dimecres, 26 de setembre de 2012

ANBASO SANT FRUITÓS 2012

Desprès de l’última Anbaso a Òdena, la següent cita era a Sant Fruitós de Bages. Allà ens vam desplaçar varis membres de l’E.C.O, per disputar un circuit dels més macos fins a la data, un circuit amb constants pujades i baixades, molts senders i molta trialera, que després de tants dies sense ploure, i el constant pas de les bicis durant la setmana,  l’estat de moltes d’elles no era precisament el millor.


A les 9h del matí es va donà el tret de sortida al santuari de Sant Benet de Bages, el primer quilòmetre consistia en fer un petit bucle que ens feia passar dues vegades pel mateix santuari. De seguida vam encarar una pujada d’un parrell de quilòmetres que no tenia una forta pendent, però et feia pujar l’àcid a les cames en un plis.

Pel que fa la meva cursa, va anar de menys a més, estava molt motivat, ja que estrenava bici nova, i això vulguis o no, sempre et dona un pic d’energia extra. Els primers quilòmetres em va costar molt agafar el ritme, les sensacions eren rares, no acabava de trobar-me be del tot, però un cop endinsat en els primers corriols i trialeres de baixades, vaig poder donar-li un petit descans a les cames i així recuperar-me una mica.
En agafar la primera pista de pujada, vaig poder distingir a l’Enric a uns metres, això encara em va animar més. No el vaig perdre de vista durant una bona estona , fins que a partir de mitja cursa va obrir gas amb el seu company de viatge el Xavier Benito i ja no els vaig veure més. Jo havia fet tàndem amb el veterà 40 Xavier Martí, que es coneixia la zona a la perfecció, i això em va anar de conya. El Xavier i jo portàvem un ritme bo i constant, això ens va permetre de obrir una mica de distància respecte als perseguidors, però un cop arribant a l’última pujada dura, tres corredors s’apropaven per darrera, a la vista teníem al Carles Valls i l’Albert Juvert, però jo ja comença a patir enrampades, així que em vaig limitar a intentar guardar la posició i no fe l’animal, ja que encara quedaven uns 5 quilòmetres o més per la meta. Avanç d’entrar en l’últim corriol de puja i baixa, el Raül Abardia, l’Arcadi Gabarró i el Jordi Cunill, ens havien atrapat per darrera, l’Arcadi ja va marxa sol, així que vam quedar 4. Un cop ja érem a baix del corriol, quedaven dues pujades curtes, però fortes. Així que me la vaig jugar a una carta, vaig arrencar amb totes les meves forces, i de seguida vaig aconseguir obrir una mica de distància a 2 dels 3 que venien amb mi, l’únic que seguia l’arrencada, era l’Abardia, que a falta de coronar el final de l’última pujada va aconseguir passar-me davant. Ja només quedava 2 girs pels carrers de Navarcles, entrar en un tros de camp i vorejar-lo, una mica més d’asfalt i una petita pujada per pista, que feia molt de mal, per acabar baixant i arribar a meta.

Al final vaig entrar en la posició 16è, molt content amb les sensacions de la nova bici, però encara queda molt per millorà. Vull destacar, que hem tornat a quedar segons per equips, més un pòdium de la Meri en fèmines elit. Enhorabona a la Meri i a tota la resta de l’equip, que allà on anem, es pot veure el bon ambient que tenim tota la colla i lo be que ho fem.   

SORTIDA EXTRAORDINÀRIA A LA COLLADA DE TOSSES I COLL DE LA CREUETA

Ens trobem a les 06:30h A.M al Canaletes en Kiko,Xaus,Artur,Alberto,Pepe,David Bttrus, Xavi i Sergio T per realitzar una sortida en bicicleta una mica especial. Avui farem La Collada de Tossas i el port de la Creueta. Agafem  camí en direcció a Guardiola de Bergueda, on deixarem els cotxes, desmuntem bicis, ens canviem, estirem i fem el cafè de la sort. Sortim sobre les 8:20h en direcció La pobla de Lillet, son 9 km  planets que van be per escalfar motors. Passem Pobla (poblet preciós i amb molta vida) i agafem carretera direcció  a Gombern,  però abans haurem de pujar el primer port,  (coll de la Merolla), aquest port té  una miqueta de trampa,  ja que no es dur  però va pujant i baixant i no et deixa agafar un ritme constant, encara que amb el paisatge de arbres gegants, cavalls, vaques i muntanyes verdes passem el port superdistrets disfrutant d´aquell meravellós  quadre. Un cop fet el cim, iniciem el descens fins passar per Gombern (típic poble de muntanya) i enfilem carretera en direcció Campdevànol. Carretera més plana en la qual ja ens trobem altres companys ciclistes de tot arreu. Arribem a Campdevànol frescos i en principi haurem de planejar per una carretera rotllo nacional en direcció Ribes de Freser a uns 10 km. Carretera molt transitada en la qual el Pepe i Alberto comencen a tibar del grup amb força amb la intenció d´arribar a Ribes a les 10:15-10:30. Realment aquí ja va començar el desgast però això si,  a les 10:15 estaven seguts a un bar a Ribes de freser per esmorzar i agafar forces ja que a partir d´aquí començava el repte. Ara ja amb la panxa plena ens comencem a mentalitzar que  toca l´ascens a la Collada de toses i tenim 1080 mts de desnivell acumulats seguits en aquest port més els del Coll de la Creueta, uns 200 mts més. Son un total de 32 km encara que no te rampes molt fortes. Comencem a pujar,  i els primers km son suaus 2-4% i trams d´una miqueta més+- 7%. Quan ja portem alguns km divisem Planoles, un poble molt maco que de seguida el deixem enrera i l´anem veient cada cop més avall. Els primers km el volum de cotxes es bestial i respecten molt poc als ciclistes. Ara ja l´ùnic  que queda és disfrutar de la pujada, de les vistes  i dels companys, tots complices en aconseguir el mateix fi. En mig de la pujada parem a omplir bidons a la Font de la vida (a mi ja em quedava poca), però els companys em van ajudar a superar totes les dificultats .L´únic negatiu era que cada cop que pujaves 100 mts de desnivell  un cartell t’ho indicava, i quan ja vas una mica petat toca els collons que no veguis(je je je). La part final de la Collada te  un descans del 3% que s’agraeix i recuperes per fer la part final que si que es fa més dura. Arribem a la Collada contentissims, foto de rigor i amb un parell de c……ns enfilem direcció la Molina 2km plans i girem a la dreta per agafar la carretera que ens porta fins al Coll de la Creueta,  que es una pujada de uns 3 km amb pendents mínimes del 7%.Coronem ja cansats alguns membres del grup a uns 2050 mts alçada i enfilem una baixada amb vistes espectaculars que dura aproximadament 14 km fins arribar al famós poble de Castellar de N´Hug. Parem per fer reagrupament i continuem baixant fins arribar a la Pobla de Lillet i ja fem els últims 9 km i arribem a Guardiola de Berguedà amb un total de 108 km i 1760 mts de desnivell i sobretot un somriure d´orella a orella. Col·loquem bicicletes, estirem i fem la cerveceta que ens la hem ben guanyada. L´ Experiència pensem que ha sigut super gratificant  amb ganes de fer més dies com el d´avui sense cap dubte.


dimecres, 19 de setembre de 2012

DIUMENGE 16 SETEMBRE: CASTELLOLÍ

Vam quedar a l'esglesia d'Odena a les 8, jo i el meu pare vam arribar i no hi havia ningu, al cap d'una esto va apareixer el Kiko i decidirem de esperar una estona més abeure si es presentava algú. Al final només vam sortir el Kiko, el meu pare i jo. 
Ens vam dirigir cap a Can masià vam trabesar el pont i ens dirigirem direcció Sant. Pau de la Guardia. Seguidament ens vam dirigir capa Montserrat Park i un tros de carretera fins agafar un cami a l'esquerra dirigint-nos a la Font de Ferro. Un cop adalt baixem una trialera i empalmem amb els ultims 5 km de la copa catalana de Castellolí. Un cop a Castellolí, els tres anem a veure la sortida, i poc a poc van venin mes ECO's, el Mallen, el tort, el Raúl, la Marta,...
Un cop tots reunits esperem a la botzina de sortida per fer les fotos. Quan ja han sortit tots els participants de la Copa, nosaltres tres ens dirigim al bar del carrer del derrera per esmorzar. Un cop hem acabat d'esmorzar anem cap el circuit de la cursa paer animar a tots el corredors. Com que ja estabem cansats d'esperar a que sortisin els elit ens dirigim cap el castell de Castellolí, un cop adalt el Kiko ens avisa de que els elit ja avien sortit i ja pujaven el primer corriol. Una estona despres ens dirigim cap els mollons i arribem al darrere del camp de tir, fem un tram de carretera pel i trabesem tot el poligon de les Gaverreres i com que encara no es la 13:00, el Kiko desideix de fer una cervesa al centre civic d'Odena. Un total de 43 km una sortida bastant completa, ens veiem la setmana que ve a l'anbaso de Sant Fruitos del Bages. 
Felicitats per tots els ECO's que agin participat a la Copa Catalana.

DISSABTE 14: LLORENÇ DEL PENEDÉS (CARRETERA)

Nos encontramos delante de la Ford de Igualada Pepe ,Eulogio ,Isaac Riera ,yo Kiko y 15 integrantes de los 53-11 para otra nueva salida de sábado en carretera. Nos ponemos en marcha y nada más salir nos damos cuenta que delante del America hay algunos bikers del club de btt ,la Marta ,Meri, Lídia y alguno más, los saludamos y seguimos en dirección a la Pobla de Claramunt  después Capellades, el Coll de Matas ,la Font el Bosc, San Quintin de Mediona,Les Cases d’en Raspall,Guardiola de Font Rubí y San Martí Sarroca donde nos desviamos hacia Sant Jaume dels Domenys en un trozo de carretera bastante llano pero llega el momento de la mañana donde uno tras otro empieza a dar palos para ver si se cae alguna almendra y como no al final la almendra caída es un servidor, bueno asi llegamos con hambre.

Una vez llegamos a Llorenç del Penedes paramos a almorzar en el restaurante La Marinada ,estuvimos más de una hora almorzando ya que al ser tanta gente tardaron un poquito en traer los almuerzos pero por lo demás genial ,trato y precio. Después del almuerzo emprendemos el regreso por El Pla de Manlleu subiendo por la Talaia en donde cinco o seis integrantes de los 53-11 se pusieron a dar caza a un triatleta que nos paso al inicio del puerto y como no le dieron caza (son unos maquinas). Una vez arriba del puerto reagrupacion  y continuar camino ,después de pasar El Pla de Manlleu llegamos a los Ranxos de Bonany en donde al desviarnos tenemos que hacer una parada ya que a Pepe se le ha roto un radio de la rueda trasera, uno de los 53-11(Llorenç) tiene la herramienta y le saca el radio y como la rueda vemos que no la tiene muy torcida continuamos a ver si llega.

Ya vamos a un ritmo más tranquilo para que Pepe no fuerce la bici y asi llegamos a lo alto de la Serra de La Llacuna. Para el descenso Pepe va con mucho cuidado ya que nota como si le diera bandazos la bici asi que aminora la marcha para no sufrir una caída, una vez llegamos a las Cuatro Carreteras ya ponemos marcha normal hasta llegar a Igualada, hoy no toca refresco ya que son las dos del mediodía después de una mañana de averias y almuerzo largo asi que nos despedimos después de 125kmts hasta la próxima ,ah! Para la semana que viene el sábado 22 hacemos La Collada de Tosses en carretera por si alguien del club quiere venir, iremos en coche hasta Guardiola de Berguedá.

11 SETEMBRE: COGOLLÓ

Nos encontramos en la plaza Ramon y yo Kiko a las 8 de la mañana,diada de Cataluña así que después de esperar 10 minutos y como no se nos une ningún integrante más ponemos rumbo al Cogolló. Vamos en dirección Can Prat por Can Brunet ,después pasamos por la hípica de Cal Magí para después subir a la pista de Castellfollit por la subida del chatarrero, al llegar a Castellfollit ya se respira la diada ya que nos encontramos con mucha gente con las banderas catalanas que suben a pie. Llegamos al Cogolló sobre las 10 de la mañana, subíamos tranquilos ya que llevábamos el almuerzo a cuestas ,lo bueno es que la butifarrada era gratuita(si lo llegamos a saber) saco un par de cervezas frescas que llevaba en la mochila y a almorzar.


Después de saludar a varios conocidos llega el momento divertido, un no parar de senderos, trialeras y mas senderos hasta llegar a Odena, pero a medio camino entre sendero y sendero nos paramos en una granja en la cual había dos coches Citroen tiburón para restaurar y como no como el Tapi es un enamorado de la materia paramos a observarlos y hacerles unas fotos ,total una mañana partida en dos ,la primera subida pistera hasta el Cogolló y la segunda bajada made in Tapi con unos 40 kmts de recorrido y un dia fenomenal.



dijous, 13 de setembre de 2012

OPEN NATURA ST SADURNÍ D'ANOIA

Bueno arribem jo i el alex per las 10 mati, aixo estava a tope de bikers, no se quants però molts, la veritat bon ambient, total tiro de sortida bastant estona surtin, naltrus vam sortir del ultims, el Alex que ya estava nerviós s'anava colant, jo vaig esperar el meu torn pensant que ja l'atraparia, ideas de veterans, bueno començo a pedalar una mica lenya que estava saturat, proballa aixo venia be anar escalfant mentre anava agafant posicions vaig començar a pujar me vaig treure de seguida lo gros i ja vaig començar a engancharme en grups, que anava desant un darrera de altra pues la veritat me trobava molt be, total uns vint km pujant bastant fort sense parar amb un bon ritme i algun petit curriol però sense respirar, bueno comencem a planejar una mica i baixar alguns petis corriols fins i tot de pujada. Primer control ja passat sense parar ja que portava liquid de sobres i el alex que no el veia però jo pensava que lo atraparia. Bueno vaig deixar bastanta gent enrere i ja anava sol, costava trobar gent però encara anava agafant, passo el segon control ja semblava un desert pista i més pista fins arribar, el alex no me estava esperant, jo vaig pensar que lo vaig adelantar després del segon control ja que estava mal marcat i hi havien dues maneres de sortir i las vam agafar diferents, bueno als 10 min.  aproximats apareix, fem el comentari pertinent i si va ser després del control total va estar bastant bé, molt rodadora que per entreno va anar molt bé, una vegada a la plaça vam trobar el Alvaro i foto final.

DIUMENGE 9 SETEMBRE

A les 8'00 en punt ja estavem a punt en Jacob ; de la colla del Biberon , i jo , Ramon de l'Òdena .
Sortim de la màquina de tren del passeig cap a les Comes II direcció Can Masarnau i no deixant el cami fins arribar a la falda de la muntanya , on ens desviem a l'esquerra en busca del "tobagan" ; disfrutan molt de les seves peraltes . Arribem a la pista asfaltada on ens desviem a la dreta fins al pallé , aquí tornem a agafar terra per un seguit de camins i corriols que de vegades ens fa dubtar de la nostre direcció ; ja que la crescuda de plantes i el poc transit preveuen un mal destí per aquesta zona ; sort que el recorregut ja el tinc ben memoritzat al GPS . Tornem a sortir a la pista asfaltica de pujada que ens duu al Pla de Rubió ; on , vora les 10'00 , enfilem cap al bar . L'ateneu ès tancat , així que ens acollim als dels moteros . Encara no aviem aparcat les bicis , ens apareixen pel darrere la Susana + 3 acompanyants .
Fem un bon esmorzar sota l'ombra d'un cobert , tot fent xarrameca fins més enllà d'un hora . Venga compiss , menys cascar i + bici .


Sortim , i pel costat de la bàscula ja hi tenim el GR tot baixant paralelament a la carretera fins creuar per sota la carretera de Copons ; fem parada per contemplar una bauma des de dalt ( més val no aproparse gaire ... ... ) , seguit de corriols fins el pont del ganxo . Un copa Jorba fem un bon tros pel carril bici , més enllá de Sant Genís ; on en un punt determinat , hi falta un tros de tela metàlica que ens separa de l'autovia ; travessant tot l'ample d'aquesta per un tub rodó de no més de metre i mig de diametre " quina foscor ". Baixem pel camí deixant enrere La Sala i Can Cansalada per dirigir-nos al Molí Blanc , on utilitzant un nou traçat que ens porta bastant directes a Vista Alegre ; tot i que pels camps recent llaurats s'ens fa dificil pedalar . 
Unes poques cabrioles per un circuit urbá ( escales , rampes , i un parell de salts per fer el ruc ... ... ) . I el premi gros al bar de Montbui : una bona cervesseta per paliar la sed ; que entre de maravellla .
35 km. i un desnivell molt suau , per valorar el que podriem dir la primera sortida després de vacances .

DISSABTE 8 SETEMBRE: ELS ONZES

A las 8 de la mañana nos encontramos en Odena, el Xaus, el David  Muñoz (bttrus) y yo , Sergio Trujillo.En una mañana ideal para la práctica del ciclismo, salimos calentando motores dirección Maians, cogemos la carretera vieja de que va  a Manresa pasando por “la font dels maricons” ( casi seca de agua por cierto) y en Sant Salvador de Guardiola nos desviamos atravesando la urbanización y cogiendo una carretera (tiene pinta de que antes seria un camino que lo han asfaltado) que nos muestra unos paisages preciosos , la cual esta llena de pequeños toboganes hasta llegar a la carretera que va de Salelles a Can Masana.Nos desviamos dirección Manresa y a unos 1.5 km cogemos el desvio direccion Marganell. Iniciamos un descenso suave hasta llegar  a Marganell.Allí llaneamos unos kilometros continuando la carretera hasta llegar a Castellar el Vilar, todo esto previamente divisando las montañas de Montserrat para así ya irnos mentalizando, je je je. 

Desayunamos en el Vilar y ya a unos 5 km enfilamos los famosos 11, se empieza a notar el calor y con el paso de los quilometros la dureza del puerto va haciendo mella. Xaus con zapatillas nuevas está que se sale, el ascenso lo hace buenisimo llegando a las últimas curvas del 14% con mucha fuerza, me consigue descolgar en los últimos 50 metros y David aguanta como un campeón mi rueda. Llegados ya a montserrat nos dirigimos hacia Manresa en un  tramo de 8 km para la mayoria de ciclistas “pestoso” que nos lleva a  Can Masana.Una vez llegados al cruce iniciamos el descenso dirección al Bruc , Castellolit, poligono de las gabarreras y carretera de la masia hasta Odena. Parada de repostage en el Nuovo donde coincidimos con Raul Rubio “peaso de pro”, y como no acabamos hablando de ciclismo. Acabamos con 78 km y 1