EL DIA DEL FANG, ST. JOAN MEDIONA

A les 8:30 ens ajuntàvem una bona grupeta per anar a fer la primera sortida de l'any, el Bernat, l'Enric, la Marta, la Lídia, el Comaposada, els germans Trujillo, el Matu, el Tapi, el David Rubio, el Marcelo, l'Enric Vidal i el Benavent.



Passant per l'aeròdrom, comencem a tastar el primer fang, així que decidim esquivar el xatarrero i arribar a La Pobla per carretera. Tots mig congelats a 1ºC, agafem un petit corriol fins travessar la carretera de Capellades, per anar a passar per la Font de la Verge. Primers problemes, el camí s'ha ensorrat!!! però per sort amb la pujada més dura del dia aconseguim recuperar el tacte de les mans,... potser haver-la fet a 1a hora... Seguim cap al Xaró, la Torre, Vilanova d'Espoia, el corriol dels troncs, on algun s'ha posat carinyós i insistia en el contacte.... Travessem la carretera de la Font del Bosc i primers camps pastosos,.... era millor passar pel fang o pels fems? Finalment, arribem a la carretera on després d'una mica de pujada arribem al Caliu per fer un bon esmorzar....

Però abans, lligar bicis amb les cadenes arrossegades per la Marta ;) , i algun problema mecànic del Presi. Un bon esmorzar, gràcies a la bona atenció del personal del Restaurant Caliu. I ben tips i amb alguna que altre dècima d'alcohol a la sang, foto de grup.


I apa, a començar la magnífica pujada, i ara sí, el fang ja s'ha apoderat dels camins i la cosa es comença a complicar, puja que pujaràs, enfangat que t'enfangaràs, que si ara falla una bici, que si ara falla l'altre, ara un a peu i l'altre que no avança. Arribem al cim i ara baixada a fondo fins la cantera d'Orpí (el millor del matí).

Arribem a Carme i el Benavent ja ens deixa que se li fa tard, la resta a fer el maleït camí fins als dipòsits, i aquest sí, que ha acabat amb les poques forces que quedàven, el Matu que ja odiava a tothom, el Sergio gastant els últims cartutxos, el Ramon que ja no sabia si pujar a la bici, i la resta disimulant el cansament, avançant mica en mica,....

I per fi, arribem a Vilanova on se separen els que es queden a Igualada i els que tornen a Òdena. Aquest cop finalitzem la ruta amb uns 50km, que les nostres cames senten que han sigut 200, i unes 4h de patiment constant, però ja se sap, aquestes sortides sempre curteixen!!!

Ja la podem batejar com la ruta més dura des de l'inici del club!!!!

Disculpeu als xerpes, que se'ns ha anat la mà, i esperem veure-us la resta de caps de setmana,... prometem que les següents no se us faràn tan dures!!!

Més fotos