LA SELÈNIKA 2011

Gràcies a la perseverança del Dani Villanueva, que em va estar donant la tabarra des del Juliol pq l'acompanyés a fer la Selènika.... al final no només em vaig decidir jo, sinó que vaig aconseguir convèncer a una bona grupeta! Així que ens vam ajuntar amb el Mabres, el Gabri, la Susanna, la Meri, la Lídia i el Truji, una grupeta de 8! Amb la idea d'anar fent tranquil·lament! Tant tranquils que a les 8 que es donava la sortida, nosaltres estàvem col·locant els dorsals a la furgoneta.... I sort que ens vam esperar pq tot i arribar a les 8:10 a la sortida, encara hi havia un bon tap, vam tenir temps de tot! Fotos, saludar al públic ;) i anar escalfant la musculatura amb tranquil·litat. Així que sortint els últims, mica en mica vam anar avançant posicions, i anar passant pobles, sort de la Susanna que ens anava indicant a cada moment on estàvem.... 

 

Fins al 1er avituallament ja arribàvem amb problemes tècnics, la Susanna casi parteix la patilla del canvi, una pedra la va atacar a mitja pujada.... Sort que dúiem al Gabri, que es veu que en comptes de fer-li la posta a punt a la bici, li va fer a ella, pq la tia anava a tope! I un grillat ens va passar a tots com un posseït per poder sortir bé a la foto! és de ser inútiles! Que a la foto hi sortíem tots...  Aquí ja vam començar amb els plumcakes preferits de la Meri i a robar menjar i aigua pels morosos del grup! Que la organització molt intel·ligentment va decidir donar-nos una pulsereta pq ningú es colés ;) Fins aquí vam arribar amb un bon ritme, amb 1:40h havíem fet els primers 28km, però ara venia la part bona, pujar, pujar, pujar i continuar pujant fins arribar al Castell de Boixadors! On ens esperava el 2on avituallament i part de la família del Dani! eren les 12:10 i tot just portàvem 46km! Millor no pensar quant ens quedava...

Lo millor de tot, va ser la sorpresa de després de Boixadors, encara no s'havia acabat la pujada, que ens esperava una rampa que tela marinera per arribar al punt més alt de la ruta, Castelltallat! Amb el seu observatori! i ara sí, tot cara avall!!! Ja vam començar a fer els primers senderitos xulos del dia, on ni la Meri em podia seguir ;) I fins a Camps al 3er avituallament, on hi havia un grupet que es veu que van baixar per una zona molt perillosa, plena de pedres insalvables ;)

Per sort, a partir d'aquí el recorregut era força planer, pujades curtes, alguns corriols, combinats amb pistes planeres, on el Dani ja no sabia ni on era, el Gabri que ja li prenia les mides... i per sort de la Meri duia l'esprai miracles! Encara no tenim clar que era!!! 

I fins al següent avituallament, a Callús, ara sí que ja queda menys, eren les 15h i ens quedaven 25km ni més ni menys! Teòricament planers, pq ja només faltaven uns 300-400m de desnivell, però el cansament ja no ajudava gaire! Així que ens vam prendre el temps de descans amb molta calma, uns bons estiraments, relax al banc del poble.... i apa, arrenquem i cap a Navarcles! 

Finalment a les 17:10 arribàvem a meta! Amb 106km sota les cames, 2200m de desnivell i 7h 37 minuts pedalant. Tota una gran experiència! Ens ho vam passar de conya, llàstima de que el recorregut sigui tant pistero! I probablement no repetim! Però cal felicitar als organitzadors pq tela amb la feinada, el recorregut ben marcat, pràcticament sense trepitjar cap carretera,... però ens van faltar donuts!!!!