El Miguel Angel i jo, el David, estàvem avorrits i no vàrem tenir millor idea que anar fins els molins a trepitjar neu... QUIN FRED!!! Sortíem d'Odena a les quatre, a quarts de sis érem dalt amb un vent del cantó de Calaf que tallava. S'ens va fer una micarrona tard i arribàvem a dos quarts de set a casa, fosc i negre.
Per cert, sembla que hauran de regar els molins més sovint perquè alguns es comencen a pansir...
dijous, 8 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada