DIUMENGE 19 MAIG:TOUS

Avui diumenge 19 de Maig ens hem trobat el Ramon, el Jero i jo, Artur, per anar direcció a Tous. El primer comentari és que ja hem fet bé de venir tapats, perquè la cosa pinta freda. Sense perdre temps enfilem el camí que surt de Can Roca, i girem per anar a buscar la carretera de les Maioles, i després can a Can Masarnau. De camí en trepitgem poc, però. El Ramon de seguida ens comença a portar per corriols d’aquests que sempre troba quan surt a córrer! Al final creuem Can Masarnau i continuem fent camins, corriols i trialeres fins quasi a l’Espelt. A partir d’aqui fem un tros d’asfalt, que agraïm per fer baixar pulsacions, que hem sembla que avui hem començat forts. Un cop a Sant Genís estem avorrits d’asfalt i decidim inventar algo per sobre la fàbrica de ceràmica. Ens costa una mica trobar-ho, i hi ha un moment que hem de baixar de la bici per continuar, però acabem trobant un corriol que torna a baixar a la nacional. Al final hem triomfat. Trosset més d’asfalt fins a Jorba que ens ajuda a relaxar la respiració i a preparar-nos per el Pla del Magre. Per sort el terreny humit fa que et puguis posar dret sense patinar, això si, la pendent continua sent la mateixa de tota la vida, jeje! Un cop a dalt planegem una mica , i després de creuar la carretera de Clariana, baixem cap a Tous, com no, aprofitant totes les trialeres possibles que permeten que el Ramon i jo ens piquem a veure qui en fa més (alguns cops passa ell i jo no i en d’altres al revés).

Fem un petit Pit-Stop a l’Ateneu i amb la panxa plena decidim tornar per un camí que deia el Jero que sortia de la gasolinera. Al principi ens perdem una mica però aviat sabem què farem: tornarem a pujar el Pla del Magre des de la banda de Tous! (més suau). Com no podia ser d’una altra manera baixem per la trialera del pla del magre, llarga i tècnica i després empalmem amb un corriol que ens porta ja a la pista de la Sala, Déu ni dó quina baixada!

Fem pista fins al Molí Blanc i pugem per Sant Jaume per fer el corriol que ens porta a l’Infinit (com no podia ser d’una altra manera, amb trialera inclosa, on el Ramon destaca). Fem quatre baixadetes pels marges de radere l’estadi atlètic, i pugem fins al Parc de Vallbona, on tots tres fem la rampa fins dalt sense parar. Només arribar el Jero i el Ramon s’estiren a terra i els hi faig la foto de la sortida. No és per a menys: des d’Òdena 52km i 980m de desnivell positiu!! Ens hem guanyat la migdiada.