enfilan-se per camí; pujada llarga i dura. Tornem a baixar per corriol, aquesta vegada sí, en algun lloc imprescindible baixar de la bici, els esglaons són massa drets per mi. Baixada super llarga amb diferents nivells de dificultat , però super divertit i variat; ja anem arrivanti passem de corriol a camí els ultims Km, canya, que és baixada! Creu-ho la meta en 2:43:04 en una distància de 40 Km, un desnivell de 900 i un promig de 15 a l'hora. Diploma, botifarra i objectes varis. Molt recomanable.
Com ja es habitual aquest any ensreunim la plantilla de l’ECO a Òdena a les 7:15h del matí per anar a Sant Viçens de Castellet a disputar la 7ena prova de la Copa Anbaso.
A l’arribar a St.Vicenç, lo típic, fer inscripcions, ens posem els súper trajes de l’Òdena i a escalfar cames.
Ja escalfant pels carrers de St.Viçens comencem a veure bastant pro, i es que la setmana següent hi ha copa catalana a Àger i s’ha d’agafar ritmillo de cursa.
A la línia de sortida els ECOboys, l’Enric Forn, Bernat Cañellas, Raül Rubio, David Verdaguer, Marcelo Reymundi , Jose Mallen i jo el David Pallarès amb moltes ganes d’afrontar els 38km amb mes de mil metres de desnivell, ple de senders, trialeres, dures pujades i ja cap els últims quilòmetres posàvem el plat per afrontar l’ última part de pista, amb un terreny molt sec i amb molt de pols, i amb tot això, sumatla fatiga que portem de tot l’any.
Pel que fa la meva carrera (David Pallarès) crec que vaig complir els objectius principals que era com a mínim poder mantenir la 3era plaça de la general en M-30, i amb la moral mes alta que mai desprès de guanyar a Òdena, ja que hi ha molta competència i no ho posen gens fàcil, i si les forces acompanyen en poder sumar punts per distanciar al 4art classificat i assegurar-me un podi en una general, ja que estic abonat a les medalles de xocolata en les generals de M-30. En definitiva el 12º general i el 3er M-30.
Per part de la resta de l’equip, l’Enric desprès d’una sortida fortíssima va aconseguir classificar-se en 15º general i el 7é Elit, el Raül entrava en la posició 32º i el 11é Elit, el Marcelo entrava el 38º general i el 14é Elit i el Jose Mallen el 65º general i el 27é M-30. Pel que fa el Bernat i el Verdaguer van patir averia, canvi trencat i problemes amb la roda respectivament.
La fèmina del club, la Marta, aquesta vegada es va trobar a faltar sobre la bici. Però va pujar al jeep junt amb la Penélope i l’Eva per fer-nos d’assistència i animar-nos durant tota la cursa, molts ànims Marta.
Pel que fa en la categoria d’equips, aquest cop ens conformàvem amb la quarta plaça, mantenint la segona posició en la general, superats nomes pel fort equip Manresà, el Pocara.
La cursa la va guanyar l’ Israel Núñez (Massi) seguit del líder de l’Anbaso Guillem Muñoz (Pocara Joiers) i amb una tercera plaça molt merescuda pel Xavi Bosch (BigMat Juanito).
A falta de 2 proves les classificacions generalscomencen a estar cada vegada mes definides, encara que, com jo penso, fins la última prova a Rajadell no et pots confiar.
Saluts a tots els bikers i....pròxima estació a Àger, Copa Catalana...
Entrades
