dijous, 29 de desembre de 2011

RUTA DE NADAL

Avui hem quedat només 2 components de l'equip ; en Comaposada i el Tapi. L'hora de sortida tampoc ha estat l'habitual; a les 10'00; tenin en compte que tothom té celebracions nadalenques; compromissos familiars o bé, de fiestuquis. Emprenem la marxa amb el sol ja una mica pujat, i deixant de banda els freds de primera hora; el dia promet meravellós; ni boira, ni núvols,  ni aire.  

Decidim fer ruta a Castellfollit; passant per Can Prat i Can Brunet; per uns camins que no són els habituals  i que gaire bé ja no en recordem del seu traçat. Ja quasi en arribar a peu dels molins, ens trobem a un membre del ECO; en Joan Badia; on la fem petar uns pocs minuts.Veient que la ruta triada sens fa més llarga del previst, decidim no arribar a Castellfollit i en JM es posa al front per un seguit de camins i corriols que ja no em venen ni a la memòria del temps que feia que no hi passava. Molt divertit però amb prudència; el terra està super endurit pel fred i amb zones de glaç a les obagues.
Just arribar a la plaça, el campanar ens marca les 12'00; hora prevista d'arribada; avui el més important es la quitxalla ; no podem fer tard .
Hem començat tard i hem plegat d'hora . 25 km. i 650 de desnivell . Per anar cremant tot allò que ens cruspim . 
BON NADAL PER TOTHOM .


dijous, 22 de desembre de 2011

DIUMENGE 22 DESEMBRE: ÒDENA - JORBA - ÒDENA

En un día totalmente invernal, salimos a las 8:30h de la plaça de l´ Esglesia, dirección a Can Roca donde reagrupamos a la colla. Xaus, Kiko, Tapi,  Artur, Josep Mª, Gero, Alex y Sergio. Tomamos dirección a la Font de Can Masarnau pasando por el camino de los maricones. Pasada la fuente el Tapi “trialeras” comienza a hacer de las suyas buscando…..no sé qué ya que nunca lo encontramos. Más adelante realizo otro intento “fallido”. Proseguimos decidiendo en el grupo que  ya no le hacemos ni p…o caso al Tapi llegando a l´Espelt y cogiendo el camino que nos lleva a Sant Genis. En sant Genis cogemos un tramo de nacional pasando por el centro de Jorba y paramos para que el Alex se caliente las manos que las tiene congeladas y nos vamos mentalizando para afrontar el pla del Magre. Proseguimos y realizamos la ascensión al Pla, cada uno a su ritmo, eso sí (ni dios pone un pie al suelo). Una vez arriba, reagrupamos y recuperamos y entonces iniciamos la ronda de senderos descendiendo el pa, con sorpresa incluida ya que en mitad del descenso me tienden una emboscada (pinatellera) y me dejan pinatells incrustados en el casco. Una vez abajo coge la batuta el Gero y nos enseña unos senderos espectaculares hasta llegar a Can Sala y de allí a la hermita de Ses Oliveres (tapi tenia que rezar un par de padres nuestros), y de allá a Odena donde paramos a desayunar y ver la final del mundialito ese que no tiene valor… je je je. Total 30 km non stop y + o – 650 mts de desnivel en un día frio en el cual el Tapi no dio una con las trialeras…. Hayyyy que sen´s fa yayuuuu!!!!!!!



dilluns, 19 de desembre de 2011

JORNADA MARATÓ TAMARITE

El dissabte dia 10 vaig sortir a les 5,30 h. del matí des de Igualada, amb la idea de seguir el camí de Sant Jaume durant el màxim de quilòmetres i tornar pel mateix camí.

Aquest van ser els pobles pel que vaig passar: Igualada-Molí Blanc-La Sala-Clariana-Argençola-La Panadella-Pallerols- Sant Pere dels Arquells-Cervera-El Talladell-Tàrrega-Tornabous-La Fuliola-Boldú-Castell del Remei-Linyola-Balaguer-Castelló de Farfanya-Alfarràs-Tamarite de Litera.

Al matí el termòmetre de casa marcava 3ºC, però sabia que més amunt faria més fret i em trovaria boira. Anava ben preparat per pedalar hores de nit, amb un focus de 1.500 lumen al manillar i un frontal, ja vaig escollir una ruta que coneixia, dons de nit i amb boira es molt fàcil perdre’t.

Al pujar cap a Clariana ja vaig trovar molta boira, en pujada no m’afectava massa però en baixada o rodant ràpid tanta estona fins i tot em marejava. El llum el tenia que portar a la mínima intensitat, si no no veia res.
Amb el llum veia les gotetes de l’humitat, que m’anàven remullant poc a poc i vaig tibar tot el que podia per no refredar-me. Finalment cap a les 7,45 h. i ja havent passat Cervera va despuntar el dia, i encara que hi havia boira, al menys ja m’hi veia bé.

Aquesta ruta es pot fer seguint les fletxes grogues del camí de Sant Jaume, però a Tàrrega hi ha 2 variants, la que va a Logroño passant pel Monegros i la que vaig fer jo que va a parar a Santa Cilia de Jaca i Puente de la Reina, passant per Loarre i Mallos de Riglos.

El problema ara era el fret intens, i el fet d’anar ben remullat, encara que l’impermeable em va mantindre la temperatura del cos. Les mans i els peus els duia gelats. Tot el trajecte l’anava fent sobre terreny una mica fangós, el suficient per enganxar una mica les rodes i no deixar rodar bé.

Vaig esmorçar en parada de 15 m. al Castell del Remei, abans d’arrivar a Balaguer (es un lloc preciós amb vinyes, masia, cava i un llac idílic), vaig pendre un café amb llet que em va reconfortar a tope.

Després d’estirar una mica i amb nova energia vaig començar a rodar pel plà d’Urgell, molts quilòmetres sense gaire desnivell, es va creuant el canal i els inteminables regadius d’arbres fruiters. Després de Balaguer començen trams amb més pujada i més pedregosos i el promig de velocitat baixa en picat.

Moll encara però la boira ja era més alta i em permetia al menys disfrutar dels paisatges.

Aquí ja anava mirant el relotge, doncs l’objectiu era parar a dinar a les 13,00 h. i desfer el camí de tornada. El darrer tram s’em va fer llarg, vaig arribar a les 12,15 h. a Alfarràs (objectiu assolit l’any passat) i vaig seguir 20 km. més trencats fins a Tamarite de Litera, on vaig parar 25 m. per dinar, ja portava 125 km. a l’esquena. “Longaniza, huevo frito, pimiento, patatas, cacho pan y café”, els del poble alucinant quan els deia que venia d’Igualada, i més quan els deia que tenia que tornar per veure el Madrid-Barça. Sort que vaig poder posar roba i guants en un radiador i s’em van assecar una mica.

Ara venia el més dur, però el dinar m’havia sentat molt bé. Vaig rodar amb el desnivell favorable i em menjava els quilòmetres, volia apretar tot el possible dons a les 17,15 h. es faria de nit i la cosa es podia complicar.

Més tard el seient em començava a fer mal al cul, anava moltes estones dret, i també em notava els genolls i els canells. Parades molt curtes per estirar i al Castell del Remei de nou per fer el café amb llet. De tant en quant havia de netejar el fang que poc a poc s’anava acumulant al cuadre i a les vaines.

S’anava fent fosc i les cames començaven a frenar el ritme, el fret em tornava a castigar fort i a la darrera pujada abans de la Panadella, vaig decidir trucar al sogre per que em vingués a buscar allà dalt, on vaig arribar a les 20,15 h. Penso que no hagués aguantat ja els 18 km. de baixada amb temperatura de 2ºC i el cos moll per la suor i l’humitat.

Tot hi així vaig acabar amb 244 km. per pistes i senders, amb 14 h. 45’ de viatge i un promig de 19,5 km./h. fent uns 15 km. més que l’anterior ocasió.

Adjunto track de la ruta sobre el Google Earth.



Fins aviat,

dimarts, 13 de desembre de 2011

DIUMENGE 11 DESEMBRE: MEDIONA

Ens trobem a la plaça de l'església d'Òdena en Jaume Xaus, en Kiko i Josep M. Comaposada per fer la ruta prevista fins a St. Joan de Mediona. Sortim d'Òdena pocs minuts després de dos quarts de nou del matí i amb una temperatura propera als 2 graus en direcció a la Pobla de Claramunt passant pels "Tres Mullons", però creuant un pas elevat del centre del poble en Josep M. torna a punxar la roda del davant. Aquest fet ja comença a preocupar ja que en les últimes sortides ja s'ha punxat la mateixa roda tres vegades. Aquest cop arrencant la vàlvula de la càmera. Un cop realitzada la reparació  continuem fins a la Torre de Claramunt creuant la urbanització del Xaró.  Seguim el camí fins a Vilanova d'Espoia pujant pel camí dels dipòsits i fins a St. Joan de Mediona passat pel darrera de la urbanització de "La Font del Bosc".
Després d'un bon esmorzar en Jaume proposa arribar-nos per carretera fins a Rofes i mentre realitzàvem aquest camí ens creuem amb en Bernat i el Raúl.  Des de Rofes continuem per una pista molt agradable que va prenent alçada fins a baixar a Orpí i continuar per carretera fins a Carme. Des d'aquest punt continuem fins als dipòsits de Vilanova del Camí i baixar al centre de la vila. Finalment arribem a Òdena pels volts de dos quarts de dues després de realitzar uns 52km amb un desnivell de gairebé 1.000m



dimecres, 7 de desembre de 2011

OPEN BTT ST VICENÇ DELS HORTS

Aquest passat diumenge uns quants del club vem optar per participar en l’última cita de l’any de l’Open BTT Tour (el que abans era l’Open Natura). Ens vem vem reunir a un quart de nou tot fent un cafè al Cruce el Jaume Xaus, el Sergio, el Kiko i jo (Artur). De seguida vem anar tirant cap a Sant Vicenç dels Horts, municipi que acollia la prova que tancava el calendari.
Cal a dir que anavem 4 persones i quatre bicis en el cotxe del Kiko!! Això si que és aprofitament de l’espai!
Un cop allà el Jaume i jo ens encarreguem de recollir dorsals i el Kiko i el Sergio s’ocupen d’anar baixant bicis. Ens apropem cap a la zona de la sortida i  ens n’adonem que és cert que l’Open BTT és una de les pedalades més multitudinàries del país. Hi ha bicis i ciclistes per parar un tren! Ens posem per un lateral de la plaça on es fa la sortida, ja que és impossible arribar a la fila de sota de l’arc, i parlem que cadascú vagi tirant al seu ritme i que ja ens trobarem a la meta. Decidit, engego el pulsòmetre, i vec que comença a fer coses extranyes fins que la pantalla es para.  Comencem bé! Penso. Em sembla que s’ha acabat la pila. Una altra cursa sense pulsòmetre i sense contaquilòmetres, no mola, ja em va passar a la primera Anbaso en la que vaig participar i se’m va fer etern. Bé, penso, hauré de pedalar ‘per sensacions’ com diuen que fan alguns professionals, jejeje.
A les 10:00h, sortida neutralitzada pels carrers del poble i de seguida comencem a enfilar una pujada asfaltada duríssima cap a una urbanització propera. Fins al cap d’algun quilòmetre no abandonem l’asfalt, i fins al cap de varis, la primera pujada, que s’ha fet dura. La gent ja s’ha anat ordenant cadascú al seu lloc i el temps que al principi semblava fred ara fa una temperatura agradable i fins i tot pasem calor quan el sol ens toca de ple.
Jo he començat  sense apretar més del que podia, i aviat he vist que era més ràpid que la gent que tenia a prop. Conscient que tinc com a mínim 40 ciclistes davant meu començo a apretar ja que tinc com a objectiu quedar entre els 30 primers. Encara que no ho sembli a primera vista, tot i estar a costat de Barcelona, l’indret esta ple de muntanyes i hi ha un munt de camins i corriols per on transcorren els 31 km de la prova, i que ens posen a prova fent-nos superar un desnivell positiu de 1000 metres!! En algunes de les pujades no ho dubto ni un moment que la faré amb el plat petit, Déu ni dó quines rampes!
Així doncs passo el primer avituallament i calculo que portem 10 km. He d’apretar penso. Dit i fet arribo al segon avituallament al km 20. Ja he rodat sol alguns moments i de tant en tant atrapo a algú, anant recuperant posicions. A partir d’aquí vé la pujada més dura del recorregut, una autèntica paret, sobre asfalt. Vaig en un grup de tres ciclistes i a un d’ells se li parteix la cadena. Com que no porta tronxa li deixo el meu. Era un noi que havia conegut d’altres carreres, ja me’l tornarà a la meta. Vaig tirant que m’han passant alguns ciclistes. Ja queden pocs quilòmetres i estic prou cansat, però haig de fer un esforç conscient que estic entre els 20 primers. Ja a punt d’arribar, veient els carrers a la falda de la muntanya que estic baixant, torna aparèixer el fantasme del gafisme que sempre em persegueix i caic a terra. No entenc què ha passat, però estic bé. A l’agafar la bici vec que he rebentat la càmara de davant. Merda!! Per un moment decideixo abandonar i arribar caminant a meta, que deu estar a 1  o 2 quilòmetres. Pensant-ho bé, opto per muntar una càmara, que per algo porto el taller mòbil! Em quedo amb el dorsal del primer que m’adelanta per veure on hauria quedat. Un cop reparada la roda enfilo cap a meta i arribo en 1h i 46 minuts, i en la posicó 34!! Llàstima de la punxada, sinó hauria fet el 20è.
Al cap d’una estoneta arriben el Kiko 93è, el Jaume i el Sergio. També contents del recorregut i de l’experiència, tot i que el Sergio decideix fer cas omís a un policia que indicava un canvi de camí entrant a una urbanització i fa una modificació casolana del traçat afegint uns centenars de metres més. El poli encara està preguntant-se: quien será el tio este que le digo a la izquierda y se va recto!!!! Jajajaja!
També cal destacar que el Sergio va ajudar a reparar la cadena  al tio que jo li havia deixat el tronxa, que ja portava uns quants minuts intentant-ho sense aconseguir-ho i que estava a punt de tirar la bici pel barranc de la desesperació.
Recollim l’entrepa, el refresc i l’estrafolària bossa d’obsequis (on hi havia una cinta per penjar el mòbil, un boli, un bidó, un ‘buff’ de super garrafón, i al loro: un tetrabrick de Caldo Natural Aneto!!). Fem una mica de tertúlia de les anècdotes de cadascú i cap a casa, molt contents de la pedalada.

Pels que encara no esteu avorrits del rollo que he fotut, encara podeu perdre una mica més el temps mirant els nostres caretos pujant les rampes del traçat. Salut!!

dilluns, 5 de desembre de 2011

DIUMENGE 4 DESEMBRE: CASTELLOLÍ

Ens trobem a les 8:30 a la plaça d Òdena, el Jero, Alex, el Tapi, el Josep Maria i jo. 
Tots preparats per sortir Direcció cap a Castellolí. Sortim  de la plaça cap a el Puig Aguilera,  agafant senders i corriols de l ‘Anbaso  d’Òdena rumb cap  al clot de Sant Feliu, d’allà  ja es fa l’hora d’anar a esmorzar, baixem per pista cap a Castellolí a esmorzar!

Ja temin la planxa plena… sortim  cap a pujar el Castell de Castellolí,  seguim  pels corriols , alguna  trialera,  seguint el tapi que ens porta en aquest lloc tan xulo com es veu! Aquest tall de la muntanya…. Precipici… o com se li digui! Jaja…. 



Bé desprès el tapi ens  diu que hi ha sortida per continuar, que hi ha camí, que no em d’ anar cap enrere…  grrrr erroni  la cosa ha sortit malament  i ens toca escalar la muntanya per trobar el camí que es veu a altre banda!

Ja trobat el  camí bo! Seguint GR per un corriol que ens porta fins  a la Pobla on allà  anem a buscar unes escales que sabem...   que són per creuar el túnel per passar per sota  la via del tren! El tapi i jo baixant!   
video
video

Acte seguit continuem el rumb  cap el Castell de la Pobla que el pugem fins dalt per desprès  baixar per la trialera- corriol que ens porta ja cap a Vilanova del camí. En arribar a Vilanova del Camí en dividim uns cap a Òdena i els altres cap Igualada!  Però primer  fem una petita parada a rentar les bici! Fem un total de 35 km aprox.