dimarts, 31 d’agost de 2010

CRÒNICA ANBASO ÒDENA

29 d'Agost, a les 7.30 obro els ulls després de una nit plena de tos, nervis, i coses a recordar per la primera cursa en 2 mesos, després de que una ambulància m'envies al hospital. La primera cosa que tenia de pensar era "esmorzar" !! un bon parell de llesques de pa torrat amb oli sucre i un pernil que vaig prendre de la nevera de casa dels pares  ( hahahahahahahahha que booo ! ) degut a que encara no tenia els ulls gaire ben oberts, només aixecar-me i anar cap a la cuina pammmmmmmm txoco contra la bici que la tenia al mig del passadís..... ( aquest noi es un cas...) Tot mirant la tele me'n recordo, que la nit abans, havia deixat els bidons al congelador, i com no, era el principi d'una nova creació !! el anomenat Cubibido jajajajaja, Em vesteixo i surto de casa tot encigalat a fer la inscripció a la plaça del meu nou poble, va ser un recorregut curt però intens, nomes sortir, em creuava amb el meu amic que marxava d'orgasmus a Vratislava 6 mesos, avanço 100 metres i hem trobo el tiu que tothom té com a referència, el super Kenneth !! el pobre tothom agafa la seva posició per comparar-se, 100 metres més, i tota la plaça plena de gent posant el dorsal i alguns escalfant la maquinària. Cada vegada em sonen més les cares del corredors ja que és la 3a anbaso que anava aquest any, pago l'inscripció i pim pam pum cop de biela me'n vaig a escalfar jajajaja. Quan falten 5 minuts per la sortida tothom estava col·locat ja per començar la prova, però un beneït que s'avorria, ens va canviar fletxes del recorregut, sort del suport del Jordi ( gas a fons ) va poder reestructurar el recorregut original i poder donar la sortida amb només 15 minuts de retard.

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii SORTIDA ! quin gas que tenen els primers !!! ni jo amb l'scoopy arrancaria tan ràpid !! "perquè esta trinxada :( eh !!!" Pugem el carrer amunt, un parell de curves per Òdena i ja estem a la pista que ens porta fins la gossera. Els primers 2,3 quilometres sempre són super caòtics, tothom vol adelantar a tothom i ningú et deixa passar, només escoltes canvis que espeteguen i gent que demana pas, i algun que altre pulsòmetre que esta marcant topes a full. La gent va agafant la seva posició i la cosa es tranquil·litza una mica. Els primers quilometres fins el avituallament no tenien gaire desnivell, molta varietat de pista corriol, trialera, fins i tot un tros de crono d'enduro. Ja veig la taula del avituallament i m'enxufo el primer cartuig que porto a l'esquena, per encarar el que serà la pujada més forta i llarga de la cursa, que ens portara fins a dalt de tot del molins. Degut a una variació del recorregut per qüestió de propietats i bàsicament ganes de tocar lo que no sona, hem de cancel.lar la baixada per els calvaris i baixar per la pista que va parl·lela a la trialera. Aprofito per donar ànims al Genis que va tindre una caiguda per aquesta baixada degut a les altes velocitats que es podien agafar i segur que d'aquí quatre dies el tenim explicant acudits al FES un altre cop jejejejejejej .Era una baixada en la que no tenies d'arriscar gaire, ja que el pinxaso o una bona seca et podia espatllar la cursa, un parell de quilometres planers i arribem al 2n i últim avituallament, sobre la casa de Cal Godó, on hem tenien guardat un dels cubibidons per acabar lo que faltava de cursa. Només hem quedava una gel a l'esquena i creia que era el moment adequat, animat pels companys del avituallament, enllaço la pista que hauríem agafat després dels calvaris i em concentro en reservar forces per acabar la cursa, ja que tenia a pocs metres per davant un grup de 5 o 6 corredors, entre ells rivals directes de la classificació. El final del recorregut era una mica enganyós perquè semblava que aniríem ràpid cap a Òdena però no va ser aixi, un traçat molt acertat ple de canvis de terreny i que va beneficiar als que ja havien fet el recorregut algun dia abans, ja que les forces eren molt justes, trialeres de pujada i baixada on les cames feien figa, però on també podies aprofitar la debilitat dels contrincants en els últims repexons abans de meta.Personalment va ser una de les carreres que més esgotat vaig acabar, però alhora feliç de la posició final.
I ara sí, aprofito per felicitar a tots els que han ajudat a fer aquesta cursa ja que s'ha de valorar el esforç !! i com no, felicitar a tots els companys per els seus resultats i per el bon aire que es respira d'ins d'aquest equip. Salut i bici per tots !!!!

Class. Final:

Enric Forn  4t
Raul Rubio  13e
Sergi Pujabet  31e
Enric Vidal 46e
Jose Antonio Mallen 55e
David Verdaguer 70e
Marius Badia 90e
Alejandro Garcia 134e
Ramon Tapioles 135e
Alberto Trujillo i Oriol Duran no acaben per problemes mecànics

dilluns, 30 d’agost de 2010

FOTOS ANBASO ÒDENA PER JORDI VALLDAURA

dimecres, 25 d’agost de 2010

TRACKS DEL DIABLE

Aquest any hem anat a fer la ruta TRACKS DEL DIABLE, que com bé diu el nom, en algun moment o altre, a tothom se li va aparèixer el diable!!

Hi ha a qui se li va aparèixer i li va trencar la cadena (Gabri és el que passa per burlar-te de les dones), hi ha qui el diable li va punxar ja no recordo quantes càmeres, potser per ànsies….Enric, el Kenneth estarà content perquè hauràs de fer gasto en recanvi!! A alguns els va fer en moments tenir al•lucionacions i veure ombres on menjar un entrepà de truita, a tot arreu, eh, Vidaletti? Hi ha qui se li apareixia en forma de desig de plàtan i aquarius, i era capaç de fer no sé quantes sèries seguides en busca d’ells, i és que el Bernat a la que veia un cobert, una ermita en runes enmig dels prats, ell veia possibilitats de comprar un plàtan o un aquarius!
N’hi ha molts que diuen el van veure a les anomenades “pujades de la muerte”!! Que amb el nom amb el que estan batejades, un es pot fer la idea de com eren les pujades!! A Alpens es veu que també va fer feina, de cop es van parar tots els GPS’s que dúiem. La Meri ja ens havia avisat que era lloc maleït!!!
Però un cop superades totes les intervencions diabòliques, la ruta va anar molt bé, dura, però molt bé!!

Aquest any érem una bona colla fent la ruta en els quatre dies proposats pel Club. Hem tingut l’honor de tenir el Presi i el seu lema de la pedalada “ què, MONTAMOS UNAS MESAS!!”, l’Enric i el seu Banana Bunker, que apa no va donar joc el “transporta plàtans”…la cambrera de Rupit o encara hi somia, o ja se’l deu haver comprat en varis colors!! El David Pujols, el GPS OFICIAL del grup, que entre l’Enric i el Bernat no sé com no el van trinxar, perquè va aguantar allà davant obrint pista!! I si es despistava una mica, un dels dos ja feia un crit, David, cap a on??El David Rubio, que aquest any ja se’ns ha destapat!! David em vaig apuntar que de cambrera soc lenta…que lo sepas!!!Com no podia faltar, l’Alberto, el “Truji”, ja membre d’honor de les pedadalades estiuenques! Sempre aportant el seu toc d’humor en tot!Ara que fins aquest any el Truji no s’ha assabentat que aparenta l’edat que té!! Truji és el que té passar dels 30!! Però tranqui no t’has de frustrar, que fins a jubilar-te encara podem fer moltes pedalades!!! I finalment el Chiquilín de la tropa, el Vidaletti, com no liant-la tot el dia, sinó feia equilibris sobre una pedra, cantava, sinó un crit quan menys t’ho esperaves, i es que aquestes edats, que vols…encara els hi sobren les energies!! Ja arribarà el dia en què haurà de dosificar!!!
I per últim el millor, el dream team femení, 4 dones en BTT pedalant juntes!! Del Bages vam tornar a enganyar la Susanna (la fotografa oficial de les rutes) i la Meri, aquesta repetia per segona vegada la Tracks!Que en els moments crítics anava de conya, eh!!! Pobre Meri, no sé quantes vegades li vam arribar a preguntar, però falta molt?? Però la pujada com és? Com la d’ahir o menys? Però ara planeja? Però a la casa ens cuinaran macarrons??Buff…no sé com no ens va engegar!!I del Club, la tresorera, coordinadora, secretària i mil càrrecs més… la Marta, que tot i haver estat lesionada quasi tot l’any, va aguantar com una campiona tota la pedalada!! I finalment, una servidora.

Els dos primers dies de pedalar ens vam trobar amb la colla de Montbui, ALIAS ELS VOLL’S!!. Són pocs i ben avinguts i sempre són els mateixos…es veu que per entrar al grup has de beure una quantitat considerable de Voll’s. Clar, no tothom ho aconsegueix!! Però per pedalar algun dia de tant en tant amb ells…et deixen!!
El Kenneth, el Gabri, el Suri, el Travalón i el Marbres. I d’aprop de Barcelona, el Ramon. També va venir la Nomeí, que tot i no pedalar (ara, com corre…) ens va seguir els 2 primers dies.

Segons la web, un total de 211 Km en BTT, en realitat alguns més! I desnivell, posarem el que diu la web, perquè jo no ho vaig mirar (sinó els pros ja rectificaran la crònica), un total de 7.963m, repartits en quatre dies. Hem passat per pobles molt macos, com Rupit o Tavertet, llocs amb vistes espectaculars, corriols molt ben trobats enmig de les muntanyes, i ens han tractat prou bé arreu on hem dormit!! Només vam tenir algun que altre problema per aconseguir dinar, però finalment el Presi es va cabrejar, i en unes quantes sèries ja ens havia trobat restaurant per dinar!! Que és això de que no li facin amanida i pasta quan ell vol i pagant, oi??Menys mal que et vas enfadar, apa no vam menjar bé a Tavertet...que després no hi havia deu que s’aixequés de la taula!!!
Total que dels kilòmetres fets, la veritat, no sé exactament quants cada dia, ni recordo l’ordre exacte de per on vam passar, ni el temps invertit, en resum, una ruta xula i exigent!!Però amb el què hem quedo, és que cada cop som més, que sempre ens ho passem de conya, que no falta el bon ambient i les ganes de passar-s’ho bé mentre pedales!!!

Així que espero ens veiem el proper any!!