STAGE ASTURIAS - NAVARRA

Dissabte 9 d'Agost a les 9:00 sortíem sis personatges direcció Asturias, 824km i unes 8horetes.... i a mitja tarda ja estàvem plantats davant de l’Hotel de La Cortina on ens donaven la clau i les instruccions de la super casa rural.Un cop instal·lats a fer una visita per Pola de Lena, un poblet a uns 15km una mica més gran d’on estàvem. Per anar-nos aposentant a la zona, comencem prenent unes sidres, una ampolla, dos gots i una senyora anar servint i a veure com xupitos, lo de prendre’t el got tranquil·lament mentre vas parlant amb els col·legues res de res....

Allà ja vam conèixer dues senyores que ens van comentar una mica on podíem anar a sopar, que allà tota la joventut estava a la platja a l’agost i que la resta estava mort.... A part una d’elles ens comentava que “mi hijo tranquilamente se fue a subir el Angliru, antes pasas un puerto de nada, arriba se tomó un sándwich y para casa, tardo unas cuatro horas y eso que no entrena mucho, solo sale algún domingo” De passada ens comentaven que dilluns i dimarts plouria, així que si volíem anar a fer l’Angliru millor diumenge. Primer tots decidits que sortíem desde la casa, després de sopar vam anar a fer una part del recorregut amb la furgo per veure que tal, resulta que el puertecito estava bastant bé, hi havia alguna rampa que la furgo tenia feines per pujar, així que la cosa s’anava complicant, comencem a pujar l’Angliru i ens trobem un cartell de carretera cortada per obres, que bé, allà vam tornar cap a casa sense saber que ens esperaria a la pujada, si podríem arribar a dalt, si hi havia un forat a mitja pujada,..... tots a dormir nerviosos.

Diumenge a les 9:00 del matí quedem per esmorzar i a les 10:00 tots cap a l’Angliru, el Bernat, el Sergi i el Jose pugen a la bici per començar el gran dia, la Neus, l’Enric i la Marta amb furgo fins a peu de port, La Vega(Riosa),.. allà escalfant una mica fins que arribés la resta i comencem a pujar.... a les primeres rampes ja se separen les fèmines dels machos i cap amunt..... fins al cartell de les obres anaves pujant tranquil·lament, però pensant en el que et quedava, de cop un parell de rampes dures esquivant vaques i comença un camí de gravilla, perfecte a falta de 5km tot és gravilla,.. no costa prou fer rampes del 20%,... i allà ja “sálvese quien pueda” cadascú al seu ritme per aconseguir arribar a dalt i anar pensant en el fill de la senyora,... "nada si el xaval casi no entrena", pues no estan ensenyades les mares,...... Per variar el Bernat primer en arribar a dalt i sense posar un sol peu a terra, després venien el Sergi, l’Enric i el Jose que van anar parant en algun lloc per recuperar l’alè i poder continuar, i seguien la Neus i la Marta que a les rampes més dures les van fer amb el cotxe de San Fernando, un ratito a pie y otro andando.... si al Contador li sembla dur!!!! I ara tocava baixar, a les fèmines casi que anaven més lentes que pujant, per sort un cop arribats a l’asfalt la cosa estava xupada. Baixada i tornada cap a casa tornant a passar el puertecillo, tots amb bici excepte la Marta que algú o altre havia de tornar la furgo y per rang de forces.....

Dilluns un dia de relax, així que aprofitem per anar a visitar Potes, res només unes 3h i algo de viatge per veure el poblet, dinar i anar cap a Fuente Dé on per agafar el funicular i pujar a dalt, a part dels 14€ només 1:30h d’espera, així que vam decidir pasturar una estona per baix amb les vaques, abans de tornar a fer les mil hores de viatge per tornar cap a casa.

Dimarts sortida amb grupeta de relax per fer el port que teníem al costat de la casa, La Cubilla, evidentment un cop pujat l’Angliru, aquella pujada es va convertir en un passeig per la rambla, aquest cop amb pal de la Marta en els últims metres. Unes fotos i baixada cap a la casa, amb un vent espectacular, així que la Marta, amb les Spinergy amb perfil no anava massa bé i fan canvi amb el Bernat i amb la cara que feia pagava, quin patiment de no matar-se a cada curva.

A la tarda volteta per Oviedo, primer com és lògic visitant totes les botigues de bici de la zona per trobar algun que altre recanvi i després visita de rigor pel casc antic.

Dimecres un altre dia fort, Lagos de Covadonga, aparquem a Cangas de Onís i cap a munt, amb el canvi de llantes del dia anterior, tots piquen amb el Bernat pq pugi amb les Spinergy amb un 25 en comptes de amb el seu 28. Així que comencem a planejar, el canvi de la Marta comença a fallar, així que en un petit despiste es despenja. A la pujada el Bernat esta patint més del que es pensava, així que l’Enric aprofita el dia per culminar en primera posició, seguit del Bernat que esta desitjant recuperar les seves llantes amb el 28, el Sergi amb algun problema al canvi arriba en tercera posició. El Jose tot desquiciat pq el canvi no li funciona ni enrera espera a la Neus per acabar de pujar junts. I mentre, a falta de 3km, a la Marta se li queda el plat posat en una baixada i no el podia treure, i amb rampes del 13% tampoc era plan, així que s’ha d’esperar a que la vinguin a rescatar pq tampoc hi ha cobertura per trucar, genial. Al final cap a casa amb un mal gust de boca per alguns i amb el dia triumfant per altres. El Jose passant per una de les botigues d'Oviedo per veure si solucionaven els problemes de canvi.

I aprofitant que dijous descansaríem, a la nit cap a Gijón, sopar en una pizzeria i a fer uns beures a la zona de festa, allà per suposat que el Bernat i el Sergi van aprofitar per tirar tot el seu arsenal, no hi havia qui es resistís al local, que si Italianes, de Burgos, reporteres.... a les 3 es canviava de zona però en l’intent algú no es trobava gaire bé, i cap a casa, bé després d’estar un parell d’horetes en un parc aprop del mar veient el sopar, el dinar i l’esmorzar del Bernat......

Dijous per suposat que no hi havia qui es mogués de la casa rural, una ressaca general, entre beure i dormir poc,.....tot i així aprofitant que el Bernat havia de netejar la furgo, el trio amb el Sergi i Enric van aprofitar per veure la Cobertoria i el Gamoneteiro de cara a pujar divendres, resulta que el Gamoneteiro és un camí de cabres, així que van decidir que en tindríem prou amb la Cobertoria. I cap al vespre unes reparacions mecàniques del Sergi, es veu que de jove havia treballat a Probike, tot i posar en dubte al llarg de tot el viatge les seves dots com a mecànic "allà segur que només netejaves bicis", al final va resultar que dominava bastant....

Divendres últim port d’Asturias, La Cobertoria, anem amb cotxe fins Proaza i vam aparcar a uns kms per escalfar una mica abans de fer el port, aquest cop triomf del Bernat per la revenja, seguit del Sergi i l’Enric el que es veu que al principi havia atacat massa vegades per tensar al Bernat i seguits del Jose i la Neus, per fi al Jose li funcionava el canvi i va poder fer una sortida com deu mana. Aquest cop la Marta va anar a rodar per pla per recuperar-se.

Dissabte al matí recollir i canvi de lloc, el Jose dilluns ja treballava, així que ell i la Neus ja tornen cap a caseta. La resta cap a Navarra, en busca d'un camping en alçada. Al final destí Isaba, quins paissatges, quines vistes. Tota la zona espectacular, molt més que Asturias, així que ens ho apuntarem per un proper stage i poder-hi passar més dies. Al vespre reconeixement de zona i un bon sopar al Hotel del poble i cap a dormir.

Diumenge17 llevar-nos i cap a fer el port que teniem més aprop, Pierre de St. Martin, el cansament ja era notable, així que sortim a ritme suau planejant, quan començava la pujada la Marta té unes molt males sensacions i decideix tornar cap al camping, però un cop allà agafa la furgo i cap a perseguir la trupe, aquest era el dia del Sergi, així que els hi fot el pal al Bernat i l'Enric i com un posseït cap a fer cim en 1a posició, la Marta els enganxa casi arribant dalt, per tirar unes fotos i fer algun que altre vídeo. I ara baixada a fondo fins al camping on per suposat el Sergi els hi torna a fotre un pal rere l'altre.

Resulta que en l'excursió la Marta ha punxat, així que a la tarda ens va tocar canviar la roda, entre no tenir la clau que tocava, que la llanta va amb gruixos i que a sobre llavors la roda no cavia en el lloc de la de recanvi,... millor que només ens dediquem a les nostres coses pq estar clar que de mecànics no és lo nostre. I després de visita al Roncal, eren les festes, així que vam poder veure els seus jocs bèsties, tiro de queso Roncal.

Dilluns ens tocava descansar, però el Sergi i el Bernat els hi cremaven les cames, així que van tornar a baixar fins al Roncal per fer una volteta planejant, i suposem per si trobaven les jaques que havien vist el dia abans.... Un cop dutxats, visita a Roncesvalles, mític pq hi comença el camino, resulten ser tres cases i dos restaurants,... "si lo sé no vengo" bé millor tornem cap a Isaba,... parant-nos a la piscina d'Otxagabia per fer una migdiadilla....

Dimarts un bon esmorzar i cap a fer el Larrau, aquest cop dues variants, 1a parada el Laza on deixen la Marta a dalt de tot per començar a afafar embalació per pujar el Larrau per la banda fàcil, anar pujant tranquilament, arriba a dalt, no hi ha cap cartell de que s'ha arribat, una boira espesa que mullava, un fred terrible, per sort el trio havien deixat la furgo per poder-los esperar fins que arribessin. El trio baixa cap al costat francés, en plena congelació, amb una boira que no veien res,.... i un cop baix comença el Larrau, el Sergi ja estava per l'arrastre així que es queda, mentre l'Enric li va fotent pals al Bernat, que aquest ja no va poder aguantar , finalment el triomf del dia per l'Enric, seguit del Bernat i amb el Sergi a uns minuts, pagant la pujada del St. Martin. Baixada amb furgo fins a una gasolinera i allà el trio baixa de la furgo per tornar fins al camping amb bici per poder estirar cames i recuperar-se del fred.

Classificació final del pique portuari:

1er Bernat Cañellas amb 1100 punts

2on Enric Forn amb 1060

3er Sergi Pujabet amb 1035

Un bon stage que per alguns anirà molt bé, per d'altres hi haurà un cansament important, però el que estar clar és que ens ho vam passar molt bé i que hi ha moltes anecdotes que queden pels presents. Ara a pensar en el següent stage pel 2009!!!