dijous, 27 d’octubre de 2011

DIUMENGE 23 OCTUBRE: La LLACUNA

Aquest diumenge ens trobem a Sta.Mgda. de Montbui cinc integrants de l'ECO: Kiko, David Rubio, Jaume Xaus, Josep M. Comaposada i En Ramon Tapiolas que ve acompanyat de l'Àngel, membre de la "Penya biberó". En Ramon ens porta pel costat del riu Anoia entre Igualada i Montbui per enfilar pel marge del camí de "La Font Trobada" en direcció al cementiri. Un cop arribem a Montbui poble seguim el camí fins al "port de la portella" i canviar de carena fins a La Llacuna.
Decidim anar a esmorzar al vell mig del poble amb un "bon servei" i, tot mirant la televisió ens assabentem de l'esgarrifós accident en la cursa de MotoGP i que alguna cosa greu li ha passat a en Simonchelli. Quan ja estàvem a punt de fer el cafè apareix per la porta en Sergio Trujillo que, com passa molts cops, s'ha adormit.
Un cop tips i reagrupats reprenem el camí fins al castell que hi ha tot just a sobre La Llacuna, en el qual trobem una salamandra que vol creuar tranquil·lament per davant nostre. En aquest punt baixem per un sender estret molt agradable, però que comença per unes escales que fan baixar de la bici a tothom menys en Ramon, es clar. Més endavant penjarem els vídeos al youtube. Continuem el camí fins arribar a Rofes passant per un sender també bastant estret però que és "100% ciclable", que permet gaudir del camí als que els desagraden les "trialeres". Creuem la carretera i reprenem el camí de tornada a Montbui poble, amb un esprint de baixada espectacular que fins i tot l'Àngel pregunta si hem pagat l'esmorzar. Per acabar la sortida arribem al punt de partida de Sta.Mgda. de Montbui pels volts de l'una del migdia. Una sortida amb uns 800m de desnivell acumulat i 40km de recorregut, una mica més pels d'Òdena.

Josep M: Vídeo de La Llacuna 1: http://www.youtube.com/watch?v=CBGODfZ7ZzA
Josep M: Vídeo de La Llacuna 2: http://www.youtube.com/watch?v=dEY1CMijY9A
 





dijous, 20 d’octubre de 2011

PEDALADA PER LA MARATÓ VILANOVA DEL CAMÍ

Un altre any ens retrobem de nou per participar en aquesta proposta solidària per recaptar diners per la Marató que aquest any es destina a la regeneració i transplantament de teixits. Integrants de l’Eco fem acte de presència, entre pros i membres de la colla dels diumenges com Ramon Tapioles, Josep M. Comaposada, Kiko, David Rubio,  Jero, Àlex,el fill del Jero i Jaume Tort. L’espera se’ns fa llarga desitjosos de començar i treure’ns el fred que fa aquest matí. I comença la sortida. Els pros , ben situats a l’inici ,posen aviat terra de per mig. Els altres ens anem dispersant pel gruo  a mesura   que pugem cap els dipòsits, la primera ascensió de la ruta. Al capdamunt de la pujada es pot escollir entre la ruta sencera o un recorregut  retallat. Tots ho tenim clar i agafem a  l’esquerra cap a la Pobla.  En el camí anem parells en Kiko i jo i  ja presenciem una caiguda , sense incidents per això. Pujant per la pista asfaltada al castell, la segona ascensió,  enxampem a en Ramon el qual no pot satisfer el seu desig de baixar per la vessant de darrere pel mal estat del terreny. Posteriorment, després de córrer plans  un instant prenem  una forta baixada molt pedregosa que , sense dubte, ens  engarrota els braços i els dits. Quin mal moment! Però s’acaba i tornem a remuntar amb el que és la tercera pujada. Seguim el PR que creua la serra de Collbàs i amb sorpresa veiem aparèixer fletxat en Jaume Tort per darrere. Atònits, només traiem en clar que  s’havia perdut i que intentava recuperar posicions. Quin maldestre!  De nou , sortim  als dipòsits i continuem  amb el que és  el recorregut curt. Fins a Carme és baixada , però l’acumulació de bancs de sorra en la pista de descens fa que els revolts siguin perillosos. Malgrat això,  arribem i parem un moment a l’avituallament. Així en ajuntem jo, en Kiko i en Ramon. Tots tres, doncs, sortim de Carme per agafar la pista al santuari de Collbàs, la quarta pujada del dia. Al cap de tot arribem junts en Kiko i jo per continuart  pel sender que va a la pista de la Portella  i girar en direcció Vilanova. Algun sender i seguim per una altra pista que ens  fa tornar a ascendir la serra de Collbàs en una última ascensió que es fa dura i pesada i que serveix per agafar la trialera dels esgavellats i sortir a baix de la pista dels dipòsits. I ja només resten uns quilòmetres  sense complicacions per allargar la ruta i fer els 33Km. estipulats.  Tots finalitzem la ruta sense haver de lamentar res i molt satisfets de la cursa i  l’organització. Tots? Bé, en Jaume Tort , que potser ha fet més quilòmetres que ningú, encara es pregunta  com es que apareix a la classificació del recorregut  curt i a més l’últim.  Coses del directe diríem! 



CRÒNICA ANBASO FALS 2011


Em trobo a les 7 del mati amb el Tapi, a casa seva per carregar la meva bici. Tot carregat i apunt  anem cap al canaletes a les 7:15,  on trobem  al jero que també be i tot el grup de “ Pros  i les fèmines “  fem un Café tot junts i marxem cap a Fals. En arribar anem al control a firmar i ens preparem per  escalfament...

A les 9 del mati es fa uns minuts de silenci per el Ramón Cabañés, un dels fundadors i responsables de l'Anbaso, que va patir un greu accident pedalant fa dues setmanes i ara  és troba recuperant-se  favorablement de les seves lesions.

Acte seguit  es dona la sortida de la cursa!! Surto a un ritme elevat per intentar deixar la màxima gent enrere... que sinó desprès en els corriols hi ha gent que et fa tap! El peloton davanter s’escapa a un ritme elevat intento arribar  a la cua per no puc... així que baixo una mica el ritme ja que acaben de començar .

Van passant  els km,  la cursa és rapida!  em trobo a dos corredors que van al meu ritme més o menys... però passa que un dels dos en els corriols és un paquet! Total!! Així que en agafar la següent pista baixo dos pinyons i gas!! Faig un esforç per treure uns metres aquest dos corredors que ja passen a ser contrincants... segueixo el ritme una mica tocat! Sort en el següent  corriol ja els hi puc treure bastant més terreny!  Segueixo el ritme una mica més baix! Però sempre amb aquella cosa que no m’atrapin els que tinc al darrera! Ja fer fi!! arribo al final de la carrera tocadet  per el desgast físic que comporta per bé! Menjant l’ entrepà i bevent una mica de aquarius i coca cola... ja em trobo molt millor!

Ara en espera de la resta de companys, vaig comentant com ha anat  tot amb tothom del grup i seguidament amb la resta de membres de E.C.O.  que faltem per arribar!  Tot sembla que ha anat bé!  Algú amb petita averia mecànica però res que no deixi acabar l’anbaso! En finalitzar carregem les bici i au! Cap a casa a tenir un bon dinar i bon diumenge.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

ANBASO FALS 2011

Dimecres, 12 d’Octubre, toca córrer a la penúltima proba de l’Anbaso 2001 a Fals...6h del matí i sona el despertador...lo primer una bona dutxa d’aigua freda per espavilar-me i tot seguit preparar-me l’esmorzar per tindre els dipòsits ven plens...7:15h i ja estem tota la grupeta dels Eco’s al Canaletes, fem una coffee i cap a Fals...en trajecte del cotxe (aquesta vegada vaig sol) no faig més que reconèixer el circuit mentalment i amb moltes ganes de fer-ho bé, ja que els últims dies em trobava amb forces i molta motivació i si feia una bona cursa, encara podria optar al podi final del campionat...

Arribem a Fals i fa un fred que pela...ufff quin fred! Anem al control de firmes i cap a escalfar les cames...8:45h cap a la línia de sortida al que es va fer un petit acte de suport a Ramón Cabañés, un dels fundadors i responsables de l'Anbaso, que va patir un greu accident pedalant fa dues setmanes i ara  és troba recuperant-se favorablement de les seves lesions.

9:00h Ppiiii!!!!! Donen la sortida i intento col.locar-me en les posicions davanteres per no tindre cap ensurt, fan un parell de canvis de ritme i els puc aguantar, la cosa va bé i tinc moltes ganes de fer-ho bé...me l’haig de jugar i donar-ho tot, ja que tinc molt a guanyar i poc a perdre de cara a la general...Comencem a pujar “La bandera” i em poso davant del grupet de 4 corredors a marcar ritme...al fons es veia el trio que encapçalava la cursa, en G.Muñoz, Argelaguer i el Félix...coronem dalt de tot i porto enganxat al R.Carreras i comencem a fer la baixada al que em passa i em crida...Si anem parats!! Posa un bon ritme al que em poso a roda i fem un tàndem perfecte...traçant bé les trialeres i posant bon ritme a les pujades...sobre el Km 15 en Carreras pateix un tall al pneumàtic al que ha de parar a reparar i al que jo m’espanto ja que em quedaria sol i tenia por a que m’agafessin per darrera si es formaven grups...faig un canvi de xip poso plat i a tope...ho haig de provar! Al arribar al primer pas per meta (Km21) vaig aguantant la quarta posició i em trobo amb forces...pel darrera en Forn, Valls, Ruiz, Jaju i Isaac em trepitgen els talons i no puc despistar-me ni un segon, ja que de cara a la general em vindrien de “conya” aquests punts extres...

Encaro la segona part de la cursa, al que no era tant dura, però si exigent, ja que s’havia de traçar amb molta finura els corriols i no perdre la concentració en cap moment...tot va bé i les forces m’acompanyen, però... un  soroll estrany començo a notar a la roda del darrera...merda! Un radi trencat...els últims kms se'm van fer eterns i només tenia ganes d’arribar...últim km i ja em canvia la cara amb un somriure...això ja esta fet!! Total 4ta de la general i 2on M30 i molt content! Pel darrera i 5è el company Enric Forn amb les piles carregades a tope...8è en Jaju i 9è l’Isaac...quatre Eco’s entre els 9 primers!! Equipazo!!! Això si 1ers per equips!! I alimentant la 3era posició per equips  a la general, gràcies també a les femines pels seus bons resultats i a les diferents categories com M40, al que va guanyar el nostre David Verdaguer, juniors i demés, que fan possible aquestes bones posicions que estem obtenint per equips a lo llarg de l’any.

Ara ja només queda preparar amb ganes l’ultima  prova a Rajadell...al que ara si tinc una mica d’esperança pel podi final...això sí, ho haurem de donar tot...i no m’ho posaran gens fàcil els contrincants!



dijous, 13 d’octubre de 2011

DUATLÓ DE NÚRIA 2011

Tot va començar un divendres amb els amics fent la cerveseta al niu, teníem ganes de fer una cosa diferent, un format de cursa exigent, i ens va passar pel cap les duatlons de muntanya. Ens varem posar a buscar dates i carreres, la cita més propera la duatló de Queralbs - Núria 11km amb btt, 14 running i 11 de btt amb 2000 metres de desnivell positiu 1000 per el tram en bici i 1000 a peu.

Dissabte 8 d'octubre, encara queda tot un dia per la cursa i ja estava amb els nervis a flor de pell !! tenia de treballar tot el matí, comprar les 4 coses que hem faltaven, preparar la furgo amb el matalàs, les bicis, la roba, aliments, el pruductu jejeje tot lo necessari per estar a topeee. A les 6 de la tarda ens decidim a martxar cap a Queralbs, pero com sempre passa la cosa s'allarga fins les 7..... finalment sortim i amb 2 horetes arribem a Queralbs, tot un grup d'Igualada ja ens havien guardat un troçet de parçela al seu costat, una zona que hi havia habilitada per acampar. La situació i l'ambient eren inmillorables, estavem al costat mateix de les inscripcions hi ha 5 minuts en bici de la sortida. Començem a instalar el tingladu i aprofitem per anar a recollir els dorsals. Un cop instalats i una mica més aclimatats començem a fer el sopar amb un super fogonet que va tardar 1h a bullir l'aigua.. encara hem de millorar en aquest tema erem bastant novatos, començem a sopar i arriben els amics que faltaven que van sortir més tard d'Igualda. Un cop sopats els que ja havien participat en duatlons ens van explicar com funcionava la bossa per la transisio, el chip, el portadorsals i aquestes coses que ens venien de nou, una pixadeta al riu que teniem al costat mateix i bona nit ( no cal explicar lo malament que vem dormir amb un matalas que semblava d'aigua, quan es movia un, feia onades dintre la furgo ..... poques hores de descans i a les 5.50 teniem l'alarma per començar a activar-nos.

Bon dia, diumenge 9 d'Octubre 5.50 del matí sona l'alarma, comença el compte enrrere y els nervis s'accentuen, la primera cosa molt important anar a cagar tots junts a la bora del riu jejejejeje. Començen a arribar cotxes per la carretera, allò anava agafant ambient de competició i nosaltres ja teníem el fogonet a tope per fer-nos un bon esmorzar per agafar forces, preparem les coses i a la que ens despistem ja teníem de entregar la bossa amb les bambes per que ens ho pugessin a Fontalba on es feia la transició, sense temps per escalfar ens col.loquem al arc de sortida, el nervis man fet una mala passada i me deixat el xip al cotxe ! sort de una amic que va fer el bon acte de anar a buscar-ho. La sortida es retrassa  uns minuts per el fort vent que feia al cim del Puigmal i no podia baixar l'helicòpter amb l'avituallament, aquesta espera es va fer eterna i finalment se sent el tret de sortida, mes de 400 participants  disposats a superar el recorregut que ens tenia preparat l'organització. Primer tram en bici de Queralbs a  Fontalba, una pista de 11 quilometres de pujada constant, comencem per una pista asfaltada i al 2 o 3 quilometre ja passem a pista forestal, anava tothom molt agrupat, ens quedaven moltes hores de cursa i ens ho teníem de prendre amb relativa calma per tal de dosificar les forces. Al cap de 1 hora aproximadament arribem a la transició, bastanta gent animant cosa que et feia motivar un xic més, hem dirigeixo a la meva bossa per agafar les bambes, i començo a caminar per veure quines sensacions tindria, nomes sortir del canvi un avituallament que és molt agraït per tots el participants, ens avisen que no hi haurà avituallament al cim del Puigmal degut al fort vent que encara castigava la cresta de la muntanya, i comencem a trotar una mica cosa que no podem fer gaire estona perque en pocs centenars de metres ja teníem de caminar degut al desnivell, les cames estan ressentides i es te de vigilar com ficar els peus per evitar cargar-los més del conte, anem trobant grups de gent que han pujat per animar i veure la cursa, aixo no para de pujar i encar no es veu el Puigmal, on esta aquest collons de muntanya ? el noi que pujava davant meu m'orientava una mica ja que jo no havia anat mai a fer aquest cim, cada vegada les vistes són millors, i si aixecaves una mica el cap podies veure el Pedraforca, el fred es fa notar més i costa moure els dits de les mans "com s'agraeix els ànims de la gent que et vas trobant pel recorregut", costa reconèixer les cares ja que tots anaven tapats com esquimals, acabem de pujar un turó i per fi es veu la creu que caracteritza la muntanya !!! un tros de sender en ziga zaga és lo ultim que hem queda per pujar, un tros molt dret, abrupte i fa un fred i un vent que si hem fiquessin un parell de cordills a les mans hem podrien fer servir d'estel. L'alegria és màxima !!! tot de gent aplaudin, ficats dins de una especie de mitges coves per aixoplugar-se del temporal, ja que l'helicòpter no a pogut aterrar i deixar el avituallament corresponent, hi han un parell de senyores donant trossets de barretes. Un cop arribat al cim la cosa es tranquil·litza bastant, comencem el descens amb molt de compte ja que les pedres estan glaçades i és super fàcil lesionar-se tal i com esta el terreny. Continua la baixada fins a Núria on es torna a notar la presencia de visitants i aficionats al treking que anaven a caminar per aquell bonic paratge, rodegem l'edifici i ens trobem amb un merescut avituallament amb barretes, fruites i begudes isotòniques on la majoria dels participants paren uns segons per recarregar forces per poder afrontar el últim tram a peu que ens quedava abans del descens amb bici, són uns 6 quilometres eterns, un terreny molt irregular, trencador, a més a més les cames estan carregades de la baixada, intento córrer una mica els trossos plans per avançar al màxim possible ja que tinc un grup al darrera que van escurçant distàncies. Al cap de uns 30 minuts aproximadament puc veure el lloc on es fa la transició, però nomes ho puc veure'l perque encara hem queda uns bon tros de córrer però amb el bon sabor de boca que un cop arribi a la bici nomes em queda baixar. Arribo mig marejat per el desgast físic, faig 2 gots d'aigua del tercer i últim avituallament i busco la bici per poder fer el canvi. Quin descans poder pujar sobre del sillin i que les cames flotin al aire, però estava fent una cosa malament ! a la transició no es pot pujar a la bici, ràpidament sento el xiulet del àrbitre i baixo immediatament de la bici disculpant-me, suposo que quan van veure la cara de fet pols que feia no ho van tenir en conte l'error. Començo a baixar per el camí sense pedalar gaire ja que era tot baixada fins a l'arribada, nomes tenia al cap acabar sense caure per la pista, per tant m'ho vaig prendre al peu de la lletra i vigilant molt a les curves intentar aprofitar al màxim la velocitat que portava per tal de no tenir que pedalar gaire Jo sabia que quan arribes al tram asfaltat la cosa ja estava molt i molt aprop i va ser aixi, al veure el terra enquitranat hem va sortir un somriure involuntari de la cara, un parell de curves i ja teníem l'arribada allà, passo per sobre la moqueta i sento el pip pip del xip, duatló acabada amb un temps super bo per ser la primera que faig de aquest nivell, 3 hores 30 minuts en total amb 4000m de desnivell acumulat.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

DIUMENGE 9 OCTUBRE: PLA DE RUBIÓ

8'15 quedem a Can Roca el David ,Tort , Comaposada , Ramon ,Truji i Kiko .
El dia comença més aviat fresc ; alguns anem curts , i d'altres llargs ; ningú sap quina és la decisió encertada . Però tots convençuts da que al cap de poca estona , la temperatura interna anirà a més . I així és .
Enfilem direcció als molins i , a mitja pujada el JM. s'ens comença a quedar ( venga "nano ", que no és tan difícil ) . però de seguida es dona compte de que el problema no és físic ; el buje del pedalier està força estrabat ; amb el qual té de proporcionar força extra per acabar l'ascensió .
Un cop a dalt , el tema ja no preocupa , dons ara ens toca muntanya avall . Travessem la carretera de Les Maioles , tot enfilant a la dreta per la pista asfaltada que porta a Rubió ; però que abandonem per començar a fer les primeres trialeres . Aquesta vegada modifiquem la ruta principal que porta a l'ermita de Sant Pere d'Ardesa , per un camí inferior , ja conegut ; però igualment bonic . Un cop superada l'ermita , seguim per un llarg corriol que es transforma en trialera on , quedem tots sorpresos , el Kiko " està que se sale " , el nano comença a baixar com si d'un professional es tractes , deu ni do !!!!!!!! . Un cop a baix . pista asfaltada tranquil·la ; en busca del entrepà ; decidim anar al bar dels moteros ; ja que en el qui hi ha abans , l'ultima vegada , el tracte no va esser correcte i força car .
Bar curiós ; molt ben customitzat rollo Harley ; cambreres a l'estil , programació Tv. apropiada ,"+ 18 " etc etc ....      Ahh!!! per cert , el esmorzar molt bó , ja s'em anava el cap recordant ... ... ??
Sortim i decidim anar per varis camins d'una ruta que coneix bé el David , i que ens porta sobre Jorba ; i com no ! , ja adalt li prenc el relleu per enfilar tot un seguit de corriols i trialeres que ens porten a l'entrada del poble ; divertit . Seguim un tros de carretera i , passada la bòbila , trenquem a l'esquerra fins Can Massarnau , per camí i algun tros de corriol fàcil , però entretingut .
Dia agradable i ben aprofitat ; amb 40 km. pels d'Igualada i un xic més pels d'allà dalt .



dimecres, 5 d’octubre de 2011

DIUMENGE 2 OCTUBRE: CARME


Ens  trobem a les 8:15 a Can tito tot un bon grup  format ; Rafa Urrutia ( pare)  Rafa Urrutia       ( fill)  David Rubio,  Tapi,  Josep Mª,  Xaus, Kiko, Jero, Aleix i Jaume Tort.  Ens dirigim cap a pujar els dipòsit de Vilanova del camí, en arribar a dalt agafem rumb cap a la ermita de coll Bas, en allà baixem fins Carme a esmorzar, era una mica d'hora però decidim en quedant-se.

Tot seguit havent recuperat forcés trenquem cap al camí que arriba fins al cementiri de Carme, trencat cap un altre camí que en porta fins a dalt de tot la cantera de Orpí. En que ens trobem  una mica fotuts per no saber anar,  no hi han camins , tan sols hi ha un corriol que puja cap amunt  la muntanya…. Decidim  anar-hi,  els primer torç cap problema  es fa es una mica tècnic però be, ara desprès  els terreny es dificultós fins arribar a trobar la pista.

En arribar a dalt de tot, trenquem cap a direcció la pobla, fem el camí que es converteix en un corriol amb bastanta pedra,  i ens porta a mitja pujada d’anar a la cantera de Orpí. Baixem fins al cementiri. En allà, els Rafas ens deixen, Rafa pare esta cansat i diu no vol continuar i torna cap a casa en carretera. Nosaltres agafem  Camí que ens porta cap a la torre de Claramunt,  fem  el circuit de la  cursa d’esquiador de la torre. En arribar a la torre parem els 8 restants que som per fer una Fanta, aquarius , coca cola o cervesa.

En acabar fem rumb cap el barri del xaró, passant pel corriol que ens porta la pobla i d allà per al lateral de la via del tren fins a Vilanova del camí, igualada i Òdena. Total 35 km aprox. 





dimarts, 4 d’octubre de 2011

Outdoor Experience Barcelona

Aquest cap de setmana es disputava l'última prova de la copa catalana, a Barcelona, dins de l’Outdoor Experience. Tot un cap de setmana de proves a l’aire lliure, sempre pels voltants de la muntanya de Montjuïc.
Ja el dissabte, alguns corredors del Pinturex-Òdena van participar a la duathló (16km amb bici, i 6km a peu), i amb una destacada participació:

Oriol Duran 12ena  general, 1r junior
Enric Vidal   19è     general, 12è èlit
Lídia Borràs 3era    general,  2a èlit

Diumenge es celebrava la última prova de la Copa Catalana Internacional, prova de categoria E3, i amb la participació de professionals del mountain-bike com el francès Marc Colom.
Abans de la cursa èlit, tocava la primera sortida, amb els màsters, juniors i fèmines. Aquesta és la meva prova (sisi a mi el Colom em treu les pegatines), i em disputava la tercera posició de la general. Conscient que ja no estic en el millor moment de forma de la temporada, esperava que els meus rivals tampoc poguéssin treure gaire rendiment.
Amb els nervis a flor de pell, es dóna la sortida, amb el rival directe colze a colze, faig una sortida fulgurant, col·locant-me en els primers metres de la cursa en 2a posició, evitant tenir alguna enganxada amb algun corredor. El ritme és altíssim des del primer moment, em noto fresc i amb força, la motivació és màxima.
En el primer tram de pujada veig que els meus rivals es troben forts, i que no podré aguantar el mateix ritme durant tota la cursa. Igualment, intento mantenir-me en el grup capdavanter, per poder sortejar ràpidament les fèmines i el juniors més lents.
A partir de la segona volta em veig obligat a baixar el ritme i a regular-me per arribar. Em poso nerviós, ja que veig que perdo posicions i no aconsegueixo conduir la bici amb finura (necessari en el revirat circuit). Però amb els ànims de tot l'equip i veien que el rival directe a la general es quedava enrera, vaig intentar mantenir la concentració i anar tant ràpid com podia. També em va ajudar molt saber que el David Pallarès estava per darrera meu controlant la cursa, em va animar a seguir apretant fort i distanciar el rival. Són detalls de molt valor en moments de tanta tensió.
Les dues voltes següents vaig anar mantenint el ritme, sabia que hi havien hagut avaries mecàniques entre els meus rivals i estava més tranquil, ja tenia la 3r posició de la general quasi assegurada.
Arribant a la línia d'arribada vaig tenir una agradable sorpresa quan vaig veure el David, esperant a la valla, per deixar-me passar. S'havia col·locat en 7ena posició. I tot i poder fer una 10ena posició en la general del campionat, va decidir cedir-me uns valuosos punts per si hi havia algun contratemps en la classificació general.
Destacar també la 4a posició de l'Isaac Riera en categoria M30, la 5ena posició de David Verdaguer en M40, finalitzant en 9ena posició en la classificació general, i la 2a posició de la classificació general del campionat de la fèmina junior Penélope Verdaguer.
En la segona sortida, van participar Joan Rigol i Sergi Pujabet. La prova va extremar la seva duresa per la calor que feia. En Joan va finalitzar 28ena posició de la general, i 16è en categoria èlit. En Sergi Pujabet, amb problemes amb la cadena desde la primera volta, va poder acabar la cursa 47ena posició de la classificació general, i 26ena posició en categoria èlit.

Com a equip valorem molt positivament la temporada 2011 a la CCI, finalitzant en 7ena posició de 31 equips en total. Agraïm la col·laboració de tots els espònsors per poder continuar amb aquest projecte:

Pinturex, Ajuntament d'Òdena, Viladoms Electromecànica, Elements, Fontana i Joiera Trias.


Ei, que ja estic molt més tranquil ara!

Gràcies a tots, i en especial a la Marta.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

VIATGE A SARDENYA

Després de portar unes setmanes amb molèsties al turmell dret i d’haver de veure l’Anbaso d’Òdena des de la distància, per fi les millores en la zona afectada es comencen a notar a base de  repòs estricte.  Així que amb moltes ganes d’agafar la bicicleta i abans de què finalitzi  l’estiu , m’embarco cap a l’illa de Sardenya per fer-hi una de les habituals rutes amb alforges que tant m’apassionen.  

El dia 11 de setembre desembarco en Porto Torres després de 12 hores de trajecte i , es clar, amb ansietat  d’estirar les cames totalment. Aquell dia , doncs, comença oficialment el meu primer viatge en bicicleta per una illa de la que he sentit anomenar per la fama de les seves platges , a veure si és veritat. La primera etapa em porta fins a la ciutat costera de l’Alguer ( Alghero) , amb els seus carrers en català i els seus cartells també en llengua de Pompeu Fabra, però d’accent italià en els carrers.  Visito des d’aquí  el cap Caccia i m’apropo a la grotte di Nettuno. Tot llueix amb un Sol esplèndid, el mar es mostra plàcid amb  tonalitats que van del blau marí al verd turquesa i la temperatura de l’aigua està òptima. No és gens fàcil mantenir-se sobre la bicicleta amb aquesta temptació i , es clar , el banyador fa de culot.   Resseguint la costa vaig fins el sud, amb un traçat que serpenteja entre penya-segats i que posa les coses dures, sobretot, amb la càrrega a arrossegar. A Bosa , un encantador poblet mariner  sobre una cala rodejada de turons. Posteriorment, la cosa s’empina encara més per coronar Cagliari , apartat de la costa. Molt desnivell per una sola jornada. Cal , a més , tornar a la línia de la costa i les seves aigües  transparents. La carretera , per sorpresa, agafa el camí de baixada i condueix al poblet coster de Santa Caterina de Pittinuri i a la platja de Is Arenas, la platja amb les majors dunes de l’ illa.  A partir de llavors, la cosa es suavitza i la planura agafa el relleu. Estic a prop d’Oristano i faig una visita a la península de Sinis i les seves llacunes, fins a assolir l’extrem amb el cap Tharros. Visita al golf d’Oristano i a la platja de Torregrande , una infinita llengua d’arena amb alguns pocs afortunats i que s’arriba des de la ciutat per un magnífic carril bici. Quin luxe! La costa continua , però em decideixo a creuar l’illa per gaudir també de la costa est. La intenció  està en sortir del nivell del mar i arribar a passar vora del poble més alt de l’illa, Fonni,  a 1000m, en una sola jornada. No obstant, l’ascensió és gradual i la cota màxima que assoleixo és de 925m per quedar-me en un poblet de nom Gavoi entre les muntanyes de l’interior.  A l’endemà, toca acabar de creuar l’illa i amb més problemes dels esperats, aquest coi d’italians o no posen  cap rètol o en posen masses produint  confusió,  passo per Nuoro i fins a Dorgalli, al capdamunt d’un dels múltiples turons que esquitxen l’illa. Allà , em diuen que cala Gonone està darrere d’una penya, però que tranquil que hi ha un túnel. Així és, i passat aquest un descens de 6 km. fins la vila homònima  ancorada  en la  cala. Un indret molt turístic i que deu estar molt animat en temporada alta , però que ara està plena de jubilats i jo.   Al dia següent començo per remuntar els quilòmetres de baixada, quin remei  no hi ha altra via d’accés. Posteriorment, la carretera pren una direcció recte amb contínues pujades i baixades i paral·lela a la costa. Això, que tinc una gran visió del golf d’Orosei.  Passo per vil·les costeres com la Caletta i Budoni que semblen rèpliques amb les seves platges, edificis d’apartaments i xalets de costa. Assoleixo Òlbia, ciutat mitjana i porta d’entrada de la costa smeralda , però ja en tinc prou de tanta costa i giro cap a l’interior. M’havien dit que hi havia per endavant pianura , però amb un dia totalment ventós, ennuvolat i plovisquejant només trobo pujada rere pujada. Amb paciència i ben abrigat arribo a Témpio Pausánia, situada com no podia ser d’altra manera al capdamunt d’un turó. Continuo al dia següent amb un temps més apropiat per anar en bici i després de creuar un cinturó de muntanyes assoleixo la costa nord amb Castelsardo, primer i Porto Torres de nou amb temps suficient per fer un últim bany i prendre el vaixell de tornada.
Una illa paradisíaca en platges i per tombar-se al Sol fins a la sacietat , però no tant per moure’s en bicicleta: carreteres estretes, en mal estat , mala senyalització i molts fittipaldis. El millor: el bon temps, el menjar i la facilitat d’entendre’s amb els indígenes de l’illa.