dissabte, 28 d’abril de 2012

OPEN LLIÇÀ D'AMUNT 2012

Aquest passat diumenge tocava córrer la 3era proba de l’Open de Bcn a la localitat de Lliça d’Amunt, a la que ens vam trobar un circuit molt trencat, amb fortes pujades i a la vegada tècniques, al igual que les baixades amb molts revolts tècnics, però amb un terreny molt compacte degut a les pluges de la nit abans. Després de portar varies curses sense trobar sensacions i arribar a fer “campana” la setmana passada a Sta. Perpetua, per assumptes de treball, per no estar del tot motivat...em trobava amb ganes d’afrontar aquest open ja que el circuit em beneficiava i portava tota la setmana amb un nou entreno arribant diumenge més descansat. I per postres, estrenant 29er, la que tant bones sensacions m’havia donat als entrenaments durant la setmana. Ens posem a corralines i aquest cop no tinc parrilla. Per sort m’espavilo i puc sortir a primera fila, cosa molt important en les curses d’XC. Donen la sortida i em trobo amb ganes d’enganxar-me a davant,... els primers dos km aguanto el grup dels 5 primers, justament a roda de l’ECO Jaju, al que poc després va tenir la mala sort de trencar cadena. Per primer cop a l’any em trobo amb força a les cames i vaig avançant posicions. A la tercera volta em trobo en tercera posició, i per sorpresa meva m’avança un corredor, el què em fa incrementar el ritme per aguantar la seva roda. Arriba el tros més tècnic de baixada, i a cada revolt l’intento passar, fins que ho aconsegueixo. A l’última volta em torno a trobar en lloc de podi, però seguit d’aprop. A partir d’aquí dono tot el què tinc, sense cometre cap error, i mica en mica el meu rival em va perdent de vista. Em trobo a línia de meta amb un somriure d’orella a orella i encara dubtant si havia fet podi o no, ja que feia tan sols una setmana, això no m’ho podia imaginar. Per molts anys que portis entrenant en bici, sempre hi ha coses per aprendre i segur que a la propera cursa important arribaré ben descansat! Pel què fa als resultats dels demés ECO’s, en Fèmines Elit Meritxell Obradors es classificava en 2a posició, Marta Viladoms en 5a posició i Lídia Borràs en 6a. En Màster 30, un servidor, David Pallarès, en 3a posició, Javier Jurado en 9a posició, Raúl Rubio en 15a i Isaac Riera en 16a. En la categoria Elit, Joan Rigol va entrar en la 11a posició. I per acabar, Blanca Vallès va ser 2a en Fèmines Cadets, i Paquito Vallès va participar en la Kid’s Cup.

dijous, 26 d’abril de 2012

DIUMENGE 22 ABRIL: CASTELLFOLLIT

Avui la ruta sortirà desde la plaça major d´Odena. 8:00H A.M, ens trobem el Jero i el seu fill Alex, en Josep Mª, Tapi (Ramón), el Xaus, Kiko i Sergi (truji gran ).Amb una bona temperatura i un cel força clar prenem direcció a l´ Apan intercalant camí pistero amb una miqueta de senders per despertar a algun que encara dormía. Agafem Odena direcció a cal permanyer, ja enfilant la pista que ens porta al pla de servitge, quan un cop dalt decidim apropar-nos a veure la Torre dels Moros ( no vam trobar la ktm del Tapi, quina llàstima) je je je. Un cop allà, fotografia de grup i continuem pujant fins arribar a la part final del camí del pla de servitge un ja gaire bé falten un parell de quilòmetres per arribar a Castellfollit. Decidim parar a esmorzar al Centre que el tornaven a obrir. Només podem dir que maleït el dia que el van obrir. Ho sento però es així. No li va semblar bé a la jefa que el cambrer ens deixes seure a la taula sinó demanàvem tots esmorzar complert i va sortir dient que si venia algú a esmorzar complert els que portessin bocata s’haurien d’aixecar i continuar a la barra, que sinó estàvem d’acord que per ella podíem marxar. La veritat es que no ens tornarà a veure el pel en la seva punyetera vida. Això ens va xafar una miqueta l’esmorzar però ho vam arreglar fent el descens de la best per treure la mala llet. Aquest estava molt tocat per les pluges i hi havien trams que els fèiem caminant. Al arribar a Maians varem agafar els tobogans i el sender de la telefònica, on al final ens separem del Txema i del Xaus, que van tenir problemes mecànics greus. Els altres membres decidim fer una mica més el cabra i fem ruta de senders i trialeres per la part de la riera d´Odena i Puig-Rabat. Van ser ¾ d’hora divertidíssims on el Ramón ens va donar una nova lliçó de com s’ha de baixar una trialera, l´Alex demostra que el nostre destí inevitable serà anar sempre darrere d´ell, el Kiko simplement està fortíssim, el Xaus va sorprenent a l´hora de fer senders (enhorabona), el Gero tot terreny, el Txema agafant ritme al igual que el Sergi, que està una mica torpe el pobre. Total 32 km divertits amb un bon desnivell i una temperatura formidable.

dimarts, 24 d’abril de 2012

RECONEIXEMENT XALLENGE VILANOVA del CAMÍ

A les 8 del mati em trobo al cine nou amb el Jose Mallen, que ha parlat amb el grup dels esgavellats , perquè ens ensenyin el circuit! Avui és el dia que el marquen... be al final ens expliquen amb tot detall cap on s’ha d’anar! Així que tenir-ho clar ens posem en marxa el Jose i jo! Sortim del poliesportiu en direcció els dipòsits, just passat la carretera nova uns mestres més amunt, trenquem cap la dreta direcció Can Bernades, seguint tot recte continuant la pista amunt, buscant el desvio que ens han explicat per pujar una pujada, tot seguit al cap de una mica hem de seguir fins arribar una riera, desprès continuar fins a trobar un corriol que ens porta a mig camí de la censada, hem de seguir tot amunt fins dalt de tot, en arribar trencar a la esquerra que baixem una mica tot seguint direcció a buscar el corriol que ens porta a Collbàs, baixar per la pista, trencar a l esquerra i continuar per la pista fins als voltants de Carme que puguem per la banda Can Fàbregas. Continuar direcció cap als dipòsits que abans de arribar agafem un desvio que fa pujada per trobant-se un corriol de baixada que ens du a mitja pujada dels dipòsits , pugem fins a dalt de tot, seguint direcció la pobla, més endavant es fa una corriol que tenim a la muntanya del davant, continuem direcció la pobla on hem de pujar per un corriol que ens porta a fer tot el Camí que va per sobre de la serra arribant a buscar la bandera de la Guardia, desprès ens diuen de baixar per la trialera dels esgavellats continuar per la zona de Can Prat fins arribar a la riera i cap al poliesportiu. L’únic que Nosaltres en un dels trencalls de la sobre la Guardia ens vam col•lar... i vam anar a parar a la pujada dels dipòsits.... bé el que esta clar que es un circuit és de bastanta pista... fins que no s’arriba als dipòsits on ja es fan alguns corriols, trialeres tot el demes és pista!

SABADO 21 ABRIL: VILARODONA, PLA DE MANLLEU (CARRETERA)

7.15 de la mañana, salgo de casa para buscar al Eulogio y al Pepe de Fatima (he de decir por si no lo he dicho que es primo del Trujigran) ,tomamos un café en el Forn Alemany y salimos para emprender el camino que hoy no se había marcado, entonces preguntamos al profeta Eulogio ¿Dónde vamos hoy? y Eulogio contesta ¡hoy se me ha ocurrido Vilarodona por Santa Coloma de Queralt! dicho y hecho. Empezamos subiendo a Santa Coloma por Tous , mañana clara y buena temperatura, después nos dirigimos a Rocafort de Queralt y Sarral donde nos desviamos hacia Cabra del Camp y después hacia El Pla de Santa Maria, esta zona es bastante llana en la cual cogemos un buen ritmo, una vez pasado El Pla vamos hasta Vilarodona donde nos tomamos un tentempié en forma de almuerzo en un bar a la entrada del pueblo donde te guardan las bicis mientras almuerzas (es de agradecer con los robatorios actuales). Después del almuerzo emprendemos el camino hacia el Pla de Manlleu pasando por una pista forestal asfaltada la cual es una pasada de chula por que nos hace pasar por el medio del bosque y de tal belleza que te hace olvidar el puerto que estas subiendo (lo recomiendo al que lo quiera hacer ,este Eulogio es un crack). Después del Pla de Manlleu vamos hasta los Ranchos de Bonany donde nos desviamos hacia Pontons y antes de llegar cogemos otra pista asfaltada que nos lleva hasta La Serra de La Llacuna, bajamos a La Llacuna donde hacemos una parada para llenar agua y decidir como acabábamos el día ,miramos al cielo que estaba amenazador y decidimos acabar dirección Les Rofes, San Joan de Mediona, Font del Bosc, Capellades, La Pobla y para casa que después de 146 km nos hemos ganado un buen refrigerio con los amigos antes de la ducha y la comida, a ver la semana que viene donde nos lleva el Eulogio (el profeta de la bici de carretera)es que como ha recorrido tantas rutas con sus compañeros de 53-11 no me extraña que cada semana nos gusten más las salidas a ver si algún compañero del club se apunta con nosotros.

dijous, 19 d’abril de 2012

XALLENGE PENEDÈS: MEDIONA

Aquest diumenge, a diferencia de la majoria del companys d’equip, que van optar per anar a córrer el provincial de Barcelona en la localitat de Santa Perpètua de Mogoda, vaig decidir anar a disputar la tercera prova de la Xallenger del Penedès-Anoia, que es disputava a la població de Sant Joan de Mediona. Sabia que el circuit seria molt variat i divertit, això va ser el que em va animar per anar a disputar-ho. Efectivament no em vaig equivocar, van ser 30 quilometres i 950m de desnivell molt variats, amb fortes pujades i unes divertides baixades, en les quals no podies despistar-te un moment, ja que el mínim error et podia fer caure. La humitat de les últimes pluges, havia fet que el circuit estigués molt relliscós en algunes zones de pedres i arrels, i això el feia més exigent. A les 9:00h es va donar el tret de sortida, de seguida vaig anar buscant lloc fins a situar-me junt amb el David Pallarès al grup davanter. El ritme era exigent, però sabia que si aguantava una bona estona, podríem treure un temps molt valuós respecte als que venien per darrera. 25 minuts després, en un dels senders, vaig perdre contacte amb el David. Ara era cosa meva mantenir un bon ritme per poder mantenir la distància amb els perseguidors. Durant una bona estona vaig rodar en solitari, en els trams mes llargs podia veure al David i al Eloy Ordoñez del equip Probike, però eren uns metres difícils de retallar, ja que ells tampoc aixecaven el peu. Quan portava mitja cursa, vaig ser atrapat per tres corredors, els quals els podia distanciar una mica en les zones de corriols ràpids i trialeres. A falta de 8km més o menys vam quedar dos, en Jordi Ruiz del Bicis Toni i jo. El Jordi va passar davant portant un ritme molt bo, quedava la part més trencada i divertida del circuit, amb canvis de ritme constants. El Jordi va agafar uns metres de distància baixant, així que em vaig tornar a quedar sol durant uns minuts, per que de molt a prop hi venien dos més, això començava a complicar-se una mica, i encara quedaven uns 5 km per la línea de meta, ara ho tenia de donar tot si no volia perdre més posicions. Amb un fort ritme vam entrar en el últims 5 quilometres, la mala sort li va arribar a un dels companys en forma de punxada, ja érem 2 i el Jordi Ruiz a uns metres per davant, metres que no li vam poder retallar. Al final vaig entrar a meta en la 11ª posició, amb un temps de 1h34m. Content del resultat, ja que de mica en mica les sensacions van a millor. Per últim, felicitar a la resta de l’equip pels resultats aconseguits, enhorabona a tot@s.

dimarts, 17 d’abril de 2012

OPEN GIANT BCN: STA PERPÈTUA MOGODA 2012

Aquest diumenge, vam decidir separar-nos els membres de l’equip per anar a disputar  diferents probes de BTT. Uns quants vam decidir anar a córrer a la segona prova del Open Provincial de Barcelona a Santa Perpètua de Mogoda, mentre que altres es van decantar per anar a fer la tercera proba de la Xallenger del Penedès-Anoia a Sant Joan de Mediona.

Pel que fa a mi, tenia clar que volia anar a córrer la segon proba del provincial, ja que el meu objectiu es la classificació general de Màster-30. A Santa Perpètua ens hi esperava un circuit molt rodador, però a diferència d’altres anys, la sorpresa van ser alguns canvis al circuit, que incloïen diferents corriols.

A les de 10 del matí es va donar el tret de sortida. A  la graella de Màster-30 ens trobàvem  3 membres de l’Òdena Esport Ciclista,  l’Enric Forn, l’Isaac Riera i jo mateix, en Javi Jurado. La sortida va ser molt ràpida, de seguida hem vaig col·locar a roda de l’Enric que portava un bon ritme, vaig poder aguantar gairebé tota una volta, però de mica en mica vaig perdre distància, així vaig decidir recular el ritme per  poder anar mes còmode.  En poc més d’una volta l’Isaac em va atrapar, junt amb el David Puig del Tomàs Bellès. Vam començar a fer diferents relleus, per així poder treure més distància als que venien per darrera, les sensacions van ser molt bones, però a falta d’uns  800m l’Isaac va fer una arrancada que va ser impossible de respondre, tot i així vaig entrar a l’esprint amb el David Puig, que al final va aconseguir treure’m la roda a la línea d’arribada.

Pel que fa a la classificació, vaig entrar en sisena posició de Màster-30 i setena de la general.
Mencionar  la segona posició de l’Enric en Màster-30, la tercera posició de la Meri en fèmines Elit, i la tercera posició de la Blanca Vallès en Fèmines Cadet. Enhorabona a ells i a tots els altres membres de l’equip per les diferents posicions.

XALLENGE ST JOAN DE MEDIONA 2012


Ens trobem sobres les 8 a Mediona el Jose Mallen, Raúl Rubio, David Pallarès, Jero, David Verdaguer, Penélope i Jaume Tort. Aquella hora fa un vent fred…. Ufff… que malament que o passarem… be recollim els dorsals, preparem els bici i sortim a escalfar una mica…

A les 9 Pam!! Es dona la sortida…. La sortida es súper rapida la gent va molt forta fins arribar al desvio cap al camí.. allà la cosa ja es posa a to! Cada un al seu lloc! El principi de la cursa en costa agafar el ritme! No se que passa!!  disminueixo una mica el ritme… poc a poc ja en sento molt millor i torno agafar ritme! Això  si en molta prudència avui! El terra esta molt humit el circuit de pedra i arrels dels arbres… s’ha anar en cuidado ! Però sense perdre temps! Els circuit  molt xulo! Molt corriol, trialeres….  Vaig seguint els circuit que esta ben marcat… hi ha alguna zona que s’ha d’anar en compte sobretot en un  corriol que es de baixada en força pendent… dificultant la baixa el terreny que esta humit a part de tot la resta de corredors que ja han anat passant el terrenys esta relliscós! Però bueno es baixa!  

Arribo al final de la meta tenint una altra cursa feta! No a sigut de les millor per mi, perquè    m’ esperava mes per la meva part …. no he acabat d’ agafar el meu ritme, però be la experiència es una grau...  

Classificacions:
8e DAVID PALLARES GARCIA                      01:33:20 h
11e RAÚL RUBIO GARCIA                                01:34:41 h
17e  DAVID VERDAGUER CACHOT                 01:37:47 h    2 on en la seva categoria
25e  JOSE ANTONIO MALLEN ROMERO         01:40:58 h
67e  JAUME TORT BORREGA                            01:58:53 h
119e  JERONIMO ALONSO ROMERO                 02:23:07 h
141e   PENELOPE VERDAGUER DA SILVA       03:15:03  h

DIUMENGE 15 ABRIL: COGOLLÓ


Quedamos por el chat de la página de la e.c.o el Artur, Trujigran y yo Kiko para salir pero no sabemos por qué el Truji no da signos de vida y tras esperar 15 minutos Artur y yo emprendemos la marcha pero decidimos cambiar la ruta que nos tocaba por que el Artur tiene que regresar pronto por compromisos, así que salimos hacia el Cogulló.

Como no tenemos itinerario que seguir vamos un poco a nuestra bola, empezamos bien el día después de pasar la nave del Aguilera hacemos un sendero de bajada y llescada de un servidor, salto por encima de la bici pero sin consecuencias. Antes de llegar a la resbaladera y cruzar la riera nos desviamos para hacer dos senderos de subida que nos llevan por encima de Can Claramunt a la altura de la protectora de animales. Hacemos 500 metros de carretera para llegar al Bosc Gran y enlazar con el corriol de la telefónica y de allí hacia Maians, donde cogemos pista para llegar pronto a Castellfollit y después el Cogulló. Una vez arriba nos encontramos con dos bikers de Manresa, les preguntamos si se han encontrado mucha gente con bici y nos dicen que a nadie, no sabemos si por la previsión del tiempo o por las pedaladas del día (La Portals y la Challenger  de Mediona) pero nosotros tampoco hemos visto a nadie.

Después de hacer las fotos decidimos hacer un descenso rápido por el sendero del Cogulló que nos lleva a Castellfollit, pista de los molinos, Can Magí, Can Prat, corriol y después Odena ya que se nos hacia tarde para el Artur. Total una mañana rápida divertida y 40 km .


DISSABTE 14 ABRIL: SOLSONA (CARRETERA)


Cinco somos los integrantes que a las 7.30 nos ponemos  en camino Eulogio, David Muñoz Chema(un amigo de David)Pepe y yo Kiko en dirección Calaf en una mañana en la que el frio es protagonista para todos menos para uno ,David que viene en ropa corta, que frio nada más verlo (David tio que te vas a resfriar),bueno  pronto se da cuenta del frio cuando después de pasar Calaf con una media de 40km por hora antes de llegar a Torá ya no sentía los pies pero gracias a Dios cuando llegamos a Sanauja después de pasar Biosca y que nos dejaran Pepe y Chema que tenían que regresar pronto, empezamos una laaaarga subida de 29 km que nos llevara hasta Solsona donde en el restaurante El Trabucaire almorzamos para reponer fuerzas.

Después del almuerzo y como el tiempo no estaba muy claro(por si nos mojamos)decidimos bajar hacia Manresa por laC-55 pasando por Cardona, Suria, Callús y San Joan de Vilatorrada. Una vez en Manresa la cruzamos para dirigirnos al barrio del Chup donde el Eulogio pregunta ¿oye cómo me veis en la bici?, parecía que se le había encogido la bici y es que la tija del sillín se le bajaba sola. Después de hacer unos ajustes en la bici del Eulogio seguimos camino para regresar pronto que ya están cayendo gotas, menos mal que solo ha sido un amago de lluvia ,después de pasar Maians por la C-37 y con 158 km llegamos a Odena ya cansados pero satisfechos por haber hecho la salida más larga de este año.


dimecres, 11 d’abril de 2012

DISSABTE 7 ABRIL: ESCORNALBOU (SALOU)

A les 7'45 surto de Salou per reunir-m'he amb el Paco i l'Antonio en el Camping La Corona de Vilafortuny a les 8'00 . Superpuntuals sortim a trovar el 4t integrant .
Tenin en compte que utilitzem el minim d'asfalt posible , ens trobem amb la sorpressa de que les rambles arenosses de la zona que normalment l'aigua de pluja trascola pel subsol , aquesta vegada no ès així ; ja que la pluja del dia anterior va èsser de més de 100 litres .
No us explico com anavem només començar la jornada . Ja en Montroig , arriva en Julian ; que ve de l'Hospitalet de l'Infant , i ens mira de dalt a baix amb cara d'interrogació ( millor no preguntis !!! ) .
Arrivem a Vilanova d'Escornalbou per carretera segundaria on , a l'entrada del poble , ja está indicat el camí del castell . Començem a pujar pinyons ; el desnivell es torna bruscament inclinat ( molinillo )  , tots suaument amunt . Ja es comença a gaudir del maravellós paisatge ; des de Tarragona  fins Miami  amb una superdefinida ratlla blava del mar ; dia nítid i a la vegada més fred de l'esperat ; trovant-nos restes importants de calamarça als vorals .
El camí desemboca a la carretera on els últims 2 km. es superen un desnivell superior al 20% . A dalt hi ha una esplanada on fem reunió ; teniem pensat pujar un tros més fins una caseta que sita a la punta ; però el fort vent ens fa recular i , sense entrebancs agafem costa avall utilitzant una pista asfaltada de no se quin any , baixant amb precaució pel tamany dels forats que si troven . 
Ràpidament arrivem a l'Argentera on parem a esmorzar i , per curiositat preguntem la temperatura i ens diu que a 1ª hora del matí era de 5º . Evidentment , l'única taula a la cual entrava sol per la finestre , va ser habitada d'inmediat pels 4 ciclics . 
Despres d'una bona botiffarra ( llangonissa pels locals ) emprenem novavent baixada fins el pantá de Riudecanyes pel seu costat dret ; que ès on es troven els camins ; força divertits , ràpids i amb uns tolls d'enormes dimensions que fa ens aturem cada vegada que en trovem un , quasi que no es poden negociar , ja que ocupen tot l'ample . 
Pasat el pantá , creuem una petita urbanització on començen un bon grapat de km de corriols tope divertits ( plat gros ) deu nidor , una bona descarga d'adrenalina , Uau !!!! . empalmem amb una riera , aquesta vegada , seca ; que ens porta a la carretera entre Montroig i Montbrió . Aquí ens despedim den Julian, que enfila direcció sud , els demés per carreteres locals planeres , a bon ritme fins Vilafortuny . Ja , un cop sol , a rentar i cap a Salou ,amb 65 km. i uns 700 de desnivell .

DIUMENGE 8 ABRIL: VOLCAT ALERNATIVA


Tot i ser un Diumenge lliure al calendari ECO i tot hi haver una sortida prevista per carretera  hi havia algú que tenia el mono de sortir amb BTT després de tanta carretera. I com no hi ha un sense dos els dos Jaumes van xatejar i quedar a les 9 del matí a Can Roca per fer ruta fins al Castelloli amb el pla de veure l’arribada de la Volcat. A l’últim sospir, 15 minutsabans, el Jero em truca i s’apunta amb nosaltres.
Sortim direcció el Meringallo i a Can Macià el Jaume Tort trenca el desviador i amb certa tristor ens deixa sols amb la promesa d’anar a casa a buscar la bici de carretera a casa i trobar-nos a Castelloli per veure junts l’arribada.
Aquest canvi de plansens fa variar el plantejament i amb el Jerodecidim de seguir la Volcatpel davant calculant que sobre les 10:40 ens atraparien els primershi així aprofitaríem per fer fotos i posteriorment ja seguiríem al darrera.
Arranquem de nou i  tirem amb bon ritme fins que trobem un lloc alt, al mig del bosc, ideal per veure arribar la cursa i fer bones fotos tot sortint d’una corba enfangada i amb una bona pendent a continuació. Fem varies fotos als corredors i donem ànims a tots els coneguts que veiem passar i fins i tot ajudem a un biker que trenca la cadena davant nostre.
Ja veient que el gran gruix havia passat muntem de nou i enfilem direcció el Bruc com si estiguéssim també de cursa, això si deixant passar a qui arribava a la nostra alçada. Arribant al Bruc a peu de carretera hi trobem la Meritxell fent de reportera fotogràficaa peu de camí.
A partir d’aquí volem ja tirar directes a Castellolí per veure l’arribada , però tornem a trobar el circuit de la cursa mes endavant  i no tenim mes remei que tornar a seguir-ho passant pels corriols de baixada plens de tolls i fang a tota merda ja que si no ens atrapaven pel darrera i podíem fer un tap. El Jero encara flipa ara de com volava baixant com un coet, tant que tenia que frenar per no envestir als pros que tenia pel davant.
Arribats al gos blanc  tornem a deixar el circuit ja definitivament i tirem cap el dipòsit d’aigua i baixar per uns corriols fins el poble on ens trobem a l’arribada amb el Jaume Tort que ja ens esperava. Expliquem la nostra volta, felicitem als pros del ECO que ja havien arribat i marxem cap Òdena passant per un corriol amb vistes al circuit de motos on ens posem de fang fins al cul. Arribats a Can Macià ens separem després de haver-ho passat molt divertit i fer uns 36Km.
Track i estadístiques de la sortida :
http://www.endomondo.com/workouts/lGfzD1mZybw




DISSABTE 7 ABRIL: FORÉS, GUIMERÀ, VALLFOGONA - CARRETERA


Cinco integrantes nos encontramos en el Poligono de Igualada Eulogio, Pepe, Alberto Trujillo, Sergio Trujillo y yo Kiko, para iniciar la salida la cual empezamos hacia Santa Coloma de Queralt por la carretera de Tous, donde ascendiendo el puerto ya empezamos a darnos cuenta de lo que nos espera. Una jornada dura por culpa del viento que nos sopla de frente bastante fuerte, así que nos lo tenemos que tomar con calma para no desgastar demasiado. Después de pasar Santa Coloma tomamos dirección Rocafort de Queralt y de allí a Forés donde subimos el segundo puerto del día algo duro pero corto y al llegar a Forés nos hacemos las primeras fotos del día, donde por fin el Eulogio ya tiene su nueva montura (peaso maquina).

Tras dejar Forés vamos a Passanant, descendemos a Ciutadella y de allí a Guimerá donde reponemos fuerzas y almorzamos (bueno y barato).Tras echarnos unas risas y hacernos unas fotos decidimos hacernos la ultima foto, los hermanos Truji  en biciceta y Eulogio con su nueva montura.

Después del almuerzo nos ponemos en camino y antes de llegar a Vallfogona el indeseable del día (por desgracia siempre hay alguno)casi nos amarga el día si no llega a ser que el coche que venía de frente frena para que no nos echara de la carretera. Tras dejar Vallfogona (pueblo y balneario) hacemos el tercer puerto del día hacia la Guardia Lada y Cervera en donde al Sergio parecen abandonarle las fuerzas y tenemos que regresar con un ritmo más calmado.

Cuando nos dirigimos a La Panadella a la altura de Sant Pere Arquels el Eulogio nos enseña un sitio donde tienen aviones de combate en un patio (como el que colecciona sellos)donde no podemos evitar hacerle unas fotos(es que el Eulogio se lo conoce todo),después ya nos dirigimos a casa tras una jornada de 142 km y unos 1600 metros de desnivel.

dimecres, 4 d’abril de 2012

XALLENGE PIERA 2012

Aquest diumenge vam anar a la Xallenge de Piera. Alguns de l'equip és l'objectiu de la temprada, d'altres els serveix per preparació de la copa catalana o provincial. I com que no hi havia cap més cursa, i el circuit era molt guapo tot l'equip cap allà!
Uns dels principals organitzadors de la cursa (Ivan Navarro) i amb el que hem compartit molt bons moments en cursa, ens havia ensenyat el circuit la setmana anterior. Doncs ja sabíem com era el circuit: pujadetes curtes i dures, corriols ràpids i sinuosos, terreny no gaire sec,... mountain-bike del guapo!!
Abans de sortir ja faig la pre-classificació: Núñez, Mill, Grau, Pallarès, Jaju, Rubio,... amb una mica de sort faré 3r. Es dóna la sortida, i a la carretera tothom va molt ràpid, a l'entrar la riera el Llibert va fer un canvi de ritme, i vam formar un grupet amb Núñez, Mill, Grau, Pijuan (com va el nano!) i jo mateix. Em noto còmode en el primers quilòmetres de la cursa, i reservo forces per les pujades dures que en queden unes quantes.
En un punt on s'ha de baixar de la bici, agafo un alternativa, i decideixo fer un canvi de ritme per posar a prova els meus rivals. Núñez respon i agafa el comandament de la cursa. En Grau es queda uns metres però aguanta l'estirada a pocs segons. La cosa pinta molt bé! Intento aguantar la roda de l'Isra, però poc a poc em va esgarrapant algun metre, porta un ritme molt constant. De sobte, me'l trobo parat mirant la roda del darrere... ostres a punxat, quina mala sort! S'ha de cuidar la mecànica, i em capfico amb que a mi també em perd la del darrere, però vaig tirant. Aixeco una mica el peu i rodem al capdavant amb en Grau, el podi és aprop! Arribant al final en l'Isra ens torna a atrapar. Però la mala sort està amb ell i pateix una altra punxada! Així doncs arribem el dos al sprint i m'emporto la victòria.
Contentíssim per la victòria, em fa pensar amb tots els entrenaments amb bons amics, compartint experiències que increïbles, i això és el que realment m'omple. També de tothom qui m'ajuda a millorar a cada cursa, també en formen part.
Però això no acaba aquí... esperem que a la Llacuna poguem fer un bon paper, la preparació va per bon camí.
Em sembla que no fan classificacions per equips, però segur que l'haguéssim guanyat! Felicitats a tots ja que també van fer molt bon paper.

dilluns, 2 d’abril de 2012

DIUMENGE 1 ABRIL: ELS BRUCS

Ens trobem a la plaça de l'església d'Òdena en Kiko, Ramon, Artur i Josep M. per iniciar una sortida fins al Bruc improvisant el camí en tot moment. Emprenem el recorregut en direcció a "Can Macià" fins a creuar la C-37 i, arribats en aquest punt, passem l'autovia A2 per sota on hi ha una font amb la foto de rigor. Continuem pujant fins a Castellolí vorejant la tanca del circuit fins al "Gos Blanc" per continuar pel camí de la "Font del Ferro". A mig camí ens trobem un control de la cursa dels "Malats de bici" que passava per aquest punt. En arribar a sobre el túnel del Bruc decidim baixar pel primer camí que trobem, amb uns corriols en mig del bosc que ens porta a un lloc molt maco, amb una vista espectacular, una vauma i una roca foradada amb un arbre al mig. Ens fem unes fotos a sobre de la roca, vigilant de no caure pel precipici però, quan estàvem fent l'última en Ramon fa un gest brusc amb la mà i li cauen les ulleres a baix. Baixem per recuperar-les i ens fem les fotos per la part de sota la roca. Continuem baixant pels corriols fins agafar la pista que ens porta fins a la benzinera del Bruc on ens aturem a esmorzar a l'exterior mirant "les vistes" que circulen per l'àrea de servei. 

Un cop esmorzats creuem l'autovia de nou per sota un túnel que uneix els dos costats de la benzinera i pujar per l'altre costat en direcció a Montserrat Parc. Creuem la urbanització i agafem un camí que ens portarà de nou entre el "Gos Blanc" i Castellolí per l'altre costat de l'autovia. Aquesta part del descens, com que agafem una trialera de baixada, es complica en una petita part del recorregut que hem de fer a peu. La part "ciclable" és molt divertida, fins a tal punt que en Ramon fa una becaina en un rostoll. Tornem a creuar l'autovia per anar a la part alta de Castellolí i, en baixar pel carrer dels pins, en Kiko vol rebatejar-lo pel "carrer dels fanals" ja que s'estampa lleugerament contra un d'ells sense cap conseqüència. Ens trobem una canalla que baixa per un camí fins al rierol de Castellolí que seguim fins arribar al nucli del poble. Un cop l'Artur ha reomplert els bidons d'aigua a la font de l'església, decidim tornar a fer el camí en direcció contrària pel costat del circuit del "Parc Motor" i creuar per enèsima vegada l'autovia, aquesta vegada per sobre, al costat del restaurant, fins arribar de nou a la C-37. En aquest punt tenim dues alternatives: pujar el "Puig Aguilera" o bé creuar per sota la línia dels pals de telèfon del peu del mateix "Puig Aguilera" i anar a fer una cervesa a Òdena. Guanya per majoria la segona proposta i creuem pel peu del "Puig Aguilera", continuem per part del recorregut de l'Anbaso fins arribar a Òdena a les 13:30. Un dia esplèndid en el que fem uns 35km aproximadament i 750m de desnivell positiu acumulat.

DISSABTE 30 MARÇ: ESTENALLES, RELLINARS, 11 (CARRETERA)


Bar Cruce 7.45 nos encontramos Eulogio, Pepe, Alberto Trujillo y yo Kiko para iniciar la marcha pronto ya que hoy nos espera una salida con tres puertos así que vamos por faena dirección Manresa pero nos surge el primer problema el Alberto pincha, mientras reparamos el pinchazo pasa un grupo de ciclistas a todo trapo ¿no lo imagináis? los Ecapidec y los e.c.o con BernaT, Fredi y compañía (que ritmo por dios). Después del contratiempo continuamos la marcha, pasamos Manresa, San Fruitos y Navarcles donde iniciamos un ascenso suave pero largo, llegamos a Talamanca un pueblo muy bonito con unas vistas espectaculares como las de todo el día. Después de atravesar Talamanca seguimos el ascenso hasta llegar al Coll d’Estenalles donde nos hacemos las fotos de rigor, iniciando después un largo descenso que nos lleva hasta Terrassa pasando  por Matadepera. Después de pasar Terrassa paramos a almorzar en el restaurante La Hípica donde hay una terraza increíble.
Tras reponer fuerzas seguimos camino de Rellinars donde nos espera el segundo puerto que es más corto pero algo más duro (será por la parada del almuerzo) después del cual otro vertiginoso descenso nos lleva hasta Rellinars donde pasamos al lado de la casa  de Jordi Tarres (que casa tiene el tio), seguimos descendiendo, atravesamos Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat y donde después empezamos a subir el tercer puerto(los once de Montserrat).Este sí que nos lo tenemos que tomar con tranquilidad puesto que las fuerzas ya no sobran, una vez arriba vamos para casa pasando por Can Massana, Castelloli y Odena. Total una salida no muy larga (135 km) pero dura (2400 metros de desnivel) y con vistas impresionantes.