QUEBRANTAHUESOS 2008

Divendres dia 20 de Juny, queda un dia per la gran cita del Cicloturisme a nivell estatal, i els membres de l’E.C.O, ens disposem a sortir direcció Sabiñanigo on es celebra la 18 edició d’aquesta marxa en al qual aquest any hi ha mes de 8.000 inscrits i un recorregut ja conegut per tothom de 205 km, en els quals hem de superar els ports del Somport, Marie Blanque, Portalet i Hoz.

Com deia sortim el divendres, cada un els horaris diferents i diversos cotxes però amb l’objectiu únic d’arribar al llarg de la tarda-nit per a poder recollir els dorsals, descansar i mentalitzar-se per al dia següent.

Desprès d’un viatge sense gaires problemes (únicament molta calor i algunes retencions) i havent dormit alguns a peu de sortida i altres a Jaca (18km sortida), ens llevem al voltant de les 5:30 del mati, carregem els dipòsits de carbohidrats (esmorzar) i cap a la sortida (7:30), els que disposem de parrilla de sortida en col·loquem al nostre lloc i els que tenen un dorsal alt i no tenen parrilla han de sortir d’allà on poden entre una multitud de gent, que nomes es pot descriure quant ho veus en directe.

Comença la cursa(per als primers, els últims tardaran mes de mitja hora en passar per la línia de sortida), com sempre es surt a mil per hora, fins arribar al primer port, per una carretera que constantment tendeix a pujar, arribem a peu de port a una mitja de casi 50 km/h, el ritme es molt alt ja que al principi tothom esta amb moltes ganes.

Comencem la pujada al Somport son uns 12 km de pujada, ens els quals la gent ja es posa al seu lloc, es comencen a formar grups, més o menys grans i la gent puja com pot, per els llocs davanters ja es forma un primer grup de 6 corredors que arriben mes destacats que la resta, desprès un altre grup d’uns 15 i desprès un altre de 30 en el qual em trobo jo. Baixada del Somport rapidíssima, alimentar-se bé, beure, passem una zona de transició en al qual ens ajuntem el grup de 15 i el de 30, i comencem a pujar al Marie Blanque. Aquest es un port, que es diferència de la resta per ser molt dur els últims 4 km els quals la pendent no baixa del 11% i en la qual no hi ha un moment de descans. Si vas malament en aquest tram la resta de marxa es farà realment dura perquè quant corones el port encara estàs a la meitat del recorregut i si tardes unes 3:30 hores al Marie Blanque no arribaràs a meta (si tot va bé) fins per allà a les 7:00 hores. En aquest 4km la calor era intensa, ja que no passava gens d’aire i la temperatura era pròxima als 30º a l’ombra. Aquí tothom puja com pot no hi ha roda que valgui, cada un ha de posar el seu ritme i arribar fins dalt.

Una vegada corones el port ens trobem una baixada rapidíssima i una part de transició fins arribar al Portalet, una port llarg “made in Tour de France”, en el qual has de pujar 28 km, en els quals intercales zones sense quasi desnivell amb altres km bastant durs. Segurament aquest és el port mes decisiu, perquè als ser tant llarg si ja no tens gaire gasolina s’acaba fent molt llarg (jo sempre tardo al voltant de 1h 30 min en completar el 28 km d’ascensió). Es fan increïblement durs els últims km d’ascensió però a la vegada tens la sort de contar amb els suport de la gent, que omple totes les vores de la carretera animant i donat per beure. Els últims 500 metres sembla una etapa del Tour, que a mesura que vas avançant la gent s'obre i et deixa pas perquè coronis.

Amb tota la feina quasi feta, et trobes amb un descens rapidíssim i bastant llarg en el qual tampoc hi ha temps per descansar ja que la gent sap que queda poc i ja intentes donar tot el que et queda de forces. Arribant a velocitats de fins a 90 km/hora en la baixada, ens dirigim ja cap a Sabiñanigo, però abans haurem de pujar a l’últim port, millor dit mini-port, però que t’acaba de destrossar les cames. Perquè us feu la idea es com pujar a Castellfollit del Boix, per les rampes son una mica més dures. El port en concret es diu Hoz de Jaca i fins hi tot et trobes uns quants metres de carretera amb adoquins que t’acaba de destrossar. En aquest port ja ningú ataca, s’intenta pujar com pots i intentar no perdre el grup en el qual estàs. Una vegada hem coronat, descens amb unes quantes corbes bastant tancades, i encarem els últims km de pla-baixada, fins a meta. Aquest tram de uns 20 km es fa molt ràpid i si el grup en el que et trobes la gent esta forta, els relleus son constants, fins que arribes als últims 2 km que de sobte, ningú vol passar a davant per tirar, tothom reservant per al sprint. L’arribada és molt característica ja que vas per una carretera paral·lela a la recta d’arribada, fas un gir te quasi de 360º i et trobes amb els últims 300 metres, en els quals ja veus el arc d’arribada i la fi de la cursa, sprint a “muerte” i final.

La primera sensació al acabar es de pensar “ja era hora estic fins als,......aquí no hi vinc més”, però alguna cosa ha de tenir que al any sobre i tornen apuntarse mes de 8.000 persones.

A part de la satisfacció personal d’acabar la cursa cicloturista mes important de Espanya i la tercera d’Europa, amb un temps i una posició mes o menys elevada, és el menjar i beure que et trobes a l’arribada, cervesa, pastes, pasta, fruita, coca cola, pots menjar i beure tant com vulguis, estirar-te a la gespa i esperar a que arribin els companys i començar a explicar les batalles que hem tingut cadascú i que s’allarguen durant tot el dia, el sopar post-carrera, el dia següent i fins i tot quant un altre dia et tornes a trobar sempre surt el comentari, “pues aquell dia a la Quebrantahuesos,......”

Destacar el membres de l’E.C.O, que van fer la Quebrantahuesos:

Bernat Cañellas Garrigasait: 6 hores 03 min, 37 general i 3 categoria

Sergi Pujabet: 7 hores 19 min, 1552 general i 48 categoria

Jordi Serravinyals: 7 hores 21 min, 1635 general i 663 categoria

Marcelo Reymundi: 7 hores 57 min, 2810 general 1052 categoria

Issac Riera: 8 hores 41 min, 4124 general i 1394 categoria

http://www.corriendovoy.com/videos/ver_video.php?sec=3&carrera=qh&video=somport1.flv