El cap de setmana passat el Màrius i jo vàrem còrrer la Volta a la Cerdanya de Probike, aquest any no passava precisament per la Cerdanya, ni tan sols la francesa, sino per la zona del Vallespir-Canigo.
El divendres arribàrem a Prats de Motlló, a 31 km. de Camprodón, després de passar el coll d’Ares en territori francès. Hi vàrem fer nit després del corresponent brifing on ens van fer entrega del roadbook i vàrem marcar els controls. El dissabte es tractava de fer 130 km. en una ruta circular donant tota la volta al massís del Canigó, fent 4.000 metres de desnivell positiu acumulat. Per això s’havien de passar 6 ports de diferent dificultat, el primer d’ells amb 28 km. de pujada per camí a vegades molt pedregós, el segon era de 15 km. La prova es per parelles o trios, i compten els temps del darrer que entra al control.
Sortim el dissabte a les 5,30 h. després d’un bon esmorçar. Sabem que fins a les 7,15 h. no ens hi veurem, portem el llum frontal, es necesari per veure el roadbook, per la ruta no tant doncs les tres primeres hores les passem pujant! Mirem enrera i la sensació de veure llums per parelles que van pujant darrera nostre es impresionant! El camí es fa molt pedregós, la bici del Màrius es molt rígida i nerviosa, i té que baixar el ritme dons tota l’estona has d’esquivar pedres i la bici va saltant i no avança (la meva Scalpel encara va absorvint i vaig tivant del Màrius). Comença la primera baixada i el Màrius es recupera i es dispara avall, amb aquestes trenca el cable del desviador i no pot canviar el plat. Al seguent control no tenen cables però més endavant trovem un company d’altres curses marathon i ens dona un que li sobra, encara sort que no hi havia trams plans!
Les baixades es fan molt ràpides i de seguit anem trovant els seguents ports, a migdia es fan interminables, doncs el calor apreta i l’esgotament ja es nota. Després de dinar ens posen un tram de pujada a peu amb molta roca punxaguda i molt troç amb la bici literalment a coll. Ara li toca al Màrius recolzar-me a mí, i em va avisant dels desnivells i del que queda de pujada, finalment arrivem a les 17,05 h. en la posició 23 d’un totat de 65 parelles.
Després de netejar i preparar les bicis per l’endemà, brefing, sopar amb el Pep Domènech i l’Eva a la casa rural (Chez Mauro, un lloc encantador amb cuina típica francesa) i a dormir dora. Hem estat estudiant el tram d’orientació del diumenge, que es una part on no hi ha llibre de ruta, només un punt de sortida i un d’arribada. Et donen un plànol tipus Alpina i decideix tú mateix la millor ruta, en funció de corbes de nivell i els senders o pistes marcades. Al llit el cap encara barrina per on passarem, si es lo millor opció,… i mentres a fora va plovent tota la nit. Ens llevem el diumenge amb pluja fina. Els paravents i cap a la sortida que es la les 18,00 h. La bona notícia es que el tram d’orientació s’anula per les inclemències (quantes hores perdudes estudiant la ruta), però el que si hi haura es una crono que puntua per la classificació final. Pujant el coll d’Ares (16 km), el segon dia fem un total 53 km. amb 1.500 m. de desnivell, que es compliquen amb el terreny mullat, destacant un tram llarguissim de GR no ciclable i relliscós, perfecte per activar les rampes a les cames, la crono de pujada molt exigent i un port final amb rampes dures. Per acabar a 7 km. de l’arribada, després del darrer control tot es baixada, pero ens equivoquem en un camí, baixem 2 km. que hem de remontar, perdent uns 15 m. preciosos. En qualsevol cas a l’arrivada de nou a Prats de Molló el Màrius arriva al sprint i aconseguim mantenir la 23ª posició final.
Més tard el Pep i l’Eva arriben meritosament, ambdós han fet etapes molt dures des de fa anys, el Pep diu que aquesta Volta a la Cerdanya ha estat brutal.
Bé suposo que m’ho passo millor jo explicant-ho que vosaltres llegint-ho però “ahí queda eso”.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada