dilluns, 5 de maig del 2008

OPEN CASTELLTERÇOL

Circuit d'uns 8km, molt corriol, força tècnic, pujades curtes però de molta potència per dins el bosc, un circuit ràpid i molt divert.

Per variar problemes a la sortida, tres mil hores per col·locar la gent i un cop tots ben posats, faltava el metge, tot l'escalfament després de mitja hora casi que no serveix de res....

En general cap de setmana per oblidar dels tres integrants que vam assistir a la cursa, només en Sergi va poder acabar la cursa sense incidències en 26ena de la general i 4t en la seva categoria.

En la mateixa sortida també participava l'Enric amb més bones sensacions que les dues últimes curses (podent apretar mínimament a les pujades i baixant ràpid en les zones tècniques), però va trencar la cadena en la 3era volta, obligant-lo a parar a reparar-la i acabar la cursa doblat.

Finalment la Marta, tenint males sensacions durant tota la cursa les va acabar d'adobar amb una mala caiguda, sent traslladada a l'hospital per descartar qualsevol lesió. Per sort només s'ha quedat amb un bon ensurt i unes quantes rascades. Esperem que es recuperi ben aviat i pugui tornar a pujar al podi com ens té acostumats.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs es veu que em tocarà fer uns dies de repòs... avui em fa mal des dels cabells fins la ungla del peu,....però per sort res greu.

A la 2a volta ja volia plegar per les males sensacions, i llavors va i caiguda al canto en un lloc ràpid de baixada.... el que passa per tenir por als llocs, vaig frenar sobre una pedra amb sorra i triple salt mortal, de pit contra el terra i llavors la bici per sobre,... tot un show!!! per sortir a videos de primera...Amb l'emoció de les últimes curses es veu que m'estic tornant massa atrevida a les baixades i amb la poca tècnica passa el que passa.... apa que faré cas quan em digueu: "ho has d'intentar, si no passa res per caure" anda que no passa!!!! així estic que no em puc ni moure...

Josep Mª ha dit...

Ànims que no serà res... i en quatre dies a tornar-hi! Però no a caure!

Anònim ha dit...

Hola Marta, per fi he trobat la vostra wep i quina sorpresa, no sabia pas res del teu incident. Si et serveix de consol ja també vaig caure però va ser lleu, només pols. Tot va ser culpa de la presió de portar la Mercè tota l´estona al darrera. Ja desde el començament la vaig poder passar, però no conseguia deixar-la.A més, il.lusa de mi pensava que la Titan Desert li passaria factura, però no, quan faltaven 4km per acabar, em va "fotre un pal" que allà em vaig quedar (compuesta i sense podi)
Espero que t´estiguis recuperat bé ah! i pensa que "qui no arrisca no pisca" (agafa-t´ho com vulguis).
Ens veiem a L´Esquirol.

Anònim ha dit...

Ei Elena,... doncs ja ho veus, aquestes no hi ha qui les pari!!! ja m'ho pensava que acabarien guanyant.

A veure si puc venir a l'esquirol pq encara no he pogut tocar la bici, la cosa s'ha complicat més del que em pensava.