1a etapa: SON-VIELHA
Sortíem una mica més tard que la resta de la gent, passades les 10, però tenint tot el dia per endavant,.... només començar ens endinsem al parc, uns corriols espectaculars:
Fitxem al refugi de Gerdar, pel qual ens diuen que no ha passat ningú més, alucina que de Son potser havien sortit 20 persones abans que nosaltres ¿¿?? Allà enllaçavem amb la carretera i als pocs km ens comença a ploure, fantàstic, tot just duem 1h i poc i ja ens estem mullant,....anem passant poblets i esperant la pujada del dia. Al entrar a la pista ja en trobem un que s'ha amagat en una caseta de pagés,... nosaltres més valents, continuem endavant.... al llarg de la pujada anem reagrupant, un ritme suau, que ens queden molts km per endavant.... el tema del road-book dut per l'Enric encara no estava massa clar, és culpa de l'organització o culpa del lector, això mai ho sabrem,.. per sort amb alguna indicació que trobàvem pels camins, vam aconseguir arribar al següent punt, REFUGI DE MONTGARRI, tots ben molls entrem molt decidits cap dins per poder dinar, la 1a sorpresa és el preu del menú: 26€!! i allò típic del menú del peregrino res de res... miraves la carta i 3/4 del mateix.... llavors ve una noia molt "simpàtica" i ens diu que si no ens van bé aquells preus que podem anar a la barra de fora a fer un entrepà ¿¿¿???? finalment decidim escurar-nos les butxaques, compartir dues amanides i una butifarra per cadascún,.. una mica de pa, aigua i tinto de verano,...sense postre ni café 19€/persona, un preu molt raonable no??? això sí, et regalaven un xupito,...
Ara amb la panxa plena i sense pluja, continuem la nostra travessa, arribem al pla de Beret amb unes vistes espectaculars i ja només ens quedarà baixada fins a Vielha, anar passant per algun que altre corriol, alguna rampa trampa i una mini visita al ós d'Arties.
I com no, abans d'arribar al hotel, encara ens va ploure un parell de cops més,.. per si no havíem crescut prou... i al llarg del recorregut ens anàvem creuant amb el Sr. GPS.
Al final del dia 68,5km i 5:40h pedalant.... al ser el 1er dia, la cosa va anar molt tranquila, però ja ens n'adonem que les notacions de dificultat són una mica exagerades, així que per les següents etapes el ritme ja va variar.
Aquest cop ens allotjavem al Hotel Pirene de Vielha, així que després d'una bona dutxa amb aigua calentona, roba seca anem a berenar a una cafeteria, per després poder fer un bon àpat al hotel i agafar forces....
2a etapa: CONANGLES - MALPAS
A les 8 del matí ens passava a buscar el taxi que ens duria a l'altre banda del túnel, així que a les 7:15 tots a baix al menjador delectant-nos amb un buffet on el més atacat per tothom van ser els donuts.... deu ser el més energètic??
A quarts de 9 ja apareix el taxi i tots fent cua, resulta que al remolc hi cabien 25 bicis però dins només 19, així que ens queden totes les bicis carregades però no hi cabem tots, així que la Lídia i la Marta decideixen pujar i recollir les bicis al final, teòricament amb 15-20minuts arribava la 2a tanda,... al final va resultar que la 2a tanda arribava al cap d'1h, així que estaven allà congelades a 7º sota el mapa de la zona,... per sort vam decidir passar-nos pel refugi de Conangles per fer un café amb llet reanimador. Així que novament començàvem a pedalar a les 10h.
Comencem baixant, amb alguna trampa sorpresa, uns paratges espectaculars on anàvem trobant-nos amb diferents grups que també seguien el recorregut, els bombers de Palamós, la colla de Mataró, i el mític Sr. GPS. Aquí ja hi va haver la 1a cronoescalada fins al Coll de Serreres, amb alguna conversa molt interessant:
si hi ha 6km de pujada i passem de 990 a 1250m, quina pendent hi ha Trujillo? eing? si yo soy de los de estudias o trabajas? lo cualo? si els hi haguessiu vist la cara amb els de mataró.....al fer cim, l'Òdena ja va deixar marca, tots els altres acollonits amb l"'equipo molón" de la copa del món. Després ja vindria baixada fins al poble de Llesp on vam fer uns entrepans de truita i uns postres d'escàndol en un Forn de Pa. Per empalmar després amb la ruta de l'aigua, uns corriols espectaculars, que fer-los al revés deu ser genial, pq ens tocaven unes patejades amb la bici a coll que no veas.... Finalment empalmariem amb una pista asfaltada on la cosa anava pujant i s'enganxava de mala manera, a Iran fitxàvem en un restaurant on hi havia un gos reposant a les escales, llàstima de no haver fet cap foto, però era l'expressió total de "fer el gos", tranquils que aquelles escales no es mouràn d'allà.... Quan finalment feiem l'última baixada fins a Malpàs va i la Marta cau tontament en un punt cimentat per on passava un rierol, res una cremadeta a la cama i cop de cap al terra amb contractura cervical incorporada.....
Aquest cop van sortir 4:17h i 54,1km, amb una cronoescalada i la resta observant els diferents paratges per on anàvem passant.
Finalment a Casa Paqual, una bona dutxa, taller de mecànica amb el Cristofer, que li va deixar la roda nova amb el Matu. Al acabar anem a fer una volta al bar del poble per bernar una mica i sorpresa, sorpresa, resulta que feien xocolatada a la qual ens van "convidar" mira que estem de sort.... I al vespre la senyora de la casa ens va fer un sopar de luxe.
3a etapa: MALPAS - TORRE DE CABDELLA
No cal tornar intentar marxar d'hora, però aquest cop ens hem avançat 1/2h a l'hora habitual, foto de rigor al pati de la casa, on tot i el sol que semblava fer, es notava ja una baixada de temperatures important,
Primera pujada fins a Castellars on ens tocaria fitxar i una senyora amb molt mala baba ja ens va fotre la bronca per baixar amb les bicis fins al pati, es veu que la gent té mal despertar... empalmem amb una pista forestal i puja que pujaràs, tots a un ritme tranquil per anar escalfant motors....efectivament ja ens tornàvem a creuar amb el nostre amic, el Sr. GPS. Un parell de colls i baixada fins les Esglèsies, on l'Enric fent una demostració de derrapatge per asfalt va llepar el terra, per sort anava amb la roba d'hivern i ni una sola rascada, una mica de mal l'hombro i tirant.
Un cop a baix ens treiem algunes capes i a fer el Coll de l'Oli, novament alguns esprints fins d'alt pels més forts i la resta anar pujant que els km ja es notaven a les cames i els culs ja estaven molt pelats...Un cop dalt unes vistes espectaculars, que ja només per això recomanem fer aquesta ruta.
Allà empalmariem amb un corriol de baixada molt xulo on ens vam trobar amb 3 nois amb averia mecànica, la qual vam solucionar ràpidament. I fins a la Torre de Capdella on ens trobàvem a la família Seuva i on ens instal·lariem per passar la nit.
Aquesta 3a etapa, la més curta seria de 3:27h i 39,6km
A la tarda tots nerviosos veient la pujada a l'Angliru amb el triomf de Contador, que ja estava més que cantat,... quina agonia pujar-ho amb tota la gent allà sobre que casi no pots ni respirar i es pensen que t'ajuden intentant emputjar-te, sort que són pros, sino més d'un hauria anat per terra....
4a etapa: TORRE DE CAPDELLA - SON
Avui sí que és obligatori llevar-se d'hora, l'etapa calculem que serà llarga i tenim tres hores per tornar a casa, així que a les 7 en punt esmorzant i a quarts de 9 ja ens posàvem en marxa.
Aquest cop tocava pujar fins l'infinit al Coll de TRIADORS, així que cadascú al seu ritme i anar trobant gent per la pujada, fins dalt de tot, on després de 12km hi havia un parell d'animes caritatives que ens oferien un té calentò i ens deixaven posar dins la furgoneta mentre esperavem la resta del grup. Això no es pagava amb or, a 4º i amb vent gèlit.... MIL GRÀCIES!!!
I ara un puja baixa, passant pel coll de la PORTELLA fins arribar al capdemunt de les pistes d'esquí d'ESPOT on baixariem per les pistes blaves fins al poble, aquí ja teniem a la Marta clavadíssima del coll, i amb unes ganes bojes d'acabar la ruta. Decidim parar-nos en un bar del poble i ens trobem una senyora rància amb jersei de llana i coll alt que no ens va deixar tancar la porta pq ella tenia calor..... per sort uns cacaolats i uns entrepans de truita ens van mig recuperar per agafar forces per fer els últims 15km fins a SON, que es farien una mica pastosos tots per carretera,... però finalment arribàvem a SON congelats de fred, per sort teniem les maletes i ens podríem canviar de roba per fer la última foto MISSiÓ COMPLERTA!!! A la foto el nostre amic Sr. GPS que efectivament arribava en el moment just.
Acabaríem l'etapa amb 4:34h i 59,7km. Així que al final ens surten 222km i 18hores de recorregut. Mil fotos, alguns vídeos molt bons que ja anirem penjant i un fart de riure.
Recomanem la Casa Pasqual i el Forn de pa de Llesp, no pareu mai a dinar al refugi de Montgarri, i si aneu per Espot truqueu-nos per preguntar a quin bar no heu d'anar mai!!!!
Una aventura genial, així que per l'any vinent ja anem pensant en fer la Pedals d'Occitània.
No cal tornar intentar marxar d'hora, però aquest cop ens hem avançat 1/2h a l'hora habitual, foto de rigor al pati de la casa, on tot i el sol que semblava fer, es notava ja una baixada de temperatures important,
Primera pujada fins a Castellars on ens tocaria fitxar i una senyora amb molt mala baba ja ens va fotre la bronca per baixar amb les bicis fins al pati, es veu que la gent té mal despertar... empalmem amb una pista forestal i puja que pujaràs, tots a un ritme tranquil per anar escalfant motors....efectivament ja ens tornàvem a creuar amb el nostre amic, el Sr. GPS. Un parell de colls i baixada fins les Esglèsies, on l'Enric fent una demostració de derrapatge per asfalt va llepar el terra, per sort anava amb la roba d'hivern i ni una sola rascada, una mica de mal l'hombro i tirant.
Un cop a baix ens treiem algunes capes i a fer el Coll de l'Oli, novament alguns esprints fins d'alt pels més forts i la resta anar pujant que els km ja es notaven a les cames i els culs ja estaven molt pelats...Un cop dalt unes vistes espectaculars, que ja només per això recomanem fer aquesta ruta.
Allà empalmariem amb un corriol de baixada molt xulo on ens vam trobar amb 3 nois amb averia mecànica, la qual vam solucionar ràpidament. I fins a la Torre de Capdella on ens trobàvem a la família Seuva i on ens instal·lariem per passar la nit.
Aquesta 3a etapa, la més curta seria de 3:27h i 39,6km
A la tarda tots nerviosos veient la pujada a l'Angliru amb el triomf de Contador, que ja estava més que cantat,... quina agonia pujar-ho amb tota la gent allà sobre que casi no pots ni respirar i es pensen que t'ajuden intentant emputjar-te, sort que són pros, sino més d'un hauria anat per terra....
4a etapa: TORRE DE CAPDELLA - SON
Avui sí que és obligatori llevar-se d'hora, l'etapa calculem que serà llarga i tenim tres hores per tornar a casa, així que a les 7 en punt esmorzant i a quarts de 9 ja ens posàvem en marxa.
Aquest cop tocava pujar fins l'infinit al Coll de TRIADORS, així que cadascú al seu ritme i anar trobant gent per la pujada, fins dalt de tot, on després de 12km hi havia un parell d'animes caritatives que ens oferien un té calentò i ens deixaven posar dins la furgoneta mentre esperavem la resta del grup. Això no es pagava amb or, a 4º i amb vent gèlit.... MIL GRÀCIES!!!
I ara un puja baixa, passant pel coll de la PORTELLA fins arribar al capdemunt de les pistes d'esquí d'ESPOT on baixariem per les pistes blaves fins al poble, aquí ja teniem a la Marta clavadíssima del coll, i amb unes ganes bojes d'acabar la ruta. Decidim parar-nos en un bar del poble i ens trobem una senyora rància amb jersei de llana i coll alt que no ens va deixar tancar la porta pq ella tenia calor..... per sort uns cacaolats i uns entrepans de truita ens van mig recuperar per agafar forces per fer els últims 15km fins a SON, que es farien una mica pastosos tots per carretera,... però finalment arribàvem a SON congelats de fred, per sort teniem les maletes i ens podríem canviar de roba per fer la última foto MISSiÓ COMPLERTA!!! A la foto el nostre amic Sr. GPS que efectivament arribava en el moment just.
Acabaríem l'etapa amb 4:34h i 59,7km. Així que al final ens surten 222km i 18hores de recorregut. Mil fotos, alguns vídeos molt bons que ja anirem penjant i un fart de riure.
Recomanem la Casa Pasqual i el Forn de pa de Llesp, no pareu mai a dinar al refugi de Montgarri, i si aneu per Espot truqueu-nos per preguntar a quin bar no heu d'anar mai!!!!
Una aventura genial, així que per l'any vinent ja anem pensant en fer la Pedals d'Occitània.
Entrades
2 comentaris:
crònica super currada com sempre!
has pensat en fer-te redactora d'algun diari? jeje.
quin munt de km y de glòbuls vermells que heu agafat,de ben segur que diumenge serà un passeig anar a Sant Vicenç.
felicitats finishers!
I això que soc de ciències....
La veritat és que ens ho hem passat genial, i ara ja tinc moltes ganes de repetir-ho....Llàstima de la meva torticolis però després de la sessió amb el Pont sembla que he millorat un 400%. Avui a fer el circuit de St. Vicenç i comprovarem l'estat real... que si l'Enric es notava amb les cames cansades....
Publica un comentari a l'entrada