dimecres, 25 de maig de 2011

DIUMENGE 22 MAIG: CASTELLFOLLIT


A las 8 de la mañana nos encontramos en la plaza de la iglesia el Tapi, Josep Mª, Artur, Javi Ramos, Urrutia, el señor del Buff (David Rubio) y yo el Sergio.Cogemos el camino dirección el Raval de can aguilera y una vez allí realizamos la ascensión hasta dar con el camino de la telefónica. Al llegar al final observamos que la carretera nueva ya la están asfaltando(por fin).Llegamos a Maians y a la hora de coger el camino hasta castellfillot decidimos hacerlo por carreta y después subir al Cogolló antes de desayunar.En la ascensión al cogolló cada una a su ritmo, dan muestra de su estado de forma el David y l´Artur y anunque intente aguantarles el ritmo acabe durante 50 metros mirándoles el culo y bufando como un toro(será la edad…. ).Llegamos al Cogolló, vistas maravillosas, sesión fotográfica y sorpresa. A la hora de bajar mogollón de abejas en el camino (tener cuidado si alguien sube).Realizamos el descenso por un camino que se coge a la izquierda y ellí el Ramonet se impone hasta que la caga por innivar senderos… y llegamos a desayunar a ca lÁndorrà. (carito y tardones…. Pero es lo que hay).Una vez ya con la tripa llena y el bolsillo vacio realizamos el descenso de la BEST (algo resbaladizo) en el cual no hay accidentes y abajo del todo nos encontramos con el Fabregas , Ferran y el Gabriel Borrega (maquinon del descenso). Saludamos y tal y bajamos hasta odena cogiendo todo tipo de senderos que conocemos. Uno que se hizo en el opennature que sale al puente de la Font de ca l´Enric y de allí empalmamos con el que se coge de la fuente a la izquierda que se hizo en la anbaso de Odena saliendo a la riera y de allí la última subida (la del cementerio), bajamos suavemente al pueblo poniendo el piloto automático que por fortuna nos llevo al nuovo a tomar una chelita.. Mucho calor y buen rollo.


dilluns, 16 de maig de 2011

DIUMENGE 15 MAIG: CARME

Avui diumenge toca una nova sortida del club i així ens disposem a fer-ho en David Rubio i en Ramon Tapioles. Ben puntuals sortim de Montbui i desitjant estirar les cames ens dirigim a Vilanova pel passeig fluvial.  A can Titó agafem la pista que condueix a Collbàs i que tenim en ment per ser un tram de la pedalada de la marató de l’any passat en la qual vam participar. En Ramon , però, sembla que no les té totes perquè la pista s’empina vertiginosament i això el sobta. Tot i així,  anem per bon camí. Més tard, trobem el primer baixador del dia i en Ramon ,com sempre, és el primer a ficar-s’hi. No obstant, aquesta vegada en Ramon es xuclat per la baixada i perd el control de la bici temporalment que li patina sense fre, encara que la baixada , per sort , és curta i neta . Malgrat això, crec que una altra cana li apareix per perdre una de les seves moltes vides. Continuem i coronem fins el santuari per deixar-nos caure per l’altre banda cap a Carme. Com no tenim pressa i no som gaire ortodoxos  sortim de camí i ens enredem per senders desconeguts i possibles passos , alguns dels quals posarien els pèls de punta   a qualsevol , mentre en Ramon, en canvi,  somriu.  Esmorzar curt i reiniciem la marxa amb molt de temps per davant. Així que  tornem a pujar  a Collbàs per un altre costat i  seguim el corriol distret que mena cap al camí de la serra de la Portella pel vessant sud. En aquest tros, els canvis d’ambdós sembla que es posen d’acord i els salts de cadena, cruixits, nyigo-nyigo fa que competim amb el   crec-crec de les cigales del camp. Quadrem més o menys aquesta molèstia i descendim per una abrupta pendent per agafar la pista a la Censada. Moment relaxat per un pedaleig tranquil i parlar de temes d’actualitat. Al capdamunt de la Censada prenem un tram del  GR de la zona i després d’una pujada a ple Sol ens internem pel bosc a través d’un corriol que mena cap a la Fou. Cal dir que mentre avancem per aquest estret pas ens fem un tractament exfoliant improvisat que ens deixa unes esgarrapades en la pell.  A la Fou tombem a la dreta per dirigir-nos cap a Montbui. Mentrestant, avui em toca a mi rebre i llepar el terra, sense cap objecció i sense lamentar, també. Al peu de la Tossa agafem un altre viarany que ens aplica una altre tractament exfoliant ( portar  mànigues curtes i pantalons curts  té això ) No volent acabar encara , fem un últim esforç i ens fiquem al torrent de les bruixes on entre xipolleig i xipolleig  ens refresquem. En Ramon, per anar més lluny , a punt està de capbussar-se en una bassa, cosa que hagués posat de colofó una bona ruta. Arribem a Montbui amb ganes de tornar a casa per fotre’s un merescut àpat. I és que avui en ser dos hem anat molt lleugers i hem marcat una fita aquest any amb una sortida de 48 Km. Aquí queda! 

I visca el Barça!


dijous, 12 de maig de 2011

DIUMENGE 8 MAIG: CASTELLOLÍ

Ens trobem a les 8:00 del matí a la plaça de l'ajuntament  d'Òdena el Ramon, el Jaume, el Sergio, el Jaume de Castellolí i jo, l'Artur. Esperàvem que arribés el David, però deduïm que amb la pluja que havia caigut la nit anterior segurament ha fet canvi de plans i segurament ara no deu estar en condicions de pedalar (jejeje, em sembla que no ens vam equivocar). Així doncs ens disposem a començar la ruta en direcció al puig Aguilera, passant per la Raval i desitjant que el munt de litres caiguts durant la nit no hagi deixat els camins massa impracticables. Xino xano anem pujant i al cap d'una estona ja arribem al camí que planeja per sobre de la muntanya. Decidim arribar a la punta per gaudir de la vista. Fem la primera foto de grup i ens encaminem de nou direcció a Castellolí. Tenim sort perquè tot i la pluja caiguda els camins estan força bé. Al cap d'una estona arribem a Castellolí i parem a agafar forces a cal Betes. No sabem si és perquè estan en plena festa major o què, però tarden bastanta estona a servir-nos, almenys no ens surt gaire car, i per sort no hem batut el rècord de 2 hores per esmorzar!!



Continuem la ruta, altra cop amb una pujada exigent: direcció a la font del ferro, un cop a dalt ens desviem cap a un mirador que hi ha a costat del castell, aprofitem que tenim al Jaume de Castellolí per escoltar alguna dada històrica. Ens fem algunes fotos aprofitant les vistes i ens encaminem direcció a la Pobla, passant per camins i per alguns senders i trialeres (no gaires que no esta el terreny per tirar coets). De totes maneres el Ramon que no se'n perd ni una ens ofereix una altra de les seves lliçons de control: com adelantar a saco en mig d'una trialera (Ramon ets un crack!!!). Al cap d'una estona passem per un rierol que cau per un tallat enmig del bosc, un paisatge molt xulo que tenim a costat de casa. Després de pedalar una mica més acabem sortint a la Pobla, on decidim agafar un caminet que voreja la via del tren per arribar fins a Igualada.
Ja només queda fer una rentadeta a la bici per treure el fang i despedir-nos fins la pròxima havent disfrutat una vegada més amb els companys i la BTT.

PD: hem fet uns 38 km més o menys

DISSABTE 7 MAIG: TORT EN SOLITARI


Com que el diumenge al mati no podia anar amb la colla, per que tenia compromisos...  el  dissabte a la tarda decideixo sortir a fer una vola curta, ja que el temps no acompanya gaire...  prenc rumb cap a Vilanova del camí, en direcció a buscar el camí que va cap als dipòsits, en arribar trenco cap a la dreta rumb Collbàs, el temps esta molt ennuvolat però encara no cau cap gota d’aigua...  en arribar a Collbàs, faig camí fins arribar a Carme.
En allà faig una petita parada  ja que tinc uns amics que viuen allà, els vaig a veure i en aquests que quant estic arribant a casa seva els trobo per el carrer fen un tom, perfecte! Faig una parada curta, xerrem ens posem al dia ja que feia dies que no es veiem....
Desprès de una petita estona marxo sense entretenir-me gaire ja que el temps poc a poc es posa pitjor ... faig la mateixa ruta però al reves, Carme, Collbàs, dipòsits  de Vilanova del camí, Vilanova del camí i Igualada. Arribo just a casa que en 5 minuts es posa a ploure.. faig un total de 20 km...

dilluns, 9 de maig de 2011

CCI Vall de Lord

Arriba la tercera prova de la Copa Catalana Internacional: Vall de
Lord. Crono dissabte + cursa diumenge. Circuit duríssim i tècnic,
augmentant la dificultat per la pluja caiguda durant tot el cap de
setmana.
Alguns ja pujàvem divendres mateix (Marta, Pallarès, Verdaguers i
Enric) i la resta de l'equip pujaven dissabte (Badies, Sergi, Enric,
Família Vallès). Tots amb moltes ganes i motivació per fer una bona
cursa en cadascuna de les categories.
El cap de setmana de curses el van encetar els més petits a primera
hora de la tarda on la Blanca i el Paquito es van classificar 1a i 3r
en les respectives categories. Tot i ser categoria infantil i
principiant, el circuit presentava moltes dificultats tècniques, cal
felicitar-los i animar-los a continuar disfrutant de les curses i de
la competició.
Just després de la kids cup, començava la contrarellotge, començant
pels veterans i acabant per la categoria èlit. Uns 14 minuts de cursa
agonitzant per poder agafar uns punts de cara a la classificació
general. Cal destacar la 4a posició de David Pallarès. En general,
tothom content per la seva actuació en la contrarellotge i a descansar
que l'endemà la cursa és molt dura.


Diumenge el primer que fem és mirar el cel: no plou, i sembla que hagi
de sortir el sol. La nit ha estat bastant animada; aigua a dojo,
carpes volant al paddock,... què millor per tenir una nit tranquil·la!
Com sempre en aquesta cursa es fan tres sortides: primer surten els
veterans i cadets. Llàstima de la caiguda d'en Màrius a la última
volta, concentrat en fer una bona cursa, ha tingut una relliscada que
li ha impedit continuar i acabar la cursa. Per sort, no ha tingut més
importància. En Joan ha fet un molt bon paper en la seva primera
participació en aquesta prova, i en David Verdaguer ha estat lluitant
amb els millors de la seva categoria, i roçant el podi!
En la segona sortida, participaven els màster 30, júniors i fèmines.
El David Pallarès ha pagat una mica l'esforç del dia anterior, i ha
patit molt durant la cursa. Tot i així ha entrat al top ten. Arantxa
Mejías també ha fet un bon paper en la seva primera participació, i ha
pogut acabar la cursa. Per la meva part, m'havia marcat com a objectiu
arribar entre els tres primers. Em notava fort i amb moltes ganes,
cosa que ha fet que sortís a per totes. Massa ràpid, doncs després de
fer el bucle en 3a posició he caigut fins la 7ena. He regulat una mica
en la segona volta, i en la tercera he pogut remuntar fins una
cinquena posició. Content pel resultat, ja que aquest és un circuit
molt tècnic i dur, però encara amb moltes coses per aprendre per poder
tenir un rendiment més bo (a la meva edat!).
Finalment a les 12:30 puntual, es donava el tret de sortida de la
categoria èlit. Amb cartell de luxe: Hermida, Ravannel, Lejarreta,
Ruzafa, Ferreira, Yamamoto, alguns dels millors bikers de l'elit
mundial també es donaven cita en aquesta prova, pensant el la
preparació de la pròxima prova de la copa del món al Dalby Forest
(http://mtbworldcup.co.uk/). En aquesta sortida prenia part en Sergi,
disposant-se a realitzar un start loop i quatre voltes. S'ha acabat
imposant Iñaki Lejarreta en una mostra de potència i domini de la
tècnica sobre la bici en un circuit de mountain-bike en estat pur. Cal
destacar també la tercera posició de l'actual campió del món Hermida,
amb un espectacular remuntada després de problemes mecànics.
Hi ha hagut dos corredors que no han pogut participar en la prova: la
Marta, doncs encara s'està recuperant de la seva lesió, però
evoluciona favorablement. De totes maneres, ha fet fotos durant tot el
cap de setmana, fins que la bateria de la càmera ha dit prou. L'Enric
Vidal tampoc a pogut córrer per unes molèsties al genoll esquerre,
però ha sigut l'alegria de l'equip com sempre!


I d'aquí tres setmanes més!

dimecres, 4 de maig de 2011

XALLENGE PENEDÈS: PONTONS


Ens trobem a les 7 del matí al Hotel Canaletes el vidalet, la “mama” Lídia i jo (Trusky) pel camí ens trobem l’Isaac que ve amb el seu cotxe per córrer la 4ª prova de la Xallenger del Penedès, que es disputava aquesta vegada al poble de Pontons. Arribem 1h abans del començament de la cursa i anem a inscriure'ns i a preparar-nos pel que serà una de les curses més dures del calendari tant pel desnivell acumulat com pels km totals.
A les 9 en punt es dona el tret de sortida començant amb una senyora rampa de pujada d’uns 500m. que fica ràpidament tothom al seu lloc, jo sense gaire coneixement em fico darrera el Lluis Navarro que s'escapa uns metros respecte el grup perseguidor, ràpidament aixeco una mica el peu pensant que la cursa no seráà1h:30’ com normalment estic acostumat a córrer.
El meu rival més proper com no podria ser d’una altre manera aquest any el Vidaletti sem fica a roda i anem tirant els dos intentant ficar un ritme alt i a la vegada reservant pensant que el final serà dur havent vist anteriorment el perfil. Sobre el primer bucle de 25km la cosa no varia gaire respecte al principi ja que ens movem durant tot el rato junts dintre els 10-15 primers de la general, la cosa canvia ja quant de nou passem pel poble de Pontons i ens disposem a fer una segona volta cap al altre costat de la muntanya d’uns 25km. més. En aquest punt les forces comencen a minvar i és hora de començar a moure fitxa, hem trobo bé i decideixo ficar un punt més, veig que la cosa funciona i cada vegada em vaig distanciant més del Vidaletti, la pega es que no tinc referències a davant i sense saber el que em queda per davant ja que la segona part del circuit no l’havia fet i el conta se m’havia parat en algun moment de la carrera…:S. Passo per un avituallament i crido quants me'n queden fins a meta, em responen que pocs… (¿que son pocs quant portes més de 2h pedalant a una mitja de 170ppm?) Intento concentrar-me i mantenir la mecánica per no cometre errors  i perdre tot el que havia guanyat, de cop i volta veig 3 corredors per davant meu a uns 500m que van fent relleus un dells es l’Albert Torres (vaja, no vaig pas tant malament pel que entreno, penso) comença una pujada forta per pista i els perdo de nou, se que están allà però es que no els veig!!! Gairebé a dalt de tot em trobu el Torres amb problemas a la cadena i el passo, una gran injecció extra d’energia coronu a dalt de tot i baixada a muerte per pista, ultim avituallament i pregunto de nou quants km en queden fins a meta, 5 ultims! (menos mal) Les forces van justes i començo a notar petites molèsties a l’isquiotibial de la cama dreta, trasvesso la carretera i últim km de pujada, intento donar-ho tot ningú per davant ni per darrera (això ja ho tinc) i metà!!!
Pregunto en quin lloc he entrat i 6è de la general i 2n en categoria elit, molt content i a la vegada sorprès perquè el primer d’elit acabava d'entrar en menos d’1 min de mi. Em fico a esmorzar i esperar que vingui el meu company d’equip el Vidaletti, 5min. més tard apareix mig apajarat però molt content per haver acabat dintre el top 10, una gran cursa pels ECOS!!!

Felicitar a la “mama” Lidia per la seva gran carrera i el Isaac (del moñon) pel seu entreno lite que es va marcar. (ves preparant el money pel sopar final de temporada que em fotre a la teva salut! ell ja sap que vull dir…:D)

Això es tot, agur!

DIUMENGE 1 MAIG: PLA DE RUBIÓ

Concentració a can Roca a les 8’05h per començar la primera ruta del segon trimestre. Els integrants, només 3 : David Rubio, Jaume Xaus i Ramon Tapioles. Iniciem la marxa envoltats per una boira humida i densa que anem deixant endarrera a mesura que pugem. Pel camí de can Sabater tombem cap a Puigbufer i allà prenem una pista que ens condueix amunt de les Maioles des d’on contemplem la boira que cobreix la Conca.  Tros avall per carretera i agafem el desviament que mena a l’ermita de Sant Pere d’Ardesa , al peu de la qual arribem per corriol. Deixant-nos caure per pista anem ràpidament a trobar el Pla de Rubió i el bar a molt bona hora per esmorzar. Abans, però a punt estic jo de xocar amb un gos que no arribo a veure en un primer moment i que sembla que ell no s’ho pren bé perquè em llança una mirada assassina..   Llavors, en el bar, se’ns uneix un quart membre de la colla, és en Josep Maria, que continua fotut de l’esquena , però que no ha perdut la gana. Aprofitem que feia temps que no ens trobàvem els de la colla per posar-nos al dia i ,  clar, la sobretaula s’allarga fins a perdre la noció del temps. Al crit   de tornar a arrencar, jo demano esperar una mica més perquè  ja el temps perdut no el recuperàvem i s’estava molt bé , cosa que provoca que els  altres em titllin  de mandrós. I que hi anem a fer , els dono la raó, perquè aquell dia no tenia el cos  per gaire brega. Tot i així, i com es podrà veure a la foto, sortim tots ben escarxofats en les cadires , cosa que indica la nostre motivació. Però be, ens traiem la son i amb la intenció de refer el nostre orgull ens posem en marxa cap a buscar el GR que va a Bellprat i el seguim fins que prenem un sender que, passant per sota la carretera a Copons a través d’un túnel, ens deixa a la vora del riu Anoia. Seguim paral·lels fins el pont del Ganxo on connectem amb el carril bici fins a Jorba i Sant Genís. Després, per rematar l’excursió busquem de trobar el sender que uneix l’estadi atlètic amb l’Espelt, cosa que aconseguim i arribem a Igualada per Fàtima. I  acabem la sortida separant-nos al parc de Vallbona.   Un matí distés  amb pocs quilòmetres, tants que no els afegiré per no ferir sensibilitats.