DIUMENGE 26 FEBRER: VOLTA A LA CONCA DÒDENA

En un dia amb bona temperatura i ben assolellat ens trobem a la plaça 7 ECO’s , el Josep Maria, el Kiko, el Ramon, el Sergio, el Jaume Tort i el Jaume xaus disposats a fer la ruta marcada al calendari. El Kiko ja amb la bici nova reparada al moment de sortir s’adona que te el fre de davant fluix i hem de retardar uns minuts la sortida per collar-lo mentre tothom posava verd al mecànic que li havia fet la reparació.

Finalment sortim d’Òdena i enfilem cap a Can Macià fins la primera dificultat de pujada que es pujar als Mollons, ens costa a tots la pujada però arribem a d’alt i parem a fer-nos les fotos de rigor amb les bones vistes del lloc amb i el Castell de la Pobla al horitzó.

Decidim esmorzar a la Pobla i baixem pel sender pedregós que utilitzant els excursionistes per pujar-hi caminant amb força dificultat sobretot el primer tram per mantenir-nos a sobre la bicicleta.

Fem l’esmorzar, bastant econòmic i complert, i iniciem la pujada al Castell i seguir pel darrera un sender que ens porta a fer una volta fins el drapaire de la Pobla on girem cap a Vilanova per agafar un camí que torna a pujar en direcció als dipòsits de Vilanova. No hi arribem ja que abans el Tapi i el Tort tasten una nova trialera de baixada i posterior pujada que ens fa perdre bastant de temps.

En aquest punt decidim fer via i anar de cara a la tornada passant això si pel parc pluvial de Vilanova i Igualada on trobem mes gent que al passar posteriorment per la Rambla i ja separar camins, uns cap a Òdena i altres es queden a Igualada.

Finalment fem uns 30 Km a un ritme un mica baix amb un recorregut bastant repartit entre pista, senders i un desnivell acumulat de 950 metres.

http://www.endomondo.com/workouts/qWPm_IHJYlA

Nombre	Volta a la Conca d'Òdena
Deporte	Ciclismo, montaña
Hora de inicio	26-feb-2012 8:41
Distancia	28.44 km
Duración	3h:03m:06s
Velocidad Prom	9.3 km/h
Velocidad Máx	41.9 km/h
Calorías	2388 kcal
Altitud	262 m / 543 m
Elevación	943 m ↑ / 812 m ↓
Frcia Cardíaca	138 / 179
Cadencia	0 rpm

DIUMENGE 19 FEBRER: ESPELT

Nos encontramos en la plaza cuatro integrantes del club el Tapi ,Xaus,Artur y yo el Kiko,tras contarnos nuestras pequeñas cosas de fin de semana emprendemos la salida poco después de un grupo de bikers muy dicharacheros que al ir alcanzándolos iba uno por separado de los demás.Pasamos por delante de la nave del Aguilera y bajamos en dirección a la resbaladera cruzamos la riera y nos dirigimos a la Font de Cal l’Enrich después enlazamos con la pista de Can Sabater que la dejamos muy rápidamente para dirigirnos a las Casetes dels Musons pero para nuestra sorpresa nos encontramos en medio del camino al lado de una casa rural un coche Seat Altea con un neumático destrozado y algún que otro boyo ,decidimos hacer fotos y mirar la situación por si acaso y seguimos nuestra marcha. Despues de cruzar la carretera de las Mayolas y habiendo hecho algún trozo del camino dirección l’Espelt el Tapi decide llevarnos a la sierra de Rubió y nos sorprende con un sendero (este si je ,je)100%ciclable que nos hace descender hasta la pista asfaltada del Espelt ,Rubió .Tras otro senderito del Tapi llegamos al Espelt donde almorzamos en el Bar La Casa de Luis donde el Artur Y el Xaus se ponen las botas con sus huevos fritos y jamon de Jabugo.  

Despues del almuerzo el Artur tiene que dejarnos por compromisos familiares(se nos casa la semana que viene),los tres integrantes que quedamos seguimos la marcha en dirección a Jorba al cual llegamos después de perdernos un poco(como casi siempre)y bajar un sendero el cual el Tapi y yo ya habíamos hecho.Una vez en Jorba nos dirigimos a Rubió hasta llegar al estanque de los patos el cual estaba muy concurrido,cuando seguimos marcha tenemos que subir una pendiente la cual ni el Tapi ni yo podemos subir pero el Xaus si con la sorpresa que la gente que había en el estanque a empieza  a aplaudir al Xaus y eso le pone la moral por las nubes,seguimos por el sendero al lado de la riera de Rubió hasta llegar al Pla y continuamos por pista hasta llegar a la hermita de Sant Pere d’Ardessa .Una vez allí llamamos al Artur que nos había hecho una llamada perdida y nos cuenta que después del almuerzo paso por los mossos a denunciar lo del coche y le dicen que hacia tres días que lo habían robado madre mia menos mal que por lo menos no se lo han quemado. Despues continuamos la marcha hacia los molinos pero a ultima hora decidimos cambiar la dirección y el Tapi(como no) nos enseña otro de sus senderos la verdad muy chulo que nos dirige hacia Can Massarnau pero antes de llegar en una masia dos perros se interponen en el camino y le muerden al Xaus(madre mia si es que hay días que es mejor no salir de casa).Bueno total que acabamos un dia movidito con 47 km y un sabor agridulce  por lo de la mordedura.    

DIUMENGE 12 FEBRER: LA LLACUNA

Ens trobem a la plaça a les 8:30 quatre integrants de l'ECO: Jaume Xaus, Kiko, Sergio Trujillo i Josep M. Comaposada. En Sergio, que arriba en cotxe, diu que no es troba en condicions d'emprendre la sortida "ha passat mala nit", obert a tot tipus d'interpretacions, he, he. Però molt amablement, tot s'ha de dir, ens porta un termo amb cafè beneït, tot un detall per part seva que cal agrair donat les baixes temperatures. Mentre gaudim del cafè beneït en Kiko se n'adona que alguna cosa no marxa bé a la seva bici, sembla que el pinyó està clavat. Decideix anar a casa i agafar la seva antiga muntura. Comuniquem via WhatsApp a la resta d'integrants, en Ramon i en Jaume Tort, que s'esperaven a Sta. Margatita de Montbui que arribaríem amb una mica de retard. Finalment ens decidim baixar a Montbui directes per carretera, amb un fred que congela fins a tal punt que en arribar he de demanar en Jaume Tort que hem deixi els guants una estona per recuperar la sensibilitat als dits de les mans.
Un cop ja estem els cinc enfilem direcció a Montbui poble passant per sota la Tossa i continuar per la pista principal, coberta de neu i gel en alguns punts, fins arribar a l'alçada de La Censada. Creuem la carretera de Carme i a mig camí de la pujada a La Llacuna ens trobem en Rafa Urrútia amb la seva dona que anaven tot caminant també al mateix destí que nosaltres, ja que encara s'està recuperant d'una lesió al genoll. Esperem que aviat pugui venir amb nosaltres.
Arribem a La Llacuna encara amb temperatures per sota de zero i entrem ràpidament a esmorzar. En sortir enfilem en direcció al camping per continuar cap a Rofes. Creuem la carretera entre La Llacuna i Rofes per tornar a recuperar part del mateix camí que hem passat per tornar fins a Montbui, Igualada i finalment arribar a Òdena. La sortida d'aquest diumenge ha quedat amb uns 52Km de recorregut i uns 825m de desnivell acumulat de pujada.

DIUMENGE 5 FEBRER: CASTELLFOLLIT

Ens trobem a les 8: 45 a Can Roca uns pocs membres d E.C.O. en Jaume Xaus, el kiko, el jero i Jaume Tort. Els 4 disposats a sortir en la bici en les condicions climatològiques que hi ha, moltíssim fred, baixa temperatura -5 graus i neu en alguna part del camí, ja que ens toca anar cap a Castellfollit del boix.

Agafem el Camí que ens porta cap al pont de la O,  continuant cap a Can Enric, tenim un fred als dits de les mans ufffff..... be continuem cap a Can brunet tot seguit, seguint la pista ens unes condicions que deu nido, neu, glaç tot una barreja....  Arribem a la carretera de Castellfollit, per anar a esmorzar a cal Andorrà.

Ja tenim la panxa plena, seguim cap al pantà de la grava Lossa. Allà ens fem unes quantes fotos veiem com esta tot el paisatge nevat i el pantà ben glaçat, seguim el rumb per la pista que ens porta cap a ca la massa, seguint direcció cap a cal godo, pugem els molins per aquesta banda i baixem direcció cap a Can roca. Fem un total 40 km aprox..

DIUMENGE 29 GENER: CARME

Aquest diumenge ens hem trobat sis ecos: el Kiko, el Ramon, el Jaume Xaus, el Jaume Tort el Josep Maria i l’Artur en un dia, que sobre el paper es preveia bastant fred. Comencem la ruta pujant pels dipòsits de  Vilanova, i després en direcció cap a Carme, que és on haviem d’esmorzar. Com que la ruta és molt curta decidim que avui improvitzarem a l’hora de triar els camins i així també ampliarem la base de dades de corriols i senders. Així doncs aviat abandonem la pista i ens comencem a posar per qualsevol lloc on l’espessor de matolls disminueixi, fet que no sempre implica que hi hagi un corriol!! La veritat és que ens surt prou bé i mica en mica anem avançant. Quan arriba algun moment de dubte, el mestre Comaposada ens il·lumina amb una nova màxima del mountain-bike: si hi passa l’aigua, hi passa una bici!!! Li fem cas i desapareixen  els llocs impossibles. Hi passa l’aigua?Doncs ens hi tirem nosaltres també! Bé, és de justícia dir que també en algun lloc hem hagut de posar algun peu ( ja mirareu el track del Josep Maria).

Enllaçant corriols aviat arribem a Carme, on en un dels últims reptes tècnics el Ramon ens fa una demostració de com pujar una “paret” i caure amb elegància i estil.

Un cop al bar agafem forces per la segona part, que promet emocions fortes.

Després enfilem cap al cementiri fent una pujada breu però intensa per pista, i d’allà passem per la cantera, on ja dominem per no fer saltar l’alarma. M’agradaria dir que vem vorejar-la, però millor que mireu les fotos…Després pugem cap al cementiri d’Orpí, sense ni imaginar-nos què ens espera a partir d’ara! Ens torna a agafar la vena exploradora, i comencem amb una baixada que de seguida es impossible de fer ni a peu! Arribem a Sant Càndia i de seguida pugem a la carretera de Carme, però en l’altre direcció fins a tornar a tirar-nos per una camí que ningú coneix, i que continua en un corriol molt xulo….fins que s’acaba. Llavors toca empènyer un tros la bici. Enllacem camins molt trencats que fem durant uns metres fins que s’acaben i així varis cops. Sabem que pasada la muntanya que tenim davant hi ha la pista de la censada, però estem enmig del bosc sense cap camí practicable i totalment desorientats. Se’ns està fent tard i avancem molt lents i sense trobar res, per colmo passem més estona arrastrant la bici entre branques que pedalant. Aviat hem de tirar del mòbil amb GPS del Josep Maria per posar fil a l’agulla i després de patir, per fi arribem a una pista, que ens regala una vertiginosa baixada i ens porta ràpidament al nucli antic de Montbui. D’aquí ja fins a casa per asfalt, que per avui ja hem inventat prou!

Arribem pasades les dues del migdia, amb la sensació de no haver estat mai tant perdut a costat d’Igualada, però contents d’haver fet una ruta diferent i molt entretinguda.

DISSABTE 21 GENER: VUELTA POR LOS RINCONES DE ODENA

Con buena temperatura, nos encontramos en “la plaça del poble”, el Kiko, el Josep Mª y jo, El Truji gran. Salimos a las 9:00h A.M dirección al Bar “El Cruce”, no penséis mal…. Encargamos el desayuno para eso de las 10:30h.Decidimos subir al pico de Puig Aguilera, tomando el camino de la era, seguidamente desviándonos hacia el Raval deCan Aguilera. Una vez pasado ya el Raval, comienza el ascenso con buenas rampas del camino de la “Z”, el cual el Kiko logra por primera vez pasar la zeta sin poner pie (congratulations fenómeno), llegamos al camino principal y continuamos hasta llegar al pico. Descansito y foto  de rigor. Cogemos un senderito que nos lleva al camino principal ya de vuelta y este ya no lo  dejamos hasta bajar a la falta de la montaña, empalmando allí en el sendero de la telefónica hasta el bosc gran y de allí cogemos un sendero que se hizo en la Anbaso  que llega hasta los Chalets y de allí al bar en un plissssssss. Desayuno agradable, generoso y barato.

Después de coger fuerzas, decidimos realizar una segunda parte poco típica. Queremos que sea amena y divertida y decidimos bajar a la zona de la riera, de allí recireremos todos los senderos que conocemos ya hechos por las Anbasos de estos dos años y la cursa del esquiador. Sendero del Apan, senderos de las antenas, etc , etc. Llegamos a la plaza a las 13h, con sol, 24 km de los cuales la mitad fueron senderos y con una sonrisa de oreja a oreja.

SOPAR GALA ECO 2011

CLASSIFICACIÓ TOP TEN:

1er RAMON TAPIOLES   102punts
2on JAUME TORT              96punts
3er JOSEP M COMAPOSADA   87punts
4t DAVID RUBIO   77punts
5è ARTUR PARDOS  67punts
6è JAUME XAUS 60punts
7è SERGIO TRUJILLO 54 punts
8è i 1a fèmina: LÍDIA BORRÀS 54punts
9è KIKO        47punts
10è ALBERTO TRUJILLO 43punts

Pel campionat del 2012 hi haurà novetats al reglament que ja informarem al llarg d'aquests dies.