dimecres, 28 d’agost de 2013

VACANCES ALS ALPS: Dia 1, Séez – Petit Saint Bernard

Denominació
Petit Saint Bernard
Altitud
2.188 m
Longitud
31 km
Desnivell
1.373 m
%Mig / %Màxim
4% / 6.4%
Recorregut
57.11 km

El coll del petit Saint Bernard fa de pas fronterer entre França i Itàlia i és famós per haver acollit un hospici en el seu cim i ser lloc d’origen de la coneguda raça de gossos alpins: els santbernat.
Sortim puntualment a les 8 h de l’apartament en direcció al coll. Com que no partim del fons de la vall, és a dir, de Bourg Saint-Maurice perquè Séez  està un xic més amunt, ja entrem en plena ascensió amb l’inconvenient de tenir les cames fredes i/o adormides.   
Per fer camí cap allà dalt, els enginyers de la carretera van decidir anar ascendint la falda de la muntanya a base de revolts de paella que doten al traçat d’una forma de llaços que van d’un cantó a l’altre de la paret.  Anem , doncs, resseguint aquests llaços que tenen una pendent constant del 5%.
Aviat veiem un ciclista al davant que també ha optat aquell dia fer el coll. Li copiem el ritme , però mantenint la distància i no el perdem de vista. Posteriorment, una mirada sobre el darrer revolt fet, veiem que ja tenim un altra ciclista que ens segueix a nosaltres. Durant els primers quilòmetres de la pujada anem ben parapetats per boscos de coníferes i la temperatura és agradable, cosa que ens permet anar amb l’equip curt.  Mentre pedalegem ens fixem amb la muntanya que hi ha enfront i que està a l’altra banda de la vall  i quedem impressionats pel pic nevat que es veu i una mica més a sota, però en zona lliure de neu, ens sorprèn veure-hi uns apartaments vermells. Com pot ser que hi hagi habitatges tan amunt! ( Després sabríem que aquells blocs d’apartaments pertanyen a l’estació de ski de l’Arc 2000 i que seria el nostre destí en la tercera jornada!)
 Seguim a un ritme constant perquè  la pendent és uniforme i així ho indiquen les fites disposades a cada quilòmetre a la vora de carretera. Distrets comentant les vistes ens passa com un llampec un ciclista amb alforges al davant i darrera que per la velocitat sembla que hagi de portar un missatge urgent a algú de dalt del cim. Un xic perplexos per l’esdeveniment ens acontentem a avançar a un home gran que també pedaleja per aquelles alçades i , més tard, al ciclista que ens precedia i que havíem mantingut a una distància constant durant la pujada feta.
 Deixem enrere el bosc i sortim als prats alpins  en direcció a l’estació de ski de la Rosière.  Aquí és curiós , sense l’obstacle dels arbres, observar com de bé es veu la vall i els pobles de Saint Maurice i Séez.
Entrem a la Rosière creuant un arc que anuncia l’entrada i després d’ una recta llarguíssima. Després d’una rotonda i seguint camí al coll, comencen a disposar-se a banda i a banda tot de comerços, botigues i ofertes d’activitats i oci en unes construccions de fusta que recorden l’aspecte d’un poblat del far west. Pasem per sota de remuntadors que estan en funcionament, atès que el que es practica en aquesta època de l’any  és el descens en BTT per les pistes. 
La carretera va resseguint ara el contorn de la muntanya per internar-se en una antiga glacera on ja s’albira el coll al fons. Però la cosa no és tan fàcil perquè aquesta recta es fa interminable i, a més, puja la pendent.  L’aigua acompanya aquest últim tram baixant per tots cantons. Un últim revolt al 5% per arribar a l’altura de l’antic hospici amb l’estàtua del seu fundador Bernard de Menthon (encara que l’actual hospici no és l’original) i ja recta per assolir el coll.
Al coll ens retrobem amb el ciclista de les alforges  al qual demanem immortalitzar la gesta. Intercanviem algunes paraules per descobrir que és alemany i està fent una travessa pels Alps. Avui, a més d’aquest coll, diu que té intenció de pujar el grand Saint Bernard que comunica Itàlia i Suïssa amb una altura de 2469m. D’aquí les presses que mostrava. Encara que quan marxem , el deixem menjant i reposant.
 Per la baixada ens protegim amb respectius paravents i anem fent parades per treure les fotos que il·lustren la crònica. En un sospir tornem a estar a l’apartament amb un sol que llueix ja amb força. Una etapa d’uns 57’11 km i un temps invertit de 2h 50’ 36 ‘’. 

DIJOUS 15 AGOST: BENIDORM - ALACANT - BENIDORM (CARRETERA)

A les 8'00 am prenc la marxa ( tampoc cal matinar gaire ) començant la ruta per Vilajoiosa ; a 10 km. de Benidorm ; ès un entre mig de poble-ciutat , amb la peculiaritat turística de les seves cases de diferetns colors ; molt bonic . Segueixo carretera avall , observant que a cada turó rocós de vora mar i planten torres de guaita de l'època dels Romans . Mès endevant ja arrivo a Alacant ; la ciutat ès molt més grant del que em pensaba i de força bon gust ; a estones amb surto de l'asfalt i em posso al paseig marítim per tindre millor visió de la plarja ( explèndida ) .
Ja de tornada paso per Sant Joan d'Alacant amb la seva interminable platja de 8 km. d'arena fina amb el seu corresponent ampli passeig , blocs , restaurants , etc ... ( ara ja entenc tantes fabriques de ceramiques per la zona ) .

Casualment amb trovo en la mateixa zona varis tallers mecànics , un de limousines , un altre d'Alfa Romeo històric-restauració i al costat mateix , un xatarrero Citroën ; 2 CV , Mehari , Daian 6 i altres raresses ; amb mès de 100 unitats ; ja , molt mermades pel pas dels anys ( per mi , parada obligada com amant dels clàsics ) .

Amb quasi una hora de parada-descans-recreatiu-
xarrameca , prenc camí de tornada per la N-320 per la directa ; que m'espera la piscina de l'hotel ; per cert , el mes alt d'Europa ; amb les seves 43 plantes i mirador en la planta superior amb vistes a la ciutat dels gratacels . Espectacular . 

80 km. , desnivell inapreciable , tenint en compte que no he sortit de la costa ; ja que cap a l'interior ronden pics que alguns superen els 1.500 mtrs.

Alacant , prenc bon recort d'aquesta terra.

divendres, 2 d’agost de 2013

DISSABTE 27 JULIOL: CASTELLTALLAT I CALLÚS (CARRETERA)



Ultima sortida abans de la cita dels Alps i decidim completar l’assignatura  pendent de la setmana passada a Castelltallat, per allò de no deixar res a mitges que ens doni mals records.
Aquesta vegada som 3 ECOS els que ens trobem el Dissabte a les 7 del matí als mossos per fer la sortida: El Jeronimo Alonso, el David Rubio i el Jaume Xaus.

Comencem pujant les Maioles una mica cadascú al seu ritme en fila, fa molta calor i estem encara freds de cames i això fa que ens anem distanciant per retrobar-nos a d’alt on el Jero posa en marxa la locomotora i la feina es seguir-lo fins arribar a les Coromines on ens reagrupem i ja seguim tranquils camí de Sant Pere Sallavinera i després direcció Fonollosa.
Abans d’arribar a Fonollosa agafem pista asfaltada a l’esquerra i tot pujada fins arribar als 990m d’alçada on es troba l’observatori i església de Castellatat. Fem parada per xarrar una mica amb una parella en BTT i contemplar un grup de voltors que ronden per aquelles alçades.
A partir d’aquí enfilem per la carena i després de 19 km de continua baixada arribem a Callús i continuem a Sant Joan de Vilatorrada, Manresa i Salelles on parem a fer un toc per hidratar-nos ja que fa moltíssima calor i estem secs.
Ja refrescats enfilem cadascú al seu ritme la pujada fins Maians on es rejuntem .Aquí  el Jero arranca la locomotora de nou i com una bala baixem fins a Òdena on fem la parada final al bar del Miquel. Allà trobem al Sergio Trujillo i també al Raul i estem una estona fen tertúlia.
Al final tot i la extrema calor em gaudit d’una ruta molt maca i variada de uns 95Km amb un desnivell acumulat de 1.903m.