dissabte, 30 d’abril de 2011

CALENDARI 2ON QUADRIMESTRE 2011

dijous, 28 d’abril de 2011

DIUMENGE 24 ABRIL


Em trobo amb un amic, El Magí, i jo mateix ( Jaume Tort) a les 9 del matí a casa meva per sortir a fer una volta amb la bici. Ja que el dia anterior li vaig fer una mica de manteniment  a la bici del Magí, que com aficionat  domingueros  de molt en quant, en quant....
Bé sortim rumb cap a la font de can masarnau , fent camí en un diumenge en que sembla que el matí encara serà força bo i agradable.... anem tirant i prenem direcció l’Espelt, en arribar  a la zona de cementiri, fen aquest camí decidits  a pujar els molins per la part de Rubió, de moment les bici es porten be hi no hi cap de vagi malament.
Comencem a pujar per arribar a dalt del molins, el dia acompanya força i el terreny dintre de haver plogut la ni anterior esta força bé, una mica enganxós el terra per bueno... en  arribar a dalt  em de fer una petita parada per la bici del Magí i a saltat la cadena dels pinyons... o posem bé, reprenem la marxa buscant la carretera de les Maioles en que fent uns metres de enllaç per arribar a dalt de tot de els molins , fen direcció Castellfollit ,  quant arriben a la alçada del camí que fe del pont de la O, ens encaminen direcció cap allà,  tot fent el camí arribem a Can Roca i des d’ allà ja cap a casa meva. Fent un total 30 km, en dia que ens acompanyat be! Ja que no a fet gaire sol i tampoc gaire fred! 

dimarts, 19 d’abril de 2011

DIUMENGE 17 ABRIL: LLACUNA


Ens trobem uns quants membres del E.C.O.  a la rotonda de Montbui ( automòbils Victor) per passar un bon mati en bici,  som :   David Rubio, Ramón Tapioles, Sergio Trujillo, kiko i jo ( Jaume Tort).

Bé, sortim en direcció cap a Montbui poble buscant el camí que correspon, per anar, fent camí... trobem un tram una mica en malt estat a causa de les pluges de a saber quant.... llavors en aquestes que el Truji anava el primer... es troba en un petit toll, però enfangat, a primera vista el veu bé i es disposa a passar-lo, quant la roda del davant de la seva bici es queda clavada al fang, ell surt disparat pel davant de la bici intentat no aterrar sobre el fang i l’aigua, per sort ho aconsegueix.... ara, s’ha emportat una bona estarracada sense cap ferida important, unes rascadetes al braç i punt!  Llàstima de que no  temin cap foto ni vídeo... dix!!

Comprovem que ell esta bé dintre de tot i la seva bici també, reprenem el camí cap  a Montbui poble, en arribar trenquem cap a buscar el camí que va cap a la censada , llacuna. En arribar a la carretera de la llacuna. Hem de fer uns pocs km per carretera per arribar al poble, en aquestes ens passen uns motoristes domingueros que un d’ells, el primer, ens fa una maniobra molt rara que ens passa a un pam nostre!!! Vaia el susto que ens dona!!! Si es que no tenen respecte de res!!!

Esmorzem  al bar La Pansa, sortim molt satisfets en l’esmorzar i el preu, Super bé de preu!! reprenem el camí, el Truji que tenia compromís ens deixa i continua el camí cap a Òdena per carretera ja que tenia que ser a les 12h i són les 11h,  la resta fem camí cap a Rofes per varia una mica de camí tot seguint el nostre scherpa : Tapioles... Arribem a la font del Teix, fem una parada molt ràpida, ens fem unes fotos i seguim... arribem a Rofes i trenquem cap a buscar el camí de tornada per on hem vingut, direcció la censada.




Per la zona de santa candia ( Carme ) el Rubio i jo ens despedim del Tapioles i el kiko ja que nosaltres també tenim uns compromisos i a les 13h tenim que estar com a Màxim cada un, a casa seva. Nosaltres ens avancem al nostre ritme una mica més alt que la resta, tot en direcció la censada, en arribar a Montbui decidim tornar per carretera per tema d ‘hora. Ens despedim al pont principal de Montbui. Fem una total de 43km, una ruta molt maca , hi una gran sort que hem tingut un bon dia.

dijous, 14 d’abril de 2011

DIUMENGE 10 ABRIL: MONTSERRAT PARK

Ens trobem uns bons amics per anar a La Guardia ; en Ramon , Comaposada , J. Xaus , D. Rubio i S. Trujillo.
Tenint en compte les previsions meteorològiques , ens fem una ullada i ens adonem que tots anem amb vestuari estiuenc ; quin dia ens espera , i , tot pujada continuada fins La Guardia ; ruta tradicional i , com no , els més valents arriben a dalt on , han de fer una espera al reste del grup ( seran els anys ??? ) . Parem a Montserrat Park on , ja estàvem avisats de que ens fotrien clatellada , i , tot i ser modestos en els entrepans ; ens arremanguen la camisa .
Baixem a Castellolí pels corriols tot llescats i , el Ramon se n'adona que té la roda del davant fluixa ; inflem , però la cosa sembla més greu , i em de parar a substituir la càmera . Mentrestant , el Truji , que anava al davant , no es dona compte de la nostra aturada ( encara ens busca ara ... JE JE !! ) .
35 km. i tornem d'hora  ; alguns tenim compromisos per dinar .





dimarts, 5 d’abril de 2011

DIUMENGE 3 ABRIL: MIRAMAR

Aquest diumenge ens vem trobar a Can Titó el Ramon, El Jaume Tort, el David Rubio, el Kiko i jo (l’Artur), disposats a passar un bon matí de BTT. Després d’escalfar una miqueta els ànims ens disposem començar la ruta direcció als dipòsits que sempre són una bona opció per a l’escalfament. La primera parada la fem al cap de 300 metres:al Ramon no li funciona bé el canvi (segur que li va desajustar el lladregot). Sort de les classes del mestre David: de seguida està arreglat. Només arribar a dalt ens trobem un fantàstic avituallament. Quin gran detall per part de la direcció de l’E.C.Òdena!! pensem. Aviat però ens adonem que no és per a nosaltres sinó per una caminada popular que fan. Com que creiem que encara no ens ho hem guanyat  ens despedim dels senyors que el muntaven i agafem el primer corriol  direcció al Castell de La Pobla tot seguint al sherpa Ramon Tapioles. Algun tros del principi l’hem de fer amb la bici al costat però de seguida comencem a pedalar i entre arbres arribem a prop del peu del castell.
Una opció és pujar-lo, però com que ens volem reservar per pujar a Miramar a tota pastilla decidim anar a explorar uns corriols que recorda haver fet el Ramon i que estan prou bé. Aquí comença un dels millors moments de la jornada, ja que enmig del bosc hi ha un minicircuit, amb un salt de terra i un parell de palets on aterrar. Tots ens ho mirem en plan: està bé, segur que algú ho deu saltar, tenint en comte que després de la recepció has de fer una corba per no menjar-te ni els esbarzers ni la casa en runes que hi ha davant. De cop sentim: això es salta!! És en Ramon (com no) que ja se’n va cap a agafar carrerilla, disposat a obsequiar-nos amb unes lliçons pràctiques de freestyle.
El tio baixa decidit, sense dubtar, salta….tots ens quedem esperant una bona recepció, però alguna cosa falla en l’aterratge i el Ramon i la bici fan una volta per terra. S’aixeca amb els braços amunt triomfalment i saludant a la càmara!! Que està grabat!! Per sort només s’ha fet alguna rascada, ell diu que és lo típic de cada diumenge.
video video
Com que ja tenim tema de conversa per una estona, decidim arribar a la Pobla i avançar l’esmorzar, per afrontar amb la panxa plena (i això si, menys sang als músculs) les pujades que ens esperen després. Cal destacar que el Ramon es demana dos ous ferrats, per si se n’ha deixat algun en el salt.
Al cap d’una estona (10 o 15 minuts més o menys, eh!) tornem a agafar la bici i després de dubtar una mica agafem el camí que ens ha de portar cap a dalt de tot de Miramar. El fred que teniem feia uns segons desapareix completament quan comencem a pujar. La inclinació creix continuament i la pista de terra compacta deixa pas a una gravilla molt solta que junt amb una inclinació del 25%!!! ens posa a tots a prova.
Finalment arribem a dalt després de fer un campionat de molinillos. Un cop recuperats comencem a buscar trialeres gens fàcils per baixar tot el que hem ascendit. Falta altra cop temps per sentir: això es baixa! i …. Ramon cap avall. La resta ens ho pensem, el Jaume baixa i cap problema, el David i jo ho farem amb la bici a costat. Menys el Kiko que ho prova d’una nova manera un peu a dalt la bici i un a baix: resultat un parell de voltes de campana i caiguda. No li fa mal res però té un tall al colze que treu força sang. Ens mirem les cares i ningú té farmaciola ni una trista tirita. Toca improvitzar així que dos cleenex apretats amb un Buff (model UCI!) doblegat i problema solucionat. De totes maneres el Kiko fa mitja volta, per anar a que li mirin la ferida. Estem a prop de la Pobla i decideix agafar la carretera fins a casa.
La resta continuem fent el cabra per trialeres pràcticament impossibles on fins i tot arribem a escoltar incrèduls al Tapi: nois, això no es pot baixar! Tot i així ell ho intenta.
Com que encara ens queda una mica d’estona després de passar per darrere de Capellades pugem al Xaró fent varis camins i baixant a una font que hi ha per allà tornem cap a la Pobla. Acabem agafant la carretera que ens portarà fins a la Masia on ens despedim havent disfrutat amb la bici i els companys.
Acabem amb uns 33 quilòmetres però havent fet pujades fortes del 25%
 i baixades tècniques del 32% d’inclinació que ens deixen les cames, els avantbraços i els canells ben cansats.

video

video

divendres, 1 d’abril de 2011

OPEN NATURA BTT ÒDENA


En un día turbio, como no…. Quedamos previamente en el  Bar Nuovo, parte de los integrantes del E.C.O. Una vez adquiridos los dorsales, llenamos el estomago no vaya a ser que los avituallamientos no fuesen generosos. La salida del Open es en los colegio. Vamos tomando posiciones y después de la charla de D.J.  JORDI (speaker del open)salimos enfilando el camino del castillo dirección al puente de hierro. Llegamos a la primera subida donde comienza la selección, conectando con el camino de cal Sabater. A la altura de la masía del Conte de Godò nos desviamos a la izquierda subiendo hasta la serra de rubio. Nada más comenzar a subir el Tapi me comenta que se le ha aflojado la biela del pedalier de su MTB especial para cpmpetición (full equip serie limited). Como a un compañero herido nunca se le abandona me quedo con el parando varias veces reapretando el pedalier con una herramienta algo rudimentaria (el típico pedrolo de los caminos).Lo más gratificante es ver los caretos de sufrimiento de la peña subiendo hasta el plá.Llegamos al primer habituallamiento y de allí cogemos dirección Torre dels moros hasta llegar al descenso de la BEST.Allí me separo de mi compi Tapi e inicio el maravilloso descenso en el cual (llesque, como siempre).Seguidamente gogemos pista y varios senderos por la zona del APAN que se hacían en la Anbaso de este año (circuito made in E.CO.) .Ya para acabar nos meten la subida del cementerio (para ser pedalada paisajística puede parecer algo siniestro…je je je)enlazando con el carrer de la guixera y entrada a meta en los colegios.Allí nos encontramos todos unificando experiéncias y sensaciones en una pedalada que personalmente me ha dejado un buen sabor de boca.(no lo digo por la butifarra del final eh…….)