dilluns, 29 de juliol de 2013

DISSABTE 20 JULIOL: CASTELLTALLAT (CARRETERA)

Decidim sortir més aviat de l’habitual i quedem a 6’30 h davant dels mossos en Jaume Xaus i jo. Aquesta era la intenció, perquè la realitat és que quan vaig a agafar la bicicleta em trobo la roda desinflada. No perdo el temps i canvio la cambra per la de recanvi i em dirigeixo a l’encontre , cosa que fa que sortim més tard i alhora que tingui una conseqüència sobre el desenllaç de la ruta, totalment inesperada en aquell moment.  Comencem a pujar les Maioles amb aire fresc, encara que al Jaume ja li cau la gota (serà que anem massa ràpids?) i superem les rampes sense complicacions per agafar la pista de les coromines. Ja a Calaf tombem per buscar la carretera de Pinós que està feta un nyap i com una muntanya russa ens fa pujar i baixar. Prenem direcció Castelltallat quan veiem l’indicador  i per una carretera  ben asfaltada i ampla , però recta i costeruda seguim pedalejant per arribar al petit poble de Prades. Llavor, tombem a la dreta i la carretera desapareix sota una capa de sorra i pedretes que ens fan anar molt lents i amb molta cura de no punxar. És un tram calamitós, sens dubte, que no sabem per què no s’ha mantingut en bon estat. Per sort, acaba aviat i ja trobem la cruïlla que indica Castelltallat 5 km i l’asfalt que retorna per esmunyir-se fins el capdamunt de la serra del mateix nom. Pugem en una ascensió tremenda per revolts que la fan més amena i amb algun descans molt preuat. Un cop a dalt, anem a visitar l’Observatori Astronòmic que hi ha, però abans d’arribar-hi la roda del Jaume diu prou i desapareix sota el seu pes: ha punxat. Tenim la negra avui, almenys la mala sort es reparteix. Intentem canviar la cambra per la seva de recanvi i aviat ens adonem que està més foradada que un gruyere! I com jo no en porto perquè l’havia posat al matí, resulta que avui ja no pedalejarem més. Enviem un SOS per telèfon i al cap de mitja hora apareix el nostre cotxe remolcador. Aprofitem, mentre l’esperem, per veure l’observatori i fer-nos unes fotos. I mireu si es un bon indret per a l’observació que enxampen una mossa  quasi nua que s’acabava de despertar de dins una furgoneta on havia passat la nit. Per fi una alegria pensem! I la ruta no acaba aquí perquè la continuem, però això sí en cotxe ( Fonollosa-Fals-Rajadell- Castellfollit del Boix-Òdena) I el consell fnal: les punxades són contagioses!

dilluns, 22 de juliol de 2013

DIUMENGE 21 JULIOL: MIRALLES (CARRETERA)

8'15 surto de casa en solitari per fer una petita volta. Comença direcció Vilanova del Camí fins la Pobla aprofitan la fresca matinera ; just passat Carme m'atrapa un grup de nou ciclistes de Piera ; m'incorporo al seu ritma i la fem petar fins la cruïlla , on ells paren per esperar a la resta del grup ; jo segueixo , he de tornar dora. Segueixo fins la rotonda de les 4 carreteres on li dono la volta per tornar per on he vingut , disfrutant molt de la baixada fins a Carme . Ja , en aquest punt la calor ja comença a apretar ; així que ràpit cap a casa.

Ha sortit 50 km. en 2'15".

divendres, 19 de juliol de 2013

DIUMENGE 7 JULIOL: ÒDENA



Ens trobem a les 8:00h a la plaça major d’Òdena  nomes dos Eco’s Alex i jo mateix (Iván).
Decidim fer la sortida tota seguida, sense parara menjar, i així, esmorzar alguna coseta una vegada arribats a Òdena i no agafar tanta calor el camí de tornada.
Ens fiquem en marxa direcció Maians, ja des de bon principi amb un bon ritme.
Arribem a Maians, tot seguit Permanyer i després toca enfilar pista amunt i cap a Castellfollit del Boix.
Una vegada a Castllfollit i sense gaires pensaments, pujada fins la punta del Cogolló, on ens trobarem una bona quantitat de bikersimmortalitzant la seva sortida.
No vam entretenir-nos gaire temps, vam fer una foto i retornarem la marxa cap a Òdena.
Baixarem del Cogolló per la trialera de l’anbaso amb una petita caiguda sense gaires conseqüències i un pic a Castellfollit decidim baixar per la Best.
Ja començàvem a tenir gana, així que des de Maians iniciàvem el Telefònica, i fèiem tota la ultima part del l’anbaso d’Òdena 2012.
Arribada a Òdena a les 11:00h i esmorzar al Nuovo, on arribaren altres Eco’s que venien de fer l’anbaso de diumenge.
Ens han sortit 40 kilòmetres i un mati molt ven aprofitat.

dimarts, 16 de juliol de 2013

DISSABTE 20 JULIOL A LES 18H ANBASO KIDS A LA RAVAL


DISSABTE 13 JULIOL: TERRORÍFIC RATPENAT (CARRETERA)



Fet ja el Mont Caro el pròxim objectiu de cara a preparar els Alps el trobem mes a prop de casa. El temible i famós Rat Penat. Un port dels que fa por de veritat , no per la seva llargada 6,5 km, ni per la seva alçada 592 m, sinó per les seves llargues i dures rampes amb dues zones del 23% de desnivell que et fan amorrar-te al manillar, apretar els dents i donar tot el que tens mentre maleeixes el dia en que  vas decidir de anar en bicicleta. I No es per menys. Aquí a Catalunya, fins que no es van descobrirels no menys terribles Pradell o Collfred, era el paradigma de la duresa extrema i no son pocselscicló turistes catalanes que prefereixenpujar el mes llarg Turó de l’Home abansque enfrontar-se als seus terribles 6,5 km de escalada.
Com ja es habitual vam publicar la intenció de fer la ruta amb antelació, però al final ningú es va voler apuntar a la sortida així que el Dissabte a les 7:00 muntem les bicis al cotxe i anem fins al canal olímpic de Castelldefels on aparquem el cotxe i sobre les 8:15 ja estem llestos per iniciar la ruta.
Els primers 12 km els fem recorrent el passeig marítim per tal de escalfar les cames i també el cos degut a la xafogor que feia. Arribem a la urbanització que dona nom al port i ja comença a pujar la pendent amb força, uns revolts molt empinats ja ens fan posar tota l’artilleria disponible que de seguida hem de utilitzar a discreció amb la primera rampa llarga i pronunciada que ens fa suar a raig.
En aquest punt tinc un problema al adonar-me que amb la força se’m gira el manillar i em fa mes difícil  l’ascensió. Tinc de parar i mirar d’adreçar-lo però veig que no hi puc fer res al no portar la bossa d’eines. El David mes avançat mira de atrapar dos ciclistes en BTT que hem vist abans parats i els atrapem a la part mes plana de la pleta però no tenien cap ‘allen’ de la mida. En això ens passa un ciclista i el David que pujava millor que jo mira també de anar-hi darrera i després d’un altre llarga pujada superior al 12% en un mirador es paren i per fi puc apretar la potencia que el Zaca m’havia canviat i deixat fluixa. Ja amb tot en ordre enfilem junts l’ultima part de l’ascensió fins la bola del radar amb una tremenda rampa final del 23% que fa que es fongui l’asfalt amb roda.
Feta l’ascensió tirem avall fen una sèrie de tobogans molt boteruts amb fortes baixades i pujades fins arribar a Olivella (urbanització) on parem al monestir budista per tal relligar la nostre anima al cos, tot prenent una beguda espirituosa, i poder seguir en condicions optimes.
Allà trobem ciclistes en BTT i carretera que ens informem de la via per agafar per anar a Begues i per una carretera molt estreta enfilem fins Olivella (poble) no sense abans tornar a fer una llarga rampa de les que afinen les cames. A Olivella ens confonem i fem un ‘bonus’ extra al pujar al campanar sense cap necessitat. Ara toca arribar a Avinyo i se’ns fa llarg per que es tot pujada i ja la calor i la gana comença a fer estralls. Parem  a Avinyo a fer un toc i recuperar forces i sortim cap Olesa de bones valls i Begues, una bonica ruta de suau però continua pujada fins Begues on ja comença el fort descens a Gavà i ja tot pla fins Castelldefels.

Al final ha estat una ruta intensa però que ens deixa un bon regust pel fet de haver fet un dels ports mes durs del país i gaudit del parc natural del Garraf. Han sortit 83 KM i un desnivell acumulat de 1.417 m. Ciclistes: David Rubio i Jaume Xaus


DISSABTE 7 JULIOL: LA PANADELLA (CARRETERA)

Ens trobem a la Verche en Jaume Xaus, Ramon Tapioles i jo mateix. Com sortim tard per l’època que és i sembla que hi ha mandra tonta per l’hora o bé per l’època de l’any que ja fa olor a vacances, ens dirigim cap a Veciana. Marxa distreta, més preocupats en fer-la petar que en donar als pedals. Arribem a Copons i tombem direcció Veciana per agafar la carretera de Sant Guim. Amb calma baixem , llavors, cap a la Panadella on parem a fer un refrigeri que s’acaba dilatant per la bonança de l’ambient. Veient que el temps apreta i la calor més, ens movem ara ràpid cap a baix i agafem el petit port d’Argençola, que encara té alguna ombra. Passem d’esquitlletes aquest panoràmic poble i per una carretereta rugosa anem a sortir a la cruïlla de Santa Coloma- Tous. Decidim tornar per la via més curta , així que vers a Tous i Igualada, on parem a fer la cerveseta que acompanya tota sortida ben finalitzada.  Fitxa sortida: 65.43 Km. ( sense despentinar-nos)


dimarts, 9 de juliol de 2013

DISSABTE 29 JUNY: ST CARLES RAPITA - MONTCARO (CARRETERA)



Continuant amb la preparació de cara a la setmana dels Alps  aquesta vegada teníem un repte que ens serviria una mica de test de cara als Alps. El Mont Caro un dels ports mes durs i impressionants de Catalunya i el pic mes alt de la província de Tarragona amb 1.447 m de alçada.

Per tal de combinar la sortida amb una mica de turisme aquesta vegada excepcionalment vàrem llogar un apartament pel cap de setmana a Alcanar però tocant a Sant Carles de la Ràpita per 70€ el cap de setmana, amb pàrquing per les bicicletes i piscina per relaxar-nos després del esforç.

Vam arribar al apartament el Divendres per la tarda, sopar pizza artesanal molt bona al restaurant Piccolo, unes cervesetes i a dormir fins las 7 del matí per esmorzar una mica i a les 8:15 sortíem direcció Amposta i Tortosa, tram bastant planer però amb cert vent fluix en contra. Arribant a Tortosa ens desviem cap el Raval de Cristo i afores de Roquetes on realment comença l’ascensió al Mont Caro. Els primers 6 km son de lleugera pujada i l’asfalt esta nou però a partir d’aquest punt comencen els primer revolts, les primeres rampes i un sol vertical implacable, no hi ha ni una ombra, fa molta calor i la roda sembla adherir-se al terra com si fos pegament. Tanta calor fa que dic de parar un moment per buscar uns minuts a l’ombra d’uns pins i baixar temperatura corporal. I seguim. Fem uns kilòmetres mes i arribem a la font, meitat de la ascensió, on omplim els bidons ja vuits i enfilem el tram de les corbes de ferradura encadenades (pas del cargol), que porten al port de la Portella  on hi ha un canvi de rasant i un petit descans. A partir d’aquí ja comença la part mes dura, un tram d’asfalt rugós i foradat amb fort desnivell de uns 5 km que ens ha de portar al cim, però un altre vegada haig de parar a meitat del tram per buscar l’ombra i refredar el cap per evitar una insolació quasi segura. En uns minuts recupero la normalitat i ja encarem la part final amb moltes ganes de coronar però  a falta d’un kilòmetre unes doloroses fiblades als quàdriceps em fan parar de pedalejar, però jo ja no paro, faig uns 100m caminant per relaxar les cames i torno a muntar a la bici ja per no parar fins arribar al cim del Mont Caro. Al mirador les vistes son fantàstiques i compartim l’única barreta que ens queda per recuperar forces mentre gaudim del paisatge.

Ara ens queda tot el descens molt dur per que has d’anar fent molta força amb la frenada i vigilar els revolts molt picats, tornem a parar a la font per omplir aigua i ja fem tot d’una tirada fins Roquetes. Ens queda tornar a Sant Carles i se’ns fa molt llarg i dur pel cansament acumulat, pel sol omnipresent i sobretot per un fort vent de cara que no ens deixa fins de bufar fins arribar als carrers de Sant Carles de la Ràpita.
Al final uns 112 km i quasi 2.220 m de desnivell acumulat concentrats pràcticament en els 23 km del Mont Caro.

dijous, 4 de juliol de 2013

DIUMENGE 30 JUNY: MONTCARO (CARRETERA)

Aprofitant que estem a Sant Carles de la Ràpita per l’etapa del MontCaro del dia anterior, avui decidim fer una etapa més assossegada pel que fa al desnivell i triem anar a Peñíscola, cosa que promet ser una etapa totalment plana i rodar amb cadència. Agafem, doncs, la N-340 cap a València i quan podem ens apartem per circular a la vora del mar en una carretera costera a vegades en bon estat i d’altres convertida en camp de patates. Passem per Vinarós, que sembla que es desperten d’una nit de feria, i arribem a Benicarló on ens posem sobre el carrril bici del passeig que uneix aquesta població amb Peñíscola.  Riuada de gent, uns fent jogging, d’altres en bici, altres dirigint-se a posar la tovallola a la platja, ens anem creuant i esquivant per aconseguir arribar al peu del castell de Papa Luna. Foto i orxata i sant tornem-hi. Refem el camí amb la calor que comença a despuntar i amb celeritat  retornem a l’apartament de Sant Carles de la Ràpita perquè la piscina no es vegi massa sola. Resum etapa: 70 km i 2h 40’. 



DISSABTE 22 JUNY: VILAFRANCA (CARRETERA)

A les 7’30 quedem concentrats a la rotondo de la Masia el Jaume Xaus, el Jero i jo per una nova sortida en carretera. Prenem direcció la Pobla i Capellades per pujar el coll de Mata i córrer ràpids cap al Pla del Penedès amb companyia d’un solitari ciclista que se’ns uneix en la pujada i que després pren el lideratge cap a baix. Seguim per la via de servei cap a Sabanell i ja prenem direcció a Guardiola de Font-Rubi per tirar cap a Vilafranca. Rodem enfilats la recta cap a aquesta ciutat i arribem ben aviat i encara amb l’esmorzar de casa a la boca. Tot i així, fem parada en una pastisseria oberta per fer la foto de grup i continuem, ja de tornada, abans que comenci la calor. Tornem, però, buscant la carretera de l’Ordal, és a dir, la nacional 340 i com que el guia no té ni fava idea sense  google maps al davant acabem donant un tomb abans d’encertar-la. Seguim per la nacional una estona, que es fa llarga pel nombrós trànsit, encara que coincidim amb altres ciclistes, alguns d’ells de 71 anys, però amb les cames d’un triatleta. Ens desviem cap a Sant Sadurní d’Anoia per buscar la carretera a Piera. Passem per Sant Jaume Sesoliveres i el Badorc on enfilem cap a munt per assolir Piera. Aquí la calor ja comença a notar-se i l’aigua escasseja. Passem Vallbona d’Anoia i tirem cap a Capellades on la costa a més d’un li fa tremolar les cames. Ens aturem en un parc a refrescar-nos i com qui no vol la cosa acabem estirats a l’herba verda sota l’ombra d’un arbre. Recuperem la noció del temps i pujats de nou tornem a casa per la Pobla i el polígon de les Gavarreres. Acabem amb 110 km en 4 h i 22 minuts. No està malament. 


ANBASO SANT PERE SALLAVINERA (30 JUNY)



Diumenge vaig córrer el primer Anbaso de l’any, després de matinar bastant, vaig arribar a Sant Pere, un cop allà inscripció i escalfar una mica on em vaig anar trobant amb els companys d’equip els que feia dies que no veia, la sorpresa positiva va ser veure al Bernat amb la BTT! Berni tiu has de venir més!!!

A la parrilla de sortida al costat del Bernat i l’Enric comentem una mica tot plegat i es dona la sortida. Els primers kilòmetres són per pista ample amb algunes pujades que fan que tothom apreti i vulgui agafar un bon lloc, poc a poc vaig col·locant-me i entrem a un sender molt estret i entretingut, al principi va baixant i l’últim tros es de pujada on intento no perdre els de davant. Sortim a una pista ample de pujada i avanço un parell de corredors just abans de fer una baixada molt estreta i amb moltíssim desnivell!! Cap al km 7-8 em trobo el Farriol que ha punxat i de lluny veig el Raúl comencem a pujar i al cap d’una estona m’anima a que els l’agafi, ja arribant a dalt m’ajunto amb el Raúl i anem fent sempre marcant ell el ritme ja sigui pujant o baixant. Arribem al km 20 on comença la pujada llarga de la cursa, vaig pujant regulant de no passar-me de voltes, després de pujar un bon rato, cap avall per un sender molt ràpid i llarg i tot seguit una pujada que s’ha de fer caminant ja que té moltíssim pendent, arribo a dalt molt tocat de cames, no agafo ritme costa tornar a pedalar per sort no puja gaire i de seguida agafem un sender rapidíssim  i llarg de baixada. Arribo a una de les últimes pujades del dia que ens porta al Castell de Boixadors tinc un moment de bajon però un cop passem per l’avituallament em recupero una mica i comença un tram de baixada amb molt de desnivell on he de controlar moltíssim la bici! Arribem a baix un puja-baixa ràpid i seguit fins al final, últims kilòmetres alternant pista amb camí estret fins que creuem un parell de túnels que ens porten a la meta.

DIUMENGE 30 JUNY: VOLTANTS ÒDENA

Quedemos Ivan y jo (alex) en la igesia a las 8 y ja que en el bolg ni en el wathzap nadie decia nada decidimos de cambiar de ruta, asi que nos hicimos una foto y salimos dispuestos a hacer un par de trialeras, nos fuimos por un par de triales hasta llegar a la telefonica subimos la telefonica y arriba de esta intentemos hacer el subidote jo casi llego ivan igual pero se fue por una parte mas incinada y cayo hacia atras, pero no ocurrio nada grave, seguidamente fuimos a puig aguilera bajemos la trialera esa donde hay una caseta y luego empalmemos con un par de trialeras final de l'anbaso odena 2012, una vez en odena fuimos al bar ilnovo almorzemos y cada uno por su banda hacia casa. Acabemos con un total de unos casi 30 Km y una mañana bien aprovechada. :D