TERRA DE REMENCES

Ahir tocava corre a St.Esteve d’en Bas, on es fa la marxa més important de Catalunya, si més no en quant a participants, al voltant de 3000 corredors. Dos membres del club el Sergi Pujabet i el Bernat Cañellas, hem matinat juntament amb l’Esteban dos membres del Cicles Sans de Castellolí.

A la línia de sortida, “bastant de ferro”, Roberto Heras, Xavier Tondo, Llaneras, Carles Torrent,....i els millors cicloturistes de Catalunya.

Amb un inici bastant ràpid, de seguida ens plantem al primer port, el Capsacosta, on es puja relativament bé, el ritme es pot aguantar i el grup encara es bastant números (Rili i Enrik el divendres passat vam pujar mes ràpid). Coronem, baixada rapida i cap a Ripoll on comencem apujar el segon port, Canes, allà la cosa es fica seria i el grup ja es selecciona més, coronem uns 40 corredors, que amb un ritme rapidíssim i en fila de un arribem a peus del “Coco” del recorregut el Coll de Bracons. Un port de 1º Categoria, amb una distancia de 7 km a una mitja del 8% i amb rampes de 15%.

El ritme es dur des de un inici i de seguida queda seleccionat el grup en el qual nomes quedem 8 corredors. Els “pros”, Tondo i Torrent marquen un ritme que em costa de seguir, però pateixo al màxim per mirar d’aguantar sabent que en aquell grup estaria la victòria. L’últim quilòmetre de port, el Roberto Heras, augmenta un punt més el ritme, i no se com, aconsegueixo aguantar, arribo a dalt “al límit”, coronem, descans de 5 segons i que la cosa no para, descens rapidíssim, on encara anava a 170-175 pulsacions. Quant arribem a Manlleu, la cosa es relaxa una mica, ja que estava clar que l’escapada estava formada. En la zona de transició fins a l’últim port els “pros” ens diuen que no disputaran el sprint, així doncs que penso que ja no apretaran més, però nomes començar l’últim port “El Condreu”, comença un altre vegada la tortura. Aquest és un port que no té molt desnivell, però amb 130 km a les cames, una velocitat que no baixava dels 28 km/h, i movent el plat, la fatiga apareix tard o d’hora. Aquesta vegada el ritme el marcava el Roberto Heras i vaig arribar patint molt a dalt, però finalment corono amb la “grupeta” i ja ho tenim, nomes quedava un descens, molt tècnic on aquesta vegada la traçada la marca el Torrent, increïble com baixàvem, quines plegades,....

Últims 4 km, nomes queda una recta llarga , curva i recta final d’arribada. En el descens s’ha tallat el grup i ens juguem la victòria 4 corredors, el primer atac ha sigut del més ràpid del grup, ningú hi va, se que es la roda bona i salto a per ell i el neutralitzem. Fem una parada de un o dos segons, unes mirades entre els quatre corredors, (estem en l’últim km), i sabent que soc el menys ràpid dels 4, decideixo donar-ho tot i atacar, pensant que l’arribada era igual que l’any anterior, però per desgracia no era així. Agafo uns metres, entro a la curva final primer, però queden uns 200 metres picant amunt, i jo ja ho havia donat tot, així doncs que ataquen per darrera intento respondre, però.....al final entro 4 classificat.

Estic molt content, perquè he competit amb gent de molt nivell i he pogut aguantar. La victòria cada dia esta més a prop, però de moment no arriba, haurem de tenir més sort. A falta de que surtin les classificacions, em sembla que s’ha fet el millor temps de les 12 edicions de la que es la marxa mes important de Catalunya.