Aquest diumenge ens vem trobar a Can Titó el Ramon, El Jaume Tort, el David Rubio, el Kiko i jo (l’Artur), disposats a passar un bon matí de BTT. Després d’escalfar una miqueta els ànims ens disposem començar la ruta direcció als dipòsits que sempre són una bona opció per a l’escalfament. La primera parada la fem al cap de 300 metres:al Ramon no li funciona bé el canvi (segur que li va desajustar el lladregot). Sort de les classes del mestre David: de seguida està arreglat. Només arribar a dalt ens trobem un fantàstic avituallament. Quin gran detall per part de la direcció de l’E.C.Òdena!! pensem. Aviat però ens adonem que no és per a nosaltres sinó per una caminada popular que fan. Com que creiem que encara no ens ho hem guanyat ens despedim dels senyors que el muntaven i agafem el primer corriol direcció al Castell de La Pobla tot seguint al sherpa Ramon Tapioles. Algun tros del principi l’hem de fer amb la bici al costat però de seguida comencem a pedalar i entre arbres arribem a prop del peu del castell.
Una opció és pujar-lo, però com que ens volem reservar per pujar a Miramar a tota pastilla decidim anar a explorar uns corriols que recorda haver fet el Ramon i que estan prou bé. Aquí comença un dels millors moments de la jornada, ja que enmig del bosc hi ha un minicircuit, amb un salt de terra i un parell de palets on aterrar. Tots ens ho mirem en plan: està bé, segur que algú ho deu saltar, tenint en comte que després de la recepció has de fer una corba per no menjar-te ni els esbarzers ni la casa en runes que hi ha davant. De cop sentim: això es salta!! És en Ramon (com no) que ja se’n va cap a agafar carrerilla, disposat a obsequiar-nos amb unes lliçons pràctiques de freestyle.
El tio baixa decidit, sense dubtar, salta….tots ens quedem esperant una bona recepció, però alguna cosa falla en l’aterratge i el Ramon i la bici fan una volta per terra. S’aixeca amb els braços amunt triomfalment i saludant a la càmara!! Que està grabat!! Per sort només s’ha fet alguna rascada, ell diu que és lo típic de cada diumenge.
Com que ja tenim tema de conversa per una estona, decidim arribar a la Pobla i avançar l’esmorzar, per afrontar amb la panxa plena (i això si, menys sang als músculs) les pujades que ens esperen després. Cal destacar que el Ramon es demana dos ous ferrats, per si se n’ha deixat algun en el salt.
Al cap d’una estona (10 o 15 minuts més o menys, eh!) tornem a agafar la bici i després de dubtar una mica agafem el camí que ens ha de portar cap a dalt de tot de Miramar. El fred que teniem feia uns segons desapareix completament quan comencem a pujar. La inclinació creix continuament i la pista de terra compacta deixa pas a una gravilla molt solta que junt amb una inclinació del 25%!!! ens posa a tots a prova.
Finalment arribem a dalt després de fer un campionat de molinillos. Un cop recuperats comencem a buscar trialeres gens fàcils per baixar tot el que hem ascendit. Falta altra cop temps per sentir: això es baixa! i …. Ramon cap avall. La resta ens ho pensem, el Jaume baixa i cap problema, el David i jo ho farem amb la bici a costat. Menys el Kiko que ho prova d’una nova manera un peu a dalt la bici i un a baix: resultat un parell de voltes de campana i caiguda. No li fa mal res però té un tall al colze que treu força sang. Ens mirem les cares i ningú té farmaciola ni una trista tirita. Toca improvitzar així que dos cleenex apretats amb un Buff (model UCI!) doblegat i problema solucionat. De totes maneres el Kiko fa mitja volta, per anar a que li mirin la ferida. Estem a prop de la Pobla i decideix agafar la carretera fins a casa.
Com que encara ens queda una mica d’estona després de passar per darrere de Capellades pugem al Xaró fent varis camins i baixant a una font que hi ha per allà tornem cap a la Pobla. Acabem agafant la carretera que ens portarà fins a la Masia on ens despedim havent disfrutat amb la bici i els companys.
Acabem amb uns 33 quilòmetres però havent fet pujades fortes del 25%
i baixades tècniques del 32% d’inclinació que ens deixen les cames, els avantbraços i els canells ben cansats.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada