Continuant amb la preparació de cara a la setmana dels Alps aquesta vegada teníem un repte que ens
serviria una mica de test de cara als Alps. El Mont Caro un dels ports mes durs
i impressionants de Catalunya i el pic mes alt de la província de Tarragona amb
1.447 m de alçada.
Per tal de combinar la sortida amb una mica de turisme aquesta vegada
excepcionalment vàrem llogar un apartament pel cap de setmana a Alcanar però
tocant a Sant Carles de la Ràpita per 70€ el cap de setmana, amb pàrquing per
les bicicletes i piscina per relaxar-nos després del esforç.
Vam arribar al apartament el Divendres per la tarda, sopar pizza artesanal
molt bona al restaurant Piccolo, unes cervesetes i a dormir fins las 7 del matí
per esmorzar una mica i a les 8:15 sortíem direcció Amposta i Tortosa, tram
bastant planer però amb cert vent fluix en contra. Arribant a Tortosa ens
desviem cap el Raval de Cristo i afores de Roquetes on realment comença
l’ascensió al Mont Caro. Els primers 6 km son de lleugera pujada i l’asfalt
esta nou però a partir d’aquest punt comencen els primer revolts, les primeres
rampes i un sol vertical implacable, no hi ha ni una ombra, fa molta calor i la
roda sembla adherir-se al terra com si fos pegament. Tanta calor fa que dic de
parar un moment per buscar uns minuts a l’ombra d’uns pins i baixar temperatura
corporal. I seguim. Fem uns kilòmetres mes i arribem a la font, meitat de la
ascensió, on omplim els bidons ja vuits i enfilem el tram de les corbes de
ferradura encadenades (pas del cargol), que porten al port de la Portella on hi ha un canvi de rasant i un petit
descans. A partir d’aquí ja comença la part mes dura, un tram d’asfalt rugós i
foradat amb fort desnivell de uns 5 km que ens ha de portar
al cim, però un altre vegada haig de parar a meitat del tram per buscar l’ombra
i refredar el cap per evitar una insolació quasi segura. En uns minuts recupero
la normalitat i ja encarem la part final amb moltes ganes de coronar però a falta d’un kilòmetre unes doloroses
fiblades als quàdriceps em fan parar de pedalejar, però jo ja no paro, faig uns
100m caminant per relaxar les cames i torno a muntar a la bici ja per no parar
fins arribar al cim del Mont Caro. Al mirador les vistes son fantàstiques i
compartim l’única barreta que ens queda per recuperar forces mentre gaudim del
paisatge.
Ara ens queda tot el descens molt dur per que has d’anar fent molta força
amb la frenada i vigilar els revolts molt picats, tornem a parar a la font per
omplir aigua i ja fem tot d’una tirada fins Roquetes. Ens queda tornar a Sant
Carles i se’ns fa molt llarg i dur pel cansament acumulat, pel sol omnipresent
i sobretot per un fort vent de cara que no ens deixa fins de bufar fins arribar
als carrers de Sant Carles de la Ràpita.
Al final uns 112 km i quasi 2.220 m de desnivell acumulat concentrats
pràcticament en els 23 km del Mont Caro.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada