dimarts, 30 de març de 2010

Open Barcelona - La Molsosa

Diumenge, entro a la cuina i miro el rellotge: 5:30. DIOSSS!! Però què faig despert! Ostres clar, hem avançat l'hora, i em fa una gràcia!! En fi, després d'aquest moments crítics, un bon entrepà de pernil i cap a la Molsosa. Aquest serà el 4art cap de setmana seguit de competició i entre setmana no he pogut entrenar gaire bé, cansat, mal de cames, males sensacions, sort que han escurçat un mica el circuit i aquest any faig un volta menys! Quedem amb la resta de l'equip i algun que altre despistat no ha canviat l'hora i arribarà tard (oi Solanich ??)
A la Molsosa, amb un rasca del copón (6º, positius això sí) m'inscric i a escalfar una mica. A dins de la furgona clar! Que a fora fa un fred que pela! Avui no tinc parrilla, trencar cadena a la primera cursa no em va permetre fer un bon resultat. Tot i així, posant una mica de morro (gràcies Vicente per deixar-me passar), aconsegueixo posar-me a primera fila.
Es dóna la sortida, i en la primera volta es fa una mica de bucle per estirar el grup. Em col·loco a posicions davanteres, i l'Abardia (fent gala de la seva classe), es posa a tibar del grup. Li dura poc la metxa, doncs al cap de 500m começa a recular posicions i ja no el veiem en tota la cursa. El rival més en forma de la categoria és el Fèlix, així doncs, em poso a la seva roda i comencem el corriol de baixada. Seguidament comencem l'eterna pujada (en la primera part del circuit es roda poc), marcant un ritme bastant alt i aconseguim de distanciar-nos un mica del grup perseguidor. A la baixada, trobem un parell d'èlits que ens fan baixar una mica el ritme. A mi ja em va bé, ja que el Fèlix deixa anar una mica més el fre que jo i se'm pot escapar. Arribem a la primera volta els dos escapats per meta, i es repeteix la mateixa història que la primera, però amb la pega que la baixada no el puc seguir i m'agafa uns metres. Ja a la tercera volta, no puc recuperar la distància amb el Fèlix, i em dedico a regular per poder conservar el 2n lloc, posició que conservo fins acabar la cursa. Així doncs, content per la posició i per les sensacions que he tingut amb carrera, tot i l'acumulació de masses dies de competició.
La resta de l'equip també va fer un bon paper i felicito a cadascun dels corredors que han vingut a disputar la cursa i l'han acabat esforçant-se tant com podien.
Cal destacar la participació a la kids cup de tres integrats de l'equip: en categoria Infantil Blanca Vallès, en categoria Aleví David Cabezas i en la categoria principiant Paquito Vallès. Felicitar-los per l'esforç realitzat en la participació de la prova.

Classificacions




Fotos Mireia Sanmarti

DIUMENGE 28 MARÇ : CAL MAGINET

Aquest diumenge ens trobem a Montbui els 4 fantàstics habituals: Sergio Trujillo , Josep Maria Comaposada, Ramon Tapioles i David Rubio. La nostra meta és el castell de Queralt, ja veurem. Partim en direcció als peus de la Tossa i cap el coll del Guix, el camí és empinat i comencem a suar. Prenem el desviament cap a la Fou i ens deixem caure per una trialera. Contemplem el salt d’aigua, foto de rigor i seguim cap a l’Aubareda. Anem tranquil·lament progressant i tirem cap a l’ermita de la Roqueta. Coronem el punt més alt de la ruta i ens deixem caure per fer la parada de l’esmorzar a cal Maginet. Tant ens relaxem , fent-la petar i algun acudit, que se’ns passa el temps i quan ens adonem en David , el guia i coneixedor del camí al castell, veu millor anar tornant enlloc d’allunyar-se més. A suggerència d’en Josep, tornem per l’embassament de Tous i fins el poble de Tous. Allà, el guia deixa el grupet per fer via i convençut que els tres membres restants podran espavilar-se sols . Mentre el guia torna per carretera, els altres tres segueixen cap el pla del Magre, baixen a Jorba i per l’ermita de la Sala es planten a Igualada. La fitxa de la ruta és la següent: 53,44 Km. de distància, 4h i 45 min. de temps i 1444m de desnivell de pujada.


dimarts, 23 de març de 2010

FOTOS i VIDEO CORRÓ D'AMUNT



Les fotos de la Laia:


Fotos del Club Ciclista Serinyà

Fotos del Club Ciclista Serinyà 2

DIUMENGE 21 MARÇ: MAS DEL TRONC

A les 8 h ens reunim a la plaça en Josep Maria Comaposada, en Ramon Tapioles, en David Rubio, en Sergio Trujillo i una inesperada incorporació: en Kiko. Després de presentacions i comentaris tals com: yo salí el otro día y tal y cual , hoy me siento mal o tengo calçotada en Pujalt, iniciem la sortida un quart d’hora més tard del convingut, però convençuts que arribarem ràpid al lloc d’esmorzar, què equivocats! David pren el comandament i els guia pel camí del peu de la Torre cap al camí de can Sabater. En arribar a cal Godó prenem a la dreta un camí per fer temps abans de pujar a la Serra. Sortim al camí de can Enrich i continuem fins la cruïlla al camí de can Brunet i, llavors, girem amunt a la dreta cap el pla de Servitge. En la pujada en David pateix problemes en el canvi. Sortim a la pista de la Serra i tirem a buscar el desviament cap el refugi de Mas del Tronc. Baixem al refugi i ... sorpresa!, el guardià del refugi té la despensa reservada per altres. Prenem el telèfon per una altra vegada i tornem a partir, abans però, aconseguim que el guardià tregui un tornavís i un spray lubricant per ajustar el canvi del David . Tornem a la pista , en Ramon es perd per una trialera, tots junts ens perdem per entre els molins per culpa d’un rètol inoportú, ara ens parem a sentir uns motoristes que han patit un accident i, finalment, agafem una trialera per empalmar amb un camí que ens condueix a la pista de la Serra. Seguim sense abandonar-la cap a Castellfollit del Boix i fem parada a l’Andorrà. Som els últims a abandonar el restaurant, es clar, es quasi migdia i anem a agafar el camí de can Prat per descendre ràpidament. Fem via per cal Pau Magí i anem al camí de can Brunet i seguim cap a Òdena entrant per darrere l’església. Ruta primaverenca amb frescor al matí i calor després. Total 40,51 km; 3h i 47 min i un desnivell de pujada de 1070m


dijous, 18 de març de 2010

dimecres, 17 de març de 2010

CRÒNICA DE BANYOLES

Banyoles torna a ser la localitat escollida per la celebració de la 1era prova de la Superprestigio Massi-Open d'Espanya de BTT. Al igual que altres anys la participació es nombrosa i d'un gran nivell per part de molts dels participants. A pesar del temporal de neu de la setmana passada, els corredors, tot i sabent les males condicions del circuit, no s'han volgut perdre aquest gran dia.

Des de fa uns anys, aquesta prova s'ha convertit en la més important del calendari nacional, el motiu , l'assistència de pilots de més de 5 països diferents, entre ells el campió del món i olímpic Julien Absalon (Orbea). Però no es l'únic, també hi participa la nostra millor referència nacional de la disciplina, José Antonio Hermida (Team Merida) campió del món sots23 i plata olímpica a Atenas en 2004, entre d'altres com Iñaki Lajarreta, Ruben Ruzafa, Marc Trayter, els ex corredors en ruta Paco Mancebo i Adolfo García Quesada, l'equip Holandes de MTB Rabobank Giant i l'Italià Team Saeco etc.. entre las fèmines no podia fallar la Balear 3 vegades campiona del món, Marga Fullana (Massi) o l'Asturiana campiona del món en la modalitat de relleus per equips Rocío Gamonal i la millor Catalana del moment i campiona d'Espanya en llarga distància en BTT Anna Villar i moltes més de gran nivell. Amb aquest panorama el Pinturex-Òdena no podia faltar aquesta gran festa del MTB.

Dissabte al matí quedem al Canaletes l'equip casi al complert més acompanyants i ens dirigim a Banyoles a passar tot el cap de setmana i poder prendre part en la cursa. Només arribar, fem el “desembarco” i directes a fer el reconeixement del circuit. Com imaginàvem, el terreny es impracticable en molts del trams, degut al desglaç de la neu. Només ens queda la esperança que a l'endemà hagi millorat una mica. Passem part del dia, en una masia impressionat llogada per l'ocasió, amb totes les comoditats. A la tarda volteta per la zona del parc de la Draga i recollida dels dorsals. Tant sols queda carga els dipòsits amb el sopar i conscienciar-se per l'endemà.

Dia de la cursa, sembla que el circuit te millor pinta, però així i tot s'han de posar tots els sentits per no prendre mal en el lloc més inesperat.

10h del matí, comença la guerra. Sortida dels Master 30, 40, 50, 60. Cadets, Júniors i fèmines cadet, júnior, sub23 i èlit.

En representació dels nostres tenim a: L'Enric Forn, David Pallares, Jose.A Mallen, Marcelo Reymundi i Marc Solsona, tots en la categoria Master 30. Oriol Duran en Júnior i Màrius Badia en Cadet. A excepció de l'Oriol que va patir una forta caiguda quant anava en una bona posició, la resta (uns més contents que d'altres per diferents motius) aconsegueix acabar la cursa.


12 del migdia, inici de la prova reina. A les corralines de sortida: Èlits , Sots23, Sots21 i Sèniors.

Per part meva aquest any, he decidit provar sort amb els Sèniors, el Sergi Pujabet en representara en Èlit. “Pistoletazo” de sortida, la meva roda de referència es la del Lluís Navarro (F.E.S) ell esta a la mateixa categoria que jo i el nano esta fort, haig de donar-ho tot per no perdre'l de vista.Durant la primera volta, els embussos i parons son constants, però de mica en mica tothom es posa al seu lloc, jo intento no perdre al Lluís, però desprès de dues voltes explosives, les cames no van com m'agradaria, així que no hem queda mes remei que abaixa el ritme i mantenir-lo constant. Després de 4 voltes, aconsegueix-ho arribar en 3era posició, la meva sort, que som pocs en aquesta categoria i si estàs una mica en forma i aguantes, pot sortir bé.

Lo més important de tot, es que un Pinturex-Òdena a pujat al podi en la prova amb més representació de participants i espectadors a nivell nacional i això per l'equip va de coña.

Classificacions:

Master 30:

1è Francesc Xavier Carnicer (Massi)

9è Enric Forn Jorba (Pinturex-Òdena)

32è David Pallares Garcia (Pinturex-Òdena)

77è Marcelo Reymundi (Pinturex-Òdena)

83è José.A Mallen (Pinturex-Òdena)

109è Marc Solsona (Pinturex-Òdena)


Cadet:

1è Adrian Huerga (Trans chema-Bolaños Auto)

34è Màrius Badia (Pinturex-Òdena)


Èlit:

1è Julien Absalon (Orbea)

72è Sergi Pujabet (Pinturex-Òdena)


Sènior:

1è Luis Navarro (Full Equip Sports)

3è Raúl Rubio Garcia (Pinturex-Òdena)

dimarts, 16 de març de 2010

CCI BANYOLES



Si algú vol les fotos amb més resolució, envieu mail al Vidalet o al ecodena

DIUMENGE 14 MARÇ: LA POBLA

Sortim de la plaça a les 8 del matí en Ramon Tapiolas i Josep M. Comaposada en direcció Can Masià. La temperatura no és massa baixa, vist els darreres dies, el cel està serè i ja comença a sortir el sol. En els primers kilòmetres ja ens adonem que cal aprofitar que el terra està glaçat, ja que més avançat el dia amb el desglaç el fang serà inevitable.
Passem pel peu del Puig-Aguilera i ens sorprèn una gran senyera al seu cim visible des d'una gran distància, a més de la desforestació per les obres de la nova carretera entre Òdena i Maians. Com que la temperatura no puja fem una parada per esmorzar a Castellolí. Pel volts de les 10 enfilem cap als "Tres Moions" passant pel costat del cementiri de Castellolí per enllaçar amb el recorregut de fa tres anys de la cursa de l'esquiador. El fang és espectacular per la part solejada, els canvis i la cadena pateixen de valent. En les obagues la neu encara es fa notar, juntament amb el gel, que fa perilloses les baixades. Finalment arribem a La Pobla; on després de l'estat de les bicis, que fan la primera cursa de F1 i una cursa per la zona dels dipòsits de Vilanova, decidim donar per acabada la sortida. Continuem per carretera fins a la rotonda del Carpi i ens separem, en Ramon continua fins a Igualada i en Josep M arriba a Òdena per l'aeròdrom.

Track de la ruta

dilluns, 8 de març de 2010

KIDS CUP STA. PERPETUA

Per als nens també va ser la primera cursa, aquest any el Pinturex-Òdena tindrà força representació en aquest campionat. Aquest cop hi ha havia 3 nens, que tot i els problemes dels tècnics que no saben mai quantes voltes s'ha de fer al circuit...Al David el feien plegar com als principiants, un cop dins l'arribada, a la zona avituallament, se n'adonen que s'han equivocat i que li queda una vola... "comor???" si és que tela!!! Així que el pobre, torna a arrencar i una volta més...

CLASSIFICACIONS:

12km --> Blanca Valle --> 4a fèmina infantil de 1er any - 24a general (49:49)
8km --> David Cabezas --> 4t Aleví de 1er any - 13è general (32:39)
4km --> Paquito Valle --> 5è Principiant 1er any - 12è general (19:44)

“LA PRIME DE L’OPEN DE BCN A ST. PERPETUA DE LA MOGODA”

Pues ja tenim aquí la nova temporada 2010 i la primera cursa de l’any, l’Open de Bcn a St. Perpetua de la Mogoda, on es comença a veure el resultat de l’entreno d’aquest llarg hivern.
Al arribar a St. Perpetua, ja comencem a veure corredors coneguts i amics amb els que l’any passat havíem competit... nous equips, noves maquinaries...en fi, nous canvis i nous aires dels corredors/es.
Anem a fer les inscripcions que ja comença a haver-hi cua!! I m’ha tocat el dorsal 307 jeje!! Aquest 7 segur que em donarà sort durant l’Open!!
I amb un fred que pela ens anem a fer un cafetó al bar mes proper.
A falta d’1 hora pel començament de la cursa tot son dubtes de com ens anirà o si les forces ens acompanyaran. Ens comencem a preparar i fer un previ escalfament, es una cursa sense cap complicació tècnica i amb poc desnivell, que per la contra seria una cursa molt molt rapida.
Queden 15 minuts pel començament i els corredors es comencen a posar a les corralines de les seves corresponents categories. En el meu cas tindria parrilla de sortida per la classificació de l’any passat.
Em trobo a primera línia, donen la sortida!!! I només començar un espontani enmig del circuit, a 10 metres de la sortida i patapum!! Em fa parar!!! Joe!!! Si es que...pues comencem be!! Peus a terra i a agafar el cap de cursa. Al poc em trobo amb el lider de la nostra cursa, al Carni (Massi), i intento posar-me a roda d’ell, ell mira cap enrere m’intenta deixar però el puc seguir...a meitat de la primera volta ens passa el Felix (Fasol) a un ritme molt ràpid, el Carni va a per ell i jo darrera, al arribar a una de les pujades noto que vaig massa ràpid i baixo un puntet, m’agafen el Planas (8 x cent) i el Pacios (Bicisprint) i m’uneixo amb ells, que porten molt bon ritme...el Carni passa al Felix i li diu: Deeuu!!!
Mica en mica anem perdent la vista a aquest dos corredors i fem grupeta els 3 tota la cursa...A final de la segona volta em treuen uns 30 segons el grup Pacios-Planas, però a l’ultima volta m’exprimeixo a tope per poder agafar-los i intentar poder donar un primer podi al nou Pinturex-Òdena, però a línia d’arribada m’acaben treien 10 segons el 3é i 4art classificat, arribant en 5ena posició en la primera cursa oficial de la temporada, a la que crec no està gens malament.
Ara ja a esperar la pròxima setmana a la cursa estrella de l’any, l’Open d’Espanya de Banyoles a la que espero sigui un bon cap de setmana!!
I a seguir entrenant bikers!!!

OPEN STA PERPÈTUA

CLASSIFICACIONS:
  • 1a sortida _ 33kms
53è Enric Vidal --> 1:33:36 ( 36è èlit)
  • 2a sortida_24kms
5è David Pallarès --> 59:07
35è Enric Forn --> 1:04:23 ( Va partir cadena als 100m d'arrencar)
41è Isaac Riera --> 1:04:59
?? Marcelo Reymundi --> ???
55è Jose Mallen --> 1:08:14

2on Sènior --> Raúl Rubio --> 1:03:34

8a Fèmina --> Marta Viladoms --> 1:32:29

Oriol Duran trenca el canvi i ha de retirar-se!
  • 3a sortida _ 16km
29è Veterà: David Verdaguer --> 39:30

13è cadet: Marius Badia --> 39:30

2a fèmina cadet: Penèlope Verdaguer --> 1:04:42




FOTOS DE LA MIREIA SANMARTÍ

FOTOS DE LA SARA ARJONA

diumenge, 7 de març de 2010

TRANSCORRIOLS CALLÚS

A les 7'45 estic aparcat en Callús , recullo dorsal : 197 . Ramon Tapiolas , unic participant de l'ECO . Sento l'olor a xocolata , quina fumarola , estem a -2º ; uns troçets de coca i , a escalfar el cos per dintre . 8'35 prenem sortida neutralitzada ; ja sortint del poble comença la pujada ; primer nem bé , però la cosa es complica ; quant ens donem compte estem pujant per trialeres ; amb la bici al costat ( aixó es imposible de pujar ) . Au , ja som adalt , començem per una baixada super técnica , amb un grau de dificultat molt alt ; a mig baixar trovo un cartell anunciant perill " OSTIA 70% " , evidentment , tots a peu , es la 1ª vegada que trovo a faltar uns frens de disc , seguim baixant fins arrivar al 1º avituallament ; Km. 11 , prenc una veguda isotónica , reposo uns minuts . 2ª part , començem ascenció per pista ; mes o menys com el Pla del Magre , amb la dificultat del fanc . Ja adalt , començem a baixar per corriols , aquesta vegada amb més suavitat , mes ciclable , però sense perdre la concentració , no es pot badar ; ja abaix , Km. 22 ; quina olor a botifarra ; paro 15 m. per esmorzar ; amb traguet de vi i tot !!!. 3ª part , 2 Kms. de corriols tranquils i , ja hi som , 5 Km. de pujada per pista , no molt dura , però interminable ; un cop a dalt , avituallament (qui sap on ès ja la botifarra ) traguet isotónic i 6 Km. de baixada tot per corrils ; fora pista , fora camí , per terreny verge , campi qui pugui , dificultat alta ; però tota la pedalada molt ben indicada , sense perdres . Arribo a les 12'50 amb 6 º i , un vermutet , es clar , gentilessa dels de Callús . S'ho an currat molt bé . 35 Km. i un desnivell de 1.080 .
Pels qui els agradi baixar , no ho dubte-ho , l'any que bé , cap allá.

dimarts, 2 de març de 2010

PEDALADA POPULAR AGUILAR

A la Marató només hi participaven el Sergi i el Verdaguer, que va petar, com comenta al xat. La resta vam estar fent la pedalada, alguns a tope i els altres de passeig gaudint dels avituallaments. La majoria de trams ja ens sonaven, si no els has fet en una Anbaso, els has fet a l'altre, del dret del revés, va estar bé. Després de les enfanguinades que porto per aquí Igualada, el terreny vaig trobar que estava de conya.

A la sortida el Vidalet i el Kenneth que tenen la seva cursa particular, el Truji que s'enganxa a ells i el Oriol Duran també, així que tots quatre a fondo! Jo primer al seu darrera, durant la 1a recta, arriba la pujada i "quieto parao!!!!" que t'estas flipant, millor espero a la Meri i anem fent juntes. Així que ja em passa el Tapi amb el seu palillo a la boca, això no pot faltar mai "Ramon qualsevol dia te'l claves!!!" I darrera seu venia el Sergio que fins el 1er avituallament ens anàvem creuant, després em volia fotre la bici per anar a atrapar al Ramon que l'anàvem veient a distància, si és que no te'n pots fiar!!!

A l'arribada, resulta que el Vidalet ha fet un carreron i els hi ha fotut el pal! Vidalet 1 - Kenneth 0. I la Meri i jo que quan entràvem al poble, ens trobem tot de gent apunt per la foto, ostia si que tenim fans no??? Resulta que arribaven els primers i venien pel mateix lloc exacte que nosaltres, així que entrem just darrera del Nuñez amb tota la grupeta allà cridant!!! Si és que som unes màquines!! Tots els populars molt contents, bé la Penèlope la pobre va arribar amb una cara! Ara que molt de mèrit amb 15 anys fer aquesta volta, xapo Penèlope, per ella va ser com una Marató.

Classificacions:

12è Enric Vidal --> 1:58:24
17è Alberto Trujillo --> 2:06:13
18è Oriol Duran --> 2:06:43
47è Ramon Tapioles --> 2:36:36
?? Sergio Trujillo --> ???
72a Marta Viladoms --> 2:59:20
99a Penèlope Verdaguer --> 3:39:52

Fotos de Bicicat

MARATÓ POWERBAR AGUILAR DE SEGARRA

Diumenge 31 de Març, la famosa marató de l’Anbaso d’Aguilar de Segarra, aquet any amb un circuit una mica diferent als altres anys i amb menos trialera tècnica. Quedem a les 7:15 al Canaletes quant em truca el Vidalet que sa adormit, decidim quedar a casa seva i acabarem abans. Anant cap Aguilar agafem forces esmorzant al cotxe, una mica + que sens emporta les bicis el vent parant un cop a lligar-les de nou que la meva ja penjava d’una roda, aquets portabicis baratos Enric…xD. Arribem, cap a inscriure’ns i a rodar un mínim per entrar amb calor, a menys quart ja ens criden cap a corralinies, va per ordre de dorsal amb la sort que em col•loco de la meitat en endavant. Sortida neutralitzada, la gent va buscant el seu lloc jo intento regular-me a la 1ª pujada forta x no donar-ho tot, que la cosa va per llarg avui, passo el meu company de Castellfollit Joan Pons fins enganxar un grupet d’uns 5 corredors que porten una bona marxeta i a reservar forces a la cua de grup. Enganxem el grup del Carles Valls que no feia gaire bona cara “crec que al final va plegar” i seguim apretant la marxeta fins al començament d’una trialera molt ven parida. Arribem a la segona pujada dura del primer bucle allà decideixo ficar el meu ritme i anar fent, sobre el km 20 “salvese quien pueda” en fila d’un i vigilant de no patinar per no ficar peu a terra, ja que el terra no estava per fer gaires equilibris amb la pluja que havia caigut el dia abans, el grup es trenca uns marxen i altres es queden, arribo a dalt i fins el km.30 pla i baixada, passo de nou per Aguilar i sento olor a botiffara…Mmm…quina gana, aprofito per menjar una barreta, no es el mateix. De lluny veig un grup força gran començo a baixar pinyons i apretar, em sento fort aquesta barreta m’ha entrat be, els agafo i els passo sense pensar-m’ho . De sobte un rival sem fica en paral•lel, miro i era l’Anna Villar que havia trencat cadena uns km més enrere, baixo un pinyó més i marxo de nou, enganxo els escapats de la 2ª pujada forta els passo amb ràbia i continuo atrapant gent. És un no parar cada vegada em sento millor i em col•loco sobre els 60 primers , això va be! Km 50 veig a davant al famós Blasco intento ficar-me darrera seu però porta un punt més que jo, les forces ja no son les mateixes que abans intento regular fins al final però sense afluixar la cadència, últims 5 km a donar-ho tot, passo algun que altre corredor que li ha pillat la bufa i ja veig de lluny l’arc de powerbar de color groc, això s’acaba, últims metres i meta! 60km a una mitja de 17’5km/h i una màxima de 55km/h. La sorpresa me l’emporto quant al veure la classificació he quedat el 50 de la general, i el 25 d’élite no esta mal per ser un Open d’Espanya! Això de l’spinning es nota! Jejeje ;P

A reveure ECO’S!

dilluns, 1 de març de 2010

G.P INAGURACIÓ DE L’HOSPITALET

Aquest diumenge es donava et tret de sortida al calendari oficial de carretera amb la disputa del Gran Premi Inauguració de l’Hospitalet. Per la meva part desprès d'un dur hivern en el que he entrenat més que mai i he disputat algunes Socials, per terres de Girona, Tarragona i Barcelona, amb bons resultats en les tres primeres i una ultima per oblidar, arribava el debut oficial.

Per la preparació d’aquest any, encara no he començat a treballar la qualitat, així doncs que arribava amb moltes ganes, però sabent que degut al nivell dels participants i que el meu estat no es l’òptim, amb acabar en el pilot era el màxim on aspirar.

Uns 120 corredors, catalans, valencians, francesos i russos havíem de disputar 140 km amb dos ports entremitjos. El primer port molt habitat al km 15, alt de Begues on es fa la principal selecció. Sortida a mil per hora en la qual arribem a peu de port, sense baixar en cap moment dels 45 km/h, començo entre els 50 primers, des de baix ritme fortíssim, a la primera curva ja anava a 180 pulsacions, poc metres desprès el primers atacs dels “patanegra”, jo ja anava a 190 pulsacions i els de davant atacant ¡impressionat!. El pilot es parteix en mil parts i cadascú puja com pot. A mig port estic a uns 10 metres del grupet principal d’uns 15 corredors, però alguna cosa falla, tinc punxada lo roda davantera, vaig perdent pressió poc a poc, però una vegada corono el port a uns 15 segons del grupet, poc desprès em veig obligat a parar a reparar. Aquí s’ha a acabat la carrera.

Una llàstima, perquè veient les classificacions, hagués entrat entre els 60 classificats finals. Desprès de reparar, vaig acabar de fer el recorregut, fent els 110 km, finals en solitari i amb aire de cara. A St.Sadurni em vaig creuar amb el meus dos “fans” incondicionals el Raül i l’Enric, que m’esperaven a Piera per donar-me ànims (em sap greu nanus no haver complert).

Amb la frustració que porto a sobre, només queda pensar en el futur i oblidar la primera decepció de l’any (que segurament no serà l’ultimà). D’aquí a dos setmanes quant els bikers s’estrenin a Banyoles, jo correré dissabte i diumenge a Sabadell, allà espero poder donar bones noticies. I es que desprès de 16 setmanes (casi 7000 km) de entrenar sota la pluja, el fred i el vent, moltes vegades amb solitari però algunes amb molt bona companyia, he acumulat moltes hores treballant la resistència aeròbica. Ara toca fer una passa endavant i treballar més la qualitat, així doncs que els dimarts i dijous a la tarda, s’han acabat les meves estimades “Volta a la Llacuna” i el meu nou habitat serà Castellfollit del Boix, Canyelles o Les Maioles. Fins aviat bikers!!!