dimecres, 28 de setembre de 2011

LA SELÈNIKA 2011

Gràcies a la perseverança del Dani Villanueva, que em va estar donant la tabarra des del Juliol pq l'acompanyés a fer la Selènika.... al final no només em vaig decidir jo, sinó que vaig aconseguir convèncer a una bona grupeta! Així que ens vam ajuntar amb el Mabres, el Gabri, la Susanna, la Meri, la Lídia i el Truji, una grupeta de 8! Amb la idea d'anar fent tranquil·lament! Tant tranquils que a les 8 que es donava la sortida, nosaltres estàvem col·locant els dorsals a la furgoneta.... I sort que ens vam esperar pq tot i arribar a les 8:10 a la sortida, encara hi havia un bon tap, vam tenir temps de tot! Fotos, saludar al públic ;) i anar escalfant la musculatura amb tranquil·litat. Així que sortint els últims, mica en mica vam anar avançant posicions, i anar passant pobles, sort de la Susanna que ens anava indicant a cada moment on estàvem.... 

 
Fins al 1er avituallament ja arribàvem amb problemes tècnics, la Susanna casi parteix la patilla del canvi, una pedra la va atacar a mitja pujada.... Sort que dúiem al Gabri, que es veu que en comptes de fer-li la posta a punt a la bici, li va fer a ella, pq la tia anava a tope! I un grillat ens va passar a tots com un posseït per poder sortir bé a la foto! és de ser inútiles! Que a la foto hi sortíem tots...  Aquí ja vam començar amb els plumcakes preferits de la Meri i a robar menjar i aigua pels morosos del grup! Que la organització molt intel·ligentment va decidir donar-nos una pulsereta pq ningú es colés ;) Fins aquí vam arribar amb un bon ritme, amb 1:40h havíem fet els primers 28km, però ara venia la part bona, pujar, pujar, pujar i continuar pujant fins arribar al Castell de Boixadors! On ens esperava el 2on avituallament i part de la família del Dani! eren les 12:10 i tot just portàvem 46km! Millor no pensar quant ens quedava...

Lo millor de tot, va ser la sorpresa de després de Boixadors, encara no s'havia acabat la pujada, que ens esperava una rampa que tela marinera per arribar al punt més alt de la ruta, Castelltallat! Amb el seu observatori! i ara sí, tot cara avall!!! Ja vam començar a fer els primers senderitos xulos del dia, on ni la Meri em podia seguir ;) I fins a Camps al 3er avituallament, on hi havia un grupet que es veu que van baixar per una zona molt perillosa, plena de pedres insalvables ;)

Per sort, a partir d'aquí el recorregut era força planer, pujades curtes, alguns corriols, combinats amb pistes planeres, on el Dani ja no sabia ni on era, el Gabri que ja li prenia les mides... i per sort de la Meri duia l'esprai miracles! Encara no tenim clar que era!!! 

I fins al següent avituallament, a Callús, ara sí que ja queda menys, eren les 15h i ens quedaven 25km ni més ni menys! Teòricament planers, pq ja només faltaven uns 300-400m de desnivell, però el cansament ja no ajudava gaire! Així que ens vam prendre el temps de descans amb molta calma, uns bons estiraments, relax al banc del poble.... i apa, arrenquem i cap a Navarcles! 

Finalment a les 17:10 arribàvem a meta! Amb 106km sota les cames, 2200m de desnivell i 7h 37 minuts pedalant. Tota una gran experiència! Ens ho vam passar de conya, llàstima de que el recorregut sigui tant pistero! I probablement no repetim! Però cal felicitar als organitzadors pq tela amb la feinada, el recorregut ben marcat, pràcticament sense trepitjar cap carretera,... però ens van faltar donuts!!!! 



2a CURSA BTT FIRA D'IGUALADA

Aquest diumenge es va celebrar la 2ª cursa BTT de la Fira d’Igualada, junt amb la 8ª cursa de muntanya i caminada popular. Com que la sortida era a les 8:30, tothom anava arribant abans de les 8, per agafar dorsal i començar a escalfar, cosa difícil doncs feia una fresca que Déu ni dó! (Si, si, ja podem anar treient els manguitos  de l’armari que l’estiu s’escapa, jeje!)
Tothom es va anar col·locant sota l’arc de sortida, tot i que arribava l’hora i ja es preveia que la sortida es donaria amb retràs. L’ordenació sota l’arc no semblava massa controlada, ja que quan tots estavem ja colocats, ens van dir que haviem de sortir cap a l’altra direcció!! Tothom a canviar-se de lloc!
Ara si, “pistoletazo” i sortida de la carrera, amb una primera fila repleta d’ECOs. Volta a l’estadi, sense deixar els pulmons en l’sprint i ja sortim cap a agafar camins. Tot i no ser una sortida “a muerte” aviat cadascú es va posant al seu lloc i els de davant s’escapen. Ens esperaven uns 30 quilòmetres, 100%  pista,  sense cap dificultat tècnica i un desnivell positiu normalet, de 650 metres, tot i que hi havia algunes rampes que picaven lo seu.

Jo vaig agafar un grupet d’unes 7 persones i aviat vaig veure que podia escapar-me, així que vaig anar tirant. Al cap d’un moment em vaig trobar amb el Marc Solsona, em vaig posar a davant i vem començar a tibar, ja que al fons veiem un altre ECO. Al cap d’uns quilòmetres ja estavem junts el Marc, el Mallen i jo. Després la cosa es va tensar i el Mallen es va escapar, jo ho vaig provar  però no el vaig poder seguir, tot i així vaig avançar-me i vaig obrir forat amb el Marc, i vaig començar a fer la meva carrera, apretant al meu ritme i fent la segona meitat de la cursa sol fins a meta.
El recorregut, després d’abandonar ràpidament l’asfalt, passava a una primera part plena de pujadetes trenca-cames des de la falda de la Tossa direcció a Tous, després es girava, per pujar a la tossa des del camí de la carena fent una part de camins més tranquil·la. Es baixava per la banda de Montbui, per acabar fent els quilòmetres inicials en sentit invers fins a la meta.
A l’arribar, molt content d’haver fet el 12è lloc (11è moralment perquè algú s’havia colat por ahí!!) i també per la resta de corredors de l’Òdena, ocupant al complet el pòdium de la general: Isaac, D.Pallarès i E.Forn, i omplint gran part de les posicions capdavanteres de la classificació!!


divendres, 23 de setembre de 2011

VOLTA A LA CERDANYA 2011

El cap de setmana passat el Màrius i jo vàrem còrrer la Volta a la Cerdanya de Probike, aquest any no passava precisament per la Cerdanya, ni tan sols la francesa, sino per la zona del Vallespir-Canigo.
El divendres arribàrem a Prats de Motlló, a 31 km. de Camprodón, després de passar el coll d’Ares en territori francès. Hi vàrem fer nit després del corresponent brifing on ens van fer entrega del roadbook i vàrem marcar els controls. El dissabte es tractava de fer 130 km. en una ruta circular donant tota la volta al massís del Canigó, fent 4.000 metres de desnivell positiu acumulat. Per això s’havien de passar 6 ports de diferent dificultat, el primer d’ells amb 28 km. de pujada per camí a vegades molt pedregós, el segon era de 15 km. La prova es per parelles o trios, i compten els temps del darrer que entra al control.

Sortim el dissabte a les 5,30 h. després d’un bon esmorçar. Sabem que fins a les 7,15 h. no ens hi veurem, portem el llum frontal, es necesari per veure el roadbook, per la ruta no tant doncs les tres primeres hores les passem pujant! Mirem enrera i la sensació de veure llums per parelles que van pujant darrera nostre es impresionant! El camí es fa molt pedregós, la bici del Màrius es molt rígida i nerviosa, i té que baixar el ritme dons tota l’estona has d’esquivar pedres i la bici va saltant i no avança (la meva Scalpel encara va absorvint i vaig tivant del Màrius). Comença la primera baixada i el Màrius es recupera i es dispara avall, amb aquestes trenca el cable del desviador i no pot canviar el plat. Al seguent control no tenen cables però més endavant trovem un company d’altres curses marathon i ens dona un que li sobra, encara sort que no hi havia trams plans!
Les baixades es fan molt ràpides i de seguit anem trovant els seguents ports, a migdia es fan interminables, doncs el calor apreta i l’esgotament ja es nota. Després de dinar ens posen un tram de pujada a peu amb molta roca punxaguda i molt troç amb la bici literalment a coll. Ara li toca al Màrius recolzar-me a mí, i em va avisant dels desnivells i del que queda de pujada, finalment arrivem a les 17,05 h. en la posició 23 d’un totat de 65 parelles.

Després de netejar i preparar les bicis per l’endemà, brefing, sopar amb el Pep Domènech i l’Eva a la casa rural (Chez Mauro, un lloc encantador amb cuina típica francesa) i a dormir dora. Hem estat estudiant el tram d’orientació del diumenge, que es una part on no hi ha llibre de ruta, només un punt de sortida i un d’arribada. Et donen un plànol tipus Alpina i decideix tú mateix la millor ruta, en funció de corbes de nivell i els senders o pistes marcades. Al llit el cap encara barrina per on passarem, si es lo millor opció,… i mentres a fora va plovent tota la nit. Ens llevem el diumenge amb pluja fina. Els paravents i cap a la sortida que es la les 18,00 h. La bona notícia es que el tram d’orientació s’anula per les inclemències (quantes hores perdudes estudiant la ruta), però el que si hi haura es una crono que puntua per la classificació final. Pujant el coll d’Ares (16 km), el segon dia fem un total 53 km. amb 1.500 m. de desnivell, que es compliquen amb el terreny mullat, destacant un tram llarguissim de GR no ciclable i relliscós, perfecte per activar les rampes a les cames, la crono de pujada molt exigent i un port final amb rampes dures. Per acabar a 7 km. de l’arribada, després del darrer control tot es baixada, pero ens equivoquem en un camí, baixem 2 km. que hem de remontar, perdent uns 15 m. preciosos. En qualsevol cas a l’arrivada de nou a Prats de Molló el Màrius arriva al sprint i aconseguim mantenir la 23ª posició final.

Més tard el Pep i l’Eva arriben meritosament, ambdós han fet etapes molt dures des de fa anys, el Pep diu que aquesta Volta a la Cerdanya ha estat brutal.

Bé suposo que m’ho passo millor jo explicant-ho que vosaltres llegint-ho però “ahí queda eso”.

Fins la propera que serà més curta!


dilluns, 19 de setembre de 2011

DIUMENGE 18 SETEMBRE: TOUS

Crònica sortida d’avui diumenge 18 de setembre de 2011 del club.
Ens trobem a les 8:15 a Montbui per anar a St. Martí de Tous en Ramon, Jaume Tort, Kiko, Jero, Alex i Josep M. Enfilem el camí que ens portarà passant pel peu de la Tossa i per sobre de La Fou per arribar a esmorzar al Centre. Després de fer-la petar una bona estona decidim tornar a emprendre el camí en direcció a Clariana, ja que convé una pujada per entrar en calor perquè fa un airet bastant fresquet.
Un cop a dalt decidim continuar per sobre del Pla del Magre i baixar per una trialera “made in Ramon” que ens portarà fins al peu de l’autovia a Jorba. Seguint les indicacions del Jero ens arribem per una trialera fins al peu de Can Cansalada. A partir d’aquí seguim fins al Molí Blanc i tornem fins a Montbui enllaçant amb el camí que ens portarà al punt de partida.

Una bona sortida amb temperatura fresqueta amb uns 35km de recorregut.




Recorregut: http://www.endomondo.com/workouts/23000976

dijous, 15 de setembre de 2011

OPEN NATURA BTT ST SADURNÍ

Ens trobem a les 9:15 a la plaça de l’ajuntament de Sant Sadurní els 3 ECOS del nucli de Òdena, el Jaume, el Hilario i el Kevin rodejats de ciclistes i bicicletes per tot arreu i vet aquí que entre tanta multitud divisem el Maillot negre inconfundible de dos ECOS del Barri Sant Pere, el Jero i el seu fill el Alex. Com encara queden ¾ per la sortida decidim fer un cafè junts en una terrassa de la plaça tot parlant de bicicletes ... i es clar quan anem a la sortida ja esta tot col•lapsat de ciclistes d’una punta a l’altre del carrer així que ens situem al davant en un carrer lateral a la línia de sortida especulant de colar-nos al moment de la sortida.

I dit i fet es dona la sortida i hàbilment ens situem al grup del davant que de seguida s’estira , el Jero i el Alex acceleren seguint el fort ritme del davant i de seguida els perdem de vista. Al poc temps el Hilario em diu que tiri al meu ritme que ell es queda amb el Kevin ja que es la seva primera cursa i vol anar al seu ritme. Així que començo a augmentar el ritme suaument ja que la cursa anava ascendent en direcció Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quinti de Mediona i Cabrera d’Anoia. En aquests primers 10 km ja es comença a fer sentir la forta calor del dia i la molta pols al camí que et feia difícil el respirar a ple pulmó. Arribats al punt més alt comencen els corriols i les zones trencacames amb canvis continus de pendent i direcció. En aquestes que arribo al segon control al Km 23, el primer no el vaig ni veure de la calor i la pols, i em falta temps per veure un vas de ISOSTAR i menjar una mica de xocolata. Deixant el control enrere tornen a venir pujades i en les primeres rampes enllaço amb el Jero que anava més lent i em diu que tiri que ell ja va fent i a uns 200 m passo també al Alex al que animo veient que li costava bastant la pujada i una mica més endavant també l’Arantxa que no anava pas malament. Ja al voltant del km 30 veig que la zona comença a ser de pista per rodar i poso el plat gran per anar a bon ritme només traient-lo allà on el desnivell ho requeria. Finalment amb moltíssima set, sense aigua, i empapat de suor i pols arribo a la meta en el lloc 63, després de 46 km i dues hores i 32 minuts de temps. Uns 25 minuts després ho van fer el Jero i el Alex i ja passada una hora van arribar el Hilario i el Kevin. En resum una cursa molt bonica sense gaires dificultats tècniques però molt exigent físicament per la llargada, la pols i la calor extrema.

Felicitar a Open Natura per l’organització de la cursa amb uns 700 bikers dels quals uns 400 van fer la volta llarga de 46 km i uns 300 van fer la curta de 25 km.

Track i dades de la cursa : http://www.endomondo.com/workouts/22420186


dissabte, 10 de setembre de 2011

PEDALADA POPULAR A ÒDENA: SETMANA ESPORT 2011

Aquest matí ens hem ajuntat a la Plaça de la Font una bona grupeta per anar a fer un esmorzar a la font de Cal Enric. Fins a la font tot el grup junt que després d'esmorzar s'ha separat, per una banda els pros han anat a allargar la ruta i la resta hem tornat pel mateix camí de l'anada. Sempre amb la furgoneta de l'assistència conduïda pel presi....

CRÒNICA ANBASO PEL TAPI

10 sobre 10 per la bona feina elaborada pels membres del Club .
En aquesta ocasió s'ha triat el Puig Aguilera ; com fa dos anys ; però amb un recorregut força diferent i molt variat ; pot ser no tant exigent ; ja que foren d'agraïr les zones de camí planer que donaven un descans avans d'afrontar el seguent tram .
Com no !! ; recordar les fortes pujades , les zones verges , els baixadors i les trialeres tan caracteristiques d'aquest tipus de curses .
L'organització , com sempre , inmillorable . I no diguem la botifarra ; ben merescuda pels cansins participants .
Per sort , el dia ha acompanyat meteorologicament parlant , ja que ès preveia mal temps .
Esperem l'any que bé , sigui tant ó millor !
BONA FEINA .



dimecres, 7 de setembre de 2011

ANBASO ÒDENA 2011

Avui és un dia molt important per tots els que formem el club d'Òdena, i més important és per els corredors que seguim tot el campionat d'Anbaso. Volem que tot surti perfecte ja que tots els que venen a córrer a Òdena són companys de cursas, i la nostra satisfacció és que tots surtin ben contents. Com a corredor que soc d'Òdena la meva il·lusió és deixar ben alt el nom del meu club i que la gent del poble estigui molt orgullosa de tots nosaltres.
Com tots els diumenges que tinc cursa toca fer el ritual de preparació. Aquest ritual comença el dissabte i consta en fer el mínim esforç possible per estar el màxim descansat, sopar pasta i anar ben d'hora a dormir. Ja el diumenge ens llevem fem un bon esmorzar preparem tots els trastos i cap a la cursa. Quan vaig arribar pràcticament ja estaven tots els meus companys d'equip, ens vam reunir i vam començar a assignar les tasques que s'havien de dur a terme. Un cop ja estava tot apunt cada corredor es va anar a preparar i a escalfar per què a les 9 era la sortida.
Van donar la sortida i tothom va sortir com una moto, la veritat que em vaig col·locar molt bé, però el ritme infernal que portaven els 15 primers em treien de punt, així que vaig afluixar i vaig buscar un ritme que no em portes tant ofegat. A mida que passaven els kilòmetres em trobava millor vaig aconseguir atrapar un grup on anaven els dos companys d'equip Enric Forn i David Pallares, a més de tres corredors d'altres equips, els vaig passar a tots deixant-los enrera, aconseguint obrir un forat. A mitja cursa en una pujada molt dreta vaig veure que davant meu anava un altre corredor, volia atrapa'l però era impossible portava un ritme que no aconseguia agafar-lo. Al final vaig arribar a la meta amb una satisfacció molt gran després de fer un cinquè lloc de la general, la veritat que vaig fer una gran cursa al igual que els meus companys David Pallares que entrava el 6, Enric Forn 10 i Javier Jurado 12, ara només podem pensar en que la pròxima cursa surti igual de bé o millor, jejejeje.

dimarts, 6 de setembre de 2011

FOTOS ANBASO ÒDENA 2011

diumenge, 4 de setembre de 2011

CALENDARI 3ER QUADRIMESTRE 2011